Llengua i Discurs
Codi: 106215 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2504235 Ciència, Tecnologia i Humanitats | FB | 1 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Cecilio Garriga Escribano
- Correu electrònic:
- cecilio.garriga@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- espanyol (spa)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- No
- Grup íntegre en espanyol:
- Sí
Equip docent
- Margarita Freixas Alas
Prerequisits
Com a assignatura bàsica, no té prerequisits.
Objectius
Estudiar el llenguatge com a instrument de construcció científica.
Conèixer les diferents estratègies lingüístiques, discursives, orals, etc. pròpies del procés de construcció del coneixement científic.
Comprendre els procediments de formació del vocabulari científic i tècnic.
Analitzar els processos de metaforització que es produeixen en el llenguatge científic.
Reconèixer la història de la llengua de la ciència com un motor de l'avenç científic.
Concebre el diccionari com a legitimador i com a divulgador del coneixement científic i tècnic.
Competències
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Construir discursos sobre el coneixement cientificotècnic utilitzant els recursos lingüístics propis de l'argumentació.
- Descriure les interaccions entre art, literatura i ciència com a motor en els processos creatius complexos i en la difusió del coneixement.
- Dur a terme treballs escrits o presentacions orals efectives i adaptades al registre adequat en diferents llengües.
- Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
- Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en un àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
- Que els estudiants puguin transmetre información idees, problemes i solucions a un públic tan especialitzat com no especialitzat.
- Utilitzar de manera crítica les eines digitals i interpretar fonts documentals específiques.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar discursos des de diferents perspectives i proposar millores en la construcció d'aquests discursos.
- Analitzar els discursos sobre el coneixement cientificotècnic al llarg de la història utilitzant les eines de les diferents tradicions d'estudi del discurs.
- Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
- Buscar i seleccionar fonts d'informació, avaluar-ne la rellevància i aplicar-les la interpretació de temes i problemes d'interès social.
- Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
- Construir textos o altres eines comunicatives per a la transmissió d'idees i conceptes.
- Elaborar comentaris de text de manera crítica.
- Elaborar un discurs organitzat i correcte, oralment i per escrit, en la llengua corresponent.
- Estudiar des de la perspectiva de l'anàlisi del discurs els processos de construcció de categories biomèdiques com ‘normal', ‘patològic', etc.
- Fer servir les eines digitals per recollir, classificar, analitzar i interpretar dades rellevants relacionades amb l'estudi de la llengua.
- Identificar diferents recursos lingüístics i retòrics utilitzats al llarg de la història de la ciència i la tecnologia que han suposat un instrument clau per al progrés de les diferents disciplines.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Reconèixer els diferents gèneres discursius en l'àmbit de la literatura científica, així com el seu caràcter sociohistòric.
- Situar en el context sociohistòric categories psicològiques o mèdiques com ‘bogeria' o ‘monstruositat'.
- Situar en el context sociohistòric diferents visions del món i la seva influència en la pràctica científica a partir de l'anàlisi textual.
Continguts
TEMA 1. Discurs i argumentació. El gènere discursiu de l'article científic.
1) Història de les tradicions discursives en l'àmbit de la ciència i de la tècnica. Exemples de la seva evolució.
2) Característiques lingüístiques del llenguatge acadèmic actual. La comunicació científica: textos especialitzats i de divulgació.
TEMA 2. La història de la llengua de la ciència i de la tècnica. Orígens i evolució del llenguatge científic.
1) Edat mitjana i Renaixement (Segles d'Or).
2) Il·lustració i S. XIX.
3) Ss. XX-XXI.
TEMA 3. El diccionari com a legitimador i com a divulgador de la ciència i de la tècnica.
1) La ciència i la tècnica en la lexicografia moderna: diccionaris monolingües europeus.
2) La lexicografia institucional.
Metodologia
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l'alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i a qualsevol informació necessària per a l'adequat seguiment de l'assignatura.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 33 | 1,32 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
| Pràctiques d'aula i comentari de text | 16 | 0,64 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories i supervisió de treballs | 4,25 | 0,17 | 4, 5, 12, 13, 14 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi i elaboració de treballs | 84,75 | 3,39 | 2, 4, 5, 6, 9, 14, 15 |
Avaluació
Els/les alumnes seran avaluats/des mitjançant l'elaboració de dues pràctiques (20% de la nota cada una), una exposició i defensa oral d’una d’aquestes pràctiques a triar per l’estudiant (20%), i un examen (40%).
En el procés d’avaluació es prendrà en consideració el domini de l’expressió oral i escrita (els errors ortogràfics i els errors normatius, si n’hi hagués, pesaran negativament en la qualificació).
Totes les activitats d’avaluació són obligatòries i es realitzaran en les dates acordades a l’inici de curs (se senyalaran les dates al Campus Virtual de l’assignatura durant les primeres setmanes de curs). No realitzar alguna de les activitats avaluables comportarà la qualificació final de NO AVALUABLE.
Recuperació: Les pràctiques i l'examen són proves recuperables si s’obté una nota mitjana no inferior a 3,5 punts.
En cas que es detecti que el/la estudiant hagi realitzat qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Elaboració d'un treball escrit | 40 % | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12 |
| Examen | 30 % | 1,5 | 0,06 | 2, 4, 8, 9, 13, 14, 15 |
| Exposició i defensa oral del treball | 30 % | 0,5 | 0,02 | 4, 5, 6, 8, 10 |
Bibliografia
Alberola, P. et al. (1996): Comunicar la ciencia. Teoria i Pràctica dels llenguatges d’especialitat, Picanya, Ediciones del Bullent
Alcaraz, E. (2003): El inglés profesional y académico, Madrid, Alianza.
Auger, P.- Rousseau, L. J. (2003): Metodología de la investigación terminológica. Málaga: Universidad de Málaga.
Bargalló, M. et al. (eds.) (2001): Las lenguas de especialidad y su didáctica. Actas del Simposio Hispano-Austriaco, Tarragona, Universitat Rovira i Virgili.
Cabré, M. T. (1993), La terminología. Teoría, metodología, aplicaciones, Barcelona, Antàrtida-Empúries.
Clavería, G. (2016): De vacunar a dictaminar. La lexicografía académica decimonónica y el neologismo, Madrid, Iberoamericana.
Garriga, C. (2019): "La lengua y el tecnicismo en el siglo XX", en Silva Suárez, M. (ed.), Técnica e ingenirería en España, Zaragoza, Real Academia de Ingeniería / Institución Fernando el Católico, pp. 109-170.
Guerrero Ramos, G. (1995): Neologismos en el español actual, Madrid, Arco/libros
Gutiérrez Cuadrado, J, / Garriga, C. (2019): "El vocabulario científico y técnico del español entre los siglos XIX y XX: planteamientos generales", Revista de lexicografía, 25, 193-218. <https://revistas.udc.es/index.php/rlex/article/view/rlex.2019.25.0.6000>
Gutiérrez Rodilla, B. (1998): La ciencia empieza en la palabra, Barcelona, Ediciones La Península.
Gutiérrez Rodilla, B. (2005): El lenguaje de las ciencias, Madrid, Gredos.
Holmes, Frederic L. (1991): "Argument and Narrative in Scientific Writing".In: Dear, Peter, The literary structure of scientific argument: historical studies, Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 164-181. <https://es1lib.org/book/2746663/0c2f83>
Lerat, P. (1997): Las lenguas de especialidad. Barcelona, Ariel.
Nieto-Galan, A. (2011): Los públicos de la ciencia, Madrid, Marcial Pons.
Programari
No es requereix software específic.