Logo UAB
2022/2023

L’Actualitat i les Ciències Socials en l’Educació Primària: la Formació del Pensament Crític

Codi: 106078 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500797 Educació Infantil OT 4 0
2500798 Educació Primària OT 4 2
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Antoni Santisteban Fernandez
Correu electrònic:
antoni.santisteban@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Grup íntegre en espanyol:
No

Prerequisits

No existeixen.

Objectius

1. Valorar el tractament de temes controvertits de la societat actual a l’educació primària.

2. Identificar les habilitats de pensament crític des de l’estudi de la societat a l’escola quan treballem amb Qüestions Socialment Vives.

3. Avaluar la importància de la formació del pensament crític en l’educació i en la democràcia.

4. Desenvolupar la Literacitat Crítica Digital per a la interpretació dels mitjans de comunicació digitals i per a l’acció social.

5. Fer visibles les desigualtats i les injustícies en els mitjans de comunicació digitals i les xarxes socials.

Competències

    Educació Infantil
  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Adoptar una actitud i un comportament ètic i actuar d'acord als principis deontològics de la professió.
  • Dissenyar i regular espais d'aprenentatge en contextos de diversitat i que atenguin a les singulars necessitats educatives dels estudiants, a la igualtat de gènere, a l'equitat i al respecte als drets humans.
  • Promoure i col·laborar en accions, dins i fora de l'escola, organitzades per famílies, ajuntaments i altres institucions amb incidència en la formació ciutadana.
    Educació Primària
  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Dissenyar i regular espais d'aprenentatge en contextos de diversitat i que tinguin en compte la igualtat de gènere, la equitat i el respecte cap als drets humans que conformen els valors de la formació ciutadana.
  • Mantenir una actitud de respecte al medi (natural, social i cultural) per fomentar valors, comportaments i pràctiques que atenguin a la igualtat de gènere, equitat i respecte als drets humans.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar i aplicar les aportacions de la història, la geografia i les ciències socials a l'ensenyament dels drets humans.
  2. Identificar, descriure i analitzar models didàctics, estratègies i materials curriculars sobre la cultura política i la cultura cívica.
  3. Proposar projectes i accions que estiguin d'acord amb els principis de responsabilitat ètica i de respecte pels drets humans i els drets fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.

Continguts

Bloc 1

1. El treball amb temes controvertits a l’escola i l’educació democràtica: origen, tradicions i tendències

2. El procés de treball amb temes controvertits a l’educació primària: representacions, temps, espai, estudi de casos i presa de decisions.

Bloc 2

3. El desenvolupament de les habilitats de pensament crític en l’anàlisi de qüestions socialment vives.

4. La formació del pensament crític i l’educació per al canvi social.

Bloc 3

5. La Literacitat Crítica Digital: interpretació crítica dels mitjans digitals i de les xarxes socials enfront del sexisme, homofòbia, racisme, aporofòbia i qualsevol forma de discriminació social.

6. El treball amb el discurs de l’odi i la construcció de contrarelats des de l’educació per a la justícia social i els drets humans.

Metodologia

El protagonista en el procés d'ensenyament aprenentatge és l'estudiant i és sota aquesta premissa s'ha planificat la metodologia de l'assignatura.

El professorat presenta les opcions teòriques de les temàtiques i traspassa la responsabilitat als estudiants per a que construeixin els seus coneixements a partir de bibliografia, materials curriculars, propostes educatives, estudis de casos o programes d'innovació.

Es dóna especial importància a l'ús d'eines digitals, contextos virtuals, mitjans de comunicació i webs sobre educació democràtica i drets humans.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Estudi de casos, a partir de mitjans de comunicació i eines digitals 45 1,8
Tipus: Supervisades      
Activitats d'avaluació continuada presencials i virtuals 7,5 0,3
Tutories sobre els temes i casos abordats 22,5 0,9
Tipus: Autònomes      
Comentari bibliografia, webs, activitats pràctiques, propostes i exposició 75 3

Avaluació

Per poder superar l'assignatura s'han d'aprovar les activitats d'avaluació dels tres blocs. L'avaluació dels tres blocs comporta un seguiment dels treballs a realitzar, i una presentació continuada del que es demani en cada moment del curs.

El lliurament dels tres treballs serà una setmana després de l'acabament de cada un dels tres blocs.

La correcció per part del professorat serà dins del mes següent del lliurament.

La reavaluació de l'assignatura consistirà en una proposta de treball d'una qüestió socialment viva per a l'educació primària, aplicant una de les categories de pensament crític. Aquest treball s'haurà de lliurar dues setmanes després de la comunicació de l'avaluació final.

L'assistència a classe és obligatòria: l'estudiant ha d'assistir a un mínim d'un 80% de classes.

Per aprovar aquesta assignatura, cal que l’estudiant mostri, en les activitats que se li proposin, una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent.

D’acord a la normativa UAB, el plagi o còpia d’algun treball es penalitzarà amb un 0 com a nota d’aquest treball perdent la possibilitat de recuperar-la, tant si és un treball individual com en grup.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Disseny de propostes d'intervenció educativa presencials o virtuals (grupal) 40% 0 0 1, 2, 3
Treball de reflexió per al seguiment de les temàtiques tractades a classe dins l'educació formal o no formal (individual) 30% 0 0 1, 2, 3
Treball de seguiment de les lectures i de reflexió sobre materials, webs i eines digitals (individual) 30% 0 0 1, 2, 3

Bibliografia

Bibliografia

Atienza, E. (2007). Discurso e ideología en los libros de texto de ciencias sociales. Discurso & Sociedad, 1(4), 543-574. https://www.researchgate.net/publication/28184106_Discurso_e_ideologia_en_los_libros_de_texto_de_ciencias_sociales

Baqué, M. (2017). Projecte Murs. Per què se separen les persones? Perspectiva Escolar, 395, 26-33. https://www.rosasensat.org/revista/lensenyament-de-la-politica/

Castellví, J.; Tosar, B.; Andreu, M. (2020). La lectura crítica de los medios digitales. Íber Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia, 99, 7-14.https://www.researchgate.net/publication/341446582_La_lectura_critica_de_los_medios_digitales

Dalongeville, A. (2003). Noción y práctica de la situación-problema en historia. Enseñanza de las Ciencias Sociales, 2, pp. 3-12. https://www.raco.cat/index.php/EnsenanzaCS/article/view/126144

Evans, R. W. Y Saxe, D. W. (eds.). (1996). Handbook on Teaching Social Issues. Washington: NCSS. https://files.eric.ed.gov/fulltext/ED410141.pdf

González Monfort, N.; Santisteban, A. (2011). Cómo enseñar ciencias sociales para favorecer el desarrollo de las competencias básicas. Aula de Innovación Educativa, 198, 41-47. https://ddd.uab.cat/pub/artpub/2011/182039/aulinnedu_a2011n198p41.pdf

Finn Garner, J. (1995). Contes per a nens I nenes políticament correctes. Barcelona: Quaderns Crema.

Hess, D. (2009). Controversy in the classroom: The democratic power of discussion. New York: Routledge.

Kellner, D. & Share, J. (2007). Critical media literacy is not an option. Learning Inquiry, 1, 59–69. https://link.springer.com/article/10.1007/s11519-007-0004-2

Massip, M.; Anguera, C.; Llusà, J. (2020). Deconstruir los relatos del odio en el aula. Íber Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia, 99, 24-31. https://www.grao.com/es/producto/deconstruir-los-relatos-del-odio-en-el-aula-ib09998390

Massip, M.; Barbeito, C.; Bartolomé, S.; González-Monfort, N.; Santisteban, A. (2020). Criteris de justícia global per a la valoració i l’elaboració de materials curriculars de ciències socials. Bellaterra: GREDICS-Escola de Cultura de Pau-UAB. https://ddd.uab.cat/pub/llibres/2020/220972/deccrijus_a2020.pdf

Gil, F.; Muzzi, S.; Santisteban, A. (2018). Todos y todas somos inmigrantes. Representaciones de niñas y niños de primaria sobre la inmigración. REIDICS (Revista de Investigación en Didáctica de las Ciencias Sociales), 2, 20-35. https://mascvuex.unex.es/revistas/index.php/reidics/article/view/3059

Pagès, J. (2008). Ensenyar l’actualitat, per a què? Perspectiva Escolar 322, 2-11. https://www.rosasensat.org/revista/situar-se-en-lactualitat/

Pagès, J. (2015). La educación política y la enseñanza de la actualidad en una sociedad democrática. Educação em Foco, v. 19, n. 3, 17-34. https://www.academia.edu/educación_politica_enseñanza_actualidad_sociedad_democrática_Educaçâo_em_Foco_vol_19

Pagès, J. & Santisteban, A. (coords.). (2011). Les qüestions socialment vives i l’ensenyament de les ciències socials. Barcelona: Publicacions de la UAB. https://ddd.uab.cat/record/197111

Ross, E.W. & Gautreaux, M. (2018). Pensando de Manera Crítica sobre el Pensamiento Crítico. Aula Abierta, vol. 47, n.4, 383-386. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6725487

Ross, E. W. & Vinson, K. D. (2012). La educación para una ciudadanía peligrosa. Enseñanza de las Ciencias Sociales, 11, 73-86. https://www.raco.cat/index.php/EnsenanzaCS/article/view/263458

Santisteban, A. (1998). La formació del pensament creatiu: art, ciència i societat. Santisteban, A. (coord.). La formació del pensament creatiu (pp.11-21). Barcelona: AMAG-MRPC/ Diputació de Barcelona.

Santisteban, A. (2003). El silenci dins lacomunicació, en Santisteban, A. (coord.). Paraules. Comunicació i aprenentatges (pp.15-18). Barcelona: Associació de MestresAlexandre Galí / MRPC / Diputació de Barcelona.

Santisteban, A. (2017). Educació política i mitjans de comunicació. Perspectiva Escolar, 395, 12-16. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6095432

Santisteban, A. (2019). La enseñanza de las Ciencias Sociales a partir de problemas sociales o temas controvertidos: estado de la cuestión y resultados de una investigación. El Futuro del Pasado, 57-79. http://dx.doi.org/10.14516/fdp.2019.010.001.002

Santisteban, A., Díez-Bedmar, M.C. & Castellví, J. (2020). Critical digital literacy of future teachers in the Twitter Age (La alfabetización crítica digital del futuro profesorado en tiempos de Twitter). Culture and Education, 32, 185-212. https://doi.org/10.1080/11356405.2020.1741875

Santisteban, A., & González Valencia, G. (2013). Sociedad de la información, democracia y formación del profesorado: ¿qué lugar debe ocupar el pensamiento crítico? In J. J. Díaz, A. Santisteban, & A. Cascajero (Eds.), Medios de comunicación y pensamiento crítico. Nuevas formas de interacción social (pp. 761–770). Guadalajara: AUPDCS/Universidad de Alcalá. https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=555874

Santisteban, A. & Pagès, J. (2019). Els temes controvertits a l’escola. Perspectiva Escolar, 408, 7-12.

Programari

No existeix un programari específic