Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
4313815 Recerca en Educació | OT | 0 | 2 |
No existeixen
La investigació en educació ambiental i educació del consum constitueix una oportunitat per a reflexionar i avançar en el disseny de currículums, models formatius i propostes competencials.
El mòdul pren com a punt de partida la investigació en educació ambiental, educació del consum i educació econòmica, com diverses maneres d’abordar, des de l’educació, les relacions entre les persones i el medi i entre les pròpies persones.
Cal afavorir la formació d’una ciutadania capaç d’afrontar els reptes que ens demana un món globalitzat i complex, que manifesta desajustaments i desigualtats a diverses escales. Visibilitzar el sexisme i i les desigualtats, crear conciència i opinió fonamentada.
Àmbit 1: Educació Ambiental:
Àmbit 2: Educació del consum:
Àmbit 3: Educació crítica i globalització:
L’activitat formativa es desenvoluparà a partir de les dinàmiques següents:Classes magistrals/expositives per part del professor; lectura d’articles i fons documentals,anàlisi i discussió col·lectiva d'articles i fonts documentals;pràctiques d'aula: resolució de problemes / casos / exercicis / tutories.
La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries (català).
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals | 70 | 2,8 | |
Lectura d'articles i fonts documentals | 40 | 1,6 | |
Resolució de problemes, pràctiques d'aula i estudi de casos | 40 | 1,6 |
La nota final serà el promig ponderat de les activitats previstes.
Per poder aplicar aquest criteri serà necessari obtenir com a mínim un 4 a totes les activitats, les realitzades durant el desenvolupament del mòdul i a la memòria/treball final del mòdul.
L'assistència a classe és obligatòria. Per poder obtenir una avaluació final positiva l'estudiant haurà d'haver assistit a un mínim d'un 80% de les classes.
El procediment de revisió de les proves es realitzarà de forma individual.
El lliurament dels tres treballs serà una setmana després de l'acabament de cada un dels tres blocs.
La correcció per part del professorat serà dins del mes següent del lliurament.
L'avaluació del mòdul es realitzarà mitjançant les activitats:
- Lectura i anàlisi d’articles científics
- Avaluació de propostes didàctiques
- Memòria / treball individual de mòdul
La distribució de l'avaluació serà la següent:
- Assistència i participació en les sessions, 10%
- Memòria d’avaluacio d’una proposta didactica, 45%
- Treball de reflexio individual a partir de les lectures i les activitats proposades a l’assignatura, 45%
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Activitats durant el desenvolupament del mòdul | 30% | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 22, 23, 24 |
Assistència i participació en les sessions | 20% | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 11, 12, 13, 15, 16, 22, 24 |
Treball / memòria individual del mòdul | 50% | 0 | 0 | 1, 2, 7, 8, 10, 11, 12, 14, 15, 17, 18, 19, 20, 21, 23 |
Educació ambiental i del consum
BAUMAN, Z. (2005). The liquid-modern challenges to education. In S. Robinson & C. Katulushi (Eds.), Values in Higher Education. University of Leeds.
BONIL, j.; CALAFELL, G. (2014) identificación y caracterización de las concepciones de medio ambiente de un grupo de profesionales de la educación ambiental.Enseñanza de las ciencias, 32 (3), 205-225
BONIL, J: CALAFELL, G; GRANADOS, J.;JUNYENT, M.; TARÍN, R.M. (2012) Un modelo formativo para avanzar en la ambientalización curricular. PROFESORADO. Revista de Currículum y Formación del Profesorado, 16(2), 145-163.
BONIL, J.; JUNYENT, M.; PUJOL, R.M. (2010). Educación para la sostenibilidad desde la perspectiva de la complejidad. Revista EUREKA, Enseñanza y Divulgación de Ciencias, 7, 198-215.
CALAFELL,G.; BANQUÉ,N. (2017). Caracterización de las concepciones de complejidad de un grupo de investigadores de la Educación Ambiental.Enseñanza de las Ciencias, 37(1), 53-69
CEBRIAN, G.; JUNYENT, M. (2014) Competencias profesionales en Educación para la Sostenibilidad: un estudio exporatorio de la visión de futuros maestros. Enseñanza de las ciencias, 32 (1), 29.49
HICKS, D. (2002) Lessons for the future. The missing dimension in education. London and New York: Routledge.
INNERARITY, D. (2010) Incertesa i creativitat. Educar per a la societat del coneixement. Debats d’Educació, 18. Barcelona: Fundació Jaume Bofill
INNERARITY, D. (2011). La democracia del conocimiento. Por una sociedad inteligente. Barcelona. Paidós.
JUNYENT, M. (2007) “The ACES Network: Greening the Curriculum of Higher Education” Good Practices in Education for Sustainable Development: Teacher Education Institutions, Paris: UNESCO
JUNYENT, M.; GELI, A.M. (2008) Education for sustainability in university studies: a model for reorienting curriculum. British Educational Research Journal, 34(6),763-783
SAUVE, L.(1999).Environmental education, between Modernity and Postmodernity. Canadian Journal of Environmental Education, 4, 9-35.
SAUVÉ, L. (2004) Una cartografia de corrientes de educación ambiental. En Sato, Michèle, Carvalho, Isabel (Orgs).A pesquisa em educação ambiental: cartografias de uma identidade narrativa em formação. Porto Alegre: Artmed.
SLEURS, W. (coord) (2008) Competencies for ESD (Education for Sustainable Development)- Teachers. Leuven, Bèlgica
TILBURY, D.; WORTMAN, D. (2004) Engaging people in sustainability. Commission on Education and Communication, IUCN, Gland,Switzerland and Cambridge, UK.
UNECE (2012) Learning for the future. Competences in Education for Sustainable Development. Génève, Switzerland: United Nations Economic Commission for Europe
WALS, A.E.J.; van der HOEVEN, N; BLANKEN, H. (2007) The acoustics of social learning: designing learning processes that contribute to a more sustainable world. Utrecht: SenterNovem
Ciutadania econòmica i educació per al futur
ANGUERA, C.; SANTISTEBAN, A. (2016). Images of The Future: Perspectives of Students from Barcelona. Journal of Futures Studies, September, 21(1): 1–18.
ANGUERA, C. y SANTISTEBAN, A. (2012). El concepto de futuro en la enseñanza de las Ciencias Sociales y su influencia en la participación democrática. En De Alba, N.; García, F.; Santisteban, A. (eds.). Educar para la participación ciudadana en la enseñanza de las Ciencias Sociales. Sevilla: Díada / AUPDCS, vol. 1,391-400. (http://didactica-ciencias-sociales.org/publicaciones/libros/).
ANGUERA, A.; SANTISTEBAN, A. (2013). Las representaciones del futuro del alumnado. Un aspecto fundamental de la enseñanza de las ciencias sociales y de la educación para la ciudadanía. Íber.Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia, 73, 81-89.
HICKS, D. & HOLDEN, C. (2007). Remembering the future: what do children think? Environmental Education Research, 13, pp. 501-512.
INAYATULLAH, S. (1998b). Macrohistory and futures studies. Futures, 30(5), 381-394.
PAGÈS, J.; GONZÁLEZ, N. (2010). ¿Por qué enseñar y qué enseñar de la crisis económica actual en primaria y secundaria?, Cuadernos de Pedagogía, 405, 52-56.
LEGARDEZ A. (2001). La didactique des sciences économiques et sociales ; bilan et perspectives, Publications de l’Université de Provence.
MILLER, S.L.; VANFOSSEN, P.J. (2008). Recent research on the teaching and learning of pre-collegiate economics. Levstik, L.S.; Tyson, C.A. (eds.), Handbook of Research in Social Studies Education. New York/London: Routledge, 284-304.
PAGÈS, J. (2005). La educación económica de la ciudadanía, Cooperación Educativa, 77, 45-48.
PAGÈS, J.; SANTISTEBAN, A. (coords.) (2011): Les qüestions socialment vives i l’ensenyament de les ciències socials. Barcelona: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona. Col. Documents, 97.
SANTISTEBAN, A. (1994). Democràcia, creativitat i aprenentatge de futurs. Guix. Elements d’Acció Educativa, 210, pp. 13-18.
SANTISTEBAN, A. (2008). Ciudadanía económica: comprender para actuar, Iber. Didáctica de las ciencias sociales, 16-25.
SANTISTEBAN, A. (2013). La alfabetización económica. Uno. Revista de Didáctica de las Matemáticas, 62, 21-30.
SANTISTEBAN, A.; ANGUERA, A. (2013). Las imágenes del futuro en los medios de comunicación y su influencia en la enseñanza de las ciencias sociales. Díaz Matarranz, J.J.; Santisteban, A.; Cascajero, A. (eds.). Medios de comunicación y pensamiento crítico. Nuevas formas de interacción social. Alcalá: Universidad de Alcalá/AUPDCS, 253-267.
SANTISTEBAN, A.; ANGUERA, C. (2014). Education for the Future: estado de la cuestión de la investigación y de la innovación desde la enseñanza de las ciencias sociales. Pagès, J.; Santisteban, A. (eds.). Una mirada al pasado y un proyecto de futuro. Investigación e innovación en didáctica de las ciencias sociales. Barcelona: Servicio de Publicaciones de la UAB / AUPDCS. Vol. 1, 659-667.
TRAVÉ, G.: La economía y su didáctica en la educación obligatoria. Sevilla. Díada, 1999.
No hi ha un programari específic