Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2504012 Estudis d'Espanyol i Xinès: Llengua, Literatura i Cultura | OB | 2 | 2 |
2504211 Llengua i Literatura Espanyoles | OB | 3 | 2 |
2504386 Estudis d'Anglès i Espanyol | OT | 3 | 2 |
2504386 Estudis d'Anglès i Espanyol | OT | 4 | 2 |
2504388 Estudis de Català i Espanyol | OT | 3 | 2 |
2504388 Estudis de Català i Espanyol | OT | 4 | 2 |
Ja que l'estudiant ha demostrat haver adquirit les competències bàsiques, mitjançant l'obtenció dels crèdits corresponents a les assignatures de formació bàsica i les obligatòries, ha de ser capaç d'expressar-se amb correcció oralment i per escrit. Per aquesta raó, els eventuals errors ortogràfics i d'expressió que pogués cometre comportaran un descens de la puntuació en la qualificació final.
Les activitats, pràctiques i treballs presentats en l'assignatura hauran de ser originals i no s’admetrà, sota cap circumstància, el plagi total o parcial de materials aliens publicats en qualsevol suport. L’eventual presentació de material no original sense indicar adequadament el seu origen comportarà, automàticament, la qualificació de suspens (0).
Així mateix es considera que l’estudiant coneix les normes generals de presentació d’un treball acadèmic. No obstant, podrà aplicar les normes específiques que pugui indicar-li el professor de l’assignatura, si així ho creu necessari.
“Literatura Hispanoamericana: del modernisme a l'època contemporània” s’integra en el conjunt de la matèria Literatura colonial i hispanoamericana, que forma per part dels 108 crèdits de formació obligatòria del Grau de Llengua i Literatura espanyoles, i que l'estudiant cursa juntament amb altres assignatures de llengua i literatura espanyoles.
Aquesta assignatura continua la matèria de Literatura Hispanoamericana en el Grau de Llengua i Literatura Espanyoles, que s'inaugura en el semestre anterior amb “Literatura Hispanoamericana: de les literatures indígenes al segle XIX”, i suposa la seva continuïtat cronològica. Com és la primera vegada que l’alumne s’endinsa en la realitat crítica de la literatura a Hispanoamèrica d’aquest període és molt important ensenyar a pensar sobre les diferències i similituds que hi ha entre l’objecte “literatura hispanoamericana” i l’objecte “literatura espanyola” per a aquesta etapa. Així com endinsar-en les problemàtiques específiques del camp crític llatinoamericà. Per tant, història de la literatura, historiografia i crítica aniran de la mà en aquesta matèria. Els objectius fonamentals de l’assignatura són, per tant, donar a conèixer l’especificitat d’aquest objecte d’estudi, alhora que s’ensenya a analitzar dit objecte des de les eines pròpies del camp.
Bloc I:
3.a Roberto Arlt i les Aguafuertes porteñas.
3.b Introducció a l'obra d'Octavio Paz, Pablo Neruda, José Lezama Lima i Nicanor Parra.
Bloc II:
Bloc III:
7. Els narradors dels 80
L’aprenentatge d'aquesta assignatura per part de l'alumne es distribueix de la manera següent:
· Activitats dirigides. Aquestes activitats es divideixen en classes magistrals i en seminaris i pràctiques dirigits pel professor, en què es combinarà l’explicació teòrica amb la discussió dels textos.
· Activitats supervisades. Es tracta de tutories programades pel professor, dedicades a la correcció i comentari de problemes en els diferents nivells d'anàlisi literària.
· Activitats autònomes. Aquestes activitats inclouen tant el temps dedicat a l’estudi personal com a la realització de treballs i comentaris analítics, així com a la preparació de presentacions orals.
· Activitats d’avaluació. L’avaluació de l’assignatura es durà a terme mitjançant proves escrites.
Aquesta assignatura aplica la metodologia específica de la historiografia literària feminista i presta especial atenció a la perspectiva de gènere.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat empleni les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Clases teórico-prácticas | 50 | 2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 12, 16, 17, 18, 21, 22, 23, 24, 25 |
Elaboración de materiales, estudio personal, preparación | 73 | 2,92 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25 |
Tutorías supervisadas | 13 | 0,52 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 11, 12, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25 |
L’avaluació és contínua i comprèn dos blocs a examinar:
Examen 1, a partir d’una pregunta del primer bloc l’estudiant haurà de redactar un balanç de l'assignatura. Es tindrà en compte la precisió de continguts, la manera en què s’exposen i elaboren, la justificació d’idees, la capacitat crítica; però, sobretot, el domini de la metodologia de treball des de la qual s’ha presentat la matèria.
Examen 2, a partir d’una pregunta del segon bloc l’estudiant haurà de redactar un balanç de l'assignatura. Es tindrà en compte la precisió de continguts, la manera en què s'exposen i elaboren, la justificació d'idees, la capacitat crítica; però, sobretot, el domini de la metodologia de treball des de la qual s'ha presentat la matèria
Treball: a partir d’un tema a pactar amb la professora, l’estudiant haurà de redactar un balanç de l'assignatura. Es tindrà en compte la precisió de continguts, la manera en què s’exposen i elaboren, la justificació d’idees, la capacitat crítica; però, sobretot, el domini de la metodologia de treball des de la qual s’ha presentat la matèria
Es considera “no avaluable” quan l’alumne no compleixi amb els blocs d’avaluació. Els casos excepcionals han de ser comentats amb el professor durant la primera setmana de classe perquè es pugui adaptar l’avaluació.
Puntuació
Examen 1. 3,3 punts: 33%
Examen 2: 3,3 punts 33%
Treball: 3,3 punts, 33%
S´han de recuperar totes les proevs amb una qualificació inferior a 5. Per optar a fer la mitjana s`ha de optenir una qualificació superior a 3,5 en cada prova, després d'haver fet la recuperació. Ja que l’estudiant ha demostrat haver adquirit les competències bàsiques, mitjançant l’obtenció dels crèdits corresponents a les assignatures de formació bàsica i les obligatòries, ha de ser capaç d'expressar-se amb correcció oralment i per escrit. Per aquesta raó, els eventuals errors ortogràfics i d’expressió que pogués cometre comportaran un descens de la puntuació en la qualificació final, que podria fins i tot comportar un suspens. Les faltes ortogràfiques tenen un descompte de 0,25 cadascuna.
Les activitats presentades en l’assignatura hauran de ser originals i no s’admetrà, sota cap circumstància, el plagi total o parcial de materials aliens publicats en qualsevol suport. L’eventual presentació de material no original sense indicar adequadament el seu origen comportarà, automàticament, la qualificació de suspens (0). En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen 1 | 33% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 12, 16, 17, 18, 21, 22, 23, 24, 25 |
Examen 2 | 33% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 12, 13, 14, 16, 17, 18, 21, 22, 23, 24, 25 |
Treball | 33% | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25 |
Bibliografía general (Se entregará en clase una bibliografía específica de cada tema). AINSA, Fernando, Identidad cultural de Iberoamérica en su narrativa, Madrid, Gredos, 1986.
ALEGRÍA, Fernando, Breve historia de la novela hispanoamericana, México, de Andrea, 1965; nueva versión, Nueva historia de la novela hispanoamericana, Hanover, Ediciones del Norte, 1986.
BELLINI, Giuseppe, Historia de la literatura hispanoamericana, Madrid, Castalia,1985. FERNÁNDEZ, Teodosio, La poesía hispanoamericana en el siglo XX, Madrid, Taurus, 1987.
FERNÁNDEZ, Teodosio, Selena Millares y Eduardo Becerra, Historia de la literatura hispanoamericana, Madrid, Universitas S. A., 1995.
FERRARI, Américo, El bosque y sus caminos. Estudios sobre poesía y poética hispanoamericanas, Valencia, Pre-Textos, 1993.
FRANCO, Jean, Historia de la literatura hispanoamericana a partir de la Independencia, Barcelona, Ariel, 1980.
GÁLVEZ, Marina, La novela hispanoamericana contemporánea, Madrid, Taurus, 1987.
GOIC, Cedomil, ed., Historia y crítica de la literatura hispanoamericana, vol. II, Del romanticismo al modernismo; vol. III, Epoca contemporánea, Barcelona, Crítica, 1988.
GONZÁLEZ ECHEVARRÍA, Roberto y Enrique Pupo-Walker, eds., The Cambridge History of Latin American Literature, Cambridge, Cambridge University Press, 1995.
GULLóN, Ricardo, dir., Diccionario de literatura española e hispanoamericana, 2 vols., Madrid, Alianza, 1993. IÑIGO MADRIGAL, Luis (coord.), Historia de la literatura hispanoamericana, 2 vols, Madrid, Cátedra,
1982-1987 (I, Época colonial; II, Delneoclasicismoal modernismo).
LE CORRE, Hervé, Poesía hispanoamericana posmodernista. Historia, teoría, prácticas, Madrid, Gredos, 2001.
LOVELUCK, Juan, ed., Novelistas hispanoamericanos de hoy, Madrid, Taurus, 1976.
MÜLLER-BERGH, Klaus & MENDONÇA TELES, Gilberto. Vanguardia latinoamericana. Historia, crítica y documentos (Vol. I, II, III, IV, V, VI). Madrid, Iberoamericana, 2004/2007.
ORTEGA, Julio, Figuración de la persona, Barcelona, Edhasa, 1971.
, La contemplación y la fiesta. Notas sobre la novela latinoamericana actual, Caracas, Monte Ávila, 1979.
OVIEDO, José Miguel, Historia de la literatura hispanoamericana. 1. De los orígenes a la Emancipación, Madrid, Alianza Universidad, 1995; 2. Del Romanticismo al Modernismo, Madrid, Alianza Universidad, 1997; 3:Postmodernismo, Vanguardia, Regionalismo, 2001; 4. De Borges al presente, 2001.
RAMA, Ángel, Transculturación narrativa en América Latina, México, Siglo XXI, 1982.
SÁINZ DE MEDRANO, Luis, Historia de la literatura hispanoamericana (Desde el Modernismo), Madrid, Taurus, 1992.
SCHWARTZ, Jorge. Las vanguardias latinoamericanas. Textos programáticos y críticos, Madrid, Cátedra, 1991.
SHAW, Donald L., Nueva narrativa hispanoamericana, Madrid, Cátedra, 1981;sexta edición ampliada, 1999. SHIMOSE, Pedro, Historia de la literatura latinoamericana, Madrid, Playor, 1987.
YURKIEVICH, Saúl. A través de la trama. Sobre vanguardias literarias y otras concomitancias, Madrid, Iberoamericana, 2007.
SUCRE, Guillermo, La máscara, la transparencia, Caracas, Monte Ávila, 1975.
Lectures
Horacio Quiroga, Contes (selecció)
Mariano Azuela, Los de abajo, ed. de Marta Portal, Madrid, Cátedra, 1980.
Nellie Campobello, Relats (selecció)
Rómulo Gallegos, Doña Bárbara, Madrid, Espasa Calpe, 1991.
Teresa de la Parra, Ifigenia, Madrid: Anaya, 1992.
Juan Rulfo, Pedro Páramo, ed. de José Carlos González Boixo, Madrid, Cátedra, 1988.
Jorge Luis Borges, Contes (selecció)
Julio Cortázar, Contes (selecció)
Silvina Ocampo, Contes (selecció)
Gabriel García Márquez, Cien años de soledad, ed. de Jacques Joset, Madrid, Cátedra, 1991.
Durant les sessions, també es llegiran seleccions de poemes, contes i altres fragments relatius a cada tema
p