Logo UAB
2022/2023

Estudis Culturals amb Perspectiva de Gènere

Codi: 105815 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2503878 Estudis Socioculturals de Gènere OB 2 2

Professor/a de contacte

Nom:
Irene Zurron Servera
Correu electrònic:
irene.zurron@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Grup íntegre en espanyol:
No

Prerequisits

Cal que l'estudiant tingui els coneixements lingüístics necessaris per poder expressar-se amb correcció tant per escrit com oralment.

Objectius

L’assignatura vol conduir a l’anàlisi de les produccions culturals a partir de les metodologies dels estudis culturals, especialment en la seva confluència amb els estudis de gènere. Es pretén reflexionar sobre el sistema cultural com a estructura lligada al poder i la ideologia, tot posant en tensió el cànon i les exclusions que el configuren. Es farà un focus especial a la conflictiva separació entre centres i marges i s’afavorirà la selecció d’objectes d’estudi diversos, provinents de la cultura popular, el cinema, la televisió, la literatura, la museística, els videojocs, el menjar, la moda o la música. Amb això, l’alumnat haurà de ser capaç de teoritzar sobre la cultura des de les aportacions interdisciplinàries dels estudis culturals amb perspectiva de gènere.

Competències

  • Demostrar capacitat per al treball autònom, l'autoanàlisi i l'autocrítica.
  • Expressar-se correctament i de manera no sexista ni homofòbica tant oralment com per escrit.
  • Identificar i qüestionar les representacions de gènere en la història de les idees, les arts i la cultura, així com en la construcció del coneixement científic.
  • Interpretar i interrelacionar les bases conceptuals de les teories feministes.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar les representacions de les sexualitats en les produccions culturals.
  2. Aplicar els conceptes de la teoria de gènere a l'anàlisi de textos culturals.
  3. Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma, tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda en la xarxa.
  4. Distingir les transformacions de les relacions de gènere en la història de la cultura. 
  5. Fer un ús inclusiu del llenguatge.
  6. Fer valoracions i correccions del treball propi.
  7. Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  8. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  9. Reconèixer la representació de la masculinitat en la història de les arts.

Continguts

  1. Introducció a la teoria de la cultura i els estudis culturals. Els debats sobre el cànon.
  2. La cultura popular i les estructures econòmiques i de poder. El contínuum cultural i la tensió dels límits.
  3. La cultura com espai de creació i reformulació de subjectivitats i d’identitats. Els estudis culturals i els feminismes. La cultura i els estudis postcolonials i decolonials. Els estudis lèsbics, gais i queer.
  4. L’aproximació a la cultura des de les teories del desig, les teories dels afectes, el posthumanisme i l’ecocrítica. Tendències actuals dels estudis culturals.
  5. Estudi de casos.

Metodologia

  • Activitats dirigides, integrades per classes teòriques, debats i pràctiques d'aula (presencials o virtuals).
  • Activitats autònomes, on s'inclou la lectura dels textos proposats i l'elaboració de treballs.
  • Activitats supervisades, que han de permetre l'elaboració d'un treball i la seva presentació.

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals, seminaris i pràctiques dirigides 45 1,8 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9
Tipus: Supervisades      
Presentacions orals i discussions 25 1 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9
Tutories programades 5 0,2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9
Tipus: Autònomes      
Elaboració de treballs i projectes 45 1,8 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9
Lectura i anàlisi de textos 30 1,2 1, 2, 3, 4, 5, 7

Avaluació

 

Activitats d’avaluació

Descripció

Valor

Treball

El treball tindrà la forma d’un assaig crític on s’analitzarà un producte cultural des de les perspectives teòriques treballades al curs. La professora informarà de la data d’entrega a l’inici del semestre.

40%

Presentació

En grup, s’haurà de preparar en profunditat un conjunt de lectures per a presentar-les a l’aula i dinamitzar-ne el debat. La distribució es farà a l’inici del semestre.

30%

Prova final

Es farà una prova final de síntesis per avaluar els continguts teòrics i pràctics. La professora informarà de la data a l’inici del semestre.

30%



  • La nota final serà la mitjana de les notes de les tres activitats d'avaluació. Per aprovar l'assignatura cal obtenir almenys una nota mitjana de 5.
  • En el moment de realització de cada activitat avaluativa, la professora informarà l'alumnat del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
  • L'estudiant rebrà la qualificació de Suspens si no ha lliurat una de les activitats d'avaluació.
  • L'estudiant rebrà la qualificació de No avaluable sempre que no hagi lliurat dues o més de les activitats d'avaluació.
  • L'estudiant que obtingui una nota final inferior a 5, podrà optar a la recuperació si s'ha presentat, almenys, a 2 de les 3 activitats d’avaluació.
  • Cal demostrar un bon domini de la llengua tant oral com escrita. Els errors ortogràfics i gramaticals descomptaran 0,25 cadascun.
  • En cas que les proves no es puguin fer presencialment se n'adaptarà el format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, les activitats i la participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d'exercicis a través de Teams, assegurant que tot l'estudiantat hi pot accedir.
  • En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Exposició oral 30% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9
Prova final 35% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9
Treball individual escrit 35% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9

Bibliografia

La professora penjarà al campus virtual un conjunt de lectures i vídeos –o, si escau, en proporcionarà l’enllaç– per a la discussió i el treball.

 

Azpeitia, Barral, Díaz, González Cortés, Moreno i Yago (eds.) (2001). Piel que habla. Viaje a través de los cuerpos femeninos. Barcelona: Icaria Editorial.

Barker, Martin i Beezer, Anne (eds.) (1994). Introducción a los estudios culturales. Barcelona: Bosch Casa Editorial.

Barthes, Roland (2006). “Por una Psico-Sociología de la Alimentación Contemporánea”. A EMPIRIA. Revista de Metodología de Ciencias Sociales, núm. 11, p. 205-221.

Barthes, Roland (2017). Mitologies. Barcelona:Àtic dels llibres.

Braidotti, Rosi (2020). Coneixement posthumà. Barcelona: Arcàdia.

Clúa, Isabel (ed.) (2008). Género y cultura popular. Estudios culturales I. Bellaterra: Edicions UAB.

Culler, Jonathan. (2020). Breve introducción a la teoría literaria. Editorial Planeta. Barcelona.

Fernàndez, Josep-Anton. (2009). “De les ‘Exxcursionistes calentes’ a les ‘Elegies de Bierville’, i viceversa: els Estudis Culturals”. A: Literatura i cultura: Aproximacions comparatistes. Palma: Editorial Lleonard Muntaner.

Hall, Stuart (1984). “Notas sobre la deconstrucción de lo «popular»”. A Samuel, Ralph (ed.), Historia popular y teoría socialista. Barcelona: Editorial Crítica.

Hollows, Joanne (2005). “Feminismo, estudios culturales y cultura popular”. A Lectora: revista de dones i textualitat, núm. 11, p. 15-28.

Jameson, Fredric i Žižek, Slavoj (1998). Estudios culturales. Reflexiones sobre el multiculturalismo. Buenos Aires: Editorial Paidós.

Pons, Margalida (2020). “Emocions proscrites: escriptura, gènere, afectes i algunes veus de la poesia catalana contemporània”. A 452ºF. Revista electrónica de teoría de la literatura y literatura comparada, 22, p. 39-59.

Pulido, Genara (2010). “Aportaciones teóricas de los estudios culturales latinoamericanos”. A 452ºF. Revista electrónica de teoría de la literatura y literatura comparada, 3, p. 53-69.

Segarra, Marta (2013). Escriure el desig. De La celestina a Maria-Mercè Marçal. Catarroja: Editorial Afers.

Segarra, Marta (2021). Comunidades con acento. Icaria Editorial.

Weik, Alexa (2017). Affective ecologies. Empathy, emotion, and environmental narrative. Columbus: The Ohio State University Press.

Programari

El programari habitual.