La Perspectiva de Gènere en el Món Contemporani
Codi: 106200 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2504216 Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics | OB | 2 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Carlos Ángel Ordas Garcia
- Correu electrònic:
- carlosangel.ordas@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- anglès (eng)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Prerequisits
Els propis de les assignatures obligatòries del Grau Història, Política i Economia Contemporànies
Objectius
Els objectius de l’assignatura són:
- Exposar les problemàtiques històriques de la perspectiva de gènere en l’època contemporània
- Proporcionar a l’alumnat els principals eixos analítics que els incorporar la perspectiva de gènere en l’anàlisi del món contemporani.
- Dotar a l’estudiant dels recursos instrumentals per desenvolupar les seves capacites cognitives en torn l’articulació dels gèneres en la història, la política i l’economia
Competències
- Diferenciar i analitzar el tipus de relacions que s'han establert en el segle passat entre els diversos agents socials, polítics i econòmics tant en marcs nacionals com regionals i internacionals.
- Dilucidar el paper que desenvolupen en el present les diverses memòries socials referents als passats conflictius, diferenciant els conceptes d'història i memòria.
- Explicar i sintetitzar coneixements adquirits en un nivell avançat de llengua anglesa.
- Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en un àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Reconèixer els fonaments bàsics de l'anàlisi econòmica, tant des d'una perspectiva microeconòmica com a macroeconòmica.
- Treballar de manera cooperativa en equips multidisciplinaris i multiculturals implementant nous projectes.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar els mecanismes de la formació de salaris.
- Aprendre de manera autònoma.
- Avaluar les polítiques laborals.
- Comparar succintament casos nacionals i/o regionals diferents dins d'un mateix marc internacional.
- Comprendre i explicar les situacions de memòries en conflicte a partir de les perspectives de classe, gènere i identitat nacional.
- Comprendre les diferents perspectives de classe, gènere i identitat nacional a partir de les quals es plantegen les relacions entre els agents socials, polítics i econòmics.
- Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
- Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i síntesi històrica.
- Gestionar i aplicar dades a la resolució de problemes.
- Identificar i utilitzar apropiadament fonts d'informació per a la recerca històrica, especialment sobre règims polítics contemporanis.
- Identificar les estructures socials, econòmiques i polítiques del món contemporani.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Interpretar les motivacions, els instruments i els efectes de la intervenció pública en el mercat de treball.
- Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
- Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions d'altres participants.
- Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
- Reconèixer els processos històrics que han donat lloc a la societat contemporània.
- Reconèixer la diversitat i la multiculturalitat.
- Relacionar els elements i els factors que intervenen en el desenvolupament dels processos històrics.
- Transmetre sensibilitat cap a les qüestions socials.
- Treballar en equip respectant tots els punts de vista. Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
- Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
- Utilitzar els mètodes de treball propis de la història contemporània.
- Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.
Continguts
- Construcció del discurs de gènere, segles XIX i XX
- Resistències de gènere: dels inicis dels feminisme fins la segona onada
- Història, Herstòria i gènere
- Les polítiques de gènere
- Producció i reproducció
- La dimensió de gènere més enllà d’occident
Metodologia
La metodologia docent i les activitats formatives poden ser diverses i avaluades en la part i proporció que consideri adequada el professorat. Per exemple:
- Assistència a les classes teòriques
- Assistència a les classes invertides
- Lectura comprensiva de textos
- Realització de ressenyes, treballs i comentaris analítics
- Preparació i realització de presentacions orals
- Estudi personal
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 20,4 | 0,82 | 6, 7, 11, 15, 19 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Classes invertides | 30,6 | 1,22 | 1, 3, 4, 6, 7, 8, 10, 13, 15, 16, 19, 21 |
| Tutories | 15 | 0,6 | |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi personal | 75 | 3 |
Avaluació
*La matèria s'avaluarà aplicant els següents procediments:
- Realització d'un treball i classe invertida per grup (obligatori per poder optar a la recuperació): 35%
- Treball individual: 30 %
- Prova escrita individual: 35%
*S'avaluarà tota la matèria del curs continguda en les explicacions a classe.
*Les dates de realització de les proves a l'aula i de lliurament del treball seran comunicades a l'alumnat a l'inici del curs.
*En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professorat informarà l'alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
Recuperació
- Es considerarà com a "no avaluable" l'alumne/a que no presenti el treball i no participi de la classe invertida en grup.
- La recuperació consistirà en un examen global de la matèria de l'assignatura i se celebrarà en les dates oficials establertes per la Facultat.
- En cap cas, es podrà plantejar la recuperació com un mitjà de millorar la qualificació de l'alumnat que ja hagués aprovat l'assignatura en el procés normal d'avaluació continuada.
- Podran accedir a la recuperació els estudiants que s’hagin presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagin tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.
- La nota màxima que es podrà obtenir en la recuperació és de 5 (Aprovat).
Revisió
- L'alumnat tindrà dret a revisar els resultats de les proves realitzades. la professora establirà un horariespecífic de tutories per procedir al comentaride les activitats d'avaluació realitzades
- La còpia de fonts escrites (internet, llibres, treballs, etc.) i presentada com original suposa un 0 en la qualificació de l'exercici o prova escrita. Diverses irregularitats comeses implicaran una nota global de zero.
- En cas que l’estudiant realitziqualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Prova | Prova escrita (35%) | 1,5 | 0,06 | 2, 4, 6, 11, 12, 17, 19, 22 |
| Práctiques en grup | 1 treball/seminari (35%) | 3 | 0,12 | 1, 3, 5, 9, 13, 14, 15, 16, 21, 23, 24 |
| Práctiques individuals | 1 treball individual (30%) | 4,5 | 0,18 | 2, 5, 7, 8, 10, 16, 18, 20 |
Bibliografia
• Anderson, Bonnie S. & Zinsser, Judith P (1988). A History of Their Own: Women in Europe from Prehistory to the Present, New York: Harper & Row.
• Anzaldúa, Gloria E. (1987). Borderlands/La Frontera: The New Mestiza, San Francisco: Aunt Lute Books.
• Bacchi, Carol, L. and Eveline, Joan (2010). Mainstreaming politics: Gendering practices and feminist theory, E-Book: University of Adelaide, pp. 111-138.
• Beckwith, Karen (2000). "Beyond Compare? Women's Movements in Comparative Perspective". European Journal of Political Research 37 (4): 431-468.
• Beckwith, Karen (2005) 'A Common Language of Gender?', Politics & Gender, 1 (1), 128-137.
• Connell, Raewyn (1990). "The State, Gender, and Sexual Politics: Theory and Appraisal". Theory and Society 19 (5): 507-544.
• Connell, Raewyn W. (2002). Gender. Cambridge: Polity Press,
• Dahlerup, Drude (ed) (2006). Women, Quotas and Politics. London: Routledge.
• Davis, Angela (1981). Women, Race and Class, Random House
• Duby, Georges & Perrot, Michelle, (1992). A History of Women in the West, vol. 5, Cambridge: Belknap Press.
• Federici, Silvia (1975). Wages against Housework. Bristol: Falling Wall Press.
• Htun, Mala (2005). "What It Means to Study Gender and the State". Politics & Gender, 1 (1): 157-166.
• hooks, bell (1984). Feminist Theory: From Margin to Center. South End Press.
• Kantola, Johana, ed. (2006). Feminists Theorize the State. Basingstoke: Palgrave
• Karamessini, Maria & Jill Rubery, eds (2014). Women and Austerity: The Economic Crisis and the Future for Gender Equality. London & New York: Routledge IAFFE Advances in Feminist Economics.
• Krook, Mona L. & Fiona Mackay (2011). Gender, Politics and Institutions. Basingstoke: Palgrave Macmillan.
• Krook, Mona L., Susan Franceschet & Jennifer M. Piscopo (2012). The Impact of Gender Quotas. New York: Oxford University Press
• Lovenduski, Joni (2005). Feminizing Politics. Cambridge: Polity Press.
• Mazur, Amy (2002). Theorizing Feminist Policy. New York: Oxford University Press.
• McBride Stetson, Dorothy M. & Amy G. Mazur (1995). Comparative State Feminism. Thousand Oaks: Sage.
• Millett, Kate (1969). Sexual Politics. Granada Publishing, chapter 2 "Theory of Sexual Politics".
• Mohanty, Chandra Talpade. (1984). "Under Western Eyes: Feminist Scholarship and Colonial Discuourses". Boundary 2. 12:3-13:1. pp. 333-358
• Nash, Mary (2004). Mujeres en el mundo. Historia, retos y movimientos, Madrid: Alianza.
• Offen, Karen (2000). European Feminisms, 1700-1950. A Political History, Stanford University Press.
• Pateman, Carole (1989). The Disorder of Women. Stanford: Stamford University Press (Ch. 8: "The patriarcal welfare state").
• Phillips, Anne (1995). The Politics of Presence: The Political Representation of Gender, Ethnicity and Race. Oxford: Oxford University Press.
• Scott, Joan Wallach (1986). "Gender: A Useful Category of Historical Analysis". The American Historical Review. 91 (5): 1053–1075.
• Waylen, Georgina, Karen Celis, Johanna Kantola & S. Laurel Weldon (2013). The Oxford Handbook of Gender and Politics. New York: Oxford University Press.
Programari
Cap