Logo UAB
2022/2023

Metodologies d'Anàlisi i Recerca en les Arts Escèniques

Codi: 43150 Crèdits: 15
Titulació Tipus Curs Semestre
4313879 Estudis Teatrals OB 0 1

Professor/a de contacte

Nom:
Jordi Jane Llige
Correu electrònic:
jordi.jane@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)

Equip docent

Núria Santamaria Roig
Francesc D Assi Cortes Mir
Francesc Foguet Boreu

Equip docent extern a la UAB

Lluís Masgrau
Mercè Saumell

Prerequisits

ET

Objectius

Aquest mòdul articula una reflexió sobre l'anàlisi i la investigació (teòrica i pràctica) en les arts escèniques. L'objectiu és proporcionar eines metodològigues a l'alumnat, tot atenent la complexitat de l'objecte d'estudi i la possibilitat de desglossar-lo en grans elements o fenòmens (text, espectacle, actuació performativa). El mòdul desglossarà i explorarà la varietat dels elements d'estudi, fenòmens, marcs conceptuals, metodologies, punts de vista i tipologies d'investigació que caracteritza les arts escèniques com un terreny dinàmic i amb un gran potencial per generar coneixement. El mòdul té diversos blocs de treball. Es preveu un primer bloc de caràcter introductori en què es durà a terme una reflexió general sobre les especificitats de la investigació de les arts escèniques. S'abordaran diverses taxonomies i aspectes que determinen l'estat de la qüestió; es tractarà sobre la varietat de tipus d'investigació i la seva naturalesa; es plantejarà el debat sobre la investigació a través de la pràctica; la disjuntiva i la complementarietat de la investigació de resultats i la recerca i la indagació i anàlisi en el camp documental i arxivístic. Els blocs següents centraran l'atenció en els instruments metodològics que s'apliquen a components parcials de les arts escèniques, com ara el text (en el sentit etimològic del terme), l'espai sonor, l'espectacle viu o l'actuació performativa.

Competències

  • Analitzar els elements i fenòmens de les arts escèniques a partir de les seves possibles categoritzacions i interrelacions.
  • Examinar les metodologies de recerca en les arts escèniques segons els paràmetres científics internacionals.
  • Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  • Respectar el valor històric i cultural del patrimoni escènic.
  • Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
  • Treballar en un equip multidisciplinari en entorns diversos.
  • Valorar la dimensió social inherent a les arts escèniques.
  • Valorar les especificitats de la recerca en les arts escèniques i les potencialitats que es deriven de la seva complexitat.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar els elements del text dramàtic i les seves interrelacions a través de marcs conceptuals adequats.
  2. Analitzar els elements i fenòmens de l'espectacle en viu en funció de les realitats escèniques generades per l'impacte de les noves tecnologies.
  3. Analitzar l'actuació performativa a partir dels elements, les realitats i els punts de vista que en determinen la complexitat.
  4. Analitzar la recerca en les arts escèniques a partir d'algunes variables com la naturalesa de l'objecte d'estudi, el resultat/procés, la recerca teòrica / recerca a través de la pràctica.
  5. Analitzar la relació entre els diferents elements formals, grups humans, dimensions i sistemes que interactuen en l'espectacle en viu.
  6. Distingir la tipologia de fonts adequades per investigar els elements que conflueixen en les arts escèniques i en determinen la complexitat.
  7. Examinar metodologies de recerca relatives a l'actuació performativa segons paràmetres científics internacionals.
  8. Examinar metodologies de recerca relatives a l'espectacle en viu segons paràmetres científics internacionals.
  9. Examinar metodologies de recerca relatives al text dramàtic segons paràmetres científics internacionals.
  10. Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  11. Respectar el valor històric i cultural del patrimoni escènic.
  12. Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
  13. Treballar en un equip multidisciplinari en entorns diversos.
  14. Valorar la dimensió social inherent a les arts escèniques.
  15. Valorar les possibilitats de subdividir l'objecte d'estudi relatiu a les arts escèniques en grans elements capaços de generar marcs referencials propis.

Continguts

1. Fonts documentals

1. Panoràmica sobre diferents tipus de recerca aplicada a les arts escèniques.

2. Introducció als conceptes d’ arxius (presencials i digitals), de fonts documentals i demuseus. Presentació dels recursos del MAE, Museu de les Arts Escèniques i Centre de Documentació de l’Institut del Teatre de Barcelona, i del projecte ECLAP (Europeana), entre d’altres.

3. Introducció a estratègies de recerca tradicionals en el camp de les arts escèniques (text, document històric, anàlisi d’espectacles) i en el camp dels Performance Studies (memòria, gènere, àrea geogràfica...).

2. Text

1. Premisses i prevencions conceptuals: sobre el text, la literatura i nocions adjacents

2. L’operació de llegir

3. El lector de teatre

4. El text dramàtic: característiques i exemples

5. La dramatúrgia: definició i abast

6. Conceptes i models per a l’anàlisi d’un text teatral

7. L’espectador (apunts sobre sociologia)

3. Teatre líric

1. Elements constitutius del llenguatge líric: les diferents taxonomies

2. L'anàlisi dramatúrgic a l'òpera: relació text-música

3. Marc escènic i marc sonor com espais de recerca als diferents gèneres lírics

4. Tipologia de documents per a la recerca als teatres d'òpera: metodologies per a una anàlisi complexa i multidisciplinar 

4. Espectacle

1. L’aproximació teòrica a l’estudi d’un art en viu : teatre post-dramàtic i estètica de la performativitat

2. Realitat i “allò real”: construcció i de-construcció de ficcions (auto-ficcions, teatre biogràfic, teatre documental)

3. Representació i presentació: metodologies de recerca

4. Ètica de la representació: mirades polítiques a l’anàlisi d’espectacles

5. Presència escènica i presència medial: teatre post-èpic i post-espectacular

6. Teatre i públic: estratègies de participació

5. Actuació performativa

1. Introducció. Recerca teòrica i/o pràctica: objecte d’investigació, hipòtesi i punt de vista. La relació entre aquest tres aspectes. Aplicació a l’actuació performativa com a àmbit d’anàlisi i recerca

2. La qüestió del punt de vista referit a l’actuació performativa: discriminar bé entre diversos binomis. Conseqüències metodològiques i potencialitats de recerca que se’n deriven

3. El debat sobre les fonts documentals relatives a l’anàlisi i la recerca en l’àmbit de l’actuació performativa. Consideracions generals. Fonts versus documents. Tipologies de documents. Conseqüències metodològiques i potencialitats de recerca que se’n deriven.

4. El llenguatge artístic de l’actuació i els seus elements

5. Lògiques del resultat versus lògiques del procés

6. La pedagogiaperformativa com a àmbit d’anàlisi i recerca específic. Estat dela qüestió, malentesos habituals i potencialitats. Com analitzar trainings i processos d’aprenentatge: fonaments metodològics.

Metodologia

Les classes teòriques es combinen amb la lectura, l'anàlisi de materials i documents diversos per tal de generar un debat crític sobre les diferents línies de recerca en l'àmbit de les arts escèniques. També s'inclourà la possibilitat de fer treballs d'aplicació pràctica. En el cas que hi hagi lectures assignades, s'han de llegir abans de la classe corresponent. S'alternaran les classes magistrals del professor amb els debats col·lectius a partir de material exposat a classe. S'empraran materials de la xarxa. Es mostraran diversos vídeos de propostes escèniques distintes. S'escoltaran alguns fragments de peces radiofòniques.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Debats 150 6 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15
Lectures 150 6 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15
Treballs 75 3 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15

Avaluació

1. Fonts documentals

L’avaluació es basa en la lectura de dos o tres articles que es facilitaran durant la primera sessió i d’un breu exercici pràctic. El primer dia de classe es donaran instruccions específiques sobre el tipus de treball i les dates de lliurament.

2. Text

L’avaluació consisteix en la realització d’un treball en grup, assessorat pels professors, sobre un text teatral. Bàsicament, es tracta d'elaborar una proposta de lectura del text, tant interpretativa com valorativa, d’acord amb les pautes que s'han donat a classe. Cal fer-ne, de l’obra estudiada, una anàlisi minuciosa i una lectura globalitzadora, atenta als condicionants històrics i contextuals.

3. Espectacle

L'avaluació es basa en la lectura i l’anàlisi d'una formulació assagística sobre teatre i arts contemporànies. S’ha de triar d’entre dos títols proporcionats a classe i fer el treball sobre l’escollit. Com a alternativa al treball analític d’un assaig sobre teatre, es pot fer un breu estudi on s'analitzi minuciosament el tipus de teatralitat d’un espectacle urbà i popular, segons les pautes específiques donades a classe.

4. Actuació performativa

L’avaluació consisteix en l’elaboració d’un treball o de diversos exercisis a partir d’una sèrie de materials que obliguen a una reflexió crítica sobre els problemes plantejats. El professor oferirà als estudiants indicacions precises de com fer-lo.

NOTA FINAL

La nota final serà el resultat de la ponderació de les notes de cada bloc, d’acordamb el pes en crèdits de cada part.

L’estudiant que no puguiacreditar una assistència persobre del 60 % no serà avaluat.

La detecció de plagi (parcial o integral) en qualsevol dels exercicis proposats implicarà el suspens del mòdul complet.

NOTES ADDICIONALS

1. En el moment de la realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat del procediment i la data de revisió de les qualificacions.

2. En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. Si es produeixen diverses irregularitats en els actes, la qualificació final d’aquest assignatura serà zero.

3. En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptar el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikisi/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Anàlisi documental 40 % 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15
Assistència i participació activa a classe 20% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15
Exercicis i treballs 40 % 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15

Bibliografia

1. Fonts documentals

ALLEGUE, Ludivine and others (eds.) (2010) Practice-as-Research in Performanc and Screen. London: Palgrave McMillan.

DOX, Donalee (2006) “Dancing around Orientalism”, TDR: The Drama Review 50:4, Winter 2006, 52-71.

FÉRAL, Josette (2004) Teatro, teoria i práctica: más allá de las fronteras. Buenos Aires: Galerna.

FÉRAL, Josette (2009) “Recerca i creació”, Estudis Escènics (Quaderns de l’institut del Teatre), 35, 75-82.

GRASS, Milena (2011). La investigación de los procesos teatrales. Manual de uso. Santiago de Chile: Editorial Frontera Sur.

KERSHAW, Baz (2011) Research methods in Theatre and Performance. Edinburgh University Press.

PÉREZ ROYO, Victoria/SÁNCHEZ, José Antonio (eds.) (2010), “Monográfico sobre Práctica e Investigación”, Cairon, Revista de Estudios de Danza/Journal of Dance Studies, 13.

SÁNCHEZ, José Antonio (2009) “Investigació i experiència. Metodologies de la investigació creativa en les arts escèniques”, Escènics (Quaderns de l’institut del Teatre), 35, 83-95.

SHY, Anthony (2008) “·Choreographing hypermasculinity in Egypt, Iran and Uzbekistan”, Dance Chronicle, 31, 211-238.

SPATZ, ben (2017) “Embodied Research: A Methodology”, Liminalities: A Journal of Performance Studies, Vol.13, No. 2, 1-31.

TAYLOR, Diana, FUENTES, Marcela (eds.) (2011), Estudios avanzados de Performance, México: Fondo de Cultura Económica.

RECURSOS ELECTRÒNICS

www.cdmae.cat

www.eclap.eu

http://artesescenicas.uclm.es

http://arte-a.org

http://teatro.es

www.bristol.ac.uk/liveart/

www.thisisliveart.co.uk

www.hrc.utexas.edu

2. Text

Altieri, Charles, Act and Quality: A Theory of Literary Meaning, Amherts: University of Massachusetts Press.

Biet, Christian; Triau, Christophe, Qu’est-ce que le théâtre, París, Gallimard, 2006.

Bordieu, Pierre, Las reglas del arte. Génesis y estructura del campo literario, Barcelona, Anagrama, 2006.

Compagnon, Antoine, Le démon de la théorie, Paris: Seuil, 1998.

Danan, Joseph, Qu’est-ce que la dramaturgie?, Arles, Actes-Sud, 2017.

Dort, Bernard, “L’état d’esprit dramaturgique”, Théâtre/Public, núm. 67 (gener-febrer de 1986), p. 8-12.

Foguet, Francesc; Santamaria, Núria, La literatura dramàtica, Barcelona, Editorial UOC, 2009.

García Barrientos, José Luis, Cómo se comenta una obra de teatro. Ensayo de método, Madrid, Síntesis, 2001.

Helbo, André, Le théâtre: texte ou spectacle vivant?, París, Klincksieck, 2007.

Hébrard, Jean; Chartier, Anne-Marie, Discours sur la lecture (1880-2000) , Paris, Fayard, 2000.

Manguel, Alberto, Una historia de la lectura, Madrid, Alianza, 2013.

Merleau-Ponty, Maurice, Phénoménologie de la perception, Paris: Gallimard, 1949.

Pruner, Michel, L’analyse du texte du théâtre, París, Armand Colin, 2001.

Thomas Crane, Mary, Shakespeare's Brain: Reading with Cognitive Theory, Princeton: Princeton UP, 2000.

Williams, Raymond, Lectura y crítica, Buenos Aires, Godot, 2013.

Zunshine, Lisa (ed.) The Oxford Handbook of Cognitive Literary Studies,New York: Oxford UP, 2015.

3. Teatre líric

Abbate, Carolyn; Parker, Roger. A History of Opera: the last four hundred years. Allen Lane, 2012.

Alier, Roger. Historia de la ópera. Barcelona, Ma non troppo, 2002.

Arblaster, Anthony. Viva la liberta! Politics on Opera. London, Verso, 1997.

Barbulescu, Cristina. Les opéras européens aujourd'hui: comment promouvoir un spectacle?. Paris, L'Harmattan, 2012.

Bravo, Isidre. L'escenografia catalana. Barcelona, Institut del Teatre, 1986.

Dahlhaus, Carl. Drammaturgia dell'opera italiana. Torino, EDT, 2005 (2ª ed).

Gosset, P. The Operas of Romanticism: Problems of Textual Criticism in 19th Century Opera. Princeton, 1979.

Griffiths, Paul. "Opera, MusicTheater". Modern Music: The Avant Garde Since 1945. Londres, Dent, 1981.

Levin, David. J. Unsettling Opera. Stagin Mozart, Verdi, Wagner and Zemlinsky. Chicago, University of Chicago Press, 2007.

Nattiez, J.-J. Wagner androgyne. Paris, Bourgois,1990.

Nieva, Francisco. Tratado de escenografía. Madrid, RESAD, 2000.

Parker, Roger. "The Opera Industry", dins Jim Samson (ed)The Cambridge History of Nineteenht. Century Music. Cambridge, Cambridge University Press, 2002, p. 133-147.

Pestelli, Giorgio; Bianconi, Lorenzo. Opera Production and its resources. Chicago, University of Chicago Press, 1998.

Roland Barthes: Image, musique, texte. London, Fontana Press, 1977.

Rosselli, John. The Opera Industry in Italy from Cimarosa to Verdi. Cambridge, Cambridge University Press, 1984.

Smith, Patrick.The Tenth Muse: A historical Study of the opera libretto. New York. Knopf, 1970.

Sutcliffe, Tom. Believing in Opera.Faber & Faber, 1996. 2ª ed. Princeton UniversityPress, 1997).

Vv. Aa. Opéra et mise en scène. Paris, L'Avant-Scène, 2007 (versió en paper i/o pdf).

Les lectures prèvies que es comentaran a les classes seran: Abbate, Carolyn. "Music -Drastic or Gnostic?", a Critial Enquiring, vol. 30, nº 3, 2004. Es consultable des de JSTOR, on-line des del campus UAB.

4. Espectacle

Allegue, Ludivine and others (edición de) (2010), Practice-as-Research in Performance and Screen, London, Palgrave McMillan.

Auerbach, Eric (1993), Mimesis. La representación de la realidad en la literatura, México D.F., Fondo de Cultura Económica.

Benjamin, Walter (2007), La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica en Obras, Madrid, Alaba.

Carlotto, Roberta (2021), Regìa parola utopia. Il teatro infinito di Luca Ronconi, Roma, Quodlibet.

Cornago, Óscar (2015), Ensayos de teoría escénica. Sobre teatralidad, público y democracia, Madrid, Abada Editores.

De Marinis, Marco (1982), Semiotica del teatro, Milano, Bompiani.

Derrida, Jacques (1972), “El teatro de la crudeldad y la clausura de la representación”, en Dos ensayos, Barcelona, Anagrama.

Dubatti, Jorge (2012), Principios de filosofía del teatro, México D.F., Paso de gato.

--- (2016), El teatro de los muertos, Lima, Ensad.

Eierman, André (2009), Postspektakuläres Theater: Die Alterität der Aufführung und die Entgrenzung, Bielefeld, Transcript Verlag.

Féral, Josette (2004), Teatro, teoría y práctica: más allá de las fronteras, Buenos Aires, Galerna.

--- (2009) “Recerca i creació”, Estudis Escènics (Quaderns de l'institut del Teatre), 35, 75-82.

Fischer-Lichte, Erika (2011), La estética de lo performativo, Madrid, Abada.

Foster, Hal (2001), El retorno de lo real: la Vanguardia a finales del siglo, Madrid, Akal.

Fratini, Roberto (2018), Escrituras del silencio. Figuras, secretos, conspiraciones y diseminaciones de una dramaturgia de la danza, México D.F., Paso de Gato.

Keller, Joe & Ridout, Nicholas (2006), Contemporay theatres in Europe. A critical companion, Abingdon, Routledge.

Kubák, Ivo Kristián (2015), Immersive Theatre and Media, Praha, Pražská scéna.

Kunst, Bojana (2019), “La veu del cos-que-dansa”, Pausa. Quadern de teatre contemporani, 41 (https://www.revistapausa.cat/la-veu-del-cos-que-dansa/).

Lehmann, Hans-Thies (2013), El teatro posdramático, Murcia, CENDEAC.

Malzacher, Florian (ed.) (2015), Not Just a Mirror: Looking for the Political Theatre of Today, Berlin, Alexander Verlag.

--- (2020), “Feeling Alive (El potencial performatiu del comissariat), Pausa. Quadern de teatre contemporani, 42 (https://www.revistapausa.cat/potencial-performatiu-comissariat/)

Mijares, Enrique (2015), El espectador conoce el futuro, México D.F., Libros de Godot.

Pavis, Patrice (2001), El análisis de los espectáculos, Barcelona, Paidós.

--- (2016) Diccionario de la performance y del teatro contemporáneo, México D.F., Paso de gato.

Pérez Royo, Victoria y Sánchez, José Antonio (eds.) (2010), "Monográfico sobre Práctica e Investigación", Cairon, Revista de Estudios de Danza/Journal of Dance Studies, 13.

Peters, Sibylle (2020), “La conferència com a performance (Per la implantació d’un Teatre Conferència)”, Pausa. Quadern de teatre contemporani, 42, pp.

Rancières, Jacques (2008), Le spectateur emancipé, Paris, La Fabrique.

Sánchez, José Antonio (2012), Prácticas de lo real en la escena contemporánea, México D.F., Paso de gato.

--- (2016), Ética y representación, México D.F., Paso de gato.

Ubersfeld, Anne (1997), La escuela del espectador, Madrid, Asociación de directores de escena de España.

Warner, Michael (2013), Público, públicos, contrapúblicos, México D.F., Fondo de Cultura Económica.

5. Actuació perfomativa

Barba, Eugenio (2013) La canoa de papel, Bilbao: Artezblai

Barba, Eugenio (2016) La luna surge del Ganges. Mi viaje a través de las técnicas de actuación asiáticas, ed. Lluís Masgrau, Buenos Aires: Ediciones del Camino

Barba, Eugenio i Nicola Savarese (2012) El arte secreto del actor, Bilbao: Artezblai

Cruciani, Fabrizio (1995) Registi pedagoghi e comunità teatrali nel novecento, Roma: Editori Associati.

De Marinis, Marco (2000) In cerca dell’attore, Roma: Bulzoni

–– (ed) (1997) Drammaturgia dell’attore, Bolonya: I Quaderni del Battello Ebbro.

Dubati, Jorge (ed) (2015) Historia del actor, Buenos Aires: Ediciones Colihué

Féral, Josette (ed) (2001) Les Chemins de l’acteur, Montréal: Québec Amérique

–– (ed) (2003) L’école du jeu. Former ou transformar... Les chemins de l’enseigment théâtral, Saint-Jean-de-Védas: L’Entretemps.

Hastrup, Kirsten (ed) (1996) The Performer’s Village, Graasten: Drama.

Hodge, Alison(ed) (2000), Twentieth Century Actor Trainning, Nova York: Routledge.

Lo Iacono, Concetta (ed) (2007), Il danzatore attore, Roma: Dino Audino editore.

Ruffini, Franco (2010), L’attore che vola, Roma: Bulzoni.

Zarrilli, Philip (2005), Acting (Re)considered, Londres i Nova York: Routledge.

Programari

-