Logo UAB
2022/2023

Llengua Catalana per a Comunicació Audiovisual

Codi: 105000 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2501928 Comunicació Audiovisual FB 1 2

Professor/a de contacte

Nom:
David Paloma Sanllehi
Correu electrònic:
david.paloma@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Grup íntegre en espanyol:
No

Equip docent

Ignasi de Loiola Badia Capdevila
Vanesa Palomo Berjaga

Prerequisits

 

L'alumnat provinent de fora de les terres de parla catalana, és a dir, sense escolarització prèvia en aquesta llengua, ha de seguir un pla de treball paral·lel per aprendre català. Aquesta dedicació paral·lela és necessària però no suficient per superar l'assignatura: l'alumnat que tingui aquest perfil serà avaluat amb els mateixos criteris que el grup, si bé es tindran en compte els esforços i els avenços demostrats.

Objectius

 

Els objectius formatius de l'assignatura són els següents:

1) Conèixer les característiques i els condicionaments dels textos propis dels mitjans de comunicació.

2) Analitzar l'estandardització de la llengua catalana oral en el procés de normalització i consolidació lingüístiques.

3) Conèixer i dominar la pronunciació formal.

4) Consolidar els coneixements i l'aplicació de la normativa catalana, per arribar a tenir un domini complet del sistema lingüístic.

Competències

  • Buscar, seleccionar i jerarquitzar qualsevol tipus de font i document útil per a l'elaboració de productes comunicatius.
  • Divulgar els coneixements i les innovacions de l'àrea.
  • Dominar l'espanyol i el català orals i escrits per a emprar-los en la comunicació audiovisual.

Resultats d'aprenentatge

  1. Buscar, seleccionar i jerarquitzar qualsevol tipus de font i document útil per a l'elaboració de productes comunicatius.
  2. Divulgar els coneixements i innovacions de l'àrea.
  3. Expressar-se oralment i per escrit amb correcció.
  4. Produir discursos audiovisuals lingüísticament correctes.

Continguts

1. Llengua catalana oral. Criteris de pronunciació i eficiència locutiva

 

2. Llengua i variació funcional. Les variacions pel canal, pel tema, pel to i pel tenor

 

3. Norma i estàndard. El procés d'estandardització: composicionalitat i polimorfisme

 

4. Qüestions avançades de gramàtica i lèxic


 

El llibres 101 dubtes del català resolts per l'Optimot (Rosa dels Vents, 2021), de Pau Clua, i Deu relats ecofuturistes (Males Herbes, 2016), d'autors diversos, són les dues lectures obligatòries del curs.

El contingut de l'assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere.

 

Metodologia

En aquesta assignatura es combinen les explicacions teòriques i la resolució d'exercicis, amb dos objectius principals: (a) consolidar els coneixements sobre la norma i l'ús de la llengua catalana i (b) fomentar la reflexió crítica.

El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i tota la informació necessària per al seguiment adequat de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l'assignatura i en les metodologies docents.

L'estudiant que realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d'identitat...) obtindrà un 0 de l'activitat en qüestió.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Exercicis escrits 18 0,72 1, 2
Exercicis orals 17,5 0,7 1, 2
Exposició de temes 17 0,68 1, 3
Tipus: Supervisades      
Feina tutoritzada 13 0,52 2
Resolució de dubtes 4,5 0,18
Tipus: Autònomes      
Estudi personal 25 1 1, 2, 3
Lectures seleccionades 14 0,56 1, 2
Preparació de textos 35 1,4 2, 3, 4

Avaluació

 

L'esquema del model avaluatiu és el següent:

a) La teoria és un 40% de la nota final. Es fan dos controls al llarg del curs i s'entrega, també, una ressenya i/o un comentari guiat.

b) El seminari és un 60% de la nota final. Es fan dos controls al llarg del curs i es valoren diverses activitats, que s'especifiquen amb prou antelació.

c) NO es fa mitjana si la nota de teoria o de seminari és inferior a 3,5.

 

> Teoria (40%):

Control 1: 35%

Control 2: 35%

Seguiment: 30%

 

> Seminari (60%)

Control 1: 35%

Control 2: 35%

Activitats: 30%

Per poder ser avaluat, cal haver fet un control de teoria, un control de pràctiques i el 66% de les activitats.

L'assistència a classe és obligatòria. Si no s'arriba a un 80% d'assistència, la qualificació sera 'No Avaluable'.

 

Sistemes de recuperació

D'una banda, es farà un control de teoria similar als controls 1 i 2 del curs. D'altra banda, es tornarà a fer un exercici del curs. L'alumnat que superi la recuperació obtindrà un 5 de nota final. Així doncs, la teoria (40%) i un 10% dels seminaris (aquest percentatge correspon al valor dels exercicis fets al llarg del curs) seran recuperables. És a dir, un 50% serà recuperable.

Té dret a recuperació l'alumnat amb una nota compresa entre 3,5 i 4,9.

 

 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Activitats específiques 10% 2 0,08 1, 2, 3
Controls 90% 4 0,16 1, 3, 4

Bibliografia

Autors diversos (2016). Deu relats ecofuturistes. Barcelona: Editorial Males Herbes.

Badia, Jordi et al. (1997). El llibre de la llengua catalana. Barcelona: Castellnou.

Bassols, Margarida; Segarra, Mila [ed.] (2009). El col·loquial mediatitzat. Vic: Eumo Editorial.

Bau, Montserrat; Pujol, Montserrat; Rius, Agnès (2007). Curs de pronunciació: exercicis de correcció fonètica. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Bibiloni, Gabriel (1997). Llengua estàndard i variació lingüística. València: Edicions 3 i 4.

Bibiloni, Gabriel (2006). "L'ús de la llengua catalana a IB3 Televisió". A: <http://bibiloni.cat/blog/?p=239>

Bonet, Eulàlia et al. (1997). Manual de transcripció fonètica. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònomade Barcelona.

Casals, Daniel; Faura, Neus (2010). El català als mitjans de comunicació. Barcelona: EdiUOC.

Castellanos, Josep Anton (2004). Manual de pronunciació. Vic: Eumo.

Clua, Pau (2021). 101 dubtes del català resolts per l'Optimot. Rosa dels Vents: Barcelona.

Company, Catalina; Puigròs, M. Antònia (2006). Llibre d'estil d'IB3. Palma: Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears.

Consell de Mallorca; Universitat de les Illes Balears (2009). Llibre d'estil per als mitjans de comunicació orals i escrits. Palma: Consell de Mallorca, Universitat de les Illes Balears.

Coromina, Eusebi (2008). El 9 Nou, El 9 TV. Manual de redacció i estil. Vic: Premsa d'Osona.

Creus, Imma; Romero, Sílvia (1999). "Els mitjans de comunicació orals a Lleida". Llengua i Ús, núm. 14, p. 31-36.

Creus, Imma, Julià, Joan i Romero, Sílvia (2000). Llengua i ràdio. Lleida: Pagès Editor.

Cros, Anna; Segarra, Mila; Torrent, Anna Maria (eds.) (2000). Llengua oral i llengua escrita a la televisió. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Cuenca, Maria Josep (1996). Sintaxi fonamental. Barcelona: Empúries.

Enciclopèdia Catalana (1985). Diccionari castellà-català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Fité, Marcel (2014). Proudubtes.cat. Barcelona: Barcanova

Ginebra, Jordi (2017). La nova normativa de l'Institut d'Estudis Catalans. Guia pràctica. Tarragona: Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili. [http://llibres.urv.cat/index.php/purv/catalog/book/274]

Institut d'Estudis Catalans (1990). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. I. Fonètica. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

Institut d'Estudis Catalans (1990). "La llengua catalana en els mitjans de comunicació de massa i especialment en la televisió". A: Documents de la Secció Filològica I. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 137-140.

Institut d'Estudis Catalans (1992). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. II. Morfologia. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

Institut d'Estudis Catalans (1993). "La llengua catalana i els mitjans de comunicació de massa". A: Documents de la Secció Filològica II. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 31-36.

Institut d'Estudis Catalans (2007). Diccionaride la llengua catalana. Barcelona, Palma de Mallorca, València.

Institut d'Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans (2017). Ortografia catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

Institut d'Estudis Catalans (2018). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. III. Lèxic. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

Llibre d'estil. El Periódico de Catalunya (2002). Barcelona: Ediciones Primera Plana.

Lacreu, Josep (2008). Manual d'ús de l'estàndard oral. 8a edició corregida. València: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

Marí, Isidor (2007). "La consolidació d'un estàndard oral: límits i condicions". Quaderns del CAC, núm. 28. Pàg. 31-37.

Mestres, Josep M. et al. (2009). Manual d'estil. La redacció i l'edició de textos. 4a edició. Vic: Eumo Editorial; Barcelona: Universitat de Barcelona: Universitat Pompeu Fabra: Associació de Mestres Rosa Sensat.

Mollà, Toni (2007). "El model lingüístic oral: el cas de Canal 9 o el nivell (lingüístic) desnivellat". Quaderns del CAC, núm. 28. Pàg. 13-19.

Paloma, David; Rico, Albert (2000). Diccionari de pronunciació en català. Barcelona: Edicions 62.

Paloma, David; Rico, Albert (2005). No et confonguis! Diccionari de mots que es confonen. Barcelona: Empúries.

Paloma, David; Rico, Albert (2008). Diccionari de dubtes i barbarismes. Barcelona: Edicions 62.

Paloma, David (2010). 50 obres de llengua del segle XXI. Ressenyes i propostes de recerca. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Paloma, David (2015). Personatges convertits en paraules. Barcelona: Barcanova.

Pujol, Josep M.; Solà, Joan (1995). Ortotipografia. Barcelona: Columna.

Saborit, Josep (2009). Millorem la pronúncia. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Solà, Joan (1994). Sintaxi normativa. Barcelona: Empúries.

Solà, Joan et al. (2002). Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries.

Vallverdú, Francesc (2000). El català estàndard i els mitjans audiovisuals. Barcelona: Edicions 62 - Televisió de Catalunya. Pràctiques Lingüístiques, 3.

 

webgrafia

Bibiloni, Gabriel. Guia de correcció fonètica. [http://bibiloni.cat/correcciofonetica/ index.html]

Centre de Terminologia Termcat [http://www.termcat.cat]

Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals: Portal lingüític [http://esadir.cat]

Enciclopèdia Catalana: Gran enciclopèdia catalana [http://www. enciclopedia.cat]

Enciclopèdia Catalana: Diccionari de la llengua catalana [http://www. enciclopedia.cat]

Institut d'Estudis Catalans: Diccionari de la llengua catalana [https://mdlc.iec.cat/]

Institut d'Estudis Catalans: Gramàtica essencial de la llengua catalana [https://geiec.iec.cat/]

Mestres, Josep M. et al. (2009). Manual d'estil. La redacció i l'edició de textos [https://estil.lloc.iec.cat]

Paloma, David; Mas, Josep Àngel; Montserrat, Mònica (2017). Diccionari de dubtes del català oral. [http://www.llengua.info/ddcor].

Puigdomènech, Laura; Solís, Marina (2005). Proposta de llibre d'estil per a Andorra Televisió. [http://www4.uji.es/~al058181/Llibre_estil_ Andorra.pdf]

Secretaria de Politica Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Institut d'Estudis Catalans, Centre de Terminologia Termcat. Optimot [http://optimot.gencat.cat]

Universitat de Barcelona: Els sons del català. [http://www.ub.edu/sonscatala/ca/ presentacio]

Vilaweb: Llibre d'estil [http://www.uic.es/sites/default/files/uic/llibreestil-vilaweb1.pdf]

 

 

Programari

Paquet ofimàtic de Microsoft o similiar.