Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2501928 Comunicació Audiovisual | OB | 3 | 2 |
Per a cursar aquesta assignatura es requereix una bona comprensió lectora de l'anglès.
L’objectiu general de l’assignatura és el coneixement teòric i pràctic dels models de programació audiovisual en els principals suports de difusió.
Els objectius específics són els següents:
L'assignatura s'articula al voltant d'aquests grans temes bàsics:
1. Introducció a la programació audiovisual: concepte, origen, funcions i perfils professionals.
2. Models de programació lineal: Fluxos de continguts, estratègies de programació, servei públic i tipus de cadenes, serveis i plataformes.
3. Models de programació de serveis sota demanda: “curació” dels catàlegs, programació manual i programació algorítmica.
4. Personalització de continguts i individualització del consum: algoritmes, editorialització manual i estratègies de promoció.
5. Tendències de programació: gèneres, formes de consum i transnacionalització de la oferta.
La metodologia d’aquesta assignatura inclou classes teòriques a l’aula, exercicis d’anàlisi i debats a partir d’experiències concretes de seguiment de l’oferta audiovisual.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Magistrals | 37,5 | 1,5 | 1, 2, 3, 5 |
Seminaris | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 5 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 7,5 | 0,3 | 3 |
Tipus: Autònomes | |||
Elaboració de treball | 42,5 | 1,7 | 1, 2, 3, 4 |
Estudi autònom | 40 | 1,6 | 2, 4, 5 |
L'avaluació consisteix en tres parts diferenciades:
Prova teòrica, 30% sobre la qualificació final
Treball en grup, 50% sobre la qualificació final
Seminaris, 20% sobre la qualificació final.
Les tres parts de les que consta l'avaluació hauran de ser superades de forma independent per a poder fer la mitjana.
L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l’assignatura si ha estat avaluat del conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura. Per poder-se presentar a la recuperació de l’assignatura, s’haurà hagut d’obtenir la nota mitjana mínima de 3,5. Els seminaria (20% sobre la qualificació final) queden exclosos del procés de recuperació.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Prova teòrica | 30% | 3 | 0,12 | 1, 2, 4 |
Seminaris | 20% | 1,5 | 0,06 | 2, 3, 4, 6 |
Treball en grup | 50% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 5, 6 |
Arana, Edorta (2011). Estrategias de programación televisiva. Madrid: Síntesis
Clares-Gavilán, Judith & Medina Cambrón, Alfons (2018). Desarrollo y asentamiento del vídeo bajo demanda (VOD) en España: el caso de Filmin. Profesional De La información, 27(4), 909–920. https://doi.org/10.3145/epi.2018.jul.19
Contreras, José María & Palacio, Manuel (2000). La programación en televisión. Madrid: Síntesis.
Eastman, Susan & Ferguson, Douglas (2013). Media programming: strategies and practices. Berlmont: Wadsworth/Cengage Learning.
Izquierdo-Castillo, Jessica & Latorre-Lázaro, Teresa (2022). Oferta de contenidos de las plataformas audiovisuales. Hacia una necesaria conceptualización de la programación streaming. Profesional de la información, 31(2). https://doi.org/10.3145/epi.2022.mar.18
Lotz, Amanda (2018). We now disrupt this broadcast: How cable transformed Television and the Internet Revolutionized it all. The MIT Press.
Martí, Josep Maria (2016). 51 maneras de hacer buena radio. Barcelona: UOC.
Bibliografia complementària
Frey, Mattias (2021). Netflix Recommends. Algortihms, Film Choice and the History of Taste. University of California Press: Oakland, California.
Gutiérrez Lozano, Juan Francisco & Cuartero Naranjo, Antonio (2020). El auge de Twitch: nuevas ofertas audiovisuales y cambios del consumo televisivo entre la audienciajuvenil. Ámbitos: Revista internacional de comunicación, 50, 159-175. https://doi.org/10.12795/Ambitos.2020.i50.11
Herrero Subías, Mónica; Medina Laverón,Mercedes & Urgellés Molina, Alicia (2018). Los sistemasde recomendación online en el mercado audiovisual español: análisis comparativo entre Atresmdedia, Movistar+, y Netflix. UCJC Business and Society Review, 15 (4), 54-89. https://journals.ucjc.edu/ubr/article/view/3943
Martínez-Costa, María del Pilar; Elsa Moreno Moreno, & Josep Maria Martí (coords). (2004). Programación radiofónica: arte y técnica del diálogo entre la radio y su Barcelona: Ariel.
Navarro, Celina & Prado, Emili (2019). Television Buyers in the Digital Era: A Comparative Study of the UK and Spain. The international communication gazette, 81(6-8): 727–747. https://doi.org/10.1177/1748048518822612
Al llarg de les classes es proporcionarà bibliografia complementària de cada tema.
Aquesta assignatura no necessita un programari específic per al desenvolupament de les classes i els treballs.