Societat, Territori i Medi Ambient a Catalunya
Codi: 104245 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2503710 Geografia, Medi Ambient i Planificació Territorial | OB | 2 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Ricard Moren Alegret
- Correu electrònic:
- ricard.moren@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Altres indicacions sobre les llengües
Es poden recomanar lectures en català, castellà i anglèsEquip docent
- Francesc Romagosa Casals
Prerequisits
No n'hi ha.
Objectius
L’objectiu de l’assignatura és mostrar diferents maneres d’entendre el territori de Catalunya a través de diverses interpretacions cartogràfiques, textuals i audiovisuals. Per mitjà de l’observació i anàlisi d’aquesta documentació geogràfica, ens proposem:
- desenvolupar el raonament científic i crític constructiu de l'estudiant en relació amb el territori de Catalunya;
- analitzar algunes interrelacions entre el medi físic i la societat humana a Catalunya;
- interpretar algunes distribucions territorials de les persones, de les activitats i dels fluxos que es generen a Catalunya;
- obtenir un coneixement directe d'algunes parts de Catalunya a partir de les sortides de camp;
- iniciar i aprofundir el coneixement d'alguns textos bàsics sobre geografia de Catalunya
- conèixer alguns mapes i les imatges d’observació de la Terra més significatives del territori de Catalunya, així com alguns audiovisuals.
Per un bon aprofitament de l’assignatura és convenient no perdre de vista els coneixements de totes les assignatures obligatòries del grau de Geografia, Medi Ambient i Planificació Territorial cursades durant el primer curs i l’actual.
Competències
- Analitzar amb esperit crític la relació de la societat amb el territori aplicant el marc conceptual i teòric de la geografia.
- Analitzar i comprendre les dinàmiques geogràfiques (sociodemogràfiques, geoeconòmiques i ambientals) a diferents escales territorials.
- Analitzar i interpretar de manera sistèmica elements ambientals, demogràfics, urbans i paisatgístics.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Utilitzar el llenguatge científic i professional propi de les ciències socials.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar la relació entre el medi físic i la societat de Catalunya.
- Conèixer i explotar les principals bases de dades estadístiques de Catalunya.
- Explicar els elements comuns i distintius de les ciutats en diferents àmbits regionals del món.
- Integrar l'anàlisi de la ciutat en l'escala de les aglomeracions de població.
- Interpretar la distribució de les persones i les activitats al territori i dels fluxos que generen.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Relacionar dinàmiques regionals de Catalunya en els seus contextos territorials més amplis.
- Utilitzar el llenguatge científic i professional propi de les ciències socials.
Continguts
- El context geogràfic de Catalunya. L’organització territorial de Catalunya
- El marc físic i ambiental: relleu i hidrografia, clima i paisatge, riscos naturals, espais naturals protegits
- Evolució de la població humana: dinàmiques i estructures demo-geogràfiques. Migracions
- El poblament i el sistema urbà
- La Catalunya rural i semi-rural: de la tradició mediterrània i l’agroindústria a innovacions recents
- La industrialització i reindustrialització de Catalunya: orígens, canvis i permanències territorials
- El turisme i el seu impacte sobre el territori
- Conflictes, negociacions i pactes territorials i ambientals
Metodologia
Els continguts de l’assignatura es desenvoluparan mitjançant les següents activitats principals:
- Seguiment dels temes tractats al curs
- Lectura de llibres i articles
- Exercicis pràctics
- Sortides de camp i de campus, així com els corresponents informes
- Fòrums
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes presencials, tant a l'aula com al campus | 39 | 1,56 | 1, 2, 5, 6, 7, 8, 9 |
| Sortides de camp | 8 | 0,32 | 1, 2, 5, 6, 7, 8, 9 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories | 5 | 0,2 | 1, 2, 5, 6, 7, 8, 9 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi de la matèria | 45 | 1,8 | 1, 2, 5, 6, 7, 8, 9 |
| Treball autònom | 50 | 2 | 1, 2, 5, 6, 7, 8, 9 |
Avaluació
El seguiment del desenvolupament del curs dóna peu a l’avaluació continuada de l'alumnat. El professorat apreciarà el vostre aprofitament normal i gradual en tres vessants. En primer lloc (1), per la capacitat de superació de qualitat en la realització dels exercicis i treballs pràctics proposats al llarg del semestre, citant sempre i de forma correcta les fonts d'informació emprades per la seva realització. En segon lloc (2), per la participació i assistència de l'alumnat a classe i a les sortides, atès que es tracta d'una assignatura totalment presencial. I en tercer lloc (3), pels resultats de les proves d'examen escrit. Als tres vessants, el professorat apreciarà la correcta comunicació i competència lingüística de l'alumnat. En aquest sentit, vegeu: https://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/
Per poder superar l'avaluació continuada és imprescindible que les proves d'examen escrit tinguin una nota mínima de 4 sobre 10. De no ser així, hauran de ser recuperats a l'examen de recuperació. Només les proves d'examen escrit poden ser recuperades. En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professorat té previst informar l’alumnat (via Moodle) del procediment i de la data de revisió de les qualificacions.
Si es lliura o realitza una activitat d'avaluació, la qualificació final de l'assignatura ja no podrà ser "No avaluable" i es qualificarà a partir de l'evidència/es d'aprenentatge aportada/es.
ATENCIÓ: En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació (com copiar o plagiar), amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació. En cas que es produeixin diverses irregularitats d'avaluació d'una mateixa assignatura, laqualificació d'aquesta assignatura serà 0.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Exercicis i treballs pràctics | 40 % | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
| Informe sobre la sortida de camp | 20 % | 0 | 0 | 1, 2, 5, 6, 7, 8, 9 |
| Proves d'examen presencial escrit | 40 % | 3 | 0,12 | 1, 2, 5, 6, 7, 8, 9 |
Bibliografia
AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA (2005). Caracterització de masses d’aigua i anàlisi del risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE) a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA (2022). Aigua. https://aca.gencat.cat/ca/laigua/
ALDOMÀ, Ignasi (dir.) (2015). Atles de la Nova Ruralitat. Lleida: Fundació del Món Rural. Vegeu també dades a l'Observatori del Món Rural (2020): http://agricultura.gencat.cat/web/.content/de_departament/de02_estadistiques_observatoris/27_butlletins/01_butlletins_ne/enllacos_ne/2020/enllacos-0592-2020/ObservMonRural-desembre-de-2020.pdf
ALDOMÀ, Ignasi; MÒDOL, Josep Ramon (2022). Atles del Món Rural 2022: Despoblament o revitalització? Lleida: ARCA, ACM, FTBGL , AMC i UdL (https://www.acm.cat/sites/default/files/publicacions/fitxers/acm_atles_mon_rural_2022_interactiu_0.pdf)
AMBATLLE, Fina i altres (2018). Mengem futur. Per un sistema alimentari productiu, sostenible, resilient, saludable, responsable i d'accés universal a Catalunya. Barcelona: Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS): http://cads.gencat.cat/web/.content/Documents/Informes/2018/180322_Informe-sistema-alimentari-de-Catalunya_Informe-complert_vf.pdf .
BURGUEÑO, Jesús (Ed.) (2021). La nova geografia de la Catalunya postcovid. Barcelona: Societat Catalana de Geografia.
CAMPILLO, Xavier; FONT, Xavier (2004). Avaluació de la sostenibilitat del turisme a l’Alt Pirineu i Aran. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
DOMÈNECH, Antoni; GUTIÉRREZ, Aaron (2018). Paisatges després de la batalla: Geografíes de la crisi immobiliària. Barcelona: Societat Catalana de Geografia, IEC.
FOLCH, Ramon i altres (Coords.) (2019). Natura, ús o abús. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural. Vegeu: https://natura.llocs.iec.cat/
LÓPEZ, Francesc (dir.) (2009). Atles del turisme de Catalunya. Mapa Nacional de l’oferta i els productes turístics. Barcelona: Generalitat de Catalunya. http://www.atlesturismecatalunya.cat/
MAJORAL, Roser (Coord.) (2002). Cataluña: un análisis territorial. Barcelona: Ariel.
NEL·LO, Oriol (Ed.) (2003). Aquí, no! Els conflictes territorials a Catalunya. Barcelona: Empúries.
NOGUÉ, Joan (2010). Paisatge, territori i societat civil. València: Tres i Quatre.
OBSERVATORI DEL PAISATGE (2022). Catàlegs de paisatge. Barcelona: Generalitat de Catalunya: http://www.catpaisatge.net/cat/catalegs.php
SOLÉ i SABARÍS, Lluís (Dir.) (1958). Geografia de Catalunya, Vol. 1. Barcelona: Ed. Aedos.
VILA, Marc-Aureli (1998). Catalunya: Rius i poblament. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
La bibliografia completa de l’assignatura serà presentada durant el 2n semestre.
Algunes revistes que inclouen articles sobre territori, societat i medi ambient Catalunya des d’una perspectiva geogràfica:
*Documents d'Anàlisi Geogràfica: https://dag.revista.uab.es/
*Treballs de la Societat Catalana de Geografia: https://raco.cat/index.php/TreballsSCGeografia/index
*Boletín de la Asociación Española de Geografía: https://bage.age-geografia.es/ojs//index.php/bage/index
Programari
El programari informàtic bàsic habitual emprat durant el curs seran els programes Word, Excel, Power Point i PDF, així com la plataforma informàtica Moodle i, si fa falta, TEAMS. A més, xarxes socials com Twitter també poden ser emprades en alguna activitat.