Literatura i Periodisme: Josep Pla i la Prosa d’Entreguerres
Codi: 105853 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2504380 Estudis d'Anglès i Català | OT | 3 | 0 |
| 2504380 Estudis d'Anglès i Català | OT | 4 | 0 |
| 2504388 Estudis de Català i Espanyol | OT | 3 | 0 |
| 2504388 Estudis de Català i Espanyol | OT | 4 | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Ramon Panyella Ferreres
- Correu electrònic:
- ramon.panyella@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Prerequisits
Cap
Objectius
Es tracta d’estudiar alguns escriptors catalans del període d'entreguerres (1919-1939), l’obra dels quals té una forta marca periodística, visible en els diversos gèneres cultivats: article breu, crònica seriada, reportatge, entrevista... Amb especial atenció a la transició des del material publicat en periòdic al llibre.
Competències
- Estudis d'Anglès i Català
- Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Demostrar habilitats per treballar de manera autònoma i en equip per assolir els objectius planificats, si escau en contextos multiculturals i interdisciplinaris.
- Fer treballs escrits o presentacions orals efectius i adaptats al registre adequat en diferents llengües.
- Identificar i interpretar els textos literaris de diferents llengües i analitzar-ne els trets genèrics, formals, temàtics i culturals d’acord amb conceptes i mètodes propis del comparatisme i de la teoria literària.
- Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Reconèixer els períodes, les tradicions, les tendències, els autors i les obres més significatives de les literatures en llengües catalana i anglesa en el seu context historicosocial.
- Utilitzar les eines digitals i les fonts documentals específiques per a la captació i l'organització d'informació.
- Valorar críticament la producció literària i cultural en català i anglès i el seu context històric i social.
- Estudis de Català i Espanyol
- Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Demostrar el coneixement normatiu de les llengües catalana i espanyola i el domini en totes les aplicacions en l’àmbit acadèmic i professional.
- Demostrar habilitats per treballar de manera autònoma o en equip per assolir els objectius planificats, si escau en contextos multiculturals i interdisciplinaris.
- Elaborar estudis de caràcter històric sobre les tendències, els gèneres i els autors de la tradició literària catalana i espanyola.
- Emprar la metodologia i els conceptes de l’anàlisi literària tenint en compte les fonts i el context històric i social.
- Fer treballs escrits o presentacions orals efectius i adaptats al registre adequat en diferents llengües.
- Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Reconèixer els períodes, tradicions, tendències, autors i obres més significatius de la literatura en llengua catalana i espanyola en el seu context historicosocial.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar textos literaris des de bases filològiques i comparatistes i identificar models de llengua literària en textos catalans contemporanis.
- Aplicar adequadament els coneixements adquirits per a l'obtenció de dades i el maneig de fonts documentals d'aplicació a l'estudi de la llengua i la literatura catalanes.
- Aplicar adequadament els coneixements adquirits per obtenir dades i utilitzar fonts documentals aplicables a l'estudi de la llengua i la literatura catalanes.
- Aplicar les eines informàtiques i saber consultar les fonts documentals.
- Comentar textos literaris, aplicant els instruments adquirits, atenent el context històric i sociocultural.
- Descriure el context històric de la literatura catalana contemporània i relacionar obres amb el seu context històric i cultural.
- Dominar l'expressió oral i escrita en llengua catalana.
- Elaborar i presentar treballs acadèmics.
- Elaborar textos crítics sobre les tendències principals, els autors i les obres més representatives de la literatura catalana contemporània.
- Elaborar, amb un nivell avançat, textos crítics sobre les tendències, els autors i les obres més significatives de la literatura catalana contemporània.
- Exposar i argumentar visions de conjunt sobre fenòmens de la literatura catalana contemporània.
- Exposar i argumentar, de manera complexa, visions de conjunt sobre fenòmens de la literatura catalana contemporània.
- Identificar els elements clau de la tradició cultural occidental a partir del segle XIX fins a l'actualitat.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Identificar les relacions de la literatura amb la història, l'art o altres moviments culturals.
- Interpretar críticament obres literàries tenint en compte les relacions entre els diferents àmbits de la literatura i la relació de la literatura amb les àrees humanes, artístiques i socials.
- Interpretar la tradició cultural occidental a partir del segle XIX i fins a l'actualitat, i reconèixer amb detall en un text contemporani els trets de la tradició occidental.
- Localitzar i organitzar informació rellevant en llengua anglesa disponible a Internet, bases de dades i biblioteques, i aplicar-la als entorns de treball i/o recerca.
- Mantenir una actitud de respecte cap a les opinions, valors, comportaments i pràctiques dels altres.
- Organitzar amb eficàcia la part autònoma de l'aprenentatge.
- Potenciar la capacitat de lectura, interpretació i anàlisi crítica de textos literaris i lingüístics.
- Produir textos escrits i orals amb correcció normativa.
- Reconèixer textos literaris des de bases filològiques i comparatistes, aplicar-les als textos de la literatura catalana contemporània i redactar anàlisis de la llengua literària de textos catalans contemporanis.
- Redactar assajos històrics i interpretatius sobre la tradició literària contemporània.
- Redactar assajos originals i complexos, amb domini de la bibliografia pertinent, sobre autors i obres del període contemporani.
- Redactar assajos originals, amb domini de la bibliografia pertinent, sobre autors i obres del període contemporani.
- Redactar comentaris de text amb sentit crític.
- Redactar, amb un nivell avançat, assajos històrics i interpretatius sobre la tradició literària contemporània.
- Treballar autònomament en l'estudi sincrònic i diacrònic de la llengua i la literatura catalanes.
- Utilitzar recursos tecnològics (digitals i audiovisuals) per a l'adquisició del coneixement i les seves aplicacions en llengua i literatura.
Continguts
Punts programàtics
El periodisme d'entreguerres a Europa
El periodisme d'entreguerres a Catalunya.
La desclosa del periodisme en català.
Els gèneres periodístics.
Periodisme i literatura.
Autors i publicacions
Gaziel (Agustí Calvet)
“La Veu de Catalunya”
Llibres de referència: Hores viatgeres (1926); Tots els camins duen a Roma. Barcelona (Aedos, 1958).
Josep Pla
“La Publicidad”
Llibres de referència: Madrid. Un dietari (1929); Madrid 1921. Un dietari, dins OC III: Primera volada (1966).
Just Cabot
“Mirador”
Llibres de referència: Indignacions i provocacions (Edicions 62, 1992)
Eugeni Xammar
“La Veu de Catalunya”, “La Publicitat”
Llibres de referència: Periodisme (Quaderns Crema, 1989); L'ou de la serp (Quaderns Crema, 1998).
Lluís Capdevila
“La Humanitat”
Edició digital: Les 227 cròniques de guerra de Lluís Capdevila. 1936-1939
https://irla.cat/wp-content/uploads/2018/03/capdevila_227cr%C3%B2niques.pdf
Autors proposats per al treballs
Josep Carner
“La Veu deCatalunya” 1923
Les bonhomies (1925)
Carles Soldevila
“La Publicitat” 1922-1934
Fulls de dietari (tria de l’autor, 1928); Fulls de dietari (Selecta, 2005)
Josep M. de Sagarra
“Mirador” 1929-1935
L’aperitiu (ed. d’autor, 1947); L’aperitiu (La Campana, 1995)
Irene Polo,
“Imatges”, “La Humanitat”, “La Rambla”, “L'Opinió”, “L'Instant”
La fascinació del periodisme. Cròniques (1930-1936) (Quaderns Crema, 2003)
(Aurora Bertrana, Rosa M. Arguimbau, Anna Murià et al.)
Dones que surten del paper. Periodistes catalanes que expliquen un país (Fonoll, 2018). Antologia a cura d'Elena Yeste i Francesc Canosa.
Domènech de Bellmunt [Domènec Pallerola]
Del Paral·lel a Montmartre (1928). [reed.: Ll. Catalònia 1981]
Aquesta llista es pot ampliar amb els noms de Joan Estelrich, Joan Crexells, Domènec Guansé, Antoni Rovira i Virgili, Jaume Passarell, Ramon Xuriguera, Rafael Tasis, Maurici Serrahima.
Metodologia
L'assignatura es distribueix en sessions teòriques i seminaris de lectura. Les sessions teòriques tenen un caràcter panoràmic i contextualitzador i van acompanyades del comentari de textos teoricocrítics. Les sessions dedicades a la lectura se centren en l'anàlisi de les obres de lectura obligatòria i d'altres textos complementaris. Es disposarà d'una llista d'obres i d'unes referències bibliogràfiques associades a cada lectura.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Exposició (oral o escrita) sobre un text teòric o crític | 15 | 0,6 | 1, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 16, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29 |
| Exposició, per part del professor, dels punts del programa; contextualització de les lectures escollides. | 30 | 1,2 | 6, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 19, 24, 25, 28 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Anàlisi i discussió de textos periodístics, teòrics i crítics | 20 | 0,8 | 1, 5, 6, 7, 11, 12, 14, 16, 19, 21, 22, 23, 27 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Cerca bibliogràfica. Fonts i recursos documentals | 30 | 1,2 | 3, 4, 18, 20, 29, 30 |
| Comentari escrit de textos periodístics, teòrics i crítics, amb guiatge del professor | 25 | 1 | 1, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 16, 20, 21, 22, 23, 26, 27, 29 |
| Lectura guiada de textos | 20 | 0,8 | 1, 5, 14, 16, 20, 21 |
Avaluació
Les competències d’aquesta assignatura seran avaluades per mitjà d’un examen i de treballs individuals o en col·laboració.
El sistema d’avaluació s’organitza en 4 tipus d'activitats o mòduls, cadascun dels quals tindrà assignat un pes específic en la qualificació final:
Mòdul d'assistència i participació, amb un pes global del 10%
Mòdul de presentacions orals, amb un pes global del 10% (cada estudiant haurà d'analitzar un text periodístic, teòric o crític)
Mòdul de proves escrites, amb un pes global del 50 % (un examen final sobre la matèria)
Mòdul de lliurament de treballs, en què s’avaluarà un treball escrit amb un pes global del 30%
El seguiment individualitzat a l'estudiant farà que s'adaptin lleugerament aquestes exigències. El sistema de recuperació preveu que es puguin realitzar proves diferents segons les necessitats d'aprenentatge de l'estudiant, amb l'objectiu de recuperar almenys un 50% de les activitats realitzades.
Per participar a la recuperació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura, i ha d'haver assolit en conjunt una qualificació entre el 3,5 i el 4,9. La nota màxima de la recuperació és un 5.
Per poder aprovar l'assignatura cal obtenir un 5. L'estudiant rebrà la qualificació de "no avaluable" sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d'avaluació.
En cas que l’estudiantrealitzi qualsevol irregularitat que pugui conduira una variació significativa de la qualificaciód’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assistència i participació activa a classe, conferències, activitats complementàries | 10% | 1 | 0,04 | 19, 20, 22 |
| Exercicis i treballs | 30% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29 |
| Presentacions orals | 10% | 2 | 0,08 | 1, 5, 6, 7, 14, 16, 19, 21, 23, 30 |
| Proves escrites | 50% | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 5, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 20, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29 |
Bibliografia
Al llarg del curs se subministrarà a través del campus virtual una bibliografia més completa, especialment a propòsit de les lectures obligatòries.
ACOSTA MONTORO, José. Periodismo y literatura (2 vols.), Guadarrama, Madrid, 1973.
ANGULO EGEA, Maria (coord.). Periodismo literario, Editorial Fragua, 2010.
BONADA, Lluís. L'obra de Josep Pla, Ed. Teide, B. 1991 [«Bibliografia sobre Josep Pla i la seva obra», ps. 207-216].
CASASÚS, Josep M. «El periodisme literari del segle XIX», Anuari Verdaguer 1991 (Vic, 1992), ps. 9-18.
CASASÚS, Josep M . El periodisme a Catalunya, Plaza & Janés, Barcelona, 1988.
CASASÚS, Josep M . El pensament periodístic a Catalunya, Curial, Barcelona, 1987.
CASASÚS, Josep M . Pweriodisme català que ha fet història, Proa, Barcelona, 1996.
CHILLÓN, Lluís-Albert. Literatura i periodisme, Universitat de València, 1993.
CHILLÓN, Lluís-Albert. El reportatge novel·lat (tesi doctoral). Universitat Autònoma de Barcelona, 1990.
CHILLÓN, Lluís-Albert. Literatura y periodismo. Una tradición de relaciones promiscuas,
Universitat Autònoma de Barcelona,
ESPINET, Francesc i altres. Premsa, comunicació i cultura a Catalunya durant el primer terç del segle XX, Universitat Autònoma de Barcelona, 1989.
GIMFERRER, Pere. Literatura catalana i periodisme, Generalitat de Catalunya, 1996.
GÓMEZ MOMPART, Josep Lluís. La gènesi de la premsa de masses a Catalunya (1902-1923), Barcelona: Pòrtic, 1992.
GUILLAMET, Jaume. Història del periodisme. Notícies, periodistes i mitjans de comunicació, Aldea Global, Barcelona, 2003.
GUSTÀ, Marina. Els orígens ideològics i literaris de Josep Pla, Curial, Barcelona, 1995.
LEÓN GROSS, Teodoro. El artículo de opinión, Ariel, Barcelona, 1996.
LÓPEZ-PAMPLÓ, Gonçal. «El moment editorial d'Irene Polo. Una proposta per a l'estudi de les relacions transtextuals en 'La fascinació del periodisme'», Rivista Italiana di Studi Catalani, n. 10 (2020), ps. 173-.
MARÍN, Enric. La premsa de Barcelona durant la Segona República, Universitat Autònoma de Barcelona, 1989.
ORTÍN, Marcel. La prosa literària de Josep Carner, Quaderns Crema, Barcelona, 1996.
PLA, Xavier. Josep Pla. Ficció autobiogràfica i veritat literària, Quaderns Crema, Barcelona, 1997.
PRIETO I BERBEGAL, Albert, «Els periodistes dels anys trenta o el periodisme català de qualitat», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, n. XXIII (2012), p. 417-424
file:///Users/enriccassany/Downloads/347698-Text%20de%20l'article-500791-1-10-20190107.pdf
QUINTANA, Lluís. «Josep Pla: una reescriptura incessant». Rivista Italiana di Studi Catalani, n. 10 (2020), p. 189-201.
SANTAMARIA, Núria. Carles Soldevila, l’intel·lectual i l’escriptor (1912-1936). Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona, 2001.
TORRENT, Joan i TASIS, Rafael, Història de la premsa barcelonina, Bruguera, Barcelona, 1966.
Un segle de vida catalana, Ed. Alcides, Barcelona, 1961: vol. I: ps. 156-160, 435-441; vol. II: ps. 732-741, 1194-1214.
UZCANGA MEINECK, Francisco (ed.). La eternidad de un día. Clásicos del periodismo literario alemán (1823-1934, Acantilado, Barcelona, 2016.
XAMMAR, Eugeni. Seixanta anys d'anar pel món, Pòrtic, Barcelona, 1974.
Programari
Cap