Continguts

 

 

Seminari 1. La història de la fotografia a Catalunya: un nou camp d’estudi. Professora: Núria Fernández Rius

El seminari té per objectiu mostrar les possibilitats d’investigació que ofereix la fotografia en els àmbits de la Història de l’Art i els Estudis Culturals. Ho farà des d’una perspectiva multidisciplinar i interseccional, atenent als eixos de gènere, sexualitat, ètnia, i classe, entre d’altres. Les sessions seguiran un ordre cronològic que abraça des dels inicis de la fotografia, a la dècada de 1830, i fins la segona meitat del segle XX, per tal de veure algunes de les modalitats fotogràfiques que han adquirit més rellevància en termes patrimonials. Es treballaran conceptes, instruments i mètodes d’anàlisi que permetin abordar la dimensió material, visual i social de l’objecte fotogràfic. Es farà a partir de casos d’estudi de la història de la fotografia a Catalunya, en connexió amb les tendències i les pràctiques més comunes en contextos internacionals. Metodològicament, les sessions comptaran amb una primera part dedicada a presentar el tema d’estudi i una segona part dedicada a resoldre a l’aula casos pràctics de recerca vinculats amb aquest tema.

1. El retrat fotogràfic i el negoci de les vistes al segle XIX  

2. La fotografia com a pràctica artística: del

Pictorialisme a les Avantguardes

3. Investigacions sobre el fotoperiodisme en temps de la Guerra Civil espanyola

4. El gènere documental: entre el MoMA de Nova York i l’Espanya de Franco

5. La fotografia personal i vernacular: un patrimoni desatès

 

Seminari 2. Patrimonis incòmodes.Professor: Daniel Rico

La “fúria vandàlica” que es va estendre als Estats Units arran de la mort de George Floyd el 25 de maig de 2020 és, potser, l’episodi iconoclasta més extrem i recent de les “guerres de memòria” que es lliuren d’una punta a l’altra del món des dels anys 90 del segle XX. Per què s’abaten estàtues? Quins són els monuments de la discòrdia? I quins són el seu sentit i “autoritat” en l’espai públic de les democràcies modernes? Aquestes són algunes de les preguntes a les quals s’intentarà donar resposta en aquest seminari, mitjançant l’examen d’un ventall de casos d’àmbit nacional i internacional el més ampli i variat possible.

1. “Iconoclàstia” i “vandalisme” avui, arreu del món

2. Monuments o monuments històrics? Memòria o Història?

3. Patrimonis feixistes

4. Les estàtues de l‘esclavisme i la colonització

5. Art, monumentalitat i memòria

 

Seminari 3. Arquitectura monàstica occidental. Dels orígens contemplatius benedictins a les complexitats i reformes dels segle XIII al XVI. Professor Eduardo Carrero Santamaría

Des de la definició arquitectònica del monestir benedictí de l'alta edat mitjana, la història de l'art ha tractat d’enfrontar-se a l'estudi de les diferents ordes monàstics i els seus monestirs des de dues perspectives: la queprefereix desenvolupar un panorama estilístic amb etiquetes com "art cistercenc" o "arquitectura franciscana", o la que analitza el monestir com una cèl·lula residencial en la qual les seves parts integrants eren els elements bàsics d'una estructura arquitectònica dissenyada i projectada amb la intenció de respondre a les necessitats d'una comunitat de monjos, frares o monges. En aquest seminari veurem com cada ordre va implantar els seus requisits quotidians (des de la litúrgia a les imposicions del gènere), que funcionaren com els determinants d'un tipus de monestir o convent concret, perfectament recognoscible des de la seva arquitectura.

1. Perquè estudiar els monestirs a Europa occidental. Mètode d'anàlisi, fonts i consideració patrimonial al mon contemporani. Els orígens. El monestir benedictí.
2.  La tradició contemplativa a les grans reformes dels segles XI-XII. Cistercencs, Cartoixans, Premonstratesos i altres derivacions rigoristes. La versió femenina del monaquisme contemplatiu i la seva materialització arquitectònica.
3. Fratrum. Les ordres de frares, la seva arquitectura: Dominics, Franciscans, Carmelitans i Agustins i el seu impacte urbanístic. Va haver-hi una arquitectura de convent? L'aparició dels Jerònims i el seu recorregut des de les coves eremítiques fins a L'Escorial. Les respectives branques femenines
4. Les grans reformes del segle XVI. Descalços i Jesuïtes. Arquitectura monàstica entre els regnes Ibèrics i laNova Espanya

 

Seminari 4. El monestir de Pedralbes i el seu patrimoni artístic moble: recerca, museografia i difusió a l’entorn d’un conjunt patrimonial singular. Professor: Rafael Cornudella

El Monestir de Pedralbes, on hi subsisteix una comunitat de monges de l’orde de santa Clara, i que és gestionat com a “museu-monestir” per l’Ajuntament de Barcelona, no només és un dels monuments més importants de l’arquitectura gòtica catalana, sinó també un conjunt singular per l’abundant patrimoni artístic moble que s’hi conserva, malgrat que al segle XIX i al segle XX encara es van perdre, alienar o destruir alguns objectes. Qualsevol relat sobre la historia de l’art gòtic català passa inevitablement per aquest espai monàstic, que també ofereix objectes interessants d’època moderna i contemporània, tots els quals ens permeten resseguir les successives etapes de l’existència històrica d’aquesta comunitat de monges clarisses. En el seminari es revisaran alguns resultats de les recerques més recents, se subratllaran les múltiples possibilitats de recerca obertes per al futur, i a la vegada s’analitzaran les estratègies de conservació i de difusió d’aquest monument i del seu patrimoni moble.

 

1. La construcció del complex monàstic: certeses i incerteses. El monument funerari de la reina Elisenda de Montcada i l’escultura del segle XIV.

2. Les pintures murals tres-centistes de la capella de sant Miquel: El Mestre italià de Pedralbes i la qüestió Ferrer Bassa.

3. Altres pintures murals trescentistes del monestir.

4. Visita al monestir.

5. La pintura sobre taula dels segles XIV i XV: noves perspectives sobre un patrimoni entre la dispersió i la desaparició, dels Serra a Martorell.  

6. La pintura de finals del segle XV i del segle XVI: el fenomen de la importació i la producció local, aportacions recents.

 

• Sessions de seguiment del projecte del Treball de Fi de Màster. Professor : Rafael Cornudella.

 

• Activitat complementària: Jornada Col·leccionisme, Palau de Maricel, Sitges