Logo UAB
2022/2023

Economia i Desigualtat de Gènere

Codi: 105804 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2503878 Estudis Socioculturals de Gènere OB 2 2

Professor/a de contacte

Nom:
Alberta Toniolo
Correu electrònic:
alberta.toniolo@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Sí
Grup íntegre en espanyol:
No

Prerequisits

Prerequisits

 

No hi ha cap prerequisit oficial per a seguir correctament l'assignatura. No obstant, és recomanable que l'alumnat tingui una base mínima de coneixements d'economia i història contemporània, per tal de poder treure el màxim profit de les lliçons, lectures i exercicis. També el coneixement bàsic de l'anglès facilitarà l'accés a un ventall més ampli de recursos (bibliogràfics i audiovisuals) amb els quals treballar per realitzar els assaigs intermedis objecte d'avaluació.

Objectius

L’objectiu general de l’assignatura és dotar-se dels coneixements i les eines intel·lectuals per poder:

1. reconèixer i analitzar la relació entre economia i desigualtat de gènere;

2. comprendre en quina mesura la desigualtat i discriminació de gènere són també el resultat de la desigualtat econòmica.

 

Els objectius concrets són:


1. Conèixer els principals conceptes macroeconòmics i les variables qualitatives i quantitatives que assenyalen els fenòmens de desigualtat de gènere associats a la desigualtat de la renda.

2. Adoptar una perspectiva d'anàlisi multidisciplinar que permeti integrar els fets i processos de natura econòmica amb els de caràcter institucional i sociocultural.

3. Distingir els mecanismes socioeconòmics que, en el passat així com a l'actualitat, van caracteritzar i caracteritzen les relacions de gènere, binàries i no binàries.

4. Identificar els factors que impulsen  la construcció i reproducció de la desigualtat socioeconòmica de gènere, amb atenció especial alsvalors culturals, les normes i institucions que incidèixen en les diferències d'estatus no equitatives.

5. Saber quienes són - i poden ser - les actuacions polítiques efectives per a disminuir el sostre de vidre i la bretxa econòmica entre els gèneres. 

 

Competències

  • Formular, argumentar i debatre idees pròpies i alienes de manera respectuosa, crítica i raonada.
  • Identificar els conceptes jurídics bàsics, la legislació i la jurisprudència relacionats amb els drets dels col·lectius afectats per desigualtats de gènere.
  • Incorporar la perspectiva no androcèntrica en els treballs duts a terme.
  • Participar en l'elaboració, implementació i difusió de polítiques d'igualtat en l'àmbit econòmic (pressupostos, organització del treball, desigualtat estructural) i en el mercat laboral (salaris, promoció, conciliació).
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.

Resultats d'aprenentatge

  1. Elaborar un discurs organitzat i correcte, oralment i per escrit, en la llengua corresponent.
  2. Identificar indicadors específics de benestar que permetin elaborar polítiques públiques.
  3. Incorporar la perspectiva no androcèntrica en els treballs duts a terme.
  4. Integrar la perspectiva de gènere en l'elaboració d'un pressupost. 
  5. Interpretar les normes, la doctrina i la jurisprudència laborals amb perspectiva de gènere.
  6. Proposar solucions a les qüestions sorgides amb la Llei d'igualtat.
  7. Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
  8. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  9. Utilitzar el vocabulari tècnic específic i d'interpretació propi de les disciplines requerides.
  10. Utilitzar instruments per pal·liar o revertir les desigualtats en l'àmbit laboral.

Continguts

Introducció

L'economia és política, l'economia té gènere

Tema 1

1.1. L'estudi de les dones i el gènere en economia

1.2. L'economia feminista: naixement, consolidació i variants actuals

1.3. La teoria de les capacitats i el desenvolupament humà

Tema 2

2.1. La divisió sexual del treball: nivells educatius, segregació horitzontal i vertical

2.2. El mercat laboral i el gènere: ocupació, sostres i bretxes

2.3. La xacra de la no remuneració i invisibilitat 

Tema 3

3.1. Les polítiques neoliberals i el procés de globalització

3.2. La pobresa té gènere: els mapes europeu i mundial de la escassetat i la fam

3.3. Efectes de la gran reestructuració neoliberal sobre les condicions de vida i el mercat de treball de les dones. Estudi de casos

Tema 4

4.1. Els factors socioeconòmics de la "cacera de bruixes" dels segles XV-XVII

4.2. Els factors socioeconòmics de les persecucions de les persones LGTBI en diversos contexts històrics i territorials

 

 

Metodologia

Metodologies docents utilitzades en l'assignatura:

Lliçons expositives

Debats a l'aula

Realització d'exercicis de pràctiques a l'aula

Assistència a seminaris

Tutories

Elaboració de treballs escrits a partir de lectures i recerca d'informació

Lectura de bibliografia de caràcter acadèmic i informes d'interès

Ús de recursos audiovisuals (entrevistes, películes, documentals)

Campus Virtual de l'assignatura

 

 

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals amb l'ús de TIC 48 1,92 1, 2, 3, 7, 8, 9, 10
Tipus: Supervisades      
Tutories 10 0,4 1, 2, 3, 4, 8, 9
Tipus: Autònomes      
Dos treballs escrits a partir de les lectures recomanades i la recerca de materials 43 1,72 1, 2, 3, 4, 7, 9, 10
Lectura i estudi independent 49 1,96 1, 7, 8, 9

Avaluació

L'avaluació consistirà en la REALITZACIÓ INDIVIDUAL de:

A. Dos treballs escrits obligatòris, sobre qüestions plantejades en l'àmbit dels diversos temes del programa. Als temes 1 i 2 correspon el primer treball; al tema 3 correspon el segon treball. Els dos treballs hauràn de ser lliurats dins dels terminis respectivament indicats a l'inici del curs per a la professora de l'assignatura. Cada treball valdrà el 20% de la nota final, però el NO lliurament d'un treball dins del termini establert comportarà una nota equivalent a 0, amb la pèrdua del 20% corresponent de la nota final.

B. Un examen escrit a final del curs, basat en tres preguntes d'assaig, que valdrà un 45% de la nota final. Nota màxima per cada pregunta = 3,3 punts

C. El 15% restant de la nota final s'obtindrà mitjançant la participació activa a les classes: realització a l'aula dels exercicis de pràctiques, contribució als debats a l'aula i al CV, resposta a preguntes, formulació d'interrogants i exposició de reflexions pròpies pertinents als continguts desenvolupats a classe.

Examen de recuperació

Per tenir accés a l'examen de recuperació cal que les/elsestudiants:

- hagin estat avaluad@s en un conjunt d'activitats que representi un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura (= 67%);

- hagin obtingut una qualificació final de l'assignatura entre 3,5 i 4,9.

L'examen de recuperació constarà de 5 exercicis: 4 preguntes d'assaig sobre el conjunt del programa; i 1 comentari sobre un dels gràfics treballats durant els exercicis de pràctiques. Cada resposta valdrà una nota màxima de 2,0 punts. L'estudiant que superi l'examen de recuperació aprovarà l'assignatura amb una nota de 5,0. En cas contrari, es mantindrà la nota final obtinguda amb el procés d'avaluació continuada.

En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participacióa classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. La professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitatque pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

 

 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Dos treballs escrits sobre qüestions plantejades en l'àmbit del programa, a partir de les lectures recomanades i la recerca de materials Total 40% de la nota final (cada treball realitzat = 20% de la nota final) 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Examen final basat en preguntes d'assaig 45% de la nota final 0 0 1, 2, 3, 4, 9, 10
Participació activa a les classes 15% de la nota final 0 0 1, 2, 3, 4, 6, 8, 9, 10

Bibliografia

Bibliografia orientativa

 

Akelorf, G.A. - Kranton, R.E. (2010), Identity Economics. How ours Identities Shape our Work, Wages, and Well-Being, Princeton University Press: Oxfordshire.

Becchio, G. (2019), A History of Feminism and Gender Economics. Routledge: Oxfordshire.

Becker, G. (1987), Tratado sobre la familia. Alianza Universidad: Madrid, p. 9-16 i 128-152.

Benería, L. y Sarasua, C.  (2010) "¿A quién afecta el recorte del gasto?", El País, 28/10/2010.

Benería, L. - Berik, G. - Floro, M.S. (2018), Género, desarrollo y globalización. Una visión desde la economía feminista. Edicions Bellaterra: Barcelona.

Blau, F. - Ferber, M. - Winkler, A. (2016), The Economics of Women, Men and Work, Oxford University Press: Oxford.

Blossfeld, H.P. - Skipek, J. - Triventi, M. - Buchholz, S. (Eds) (2015), Gender, Education and Employment. An International Comparison of School-to-Work Transitions. Edward Elgar: Cheltenham.

Boll, C. - Leppin, J. - Rossen, A. - Wolf, A. (2016), Magnitude and Impact Factors on the Gender Pay Gap in EU Countries. European Commission: Luxemburg.

Cook, J. - Roberts, J. - Waylen, G. (2000), Towards a Gendered Political Economy. Palgrave Macmillan: London. 

Corriveau, P. - Roth, K. (2011), Judging Homosexuals: A History of Gay Persecution in Quebec and France, UBC Press, Vancouver.

Craven Nussbaum, M. (2012), Las mujeres y el desarrollo humano. Herder Editorial: Barcelona.

Cunningham, S. - Shah, M. (2016), The Oxford Handbook of Economics of Prostitution. Oxford University Press: Oxford.

Daly, H.E. - Farley, J. (2004), Ecological Economics: Principles and Practice, Island Press: Washington D.C..

Dugard, J. - Porter, B. - Ikawa, D. - Chenwi, L. (2020), Research Handbook on Economic, Social, and Cultural Rights as Human Rights, Edward Elgar Publishing: Northampton, Massachusetts.

Feci, S. - Schettini L. (2017), "La violenza contro le donne nella storia", Volum 8 of Storia delle donne e del genere, Viella Libreria Editrice: Roma. 

Goldin, C. (‎2006), "The quiet revolution that transformed women’s employment, education and family”, NBER Working Papers, 11953 https://www.nber.org/papers/w11953

Heberer, E.M. (2014), Prostitution. En Economic Perspective on its Past, Present, and Future. Springer: Berlin.

Lynch, K. - Feeley, M. (2009): Gender and Education (and Employment). Gendered Imperatives and their implications for Women and Men. Lessons for Research for Policy Makers. NESSE and European Commission.

Lee, R. (2003), “The demographic transition: three centuries of fundamental change”, Journal of Economic Perspectives, 17, 4, pp. 167-190.

Lee, R. i altres (2014), "Is low fertility really a problem? Population aging, dependency, and consumption". Science, 20, pp. 346, 229: http://www. Sciencemag.org

Matías Cortes, G. - Jaimovich, N. - Siu, H.E. (2016), “The End of Men and Rise of Women in the High-Skilled Labor Market.” Working Paper:  http://www.econ.quensu.ca/files/other/Siu%20paper%20endofmen20160920.pdf

Meyer, D. (2015), Violence against Queer People. Rutgers University Press: New Brunswick, New Jersey.

Nelson, J. (1995), “Feminism and Economics”, The Journal of Economic Perspectives, 9, 2, pp. 131-148. www.jstor.org/stable/2138170

Nussbaum,M.C. (2000), Women and Human Development: The Capabilities Approach, Cambridge University Press: Cambridge.

Oster, E.F. (2004), "Witchcraft, Weather and Economic Growth in Renaissance Europe", Journal of Economic Perspective, Availableat  SSRN: https://ssrn.com/abstract=522403

Pazos, Morán, M. (2016), "Roles de género y políticas públicas", ST73, pp. 5-23: https://recyt.fecyt.es/index.php/sociologiatrabajo/article/view/55571

Pazos Morán, M. (2008), "Género, orientación del presupuesto y eficiencia económica", en María Pazos-Morán (ed.): Economía e igualdad de género: retos de la hacienda pública en el siglo XXI. Instituto de Estudios Fiscales.

Sampietro, J.L. (2009), Economía humanista. Algo más que cifras. Penguin Random House: Barcelona.

Sarasua, C. (2014), "Por un reenfoque del análisis feminista de la crisis":  http://www.carmensarasua.es/descargas/articulosprensa_pressarticles/Revista%20digital%20Con%20la%20A%20Economia%20y%20Trabajo%2031%202014.pdf

Sen, A.K. (2000), Desarrollo y libertad. Planeta: Barcelona.

Sen, A.K. (2001), La desigualdad económica. Fondo de Cultura Económica: México D.F.

Smakov, A. (2018), "Economic Origins of Witch Hunting", Studies in Business and Economics, 13 (3), pp. 214-229.

Truzzoli, C. (2020), Desbordando sexo y género. El amplio abanico de las identidades. Edicions Bellaterra: Barcelona.

 

Programari

Word, PDF i PowePoint. A començament de les classes es donaran unes indicacions específiques sobre: 1. el software a utilitzar durant el curs; 2. les coordinades de la recerca online per aconseguir documentació, audiovisuals i dades pertinents als continguts de l'assignatura.