Sintaxi de l'Espanyol: l'Oració Composta
Codi: 106369 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2504211 Llengua i Literatura Espanyoles | OB | 3 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Ángel J. Gallego Bartolomé
- Correu electrònic:
- angel.gallego@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- espanyol (spa)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Equip docent
- Lluïsa Hernanz Carbó
Prerequisits
Com que l'estudiant ha demostrat, mitjançant l'obtenció dels crèdits corresponents a les assignatures de formació bàsica i a les obligatòries, que ha adquirit les competències bàsiques, haurà de ser capaç d'expressar-se amb correcció oralment i per escrit. Per aquest motiu, les errades ortogràfiques i d'expressió que pugui cometre comportaran un descens de la puntuació en la qualificació final.
Les activitats pràctiques i els treballs presentats en l'assignatura hauran de ser originals i no s'admetrà, en cap circumstància, el plagi total o parcial de materials aliens publicats en qualsevol suport. L'eventual presentació de material no original sense indicar adequadament el seu origen comportarà, automàticament, la qualificació de suspens (0).
Així mateix, es considera que l'estudiant coneix les normes generals de presentació d'un treball acadèmic. Tot i això, el professor de l'assignatura pot donar normes específiques, en el cas que ho consideri necessari.
Objectius
L'assignatura s'integra en el conjunt de la matèria, que forma part dels 108 crèdits de formació obligatòria del Grau de Llengua i Literatura Espanyoles, i que l'estudiant cursa juntament amb altres assignatures de llengua i literatura. Es tracta d'un curs de sintaxi que complementa i aprofondeix l'assignatura Sintaxi de l'espanyol: l'oració simple. Es parteix d'un enfocament descriptiu dels fenòmens que Sintaxi de l'espanyol: l'oració simple afecten l'oració composta i s'hi aporten les eines teòriques fonamentals per a la seva anàlisi i comprensió.
Competències
- Analitzar les principals propietats fonètiques, fonològiques, morfològiques, sintàctiques, lèxiques i semàntiques de la llengua espanyola, la seva evolució al llarg de la història i la seva estructura actual.
- Elaborar argumentacions aplicables als àmbits de la literatura hispànica, de la teoria literària, de la llengua espanyola i la lingüística, i avaluar-ne la rellevància acadèmica.
- Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Utilitzar les eines digitals i les fonts documentals específiques per a la captació i l'organització d'informació.
Resultats d'aprenentatge
- Adquirir un coneixement fonètic profund perquè es pugui aplicar a altres àmbits interdisciplinaris.
- Caracteritzar els fenòmens lingüístics tenint en compte els diferents nivells d'anàlisi.
- Descriure el sistema fonològic de l'espanyol a partir de la distribució, les relacions i les propietats articulatòries i acústiques dels seus elements.
- Fer prediccions i inferències lingüístiques sobre el contingut d'un text.
- Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic i en la transmissió dels seus coneixements.
- Fer servir les eines digitals per a l'obtenció, classificació, interpretació i anàlisi de dades rellevants relacionades amb l'estudi de la llengua i de la literatura espanyoles.
- Fer servir les fonts tradicionals per a l'obtenció, classificació, interpretació i anàlisi de dades rellevants relacionades amb estudi de la llengua i de la literatura espanyoles.
- Identificar els constituents d'una paraula i els nivells en què operen.
- Identificar i descriure les construccions sintàctiques de l'espanyol.
- Justificar mitjançant una terminologia apropiada l'anàlisi de les dades des d'un punt de vista lingüístic.
- Proposar noves maneres de mesurar l'èxit o el fracàs en la implementació de propostes o d'idees innovadores.
- Reconèixer acústicament i articulatòriament els sons i la prosòdia de l'espanyol.
- Reconèixer els vincles existents entre la semàntica composicional i altres disciplines, tant lingüístiques (sintaxi, lexicologia, pragmàtica) com no lingüístiques (filosofia, lògica, matemàtiques).
Continguts
1. De l'oració simple a l'oració composta
L'arquitectura de l'oració. El sintagma verbal (SV) i la predicació. La flexió verbal: les marques de temps i de concordança. El sintagma complementador (SC): les marques de la subordinació. La modalitat.
2. L'oració composta: caracterizació general
Coordinació i subordinació. La classificació de les oracions subordinades: subordinades completivas, relatives y adverbials. Els nexes i la temporalitat. Tipus de nexes subordinants.
3. La subordinació completiva (o substantiva)
La subordinació completiva: caracterització general i tipologia. Els predicats que seleccionen subordinades completives. Els nexes de la subordinació completiva. La temporalitat: l'alternança entre formes verbals finites i no finites. Les formes verbals finites: indicatiu. subjuntiu. Modalitat i subordinació sustantiva: interrogatives vs i exclamatives indirectes. Les clàusules quantificades.
4. La subordinació relativa (o adjectiva)
La subordinació relativa: caracterització general i tipologia. Les marques de la subordinació relativa: l'estatut dels pronoms i adverbis relatius. Les relatives lliures o "substantivades". Relacions entre les oracions interrogatives, exclamatives i relatives.
5. La subordinació adverbial
La subordinació adverbial: l'enfocament funcional tradicional. Les marques de la subordinació adverbial. Classes de nexes subordinants. Les construccions absolutes. Subordinades adverbials pròpies i impròpies. L'anàlisi formal de la subordinació adverbial.
Metodologia
Una finalitat bàsica de l'ensenyament de la gramàtica és capacitar els alumnes per l'exercici de l'analìsi sintàctica. Conseqüentment, teoria i pràctica són dos aspectes relacionats íntimament en el desenvolupament de l'assignatura. En el desenvolupament de l'assignatura es combinaran ambdós aspectes: 1) l'exposició teòrica dels continguts del programa i 2) la il·lustració pràctica amb la finalitat de potenciar la capacitat de reflexió sintàctica dels estudiants. L'aula constituirà un espai obert per a la discusió de problemes, l'argumentació sintàctica, el comentari de la bibliografia rellevant i la resolució d'exercicis (prèviament preparats pels estudiants).
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals, sessions de seminaris i pràctiques dirigides pel professor | 50,5 | 2,02 | 4, 5, 9 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories programades | 15,5 | 0,62 | 7, 10, 11 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Treball autònom | 84 | 3,36 | 5, 9 |
Avaluació
Hi ha tres components en l'avaluació del curs:
- dues proves parcials (30% + 30%)
- un treball individual no presencial (25%)
- la participació a l'assignatura (15%)
Es considerà 'No avaluable' tot estudiant que no presenti el treball ni faci els exàmens.
Per aprovar el curs cal haver obtingut, com a mínim, 5 punts sobre 10 en la mitjana dels exàmens i el treball. En el cas que no s'aconsegueixi aquesta nota mínima (5 sobre 10), l'estudiant podrà presentar-se a l'examen de recuperació.
En cap cas la recuperació es podrà fer servir per millorar la nota.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s'adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB; això inclou la possibilitat de fer exàmens individuals en línia en horaris acordats amb el professor.
En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Exàmens | 60% | 0 | 0 | 1, 3, 8, 12 |
| Participació | 15% | 0 | 0 | 2, 4, 5, 6, 7, 9, 11, 13 |
| Treball | 25% | 0 | 0 | 8, 10, 13 |
Bibliografia
Bosque, I. (1989):Las categorías gramaticales. Relaciones y diferencias. Madrid, Síntesis.
Bosque, I. (1994): Repaso de sintaxis tradicional. Ejercicios de autocomprobación. Madrid, Arco Libros.
Bosque, I & V. Demonte, eds. (1999): Gramática descriptiva de la lengua española. Calpe. 3 vols. Madrid, Espasa.
Bosque, I. & J. Gutiérrez-Rexach (2009): Fundamentos de Sintaxis Formal. Madrid, Akal.
Brucart. J.M. & Á.J. Gallego (2009). "L'estudi formal de la subordinació i l'estatus de les subordinades adverbials". Llengua i Literatura 20, 139-191.
Brucart, J.M. & M.L. Hernanz (2016): "Las posiciones sintácticas". En Á.J. Gallego, ed., Perspectivas de sintaxis formal, Madrid, Akal: 33-109.
Hernanz, M.L. & J.M. Brucart (1987): La sintaxis, I. Principios teóricos. La oración simple. Barcelona, Crítica.
Pavón Lucero, María Victoria (ed.) (2016): Las relaciones interoracionales enespañol. Berlin, De Gruyter.
RAE (2010): Nueva gramática de la lengua española. Manual. Madrid, Espasa.
Rodríguez Ramalle, T.M. (2005): Manual de Sintaxis del Español. Madrid, Castalia.
Rodríguez Ramalle, T.M. (2015): Las relaciones sintácticas. Madrid, Síntesis.
Programari
No s'aplica.