Experiència i Recerca: Espais de Creació i Desenvolupament de la Persona
Codi: 43221 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 4313815 Recerca en Educació | OT | 0 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Carolina Nieva Boza
- Correu electrònic:
- carolina.nieva@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- espanyol (spa)
Altres indicacions sobre les llengües
La llengua vehicular és el castellà, però les lectures i els treballs es poden fer en català i anglès.Equip docent
- Joanna Genevieve E. Empain
Prerequisits
Aquest mòdul és obligatori per l'especialitat: Art, cos i moviment.
És optatiu per la resta.
Objectius
En aquest mòdul s’estudiarà des del àmbit transversal de l’espai: l'experiència i pràctica de l'educació artística, l'educació corporal i la psicomotricitat.
Ho farà baix el signe de la creativitat i el desenvolupament de la persona, i tenint en compte les transformacions que experimenta el concepte d’espai i la seva vivència en el canvi de paradigma que reclama l’educació actual.
Les metodologies d’investigació tractaran:
A. Els canvis que s’estan generant en la comprensió, la mobilitat i les conductes d’habitar i de crear espais.
B. Els recursos referencials per analitzar, reflexionar i debatre aquest canvis.
Competències
- Analitzar dades d'acord amb la seva natura i elaborar resultats d'acords amb els propòsits de la recerca.
- Aplicar en l'àmbit de la recerca educativa les perspectives i les estratègies creatives per innovar en l'educació física, artística i psicomotriu.
- Planificar recerques d'acord amb problemes relacionats amb la pràctica, tenint en compte els avenços teòrics en el camp de coneixement.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
- Reconèixer i relacionar els aspectes teòrics, empírics i socials del domini específic de recerca.
- Treballar en equip i amb equips del mateix àmbit o interdisciplinaris.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar dades de manera quantitativa o qualitativa.
- Conèixer aspectes rellevants dels contextos d'educació científica i d'educació matemàtica i analitzar-los com a objectes d'investigació.
- Demostrar l'aprenentatge aplicat a l'àmbit de la investigació educativa referit a l'educació física, artística i psicomotriu.
- Determinar eines d'anàlisi adequades a la naturalesa de les dades.
- Identificar aproximacions metodològiques i avaluar la seva adequació per investigar problemes relacionats amb l'educació científica, l'educació matemàtica i eventualment a la intersecció entre ambdues àrees.
- Identificar i interpretar els coneixements i estratègies necessaris per a la investigació en la innovació de l'educació física, artística i psicomotriu.
- Identificar problemes d'investigació a la pràctica de l'educació física, artística i psicomotriu en els espais de creació i desenvolupament de la persona.
- Identificar problemàtiques educatives i avaluar quines aproximacions metodològiques permeten donar-los resposta.
- Identificar referents teòrics i avaluar la seva adequació per interpretar problemàtiques distintes de l'educació científica, de l'educació matemàtica i dels dominis d'estudi en la intersecció d'ambdues àrees.
- Jutjar la rellevància i pertinència teòrica i social de la investigació en l'educació científica i l'educació matemàtica.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
- Treballar en equip i amb equips del mateix àmbit o interdisciplinaris.
Continguts
|
1. Crear, pensar i habitar. 1.1 Heidegger i l’ésser que habita. 1.2 L’apropiació dels espais. 1.3. Idea, acció i transformació.
2. Espais d’aprenentatge. 2.1.Paper del responsable en l'organització dels espais. 2.2.Motricitat i espai. La seguretat en la descoberta. 2.3 L’espai com a suport d’expressió artística. 2.4 Usos de l'espai per a la motricitat
3. Espais d’interacció. 3.1 Espai com a medi de relació. 3.2 Les nostres fronteres, l'espai propi i el dels altres. 3.3 L'espai i els llenguatges.
4. Espai corporal i contexts. 4.1 On acabo? El món com a referent: l’espai privat i íntim. 4.2 On em moc? L'espai públic i natural. 4.3 L’espai com a element d’expressió. 4.4 Noves tendències sobre el cos, el moviment i l'ocupació d'espais. |
Metodologia
|
L’activitat formativa es desenvoluparà a partir de les dinàmiques següents:
|
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals/expositives per part del professor. Presentació / exposició oral de treballs. | 36 | 1,44 | 7, 9 |
| Lectura d'articles i fons documentals. Complementació d'exercicis. | 73 | 2,92 | |
| Tipus: Supervisades | |||
| Anàlisi i discussió col·lectiva d'articles i fonts documentals. Pràctiques d'aula: resolució de problemes / casos / exercicis. | 24 | 0,96 | 1, 3, 4, 6, 8, 9, 13 |
| Tutories | 12 | 0,48 | 3, 13 |
Avaluació
|
L'avaluació del mòdul es realitzarà mitjançant les activitats que s'assenyalen. La nota final serà la mitja ponderada de les activitats previstes. Per poder aplicar aquest criteri serà necessari obtenir com a mínim un 4 a totes les activitats, les realitzades durant el desenvolupament del mòdul i a la memòria/treball final del mòdul. L'assistència a classe és obligatòria. Per poder obtenir una avaluació final positiva l'estudiant haurà d'haver assistit a un mínim d'un 80% de les classes. El procediment de revisió de les proves es realitzarà de forma individual. L'avaluació final es farà amb la participació de tot l'equip docent. |
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Activitats de suport sobre el marc teòric i la recerca | 45 | 2 | 0,08 | 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13 |
| Participació i autoavaluació | 5 | 1 | 0,04 | 3, 10, 12, 13 |
| Projecte de Mòdul | 50 | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Bibliografia
Benmergui, R., Owens, A., Pässilä, A. (2019). Beyond Text. Recuperat en https://beyondtext.weebly.com/uploads/1/1/4/3/114307963/beyond_text_ebook.pdf
Beresaluce, R. (2008). La calidad como reto en las escuelas de educación infantil al inicio del siglo XXI. Las escuelas de Reggio Emilia, de Loris Malaguzzi, como modelo a seguir en la práctica educativa (Tesis Doctoral). Universidad de Alicante
Bernarldo de Quirós, M. (2012). Psicomotricidad. Guía de evaluación e intervención. Madrid: Pirámide.
Brasó, J., y Torrebadella, X. (2021). Una visión histórica del juego del marro. Entre la libertad recreativa y el encierro pedagógico. Revista de Investigación en Educación, 19(1), 5-24. https://doi.org/10.35869/reined.v19i1.3510
Buniva, S. i Molfese, G. (Coord.) (2020). El saber de la psicomotricidad en primera persona. Entrevista entre colegas. Buenos Aires: Miño y Dávila.
Departament d'Ensenyament. (2017). Despertem mirades a l'entorn de l'espai escolar. Direcció General d'Educació Infantil i Primària.
Grasso, A. (Coord.) (2009). La Educación Física cambia. Buenos Aires: Novedades Educativas.
Heidegger, M. (1951): Construir, habitar, pensar [Bauen, Wohnen, Denken] conferencia pronunciada en "Segona reunió de Darmastad", publicada en Vortäge und Aufsätze, G. Neske, Pfullingen, 1954. Visualitzable en: http://www.heideggeriana.com.ar/textos/construir_habitar_pensar.htm
Lesbegueris, M. (2014). ¡Niñas jugando! Ni tan quietas ni tan activas. Buenos Aires: Ediciones Biblos.
Marín, I. (dir.), Molins, C., Martínez, M., Hierro, E. & Aragay, X. (2010). Els patis de les escoles: espais d’oportunitats educatives. IPA Espanya, Associació Internacional pel Dret dels infants a Jugar. Fundació Jaume Bofill.
Ordeig, José María (2004). Diseño urbano y pensamiento contemporáneo. Instituto Monsa de Ediciones. Barcelona.
Pinheiro, M.T. (2012). El jugar de los niños en espacios públicos (Tesis Doctoral). Univerdidad de Barcelona
Puig, n., Maza, g. (2008). El deporte en los espacios públicos urbanos. Monográfico Apunts. Educación física y deporte. 91 1er.trimestre (3-8) INEF. Barcelona.
Ruiz, A. & Abad, J. (2016). Lugares de juego y encuentro para la infancia. Revista Iberoamericana de Educación, vol. 71, pp. 37-62.
Ruiz, A. & Abad, J. (2019). El lugar del símbolo: el imaginario infantil en las instalaciones de juego. Barcelona: Graó.
Torrebadella, X. (2021). El gimnasio en casa (1861-1912): ¿De una moda a estilo de vida saludable? MHSalud: Revista en Ciencias del Movimiento Humano y Salud, 18(1), 1-31. https://doi.org/10.15359/mhs.18-1.6
Vicente-Pedraz, M., y Torrebadella-Flix, X. (2019). Los primeros gimnasios higiénicos: espacios para sanar y corregir el cuerpo. Disparidades. Revista de Antropología, 74(1): e011 https://doi.org/10.3989/dra.2019.01.011
Xocolotzi, Á. i Gibu, R. (2014). Fenomenología del cuerpo y hermenéutica de la corporeidad. Madrid: Plaza y Valdes Editores.
Programari
No es requereix cap software específic.