Logo UAB
2022/2023

Planificació d'Àrees Rurals i de Muntanya

Codi: 104263 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2503710 Geografia, Medi Ambient i Planificació Territorial OT 4 1

Professor/a de contacte

Nom:
Albert Pelachs Mañosa
Correu electrònic:
albert.pelachs@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Grup íntegre en espanyol:
No

Prerequisits

Saber llegir amb una bona comprensió lectora i escriure en llengua catalana i/o castellana amb fluïdesa, construccions gramaticals clares i sense faltes d'ortografia


Poder comprendre un text en una llengua estrangera (preferiblement anglès o francès)

Objectius

- Descriure i interpretar els principals processos físics i socioeconòmics que es donen en el medi muntà. Aproximació a escala planetària, regional i local, amb especial èmfasi en exemples d'aquesta darrera escala d'estudi.
- Tenir disposició i habilitat per a treballar en grup; valoració, en un projecte comú, de les aportacions i els punts de vista dels altres.
- Mostrar coneixement dels mecanismes d'accés a la documentació i a la informació.
- Transversalitat: mostrar comprensió espacial dels fenòmens històrics, econòmics, culturals i socials.
- Explicar les relacions territorials de manera integrada (general/específic; local/global; les interrelacions amb el medi; amb la dimensió històrica; i amb la realitat social, política, econòmica i cultural).
- Analitzar i interpretar paisatges.
- Utilitzar la informació geogràfica com a instrument d'interpretació del territori.
- Realitzar treball de camp i adquirir coneixement directe del territori.

Competències

  • Aplicar eines de gestió del territori, del medi ambient i de les polítiques urbanes a la planificació territorial i ambiental.
  • Generar propostes innovadores i competitives en l'activitat professional.
  • Introduir els aspectes teòrics i aplicats de les principals polítiques territorials, ambientals i urbanes en la pràctica professional.
  • Treballar de manera cooperativa en equips multidisciplinaris.

Resultats d'aprenentatge

  1. Conèixer els instruments específics per a la gestió dels territoris de muntanya i les àrees litorals.
  2. Generar propostes innovadores i competitives en l'activitat professional.
  3. Treballar de manera cooperativa en equips multidisciplinaris.
  4. Utilitzar mètodes i instruments per a la gestió integrada de les àrees rurals i litorals.

Continguts

INTRODUCCIÓ
- Concepte de muntanya
- Les muntanyes del món

EL MEDI FÍSIC
- Origen i estructura de les muntanyes
- Processos externs relacionats amb el clima i amb la gravetat
- Condicions ambientals de les zones de muntanya: l'adaptació de la vegetació al medi montà

EL MEDI HUMÀ
- Dinàmiques socioeconòmiques a la muntanya
- La construcció del paisatge a la muntanya
- Ordenació dels espais de muntanya

ESTUDI D'UN CAS PRÀCTIC

 

En aquesta assignatura es tindrà en compte la perspectiva de gènere en els aspectes següents:
- No permetre un ús sexista del llenguatge a les contribucions orals i escrites de l'alumnat.
- Posar a la bibliografia els noms complets dels autors i autores, en comptes de només la inicial.

Metodologia

- A més de les activitats formatives, de forma indispensable l'assignatura inclou una sortida de camp, de caràcter obligatori, de cinc dies complets de durada i que tindrà lloc a principis de curs.

- Es destinaran 15 minuts d'alguna sessió a permetre que l'estudiantat pugui respondre les enquestes d’avaluació de l’actuació docent i d’avaluació de l’assignatura o mòdul.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals 15 0,6 1, 2, 3, 4
Sortida de camp 45 1,8 1, 2, 3, 4
Tipus: Supervisades      
Tutories 15 0,6 1, 2, 3, 4
Tipus: Autònomes      
Elaboració i presentació de treballs 45 1,8 1, 2, 3, 4
Estudi i treball personal 15 0,6 1, 2, 3, 4

Avaluació

- L'examen teòric és individual.
- Els Treball de curs ha de ser de caràcter col·lectiu (màxim 3 persones) i consisteix en l'elaboració d'un treball de curs relacionat amb algun dels temes tractats durant la sortida de camp, treball que s'haurà de presentar oralment a l'aula.
- El treball relacionat amb la sortida de camp també serà de caràcter col·lectiu i consisteix en la redacció d'un informe a partir dels apunts presos durant la sortida de camp.
- Les presentacions dels treballs i l'examen teòric es duran a terme a final de curs en una o més sessions (en funció del nombre de grups a exposar).
- Només tindrà opció a reavaluació l'examen teòric.
- L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
- En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es
produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

Recordem que es considera "còpia" un treball que reprodueix tot o gran part del treball d'un/a altre/a company/a. "Plagi" és el fet de presentar tot o part d'un text d'un autor com a propi, sense citar les fonts, siguin en paper o en format digital.

Vegeu documentació de la UAB sobre "plagi" a:
http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html

- En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.

- La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin lesautoritats sanitàries. En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint‐ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Examen teòric 35% 1,5 0,06 1, 4
Informe de la sortida de camp 20% 5,5 0,22 1, 2, 3, 4
Treball de curs 45% 8 0,32 1, 2, 3, 4

Bibliografia

BART, François; CASSE-CASTELLS, Marie-Claude; DEBARBIEUX, Bernard; VEYRET, Yvette. (2001). Les montagnes. Discours et enjeux géographiques. París: Sedes
BARRY, Roger G. (2001). Mountain weather & climate. London: Routledge
BLANCHARD, Raoul; VILA, Pau (1925). "Assaig de geografia de la muntanya". A: VILA, Pau (1978). Aspectes de geografia de Catalunya. Barcelona: Curial, p. 27-168
COLÓN DÍAZ, Manuel (1998). Montaña y karst mediterráneo. Especificidad, antropización y gestión ambiental. Cadis: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cádiz
DEBARBIEUX, Bernard (1995). Tourisme et montagne. París: Economica
DELGADO VIÑAS, Carmen; PLAZA GUTIÉRREZ, Juan Ignacio (eds.) (2012). Territorio y paisaje en las montañas españolas. Estructuras y dinámicas espaciales. Santander: Ediciones de Librería Estvdio
DOMINGO, Montserrat [coord.] (2000). Geopirineos, Espacios Naturales y Geología Pirenaica, Monografías de Enseñanza de las Ciencias de la Tierra, núm. 2, Serie Itinerarios, Libro Guía de la Excursión, Enseñanza de
las Ciencias de la Tierra. Girona
DD.AA. (1981). Supervivencia de la montaña. Actas del coloquio hispano-francés sobre áreas de montaña. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación
DD.AA. (1993). Mab-6 Alt Pirineu (Urgellet-Baridà). Síntesis del programa. Madrid: Ministerio de Obras Públicas y Transportes
DD.AA. (2002). "Géopolotique en montagnes". Hérodote. Révue de géographie et de géopolitique [París], 107
FOLCH, Ramon (1995). Biosfera, volum 9 (Tundra i insularitat). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, pp. 191-324
GARCÍA-RUIZ, Jose María [ed.] (1990). Geoecología de las áreas de montaña. Logroño: Geoforma
GÓMEZ ORTIZ, Antonio (1991). "Fundamentos físicos en la ordenación del territorio. La aportación de la geografía
física. El ejemplo de la montaña". A: Primer Congrés Català de Geografia. II Ponències. Barcelona:Publicacions de la Societat Catalana de Geografia, p. 85-97
GORRÍA, Jesús (1990). El Pirineo como espacio frontera. Saragossa: Gobierno de Aragón
LASANTA, Teodoro (1989). Evolución reciente de la agricultura de montaña: El Pirineo aragonés. Logroño:Geoforma.
MARTÍNEZ DE PISÓN, Eduardo (2000). Cuadernos de montaña. Madrid: Temas de Hoy
MARTÍNEZ DE PISÓN, Eduardo (2000). El territorio del leopardo. Madrid: Desnivel
MARTÍNEZ DE PISÓN, Eduardo (2002). El alto Pirineo. Saragossa: Biblioteca Aragonesa de Cultura
MARTÍNEZ DE PISÓN, E.; ÁLVARO, S. (2000). El sentimiento de la montaña. Doscientos años de soledad. Madrid: Desnivel
McNEILL, John R. (2004). El mundo de las montañas en el Mediterráneo. Barcelona: Editorial Mediterrània
MESSERLI, Bruno; IVES, Jack D. [eds.] (1999). Les montagnes dans le monde. Une priorité pour un développement durable. Grenoble: Glenat

PALAU PUIGVERT, Jordi (2020). Rewilding Iberia: explorando el potencial de la renaturalización en España. Barcelona: Lynx.

PRICE, Martin F.; BYERS, Alton C.;FRIEND, Donald A.; KOHLER, Thomas; PRICE, Larry W. (2013). Mountain Geography. Berkeley:University of California Press
RECLUS, Elisée (1998). La montaña. Salamanca: Amarú (original de 1873)
ROUGIER, Henri; WACKERMANN, Gabriel; MOTTET, Geneviève (2001). Géographie des montagnes. París: Ellipses
ROUGERIE, Jean Paul (1990). Montagnes sacrées, montagnes mythiques. París: Armand Colin
ROUX, G. (1990). Les montagnes dans la biosphère. París: Fayard
SABARTÉS, Josep Maria (1998). Població i territori a l'Alt Pirineu català. Anàlisi demogràfica de les comarquesde l'Alt Urgell, Alta Ribagorça, Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Valld'Aran. Tremp: Garsineu
SACAREAU, Isabelle (2003).La montagne. Une approche géographique. París: Belin
SOLÉ SABARÍS, Lluís (1951). Los Pirineos; el medio y el hombre. Barcelona: Martín [traducció al català a l'editorial Garsineu, Tremp, 2004]
SORRE, Max (1956). Les Pyrénées. París: Armand Colin
TULLA I PUJOL, Antoni Francesc (1993). Procés de transformació agrària en àrees rurals de muntanya. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya
VEYRET, Yvette [coord.] (1998). Les montagnes. Discours et enejeux géographiques. París: Sedes
VIERS, Georges (1973). Los Pirineos. Vilassar de Mar: Oikos-tau
VIGO I BONADA, Josep (1976). L'alta muntanya catalana. Flora i vegetació. Granollers: Montblanc- Martín
VIOLANT Y SIMORRA, Ramon (1949). El Pirineo español. Vidas, usos, costumbres, creencias y tradiciones de una cultura milenaria que desaparece. Madrid: Plus-Ultra (reedició a l'editorial Altafulla, Barcelona, 1985-86)
WACKERMANN, Gabriel [ed.] (2001). Montagnes et civilisations montagnardes. París: Ellipses

Programari

Programari d'office i programes de cartografia del Grau i disponibles a l'aula d'informàtica