Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2503868 Comunicació de les Organitzacions | OT | 4 | 1 |
L'únic prerequisit d'aquesta assignatura és que l'estudiant estigui interessada/interessat en descobrir i aprofundir un enfocament de la comunicació orientat a promoure els processos de canvi social, i un model de desenvolupament sostenible basat en els drets humans, la igualtat de gènere i la justícia global.
L'alumnat ha de tenir curiositat pel paper dels/les comunicadors/es en les diferents institucions i organitzacions que actuen en el sistema de cooperació internacional i entitats que treballen per a la cohesió social (vist també com oportunitat laboral), així com per la funció dels mitjans i els continguts que contribueixen a generar consciència social sobre els reptes del món actual.
Objectiu general de l'assignatura:
Dotar a l'alumnat de coneixements i eines per a un perfil professional diferenciat i especialitzat, orientat tant a les funcions clàssiques de la comunicació com a d'altres sortides laborals en organismes internacionals, organitzacions socials, ONGs, entitats de cooperació internacional, etc.
Objectius específics dels i les estudiants:
Temari general
L'ordre dels temes podrà variar segons la planificació definitiva de l'assignatura. El calendari detallat s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura.
Els continguts de l'assignatura seran sensibles a l'enfocament basat en drets humans i la perspectiva de gènere.
La metodologia docent de l'assignatura combina diferents sessions d'exposicions orals, presentacions de continguts teòrics i experiències professionals, estudis de cas i debat, així com seminaris/tallers participatius. El principi fonamental és establir i compartir una base comuna de coneixements perquè, durant el curs, l'alumnat pugui aprofundir en els aspectes que prioritzi i aplicar-los als temes que més li interessin.
Tota la informació necessària per al seguiment del curs serà facilitada per l'equip docent presencialment en classes, tutories i/o via Campus Virtual.
La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar modificacions en funció de les restriccions que imposin les autoritats sanitàries.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Exposició de continguts, seminaris/tallers participatius, debat i exercicis a l'aula | 48 | 1,92 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 8 | 0,32 | 2, 5, 7, 12, 13, 14 |
Tipus: Autònomes | |||
Recerca, selecció i lectura de bibliografia i altres recursos. Estudi personal. Planificació i desenvolupament de treballs individuals / per equips. | 94 | 3,76 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
L'assignatura adopta un sistema d'avaluació continuada i sumativa. La qualificació final de l'assignatura serà la suma de la puntuació obtinguda en les següents activitats d'avaluació:
A) Presentacions i exercicis a l'aula: 40 punts (40% sobre la qualificació final);
B) Projecte final: 45 punts (45% sobre la qualificació final);
C) Assistència i participació activa a classe: 15 punts (15% sobre la qualificació final).
Total: 100 punts (equivaldria a la nota final 10).
Qualsevol activitat d'avaluació escrita que inclogui cinc faltes d'ortografia, gramaticals i/o barbarismes (sumant cinc errors en total) no obtindrà cap puntuació (nota 0).
Per a aprovar l'assignatura, serà necessari:
a) Haver realitzat i lliurat totes les activitats d'avaluació (A i B). En cas d'absència per motius justificats de força major, s'ha de presentar el corresponent justificant a l'equip docent; en cas contrari, les activitats es consideraran No Realitzades.
b) Haver sumat una puntuació mínima de 50 punts (equivalent a la nota 5,0) entre totes les activitats d'avaluació realitzades.
c) En qualsevol activitat desenvolupada en grups, l'equip docent podrà adoptar mesures de control per verificar el nivell de participació i implicació de cada membre en el treball comú. Per tant, les puntuacions podran ser diferents per a integrants d'un mateix grup, la qual cosa podria suposar que un o més membres suspenguin l'avaluació, mentre la persona restant l'aprovi.
La metodologia docent i l’avaluació proposades poden experimentar modificacions en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Sistema de recuperació
Per tal que qualsevol estudiant pugui optar a la recuperació, cal que compleixi les següents dues condicions:
1) No hagi assolit els criteris establerts per a aprovar l’assignatura.
2) Hagi estat avaluat durant el semestre d'un conjunt d'activitats, el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura.
La recuperació consistirà en un examen escrit sobre el temari de l'assignatura
Les activitats d'avaluació C resten excloses del sistema de recuperació.
Segona matrícula
En cas de segona matrícula, l'alumnat podrà realitzar una única prova de síntesi sobre tot el temari de l'assignatura. La qualificació de l'assignatura correspondrà a la qualificació de la prova síntesi.
Plagi
L'estudiant que realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d'identitat, etc.) que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació. En cas que es produeixi més d'una irregularitat, la qualificació final de l'assignatura serà 0.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
A) Presentacions i exercicis a l'aula | 40% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
B) Projecte final | 45% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 16 |
C) Assistència i participació activa a classe | 15% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
Bibliografia bàsica
Alfaro, Rosa María (2013). Ciudadanías y Medios: Veedurías desde la participación ciudadana. Commons: revista de comunicación y ciudadanía digital, 2(1), 2-20. https://revistas.uca.es/index.php/cayp/article/view/3058
Carniel Bugs, Ricardo y Velázquez, Teresa (2018). Objetivos de Desarrollo Sostenible: una agenda emergente para repensar la docencia universitaria en comunicación. En: Elena Jiménez Pérez, María Elena del Valle
Mejías y Andrea Felipe Morales (coords.). Los nuevos retos en Ciencias Sociales, Artes y Humanidades. Gedisa. (ebook)
Duarte Herrera, Lisbeth K. y González Parias, Carlos. H. (2014). Origen y evolución de la cooperación internacional para el desarrollo. Panorama, 8(15), 117-131. https://journal.poligran.edu.co/index.php/panorama/article/view/554
Nos-Aldás, Eloísa y Santolino, Montse (2015). La Investigación en Comunicación y Cooperación en los nuevos escenarios de movilización social: ONGD, objetivos de justicia social y eficacia cultural. Revista de la Asociación Española de Investigación de la Comunicación, 2(4), 1-7. http://www.revistaeic.eu/index.php/raeic/article/view/50
Programa de las Naciones Unidas para el Desarrollo (PNUD) (2019). Informe sobre Desarrollo Humano 2019.Más allá del ingreso, más allá de los promedios, más allá del presente: Desigualdades del desarrollo humano en el siglo XXI. https://www.undp.org/es/colombia/publications/informe-sobre-desarrollo-humano-2019
Programa Willay (2012). Las TIC y el desarrollo humano. https://www.ongawa.org/wp-content/uploads/2015/01/Las-TIC-y-el-Desarrollo-Humano.pdf
Servaes, Jean (2010). Comunicación para el desarrollo humano y el cambio social. https://www.researchgate.net/publication/274222965_Comunicacion_para_el_dearrollo_tres_paradigmas_dos_modelos
Tufte, Thomas (2015). Comunicación para el cambio social: la participación y el empoderamiento como base para el desarrollo mundial. Icaria.
UNESCO. Programa Internacional para el Desarrollo de la Comunicación (PIDC) (2008). Indicadores de desarrollo mediático: Marco para evaluar el desarrollo de los medios de comunicación social. http://unesdoc.unesco.org/images/0016/001631/163102S.pdf
Bibliografia complementària
Alfaro, Rosa María (2010). El desarrollo que no llega: el papel de la comunicación. En: Raquel Martínez-Gómez y Mario Lubetkin (2010). Comunicación y Desarrollo: pasos hacia la coherencia. Comunicación social, pp. 42-58.
Enghel, Florencia (2017). El problema del éxito en la comunicación para el cambio social. Commons. Revista De Comunicación Y Ciudadanía Digital, 6(1), 11-22. https://revistas.uca.es/index.php/cayp/article/view/3389
Gómez Galán, Manuel & Sanahuja Perales, José Antonio (1999). El sistemainternacional de cooperaciónal desarrollo. Una aproximación a sus actores e instrumentos. Madrid: CIDEAL.
Gumucio-Dagron, Alfonso (2011). Comunicación para el cambio social: clave del desarrollo participativo. Signo y Pensamiento, vol. XXX, núm.58, enero-junio, 26-39. http://www.redalyc.org/pdf/860/86020038002.pdf
Huarcaya, Gloria (2006). El comunicador para el desarrollo y el cambio social. Apuntes para la construcción de un perfil. Revista de Comunicación, 5, 29-39. https://pirhua.udep.edu.pe/bitstream/handle/11042/1743/Gloria_Huarcaya__El_comunicador_para_el_desarrollo_y_el_cambio_social.pdf?sequence=1&isAllowed=y
Miguel de Bustos, Juan C. (2008). Comunicación sostenible y desarrollo humano en la sociedad de la información: Consideraciones y propuestas. Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo (AECID). https://www.cervantesvirtual.com/obra/comunicacion-sostenible-y-desarrollo-humano-en-la-sociedad-de-la-informacion--0/
Murciano, Marcial (dir.) (2010). La prensa y la cooperación internacional. Cobertura de la cooperación para el desarrollo en nueve diarios europeos. Comunicación social.
Obregón, Rafael y Ángel Botero, Adriana (2011). ¿Diálogo o comunicación para el desarrollo y cambio social? Reflexiones e implicaciones. En: José MiguelPereira y AmparoCadavid (eds.). Comunicación, desarrollo y cambio social. Interacciones entre comunicación, movimientos ciudadanos y medios. Editorial Pontificia Universidad Javeriana, pp. 113-131.
Restrepo, Natalia (2011). Comunicación para el cambio social y Nuevas Tecnologías para la Información y la Comunicación. Revista Etic@net, año IX, n.11: 158-175. http://www.ugr.es/~sevimeco/revistaeticanet/numero11/Articulos/Formato/articulo7.pdf
Santolino, Montse (2010). Recuperando la esencia: las ONGD como agentes de comunicación para el cambio social. En T. Burgui y J. Erro Sala (coords.), Comunicando para la solidaridad y la cooperación: cómo salir de
la encrucijada. Foro Comunicación, Educación y Ciudadanía, pp. 221-256.
Al llarg del curs, l'equip docent confirmarà les lectures obligatòries, així com facilitarà recursos específics segons els temes tractats.
Aquesta assignatura no requereix cap programari especialitzat. Per a eventuals activitats virtuals, s'utilitzará Microsoft Teams.