Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2501933 Periodisme | FB | 1 | 2 |
Tenint en compte la metodologia de les classes teòriques, amb múltiples visionats d'obres audiovisuals per explicar els continguts,
l'assistència presencial a les 5 sessions teòriques és molt important.
Aquesta assignatura aporta els conceptes generals i les bases teòriques del llenguatge audiovisual com a eina eficaç de producció de missatges i de continguts periodístics.
És la primera aproximació en el grau de l'alumnat vers el llenguatge sonor i audiovisual, les seves característiques, el seu potencial i les seves limitacions, etc.
Es tracta d'una assignatura bàsica que ha de dotar a l'alumn@ del vocabulari específic i dels conceptes bàsics que després haurà d'aplicar i completar en la resta d'assignatures relacionades
amb la creació de missatges i la producció de continguts sonors i audiovisuals que cursarà al llarg del grau.
1.Introducció als fonaments dels llenguatges audiovisuals
2.Creació de l'espai sonor
3.Creació de l'espai audiovisual
4.Composició de la imatge
5. Estructures narratives (sonores y audiovisuals)
6. Elements expressius del discurs sonor
7. Construcció del discurs audiovisual
8. Realització de productes audiovisuals
9. Edició de productes audiovisuals
10. Il·luminació
El contingut de l'assignatura serà sensible als aspectes relacionals amb la perspectiva de gènere.
L'adquisició de coneixements es farà a través de diversos procediments metodològics que inclouen classes magistrals i pràctiques.
En les sessions teòriques es farà l'exposició dels continguts del programa, propiciant d'aquesta manera els elements necessaris per dur a terme els excercicis pràctics. Pel que fa a les pràctiques, serviran per aplicar a
casos reals allò après a les sessions teòriques prèvies.
Es farà una prova escrita al final del període lectiu per conèixer tant el grau d'assoliment dels coneixements teòrics com la capacitat per aplicar-los.
La metodologia docent i l’avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions es penjarà al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques,els diversos materials docents i
qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació
de l’assignatura i en les metodologies docents.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals | 15 | 0,6 | 6, 8, 10, 16 |
Pràctiques en els laboratoris | 33 | 1,32 | 4, 6, 10, 14, 16 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories de seguiment | 10,5 | 0,42 | 6, 10, 15 |
Tipus: Autònomes | |||
Cerca, lectura i síntesi de documentació | 15 | 0,6 | 6, 7, 10, 14 |
Definició i Planificació dels treballs pràctics encarregats | 16 | 0,64 | 1, 6, 10, 11, 12, 15 |
Estudi: Elaboració d'esquemes, mapes conceptuals i resums | 15 | 0,6 | 2, 3, 6, 9, 10, 14, 17 |
Realització de treballs encarregats | 38 | 1,52 | 6, 7, 10 |
Les competències d'aquesta assignatura s'avaluaran mitjançant les següents activitats:
A.Pràctiques (40%)
B. Participació activa i seguiment del curs (20%)
C. Prova escrita (40%).
Per seguir l'avaluació continuada s'han de fer les totes les pràctiques puntuables i la prova escrita final.
La nota final de l'avaluació continuada resultarà de la suma ponderada de la puntuació obtinguda en les diferents proves. Això no obstant, no es farà mitjana automàtica si la part pràctica i la prova escrita tenen una nota inferior a 5.
És a dir, cal tenir el promig de la part pràctica i la prova teòrica amb una nota mínima de 5 per a poder obtenir la suma ponderada corresponent de l'avaluació continuada.
Recuperació: L'alumn@ ha d'acomplir els següents dos criteris per tal de presentar-se a la recuperació.
a. L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l’assignatura si ha estat avaluat del conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura.
b. L'alumnat que hagi participat de l'avaluació continuada i suspengui la prova escrita (part teòrica) podrà recuperar-la sempre que hagi obtingut una nota mínima de 3,5 en la prova i hagi realitzat la revisió ordinària.
La nota obtinguda en la recuperació de la part teòrica serà la nota definitiva d'aquesta part. L'alumnat que hagi participat de l'avaluació continuada i suspengui la part pràctica,
podrà recuperar les pràctiques puntuables suspeses en el període de recuperació prèvia notificació al/la professor/a corresponent.
Plagi: L’estudiant que realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi,suplantació d’identitat,...) es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació. En cas que es produeixin diverses irregularitats, la qualificació final de l’assignatura serà 0.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Participació activa i seguiment del curs | 20% | 1,5 | 0,06 | 6, 8, 10, 13, 14, 15, 16 |
Prova escrita | 40% | 3 | 0,12 | 1, 3, 6, 8, 10, 11, 12, 16, 17 |
Treball pràctics | 40% | 3 | 0,12 | 2, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 16 |
Bàsica
Blanch, Margarita; Lázaro, Patrícia (2010). Aula de locución. Madrid: Càtedra.
Barroso, Jaime (2008). Realización audiovisual. Madrid: Síntesis.
Català, Josep Maria (2021): Posdocumental. La Condición Imaginaria del Cine Documental. Shangrila
Cebrián Herreros, Mariano (1995). Información audiovisual: concepto, técnica, expresión y aplicaciones.Madrid: Síntesis.
Fernández, Federico; Martínez, José (1999). Manual básico de lenguaje y narrativa audiovisual. Barcelona: Paidós,
Franco, Fernando (2017): Narrativa y Lenguaje Cinematográfico. Guía Didáctica. ECAM.
Gutiérrez, Maria; Perona, Juan José (2002). Teoría y técnica del lenguaje radiofónico. Barcelona: Bosch.
Millerson, Gerarld (2009). Realización y producción en televisión, Barcelona: Omega.
Morales Morante, Fernando (2013). Montaje audiovisual. Teoria, técnica y métodos de control. Barcelona: UOC.
Rabiger, Michael (2000), Dirección Cinematográfica. Técnica y Estética. 2 edición. 2000, IORTV, RTVE
Reisz, Karel: Técnicas del montaje cinematográfico (2003). Ed. Plot Ediciones.
Rodero, Emma (2005). Producción radiofónica, Madrid: Cátedra.
Complementària
Balsebre, Armand (2004). El lenguaje radiofónico. 4a edició. Madrid: Cátedra.
Barea, Pedro (1992). Redacción y guiones. Bilbao: Servicio Universidad del País Vasco.
Beltrán Moner, Rafael (1984). La ambientación musical. Madrid: IORTV.
Brown, Larry A (2018): How Films Tell Stories. The Narratology of Cinema. Creative Arts Press
Castillo, José Maria (2016). Televisión, realización y lenguaje audiovisual.Madrid: Instituto RTVE.
Chion, Michel (1993). La Audiovisión. Introducción a un análisis conjunto de la imagen y el sonido. Barcelona: Paidós.
Comas Arnal, Eva (2009). La ràdio en essència. Els sons de la realitat a la ràdio informativa. Barcelona: Trípodos.
Huertas, Amparo; Perona, Juan José (1999). Redacción y locución en medios audiovisuales: la radio.Barcelona: Bosch.
Jenkins, Henry (2008): Convergence Culture: La Cultura de la Convergencia de los Medios de Comunicación. Paidos Ibérica
McKee, Robert. (2002) El Guion: sustancia, estructura, estilo y principios de la escritura de guiones; traducción: Jessica Lockhart. Ed Alba, Barcelona
Rodero, Emma. (2011). Creación de programas de radio. Madrid: Síntesis.
Scolari, Carlos (2013): Narrativas transmedia: cuando todos los medios cuentan. Barcelona: Deusto.
Zabaleta, Iñaki (2005). Teoría y lenguaje de la información en la TV y la radio. Barcelona: Bosch Comunicación.
L'alumnat ha de tenir coneixements bàsics de cert programari, com ara editors de textos (tipus word, etc.), editors de vídeo (Da Vinci, Premiere, etc.), editors d'àudio (tipus Audacity, Zara Studio o altres) i eines de xarxa com ara l'entorn de Google (Google docs, Gmail...) i hostings com ara YouTube o Soundcloud.