Història d'Espanya Moderna i Contemporània
Codi: 106343 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2504211 Llengua i Literatura Espanyoles | FB | 1 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Ignasi Fernández Terricabras
- Correu electrònic:
- ignasi.fernandez@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- espanyol (spa)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- No
- Grup íntegre en espanyol:
- Sí
Prerequisits
No n'hi ha cap prerequisit per cursar aquesta assignatura.
Objectius
Un recorregut general pels principals esdeveniments i processos de canvi i continuïtat a Espanya entre finals del segle XV i el segle XXI, amb diversos enfocaments temàtics, però amb especial incidència en els aspectes socials, polítics i culturals que permeten contextualitzar millor la literatura espanyola de les Edats Moderna i Contemporània.
Competències
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Identificar els períodes, tradicions, tendències, autors i obres més significatives de la literatura en llengua espanyola en el seu context historicosocial.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar les desigualtats degudes al sexe o al gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement historicosocial.
- Elaborar exposicions organitzades.
- Extreure conclusions de la lectura d'un assaig.
- Fer resums clars d'informacions o idees.
- Identificar els principals períodes de la història d'occident.
- Identificar les principals desigualtats de gènere presents en la societat.
- Reconèixer i comentar les idees principals d'un text.
- Relacionar els principals períodes històrics amb les seves manifestacions literàries.
Continguts
L'assignatura es divideix en dos blocs que impartiran dos professors diferents, un per l'Edat Moderna i un altre per l'Edat Contemporània.
En el primer bloc, hom té en compte que la majoria dels estudiants no disposen de coneixements sistemàtics clars sobre els aspectes fonamentals de l'època perquè l'Edat Moderna no forma part dels plans d'estudi del Batxillerat.
En canvi, el segon bloc es concentra en els factors més directament relacionats amb la cultura espanyola de l'època, atès que la majoria dels estudiants han cursat l'assignatura "Història d'Espanya Contemporània" a 2on de Batxillerat.
BLOC 1:
1. -Els Reis Catòlics: els inicis de l'Edat Moderna.
2. -El segle XVI: La Monarquia Hispànica i la seva hegemonia política.
3. -El segle XVII: Continuïtat o crisi?
4. -El segle XVIII: Les reformes dels Borbons.
BLOC 2:
1. El segle XIX: el món del liberalisme i la construcción d’una literatura moderna.
2. El primer terç del segle XX: la construcción democrática i l’Edat de Plata.
3. Dictadura, exili i reconstrucció: una literatura escindida.
4. Epíleg: democracia i mercat, la literatura dels nostres dies.
Metodologia
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 39 | 1,56 | 1, 5, 6, 7, 8 |
| Exercicis pautats | 10 | 0,4 | 2, 3, 4, 7 |
| Seminaris i pràctiques | 10 | 0,4 | 1, 4, 5, 6 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories | 20 | 0,8 | 1, 2, 4, 5, 6, 8 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi personal | 38 | 1,52 | 1, 4, 5, 6, 8 |
| Preparació dels treballs | 20 | 0,8 | 2, 3, 4, 7, 8 |
Avaluació
Les competències d’aquesta matèria seran avaluades mitjançant exàmens, comentaris de text i treballs individuals, amb qualificacions parcials ponderades sobre la nota final.
El sistema d’avaluació s’organitza en dos mòduls:
• Mòdul d’exàmens (70%): examen 1 (35%), examen 2 (35%).
Dues proves escrites (exàmens) sobre el contingut de cada bloc.
• Mòdul de treballs, amb un valor del 30% de la nota final de curs.
Dos treballs (15% cadascun), les característisques dels quals definiran els professors en començar la seva part de docència.
Cap activitat avaluable no ponderarà més del 50% de la nota final,
L'assignatura serà qualificada amb un mínim de tres activitas avaluables de dos mòduls diferents.
Les activitats d’avaluació s’hauran de lliurar en els terminis establerts. El mòdul de treballs no és objecte de la prova de recuperació.
Les activitats d'avaluació es programaran al llarg del curs acadèmic. Les dates de realització de les proves a l'aula i de lliurament de treballs i recensions seran comunicades a l'alumnat amb antelació suficient. En el moment de realització / lliurament de cada activitat avaluativa, el professorat informarà (Moodle, SIA) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
L'alumne que no s'hagi presentat a un mínim de proves d'avaluació que comportin el 30% de la nota final del curs serà qualificat amb un No Avaluable i no podrà presentar-se a la reavaluació.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat quepugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació (plagi), es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En les activitats escrites es tenen en compte les faltes ortogràfiques, sintàctiques o lèxiques. La penalització pot ser d'entre 0,1-0,2 punts per cada falta comesa sobre la nota final de cada acte d'avaluació.
RECUPERACIÓ
Per participar a la recuperació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats que equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total.
Per participar a la recuperació l'alumnat ha d'haver obtingut a l'avaluació continuada com a mínim una nota de 3,5.
La recuperació se celebrarà en les dates establertes oficialment per la Facultat. En cap cas es podrà plantejar la recuperació com un mitjà de millorar la qualificació de l'alumnat que ja hagués aprovat l'assignatura en el procés normal d'avaluació continuada. La nota màxima que es podrà obtenir en la recuperació és de 5,0 (Aprovat).
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Exàmens (Examen 1: 35%; Examen 2: 35%) | 70% | 4 | 0,16 | 1, 2, 5, 6, 8 |
| Treballs (Treball 1: 15%; Treball 2, 15%) | 30% | 9 | 0,36 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8 |
Bibliografia
BLOC 1:
BELENGUER, E., El imperio hispánico 1479-1665, Barcelona, Crítica, 1995.
BENNASSAR, B.: La España del Siglo de Oro, Barcelona, Crítica, 2001.
ELLIOTT, J.H., La España imperial, Barcelona, Vicens Vives, 1964.
FERNÁNDEZ ALBALADEJO, P., La crisis de la Monarquía, Barcelona, Crítica- Marcial Pons, 2009.
FLORISTÁN, A. (Coord.), Historia de España en la Edad Moderna, Barcelona, Ariel, 2004.
LYNCH, J., Los Austrias, Barcelona, 2 vols., Crítica, 1992.
LYNCH, J., Los Borbones, Barcelona, Crítica, 1991.
MARCOS MARTÍN, A., España en los siglos XVI, XVII y XVIII, Barcelona, Crítica, 2000.
MOLAS RIBALTA, P., Edad Moderna 1474-1808. Manual de Historia de España, Madrid, Espasa Calpe, 1988.
RIVERO RODRÍGUEZ, M., La Monarquía de los Austrias: historia del Imperio español, Madrid, Alianza, 2017.
RUIZ IBÁÑEZ, J.J.; VINCENT, B.: Los siglos XVI-XVII: política y sociedad, Madrid, Síntesis, 2007.
RUIZ TORRES, P., Reformismo e Ilustración, Barcelona, Crítica-Marcial Pons, 2007.
BLOC 2
Història social i política (manuals):
Julián CASANOVA; República y Guerra Civil, vol.8. de J.FONTANA i R.VILLARES (dirs.), Historia de España, Crítica/Marcial Pons, Barcelona, 2007.
Xosé Manoel NÚÑEZ SEIXAS, (coord.); España en democracia, 1975-2011. vol. 10 de J.FONTANA i R.VILLARES (dirs.), Historia de España, Crítica/Marcial Pons, Barcelona, 2010.
Borja de RIQUER; La dictadura de Franco dins Historia de España. vol. 9, de J.FONTANA i R.VILLARES (dirs.), Historia de España, Crítica/Marcial Pons, Barcelona, 2010.
Ramón VILLARES i Javier MORENO LUZÓN; La Restauración, vol.7. de J.FONTANA i R.VILLARES (dirs.), Historia de España, Crítica/Marcial Pons, Barcelona, 2007.
Història social i política (identitats):
José ÁLVAREZ JUNCO; Mater Dolorosa. La idea de España en el siglo XIX, Taurus, Madrid, 2001.
Xavier DOMÈNECH; Un haz de naciones. El Estado y la plurinacionalidad en España (1830-2017), Península, Barcelona, 2020.
Xose Manoel NÚÑEZ SEIXAS; Suspiros de España. El nacionalismo español, 1808-2018, Crítica, Barcelona, 2018.
Borja de RIQUER; Identitats contemporànies: Catalunya i Espanya, Eumo, Vic, 2000.
Carlos SERRANO; El nacimiento de Carmen. Símbolos, mitos y nación, Taurus, Madrid, 1999.
Història cultural:
Juan Ignacio FERRERAS, Los orígenes de la novela decimonónica (1800-1830), Madrid, Taurus, 1973.
Juan Ignacio FERRERAS, El triunfo del liberalismo y de la novela histórica (1830-1870), Madrid, Taurus, 1976.
Juan Ignacio FERRERAS, La novela por entregas (1840-1900), Madrid, Taurus, 1972.
Jordi GRACIA i Miguel Ángel RUIZ CARNICER; La España de Franco (1939-1975). Cultura y vida cotidiana, Síntesis, Madrid, 2001.
José-Carlos MAINER, La Edad de Plata (1902-1939). Ensayo de interpretación de un proceso cultural, Madrid, Cátedra, 1975.
José-Carlos MAINER, La doma de la Quimera (Ensayos sobre nacionalismo y cultura en España), Bellaterra,UAB, 1988.
José-Carlos MAINER, La Corona hecha trizas (1930-1960), Barcelona, PPU, 1989.
Manuel TUÑÓN DE LARA, Medio siglo de cultura española (1885-1936), Madrid, Tecnos, 1977.
Programari
Cap.