Logo UAB
2022/2023

Informació i Procés Documental

Codi: 42962 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
4313816 Biblioteca Escolar i Promoció de la Lectura OT 0 2

Professor/a de contacte

Nom:
María Pilar Cid Leal
Correu electrònic:
pilar.cid@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)

Equip docent

Angels Jimenez Lopez

Prerequisits

Cap.

Objectius

Els objectius principals d’aquesta assignatura són oferir els fonaments teòrics i pràctics necessaris que permetin: 

  • Conèixer la funció i l'objectiu de l’anàlisi documental.
  • Familiaritzar l’estudiantat amb la terminologia de l’anàlisi documental i la recuperació de la informació.
  • Conèixer els fonaments teòrics i pràctis a partir dels quals s’elaboren els instruments de recuperació de la informació, amb especial èmfasi en els catàlegs i les bases de dades documentals. 
  • Aprendre a analitzar formalment els documents, tenint en compte els principis generals de les AACR.
  • Introduir els conceptes bàsics de l’anàlisi i representació de contingut dels documents i presentar les característiques de la Llista d’encapçalaments de matèria en català i la Classificació Decimal Universal (CDU).
  • Conèixer i utilitzar l'ePèrgam.

Competències

  • Desenvolupar habilitats de comunicació i de relació interpersonal per gestionar els projectes entre els diversos integrants de la comunitat educativa.
  • Dominar els processos de tractament de la informació i organització dels recursos impresos i electrònics de la biblioteca.
  • Dominar i aplicar les TIC en els processos de gestió i difusió en un context de biblioteca 2.0.
  • Incorporar les TIC per aprendre, comunicar i compartir en contextos educatius.
  • Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis

Resultats d'aprenentatge

  1. Conèixer i identificar els processos de la cadena documental.
  2. Conèixer i saber usar les aplicacions de gestió automatitzada de biblioteques de més difusió en l'entorn.
  3. Desenvolupar habilitats de comunicació i de relació interpersonal per gestionar els projectes entre els diversos integrants de la comunitat educativa.
  4. Fer l'anàlisi formal i de contingut de diferents tipus de documents.
  5. Incorporar les TIC per aprendre, comunicar i compartir en contextos educatius.
  6. Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis
  7. Usar les normatives internacionals i els llenguatges documentals que possibiliten la catalogació dels documents.
  8. Utilitzar sistemes informatitzats de gestió documental i saber optimitzar-ne les prestacions.

Continguts

 1. Introducció al procés documental

  • La Cadena documental.
  • Objectius de l’anàlisi documental.
  • Eines per a la recuperació de la informació: el catàleg.
  • El registre documental: funció i estructura.
  • Tipus d’entrades i punts d’accés.
  • L’estandardització de l’anàlisi documental. 

 2. Anàlisi formal

  • Estructura i elements de la descripció documental.
  • Nivells de descripció.
  • Els punts d’accés bibliogràfics: tria i forma dels punts d’accés d’autor i títol.
  • El control d’autoritats.

3. Anàlisi del contingut

  • Anàlisi del contingut i recuperació de la informació.
  • Els llenguatges documentals: funcions, tipologies, estructura.
  • Indexar amb la Llista d'encapçalaments de matèria en català (LEMAC).
  • Classificar amb la Classificació Decimal Universal (CDU).
  • El resum documental.

4. La catalogació amb ePèrgam

Metodologia

La metodologia combina:

- Continguts teòrics amb l'aplicació pràctica dels coneixements adquirits, tant a classe com a través de les activitats supervisades.
- Lectura i estudi dels materials bàsics de l'assignatura (elaborats ad hoc i disponibles en el Campus Virtual) i dels solucionaris comentats de cada exercici.
- Lectura i estudi de bibliografia complementària.

A cada sessió s'encarregaran els exercicis i pràctiques a realitzar fins a la següent classe. El seguiment i supervisió d'aquests treballs es farà a través del Campus Virtual.  

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Sessions presencials 18 0,72 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8
Tipus: Supervisades      
Exercicis avaluatius 62 2,48 1, 2, 4, 5, 7, 8
Tipus: Autònomes      
Estudi i treball autònom complementari 70 2,8 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8

Avaluació

L’assignatura adopta el sistema d’avaluació continuada que consistirà en la realització de diversos exercicis parcials i un exercici final de síntesi, tot ells obligagoris. El calendari d’aquestes activitats, així com els detalls sobre cada una d’ells i el pes que tenen en l’avaluació final es proporcionarà a l’inici de les classes.

Revisió
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el/la docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre la professora o el professor i l’alumnat.

Recuperació
Podran accedir a la recuperació les persones que havent presentat un mínim del 66,6% (dos terços) de les activitats d'avaluació exigides en l'assignatura hagin obtingut una qualificació final (mitjana ponderada) d'entre 3,5 i 4,9 punts. 

Juntament amb la publicació de les qualificacions finals, prèvia a l'acta de l'assignatura, la professora o el professor comunicarà per escrit el procediment de recuperació. Es pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o es poden agrupar diverses activitats en una de sola. En cap cas la recuperació pot consistir en una única activitat d'avaluació final equivalent al 100% de la qualificació.

Consideració de “no avaluable”
S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’alumne/a equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.

Irregularitats en les activitats d’avaluació
En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0. S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Examen teòric-pràctic 40% 0 0 1, 2, 4, 7, 8
Seguiment del mòdul. Inclou: assistència i participació; contribucions en els fòrums: lliurament de pràctiques. 30% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8
Tests a l'aula, sobre els continguts de cada sessió 30% 0 0 1, 4, 7, 8

Bibliografia

General

La Búsqueda de información científica. CID competencias en información digital (s.a.). San Vicente de Raspeig: Biblioteca de la Universitat d'Alacant. https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/121964/1/Busqueda_informacion_cientifica_doctorado_2021_2022.pdf 

Cid Leal, P.; et al. (2007). Fonaments de llenguatges documentals. Barcelona: UOC.  http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/handle/10609/52342

Durbán Roca, G.; Cid Prolongo, A.; García Guerrero, J. (2012). Programas para el desarrollo de la competencia informacional articulados desde la biblioteca escolar. 1.ª ed. Sevilla: Junta de Andalucía, Dirección General de Ordenación y Evaluación Educativa.  https://labibliotecaescolar.files.wordpress.com/2010/02/dr4becrea.pdf

Gascón García, J.; Sulé Duesa, A. (2000). Fonaments d’anàlisi documental. Barcelona: UOC. http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/handle/10609/52361

González, L. (2021). Indización documental. Bibliopos. https://www.bibliopos.es/indizacion-documental/ 

IFLA. (2018). Directrius IFLA per a la biblioteca escolar. 2a. ed. revisada. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament: Col·legi de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. https://cobdc.org/wp-content/uploads/directrius_ifla_biblio_escolar_web.pdf

Martín, C. (2009). Lenguajes documentales, principales tipos de clasificación, encabezamientos de materia, descriptores y tesauros. Barcelona: UOC. (Temas de Biblioteconomía). http://eprints.rclis.org/14817/1/lendoc.pdf

Ranconi, R. (2020). Proceso de búsqueda, recuperación y evaluación de la información: Guía, tutorial. Acta académica. https://www.aacademica.org/roberto.ronconi/2

Rodríguez, B. (2011). Apuntes sobre representación y organización de la información. Gijón: Trea.

Slype, G. van. (1991). Los lenguajes de indización: concepción, construcción y utilización en los sistemas documentales. Madrid: Fundación Germán Sánchez Rupérez: Pirámide.

Suárez, A. (2017). “Sistemas para la organización del conocimiento: definición y evolución histórica”. e-Ciencias de la Información, v. 7, n. 2 (julio-diciembre), p.1-17. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6055254

Normes i eines

Clasificación Decimal Universal (CDU): edición abreviada de la NormaUNE 5001:2000: incluye las modificaciones de la Norma UNE 5001:2004/1M. (2004). Traducción del Master Reference File realizada por el Centro de Información y Documentación científica (CINDOC); adaptada por Rosa San Segundo Manuel. 2.ª ed. Madrid: AENOR.

Estivill i Rius, A.; et al. (2004). MEC. Manual d’exemples de catalogació: recull d’exemples comentats en els formats ISBD i MARC. Barcelona: Universitat de Barcelona. 

Estivill i Rius, A. (2009). Dels FRBR als Principis internacionals de catalogació i a les RDA : Resource Description and Access : els fonaments de la renovació catalogràfica. Barcelona: Biblioteca de Catalunya: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. http://www.bnc.cat/Professionals/Catalogacio/Publicacions-tecniques.

IFLA. (2009). Declaració de principis internacionals de catalogació. Barcelona: Biblioteca de Catalunya. https://www.ifla.org/wp-content/uploads/2019/05/assets/cataloguing/icp/icp_2009-ca.pdf

Lazarinis, F. (2015). Caloguing and classification: an introduction to AACR2, RDA, DDC, LCC, LCSH and MARC 21 standards. Oxford: Chandos. (Chandos Information professional series).

Manual de la Llista d’encapçalaments de matèria en català, MLEMAC. (2021). Barcelona: Biblioteca de Catalunya. https://www.bnc.cat/Professionals/Catalogacio/Publicacions-tecniques/Manual-de-la-Llista-d-encapcalaments-de-materia-en-catala-MLEMAC.

Membres de la Subcomissió Tècnica d’RDA (STRADA). (2016). “RDA i la seva implementació a Catalunya”. Item: revista de biblioteconomia i documentació, n. 60, p. 97-113 https://www.raco.cat/index.php/Item/article/view/312448/402964.

Publicacions tècniques [de la Biblioteca de Catalunya]. (2022). Barcelona: Biblioteca de Catalunya. http://www.bnc.cat/Professionals/Catalogacio/Publicacions-tecniques.

Regles angloamericanes de catalogació: traducció de les Anglo-American cataloging rules, second edition, 2002  revision, 2005 update. (2008). Preparades sota la direcció de The Joint Steering Committee for Revision of AACR; versió catalana d’Assumpció Estivill i Rius. 2a ed., rev. 2002, actualització 2005. Barcelona: Biblioteca de Catalunya.

 Regles angloamericanes de catalogació: traducció de lesAnglo-American cataloging rules, second edition, 1988 revision (AACR2). (1996). Preparades sota la direcció de the Joint Steering Commitee for Revision of AACR; editades per Michael Gormani Paul W. Winkler;versió catalana a cura d’Assumpció Estivill i Rius. Barcelona: Biblioteca de Catalunya; Vic: Eumo.

Programari

ePèrgam