Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2504235 Ciència, Tecnologia i Humanitats | FB | 1 | 1 |
Com a assignatura bàsica, no té prerequisits.
Estudiar el llenguatge com a instrument de construcció científica.
Conèixer les diferents estratègies lingüístiques, discursives, orals, etc. pròpies del procés de construcció del coneixement científic.
Comprendre els procediments de formació del vocabulari científic i tècnic.
Analitzar els processos de metaforització que es produeixen en el llenguatge científic.
Reconèixer la història de la llengua de la ciència com un motor de l'avenç científic.
Concebre el diccionari com a legitimador i com a divulgador del coneixement científic i tècnic.
TEMA 1. Discurs i argumentació. El gènere discursiu de l'article científic.
1) Història de les tradicions discursives en l'àmbit de la ciència i de la tècnica. Exemples de la seva evolució.
2) Característiques lingüístiques del llenguatge acadèmic actual. La comunicació científica: textos especialitzats i de divulgació.
TEMA 2. La història de la llengua de la ciència i de la tècnica. Orígens i evolució del llenguatge científic.
1) Edat mitjana i Renaixement (Segles d'Or).
2) Il·lustració i S. XIX.
3) Ss. XX-XXI.
TEMA 3. El diccionari com a legitimador i com a divulgador de la ciència i de la tècnica.
1) La ciència i la tècnica en la lexicografia moderna: diccionaris monolingües europeus.
2) La lexicografia institucional.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l'alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i a qualsevol informació necessària per a l'adequat seguiment de l'assignatura.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques | 33 | 1,32 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
Pràctiques d'aula i comentari de text | 16 | 0,64 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories i supervisió de treballs | 4,25 | 0,17 | 4, 5, 12, 13, 14 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi i elaboració de treballs | 84,75 | 3,39 | 2, 4, 5, 6, 9, 14, 15 |
Els/les alumnes seran avaluats/des mitjançant l'elaboració de dues pràctiques (20% de la nota cada una), una exposició i defensa oral d’una d’aquestes pràctiques a triar per l’estudiant (20%), i un examen (40%).
En el procés d’avaluació es prendrà en consideració el domini de l’expressió oral i escrita (els errors ortogràfics i els errors normatius, si n’hi hagués, pesaran negativament en la qualificació).
Totes les activitats d’avaluació són obligatòries i es realitzaran en les dates acordades a l’inici de curs (se senyalaran les dates al Campus Virtual de l’assignatura durant les primeres setmanes de curs). No realitzar alguna de les activitats avaluables comportarà la qualificació final de NO AVALUABLE.
Recuperació: Les pràctiques i l'examen són proves recuperables si s’obté una nota mitjana no inferior a 3,5 punts.
En cas que es detecti que el/la estudiant hagi realitzat qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Elaboració d'un treball escrit | 40 % | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12 |
Examen | 30 % | 1,5 | 0,06 | 2, 4, 8, 9, 13, 14, 15 |
Exposició i defensa oral del treball | 30 % | 0,5 | 0,02 | 4, 5, 6, 8, 10 |
Alberola, P. et al. (1996): Comunicar la ciencia. Teoria i Pràctica dels llenguatges d’especialitat, Picanya, Ediciones del Bullent
Alcaraz, E. (2003): El inglés profesional y académico, Madrid, Alianza.
Auger, P.- Rousseau, L. J. (2003): Metodología de la investigación terminológica. Málaga: Universidad de Málaga.
Bargalló, M. et al. (eds.) (2001): Las lenguas de especialidad y su didáctica. Actas del Simposio Hispano-Austriaco, Tarragona, Universitat Rovira i Virgili.
Cabré, M. T. (1993), La terminología. Teoría, metodología, aplicaciones, Barcelona, Antàrtida-Empúries.
Clavería, G. (2016): De vacunar a dictaminar. La lexicografía académica decimonónica y el neologismo, Madrid, Iberoamericana.
Garriga, C. (2019): "La lengua y el tecnicismo en el siglo XX", en Silva Suárez, M. (ed.), Técnica e ingenirería en España, Zaragoza, Real Academia de Ingeniería / Institución Fernando el Católico, pp. 109-170.
Guerrero Ramos, G. (1995): Neologismos en el español actual, Madrid, Arco/libros
Gutiérrez Cuadrado, J, / Garriga, C. (2019): "El vocabulario científico y técnico del español entre los siglos XIX y XX: planteamientos generales", Revista de lexicografía, 25, 193-218. <https://revistas.udc.es/index.php/rlex/article/view/rlex.2019.25.0.6000>
Gutiérrez Rodilla, B. (1998): La ciencia empieza en la palabra, Barcelona, Ediciones La Península.
Gutiérrez Rodilla, B. (2005): El lenguaje de las ciencias, Madrid, Gredos.
Holmes, Frederic L. (1991): "Argument and Narrative in Scientific Writing".In: Dear, Peter, The literary structure of scientific argument: historical studies, Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 164-181. <https://es1lib.org/book/2746663/0c2f83>
Lerat, P. (1997): Las lenguas de especialidad. Barcelona, Ariel.
Nieto-Galan, A. (2011): Los públicos de la ciencia, Madrid, Marcial Pons.
No es requereix software específic.