Cultura Material, Patrimoni i Comunicació Científica
Codi: 42281 Crèdits: 15| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 4313223 Història de la ciència: ciència, història i societat | OT | 0 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Carlos Tabernero Holgado
- Correu electrònic:
- carlos.tabernero@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
Altres indicacions sobre les llengües
A més del català , també es fan servir el castellà i l'anglès al llarg del mòdul.Equip docent
- José Pardo Tomás
- Alfons Zarzoso Orellana
- Oliver Hochadel
- Miquel Carandell Baruzzi
- Michele Catanzaro
- Carlos Alberto Acosta Rizo
Equip docent extern a la UAB
- Emma Sallent del Colombo
- Laura Valls Plana
Prerequisits
Cap.
Objectius
El mòdul planteja una visió crítica i rigorosa de la comunicació científica i la seva història a partir de la mirada als espais on aquest coneixement es produeix, i a la materialitat i a tots el actors que intervenen en la seva circulació. Les fàbriques del coneixement científic i de la seva comunicació esdevenen així objectes d’anàlisi. Espais, mitjans, objectes i actors posen de manifest la relació de la ciència —entesa com un procés dinàmic, d’interacció mútua, de graduació de discursos, sense una separació nítida entre els experts i els no-experts— amb els seus públics. Amb aquesta premissa, el mòdul pren com a primera referència explicativa el context històric local de Barcelona o de Catalunya, des d’on es mostra la possibilitat de construir o explicar una història de la ciència culturalment complexa.
El mòdul és obligatori per a aquells alumnes que volen fer M4 o Pràcticum amb una orientació professionalitzadora. D’aquesta manera, M3 és la base per a la realització d’unes pràctiques professionals en entorns laborals que treballen amb el patrimoni i la comunicació científiques. No obstant això, els alumnes de M3-M4 també tenen la possibilitat de realitzar una tesi doctoral.
Objectius generals
− Desenvolupar, analitzar, aplicar i entendre el coneixement històric de la ciència en aquells àmbits que tenen relació amb la comunicació i la cultura material de la ciència.
− Desenvolupar una narrativa històrica original i interdisciplinària, que integri la cultura humanística i la científica.
Competències
- Aplicar el coneixement històric de la ciència en aquells àmbits que tenen relació amb la comunicació, la cultura material i lensenyament de la ciència.
- Demostrar un coneixement avançat i rigorós de l'evolució de la ciència al llarg de la història.
- Demostrar una cultura històrica sòlida per ubicar amb precisió els grans esdeveniments del passat: autors, teories, experiments, pràctiques, etc. i les etapes d'estabilitat i de transformació.
- Desenvolupar una narrativa històrica original i interdisciplinària, que integri la cultura humanística i la científica.
- Recollir i valorar de manera crítica informació per a la resolució de problemes, dacord amb els mètodes i les tècniques danàlisi pròpies de la disciplina.
- Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
- Treballar de manera autònoma, resoldre problemes i prendre decisions amb propostes innovadores.
- Treballar en equip, amb capacitat de lideratge i iniciativa, de manera interdisciplinària.
- Utilitzar adequadament les tecnologies de la informació i la comunicació en la investigació, i també aplicar-les a lactivitat professional.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar críticament els mecanismes de comunicació científica en els mitjans de comunicació de massa.
- Comprendre els fonaments històrics dels processos de professionalització científica, mèdica i tecnològica.
- Comprendre els mitjans de comunicació de massa (premsa, ràdio, cinema, televisió, Internet) com a espais daprenentatge, reflexió i construcció sociocultural en relació amb la ciència, la medicina i la tecnologia.
- Comprendre els processos de generació, circulació i gestió de coneixement científic, mèdic i tecnològic en relació amb conjunts complexos i multidimensionals de pràctiques comunicatives.
- Demostrar que es coneix el valor de la cultura material i del patrimoni de la ciència i de la medicina, així com les pràctiques i transformacions socioculturals associades a la seva producció i implantació.
- Demostrar una visió plural del significat de la cultura material i del patrimoni de la ciència i de la medicina.
- Descriure els condicionants històrics dels processos tecnològics en la configuració dels espais de professionalització científics i industrials.
- Descriure la funció i el significat dels espais en què tenen lloc les pràctiques científiques i mèdiques.
- Identificar el paper del patrimoni científic i tecnològic, dels mitjans de comunicació i de les institucions educatives en els processos de creació i transmissió de coneixement científic.
- Identificar els canvis i les permanències del patrimoni científic i tècnic en el procés didentificació de lenginyeria com a professió científica.
- Identificar els mecanismes de representació visual en la producció material de la ciència i de la medicina.
- Identificar i distingir els elements propis de la cultura material en la història de la ciència i de la medicina.
- Identificar les transformacions de la museologia de la ciència, la medicina i la tecnologia, les seves formes de representació i les seves estratègies de comunicació en el transcurs del temps.
- Recollir i valorar de manera crítica informació per a la resolució de problemes, dacord amb els mètodes i les tècniques danàlisi pròpies de la disciplina.
- Reconèixer els canals i les estratègies essencials de comunicació de la ciència, la medicina i la tecnologia, i les relacions amb els seus públics.
- Reconèixer els diferents canals de comunicació de la ciència i de la medicina a través de la història, les seves característiques específiques i les seves relacions.
- Reconèixer els elements essencials de la història de la tecnologia respecte al paper del patrimoni científic i industrial.
- Reconèixer la cultura material de la ciència i de la medicina com a constituents essencials en els processos de construcció sociocultural.
- Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
- Treballar de manera autònoma, resoldre problemes i prendre decisions amb propostes innovadores.
- Treballar en equip, amb capacitat de lideratge i iniciativa, de manera interdisciplinària.
- Utilitzar adequadament les tecnologies de la informació i la comunicació en la investigació, i també aplicar-les a lactivitat professional.
- Valorar el patrimoni científic i mèdic.
Continguts
L'estudiant obtindrà un coneixement ampli, detallat i actualitzat de la història moderna i contemporània de la ciència, la tècnica i la medicina, fonamentalment en els contexts de Catalunya, Espanya i Europa, des de la perspectiva de la cultura material, del patrimoni i de la comunicació.
Aquesta estratègia permetrà que l'estudiant conegui el significat de la cultura material de la ciència i de la medicina -les pràctiques, els processos, les estructures, els significats i els coneixements associats als instruments, les tecnologies i els espais propis de la ciència i la medicina-, i la seva relació amb canvis organitzatius, amb la creació de nous espais associats, i amb la producció d'identitats professionals.
A més, l'estudiant coneixerà les diverses formes de comunicació lligades a aquests processos i, en especial, la relació dels mitjans de comunicació de masses amb els processos de generació, circulació i gestió del coneixement científic, mèdic i tecnològic, i el seu paper en les transformacions socio-culturals al llarg de la història.
Temes
Espais, patrimoni, cultura material i comunicació: in situ
Espais, patrimoni, cultura material i comunicació: marcs teòrics
Gabinets i llibreries a la República de les Lletres
Teatres anatòmics: ciència i espectacle
Els públics de la ciència a la Il·lustració
Enginyeria i societat a la Barcelona del segle XIX
Els orígens de la RACAB: per una ciència útil
Mirar el cel: astronomia i meteorologia, ss. XIX-XX
Clíniques i hospitals: medicina, arquitectura i ciutat
Catedrals de ciència: del museu de ciències al centre de ciència
Ciències museològiques i artefactes
Museus de la Tècnica i patrimoni industrial
Ciències naturals, patrimoni i identitat
El patrimoni científic i les exposicions avui
Publicitat i ciència
Divulgació científica, ensenyament i industrialització al segle XIX
Ciència i art: de Turner a Banksy i més enllà
Ciència, literatura, premsa i còmics (ss. XIX-XXI)
Ciència, cinema, ràdio i televisió
Ciència i tecnologies de la comunicació
Periodisme científic avui
Metodologia
Les sessions del mòdul tenen un caràcter geogràfic, cronològic i temàtic singular, de manera que és el conjunt el que dóna consistència i unitat. A partir de la diversitat de sessions i de professorat, el mòdul contempla com a denominador comú la conjunció equilibrada entre dos tipologies docents: l’exposició oral i el contacte amb les fonts, els objectes i els espais. És per això que les sessions tenen un caràcter itinerant, on es visiten molt diferents espais de ciència, o bé poden tenir un component metodològic pràctic, de taller, en el qual els estudiants tindran contacte amb diverses fonts primàries i objectes d’estudi.
Espais on s'imparteixen sessions del mòdul:
- UAB/Facultat de Medicina
- UB/Facultat de Física
- Gabinet Salvador
- Teatre RAM
- Acadèmia de Bones Lletres
- MCNB
- CosmoCaixa
- RACAB
- ETSEIB
- Observatori Fabra
- Museu d'Art de Cerdanyola
- Hosp. S. Pau
- IMF-CSIC
- Parc de la Ciutadella / Museu de Ciències Naturals de Barcelona
- Institut Catalá de Paleontologia Miquel Crusafont
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques i pràctiques | 75 | 3 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 18, 19, 23 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Seguiment i tutorització dels contiguts treballats pels estudiants | 56,25 | 2,25 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi individual, resolució de problemes i realització de treballs | 225 | 9 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23 |
Avaluació
L’avaluació del mòdul contempla diversos aspectes, entre els quals l’assistència i la participació
activa a totes les sessions és fonamental. A més, s’exigeix la lectura obligatòria, al llarg de tot
el mòdul, de tres llibres, de fàcil lectura, que serveixen com a instrument de canalització de
lectures més especialitzades i, per tant també, de facilitació en la comprensió dels grans temes
(vegeu bibliografia). A partir d’aquestes lectures obligatòries, M3 contempla l’execució de
diverses proves escrites:
— Elaboració de tres breus ressenyes, una per cada bloc temàtic: espais, patrimoni i
comunicació. L’alumne haurà d’analitzar qüestions plantejades i explorades a les sessions.
Aquestes ressenyes tindran una extensió màxima de 800 paraules i tindran un pes
del 30% sobre la nota final.
— Presentació oral de la ressenya sobre patrimoni en un taller específic sobre gestió
de patrimoni científic. Aquesta presentació tindrà un pes del 20% sobre la nota final.
— Elaboració de l’assaig de síntesi, a partir del marc teòric general i centrant-se en casos
tractats o relacionats amb un dels blocs temàtics. Aquest assaig tindrà una extensió màxima
de 3.000 paraules i s’articularà a partir de qüestions-guia que s’indicaran en començar el
mòdul. Aquest assaig tindrà un pes del 50% sobre la nota final.
- L'alumnat obtindrà la qualificació de "No Avaluable" quan les activitats d'avaluació realitzades tinguin una ponderació inferior al 67% en la qualificaciófinal.
En cas que les activitats i proves de l’assignatura no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de TEAMS, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assaig de síntesi | 50% | 9,75 | 0,39 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23 |
| Presentacions orals a classe | 20% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23 |
| Ressenyes de blocs temàtics | 30% | 6 | 0,24 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23 |
Bibliografia
Lectures obligatòries:
Burke, Peter. Historia social del conocimiento, Paidos, 2002 (orig.2000)
Nieto-Galan, Agustí. Los públicos de la ciencia. Expertos y profanos a través de la historia. Marcial Pons. Madrid 2011.
Thompson, John B. Los media y la modernidad: una teoría de los medios de comunicación, Barcelona, Paidós, 1998, 2003, 2007 (orig. 1995).
A banda d’aquestes referències bibliogràfiques, els estudiants disposen de lectures complementàries, no obligatòries, que podran ser comentades de manera específica a cadascuna de les sessions.
Programari
A més d'eines web i d'Office, com ara el campus virtual, el correu electrònic, Google docs, word, powerpoint i excel, es faran servir eines com wetransfer, dropbox o el lector d'arxius audiovisuals VLC.