Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2503878 Estudis Socioculturals de Gènere | OB | 1 | 1 |
L’estudiantx haurà de ser capaç d’expressar-se amb correcció oralment i per escrit. Per aquesta raó, els eventuals errors ortogràfics i d’expressió que pogués cometre comportaran un descens de la puntuació en la qualificació final. Les activitats, les pràctiques i els treballs presentats a l’assignatura hauran de ser originals i no s’admetrà, sota cap circumstància, el plagi total o parcial de materials aliens publicats en qualsevol suport. L’eventual presentació de material no original sense indicar-ne adequadament l’origen comportarà, automàticament, la qualificació de suspens (0). Així mateix, es considera que l’estudiant coneix les normes generals de presentació d’un treball acadèmic. No obstant això, podrà aplicar les normes especifiques que pugui indicar-li la professora de l’assignatura, si així ho creu necessari.
El propòsit d’aquesta assignatura és traçar els àmbits de reflexió, així com les inflexions i les transformacions que les teories i les pràctiques feministes han inscrit en l’àmbit de la història, de l’ epistemologia i del pensament filosòfic i científic.
L’estudiantx:
1. ha de saber com han contribuït les aportacions de la crítica i la teoria feministes al canvi de paradigma dels estudis literaris a mitjan segle XX;
2. ha de saber quins han estat els plantejaments principals de la teoria i la crítica feministes occidentals;
3. ha de saber traçar els diàlegs entre les propostes crítiques i teòriques feministes i la societat;
4. ha d’aplicar mètodes propis de la teoria i la crítica literàries feministes en l’anàlisi dels textos literaris;
5. ha de saber quines són les darreres tendències des de la teoria feminista i la seva incidència a la cultura en general i als estudis literaris en particular.
1. Fonaments per a una teoria i crítica feminista i el seu paper en el canvi de paradigma dels estudis literaris. Escriure com a (una) dona, llegir com a (una) feminista. ¿Què vol dir una literatura pròpia?
2. Cartografia de les genealogies feministes occidentals: Feminismes de la igualtat i de la diferència; feminismes essencialistes i construccionistes. Tipologies, onades i inflexions.
3. La categoria dona: ¿és el cos una evidència? Intents i fracassos de definició. Conseqüències.
4. La diferència dins de la diferència: interseccionalitats i embulls. (a) Resistències ètniques i/o el repte de descolonitzar el pensament feminista; (b) resistències lesbianes i/o desarticular l'heterosexualitat compulsiva i obligatòria.
5. Els feminismes en el context actual: reptes i fites assolides. Relacions entre feminisme, ciberfeminismes, estudis queer/cuir, estudis crip/tolits.
L'aprenentatge d'aquesta assignatura per part de l'alumnx es distribueix de la manera següent:
· Activitats dirigides (35%). Classes magistrals amb suport de TIC i debat en gran grup.
· Activitats supervisades (20%). Presentacions individuals. Recensions o treballs de curs (individuals o en grup) a partir d'una guia per a la seva realització.
· Activitats autònomes (45%). Lectura comprensiva i crítica de textos literaris i teòrics. Realització d'esquemes, mapes conceptuals i resums.
**La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals amb suport de TIC i debat en gran grup. | 50 | 2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10 |
Tipus: Supervisades | |||
Presentacions individuals. Recensions o treballs de curs (individuals o en grup) a partir d'una guia per a la seva realització. Tutories. | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectura comprensiva i crítica de textos literaris i teòrics. Realització d‘esquemes, mapes conceptuals i resums. | 60 | 2,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10 |
L’estudiantx:
a) Haurà de fer-se responsable al llarg del curs obligatòriament d'una lectura a classe: haurà de preparar un esquema, així com fer una exposició oral (el temps del que disposa és d'entre 20 i 30 minuts) i guiar-ne el debat posterior. Aquest treball es farà en grup i suposa el 40% de la nota final.
b) Al final d'alguns temes —segons el calendari marcat per la professora— i de forma individual haurà de lliurar una ressenya crítica referint-se, completant, desenvolupant o incidint en un o varis dels aspectes apareguts a les lectures o a les discussions suscitades a l’aula. S'haurà d'entregar un total de 2 ressenyes i cadascuna tindrà un valor del 25% de la nota final. Els i les estudiants que no compleixin el calendari assenyalat hauran de passar a fer un examen final.
c) De forma individual, haurà de presentar un treball a final de curs (30%).
d) El 5% restant s'adjudicarà en funció de l'assistència i la participació a l'aula, així com la implicació i el curs realitzat dins de l'assignatura.
Es considerarà “No avaluable” quan l’estudiant no realitzi CAP de les activitats o proves.
Procediment de revisió de les qualificacions
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, la professora informarà l'alumnat del procediment i data de revisió de les qualificacions.
Recuperació
L'alumnx té dret a presentar-se a la prova de revaluació si té una nota mitjana global de l'assignatura superior al 3,9.
Activitats avaluatives excloses de la recuperació
Les activitats següents no poden ser recuperades: esquema previ a l’exposició oral i l’exposició oral pròpiament.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. La professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
ASSISTÈNCIA, ACTITUD I PARTICIPACIÓ A L'AULA | 5% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
EXPOSICIÓ ORAL | 40% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10 |
RESSENYES CRÍTIQUES | 25% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10 |
TREBALL FINAL | 30% | 0 | 0 | 1, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
La bibliografia específica s'entregarà per a cada tema del curs.
Bibliografia general:
Anzaldúa, Gloria (1999 1987). The Borderlands/La frontera: The New Mestiza. San Francisco: Aun Lute Books.
bell hooks (2000). El feminismo es para todo el mundo. Madrid: Traficantes de sueños.
Cixous, Hèléne (1995). La risa de la Medusa. Ensayos sobre la escritura. Trad. de Myriam Díaz-Diocaretz. Barcelona: Anthropos.
De Beauvoir, Simone (2002). El segundo sexo. Los hechos y los mitos. Trad. de Alicia Martorell. Madrid: Ediciones Cátedra. España, Universidad de Valencia, Instituto de la Mujer.
Firestone, Shulamith (1976 1973). La dialéctica del sexo. En defensa de la revolución feminista. Trad. de Ramón Ribé Queralt.Barcelona: Editorial Kairós.
Friedan, Betty (2009 1963). La mística de la feminidad. Trad. de Magalí Martínez Solimán. Madrid: Ediciones Cátedra.
Halberstam, J. (2004) «La mirada transgenérica». Trad. de Meri Torras. Lectora: Revista de dones i textualitat, núm. 10.
Irigaray, Luce (1995). La diferencia sexual como fundamento de la democracia. Trad. de Esther Hachuel Fernández. Duoda, Revista d’Estudis Feministes, núm. 8.
Lorde, Audre (2005 1984). La hermana, la extranjera. Trad. de María Corniero Madrid: horas y Horas la editorial.
Lugones, María (1999 1994). «Pureza, impureza y separación». Trad. de Marta Marín Domine. Neus Carbonell y Meri Torras (eds.), Feminismos literarios, Madrid: Arco Libros
Millett, Kate (1995). Política sexual. Trad. de Ana María Bravo García. Madrid: Ediciones Cátedra. Disponible online en: https://www.academia.edu/35955847/Kate_Millet_Politica_sexual
Moraga, Cherríe (1998). Esta puente, mi espalda. Voces de mujeres tercermundistas en los Estados. San Francisco: Ism Press.
VV. AA (2013). Resentir lo queer en América Latina. Diálogos desde/con el sur. Barcelona: Egales.
Wittig, Monique (2021 1973). El cuerpo lesbiano. Trad. de Nuria Pérez de Lara. Valencia: Pre-Textos.
Woolf, Virginia (2001 1929). Un cuarto propio. Trad. de Laura Pujol. Barcelona: Seix Barral.
Zafra, Remedios y López-Pellisa, Teresa (eds.) (2010). Ciberfeminismos. De VNS Matrix a Laboria Cuboniks. Barcelona: Holiobionte Ediciones.
Paquet Office.
Plataforma Microsoft Team's & One Drive.
Moddle/Campus Virtual UAB.