Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2503778 Relacions Internacionals | OT | 4 | 1 |
No hi ha cap prerequisit previ per cursar aquesta assignatura.
La religió continua sent una poderosa força política i social a tot el món, malgrat les prediccions fetes en el passat en que la seva rellevància s’esvairia degut a profunds processos de secularització. Aquest curs proporciona una visió crítica de la influència de la religió en les relacions internacionals i la política interna. Cobreix una sèrie de temes bàsics per entendre com la religió s’ha modelat i ha estat modelada per les transformacions polítiques mundials. Aquests temes inclouen:
· Religió, nacionalisme i relacions internacionals
· La secularització i el canvi de lloc de la religió en l’esfera pública
· Globalització i fonamentalisme religiós
· Religió i democràcia
· La religió i l’extrema dreta
· Religió, migració i ciutadania
· El pluralisme religiós i la governança de la diversitat religiosa
El curs s’imparteix des d’una perspectiva interdisciplinària que parteix dels camps de la sociologia, les ciències polítiques, l’antropologia i les relacions internacionals.
PART A: ENFOCAMENTS CIENTÍFICS SOCIALS PER A L’ESTUDI DE LA RELIGIÓ I LA POLÍTICA
A.1. Introducció del curs: Com conceptualitzen i analitzen els científics socials la religió?
A.2. Religió i relacions internacionals
PART B: MODERNITZACIÓ I SECULARITZACIÓ: UNA ANÀLISI CRÍTICA
B.1. Teoria de la secularització
B.2. Múltiples secularitats
B.3. Modernització, secularització i relacions internacionals
PART C: GLOBALITZACIÓ, PLURALISME I TRANSFORMACIÓ RELIGIOSA
C.1. Globalització i transformació religiosa
C.2. Fonamentalisme religiós
C.3. El pluralisme religiós i la governança de la diversitat religiosa
PART D. RELIGIÓ I POLÍTICA
D.1. La religió i l’esfera pública
D.2. Religió i democràcia
D.3. La religió i l’extrema dreta
D.4. Religió i geopolítica
D.5. Religió, nacionalisme i societat civil a l’Europa de l’Est
El curs es basa en un model d’interacció interactiva, més que no pas en una simple transmissió de coneixements de professor a estudiant. Així doncs, les classes inclouran una combinació de ponències i debats entre els estudiants sobre lectures assignades setmanalment. Aquests debats de vegades es faran amb tota la classe i de vegades en grups reduïts. A l’aula també s’inclouran presentacions orals dels estudiants i participació en exercicis i activitats a classe.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals | 48 | 1,92 | 1, 6, 10, 11, 19 |
Tutories programades amb els professors | 3 | 0,12 | |
Tipus: Supervisades | |||
Treball d'investigació | 35 | 1,4 | 1, 2, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 13, 16, 17, 18, 19, 22, 24, 25 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectures i preparació d'una presentació en grup | 22 | 0,88 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 14, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 24 |
L’assignatura s’avaluarà a partir de tres exercicis principals:
1) Una prova final en què els estudiants han de demostrar que han entès correctament els continguts principals de la primera meitat del curs i que són capaços d’argumentar posicions teòriques de manera rigorosa. L’examen consistirà en un 45% de la nota final.
2) Un treball final de recerca sobre un tema escollit per cada estudiant. El projecte representarà el 40% de la nota final.
3) Una presentació oral en grup sobre un tema relacionat amb un dels seminaris setmanals. La presentació oral suposarà el 15% de la nota final.
A més, és important tenir en compte les qüestions següents:
- Els estudiants que no hagin completat les tasques del curs rebran la qualificació de "No presentats".
- Si un estudiant no aprova, hi ha la possibilitat de fer un examen de "recuperació". D’acord amb l’article 112 ter. del Reglament acadèmic de la UAB, per participar a l’examen de recuperació, els estudiants hauran d’haver estat prèviament avaluats per a activitats que comprenguin un mínim de dos terços de la nota total del curs. Els estudiants també han d’haver obtingut una nota mínima de 3,5.
- D’acord amb l’article 117.2 del Reglament acadèmic de la UAB, l’avaluació dels estudiants repetidors pot consistir en un únic examen de síntesi. Els estudiants repetidors que vulguin aprofitar aquesta possibilitat hauran de contactar amb el professor al principi del curs.
Plagi
El plagi és fer servir l’obra dels altres com si fos vostra. Quan s’utilitzen llibres, articles, llocs web o qualsevol altre material, és obligatori fer referència a l’obra original, indicant clarament dins del text quines referències corresponen a quines frases o oracions. Quan es cita un text paraula per paraula, és fonamental posar el fragment entre cometes. El plagi és una infracció greu, equivalent a copiar en un examen. Es traduirà en un zero a la nota.
Per obtenir més informació sobre el plagi, podeu consultar la guia sobre "Com citar i com evitar el plagi": <https://www.uab.cat/doc/GuiaCitesiPlagiEstudiants>. Vegeu també: <https://www.uab.cat/web/study-and-research/how-to-cite-and-create-your-bibliography-1345738248581.html>.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen final | 45% | 17 | 0,68 | 1, 5, 10, 12, 19, 21, 22, 25 |
Presentació en grup | 15% | 10 | 0,4 | 1, 5, 6, 11, 17, 19, 22, 24 |
Projecte d'investigació | 40% | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23 |
* Tots els textos seran accesibles al Campus Virtual
Bowen, John R. 2007. “A View from France on the Internal Complexity of National Models.” Journal of Ethnic and Migration Studies 33(6):1003–16. https://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/13691830701432905?casa_token=9nE4Kaje32oAAAAA:DMeYBEA7mmF-b66jnQ1pAjL9h94J4iKD3E_WuMFsPGtfiNtPs9YqNkJQswTZcDaOP7vrQvR6Y3ij
Brekke, Torkel. 2012. Fundamentalism: Prophecy and Protest in an Age of Globalization. Cambridge: Cambridge University Press.
Brubaker, Rogers. 2017. “Between Nationalism and Civilizationism: The European Populist Moment in Comparative Perspective.” Ethnic and Racial Studies 40(8):1191–1226.https://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/01419870.2017.1294700
Casanova, José. 1994. Public Religions in the Modern World. Chicago: University of Chicago Press.
Casanova, José. 2006. “Rethinking Secularization: A Global Comparative Perspective.” The Hedgehog Review 8(1–2):7–23. https://brill.com/downloadpdf/book/edcoll/9789047422716/Bej.9789004154070.i-608_007.pdf
Cesari, Jocelyne. 2018. What Is Political Islam? Boulder, CO: Lynne Rienner Publishers.
Esposito, John L., Darrell Fasching, and Todd T. Lewis. 2007. Religion and Globalization: World Religions in Historical Perspective. Oxford: Oxford University Press.
Huntington, Samuel P. 1993. “The Clash of Civilizations?” Foreign Affairs72(3):22–49. https://link.springer.com/chapter/10.1007/978-1-349-62965-7_6
Hurd, Elizabeth Shakman. 2008. The Politics of Secularism in International Relations. Princeton: Princeton University Press.
Hurd, Elizabeth Shakman. 2015. Beyond Religious Freedom: The New Global Politics of Religion.
Kalyvas, Stathis N. 1996. The Rise of Christian Democracy in Europe. Ithaca, NY: Cornell University Press.
Kuru, Ahmet T. 2007. “Passive and Assertive Secularism: Historical Conditions, Ideological Struggles, and State Policies toward Religion .” World Politics 59(4):568–94. https://www.cambridge.org/core/journals/world-politics/article/passive-and-assertive-secularism-historical-conditions-ideological-struggles-and-state-policies-toward-religion/414FA9A6E9FDF0414FCA57D220447DF7
Menchik, Jeremy. 2017. “The Constructivist Approach to Religion and World Politics.” Comparative Politics 49(4):561–81.
Philpott, Daniel. 2000. “The Religious Roots of Modern International Relations.” World Politics 206–45. https://www.cambridge.org/core/journals/world-politics/article/religious-roots-of-modern-international-relations/DF274D42FAADEDE5452FFDAAD9415A6A
Roy, Olivier. 2004. Globalized Islam: The Search for a New Ummah. New York: Columbia University Press.
Roy, Olivier. 2013. Holy Ignorance: When Religion and Culture Part Ways. London: Oxford University Press.
Scott, Joan. 2007. The Politics of the Veil. Princeton: Princeton University Press.
Soper, J. Christopher, and Joel S. Fetzer. 2007. “Religious Institutions, Church-State History andMuslim Mobilisation in Britain, France and Germany.” Journal of Ethnic and Migration Studies 33(6):933–44. https://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/13691830701432780?casa_token=5wvNS16t-e4AAAAA:xNmh2ev01ClObuaQgAwWX2OCv4-G6NaKpwve72aqy1S2A6As7befvUnSSisKfN3Xp317HWBr85QW
Stepan, Alfred C. 2000. “Religion, Democracy, and the ‘Twin Tolerations.’” Journal of Democracy 11(4):37–57. https://muse.jhu.edu/article/17085/summary?casa_token=_4skVMCXBDwAAAAA:5iPitNqHDSZi-PmA-okPlVnY5yYT1od7gi9-upsY-eBeZm58_ePLpOVaWCe_XfYpRJFBVFaX5A
Sullivan, Winnifred Fallers. 2005. The Impossibility of Religious Freedom. Princeton: Princeton University Press.
Wedeen, Lisa. 2003. “Beyond the Crusades: Why Huntington, and Bin Laden, Are Wrong.” Middle East Policy 10(2):54–61. https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/1475-4967.00105
Bibliografia complementaria
Crouch, C. (2000). The quiet continent: religion and politics in Europe. The Political Quarterly, 71(s1), 90-103.
Dijkink, G. (2006). When geopolitics and religion fuse: a historical perspective. Geopolitics, 11(2), 192-208.
Fox, J. (2001). Religion as an overlooked element of international relations. International Studies Review, 3(3), 53-73.
Guan, Y. S. (2011). In defence of the secular? Islamisation, Christians and (new) politics in urbane Malaysia. Asian Studies Review, 35(1), 83-103.
Haynes, J. (2007). Introduction to international relations and religion.Pearson Education.
Hurd, E. S. (2004). The political authority of secularism in international relations. European Journal of International Relations, 10(2), 235-262.
May, S., Wilson, E. K., Baumgart-Ochse, C., & Sheikh, F. (2014). The religious as political and the political as religious: Globalisation, post-secularism and the shifting boundaries of the sacred. Politics, Religion & Ideology, 15(3), 331-346.
Merdjanova, I. (2000). In search of identity: nationalism and religion in Eastern Europe. Religion, State & Society, 28(3), 233-262.
Mohamad, M. (2008). Religion, human rights and constitutional-contract politics in Malaysia. Intellectual Discourse, 16(2).
Sheikh, M. K. (2012). How does religion matter? Pathways to religion in International Relations. Review of International Studies, 365-392.
Solarz, A. M. (2020). Religion and International Relations in the Middle East as a Challenge for International Relations (IR) Studies. Religions, 11(3), 150.
Xu, Y. (2012). Religion and international relations in the age of globalization. Journal of Middle Eastern and Islamic Studies (in Asia), 6(4), 19-50.
Aquesta assignatura no utilitza programari específic.