Logo UAB
2022/2023

Treball de Final de Grau

Codi: 104230 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2503702 Ciències de l'Antiguitat OB 4 0

Professor/a de contacte

Nom:
Agustí Alemany Vilamajo
Correu electrònic:
agusti.alemany@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Grup íntegre en espanyol:
No

Prerequisits

L'estudiant pot matricular-se del Treball de Final de Grau (TFG) un cop superats dos terços del pla d'estudis, és a dir, 160 crèdits. El TFG es farà durant el segon semestre del quart curs. Només en casos excepcionals i amb l'aprovació del coordinador dels TFG, es podrà fer durant el primer semestre. Atès que l'estudiant matriculat al TFG ja ha adquirit les competències bàsiques, haurà de ser capaç d'expressar-se amb correcció, tant oralment com per escrit, en qualsevol de les llengües pròpies dels graus filològics de la Facultat.

Objectius

El temari i el format han estat aprovats per la Comissió de Docència de la Titulació i la seva organització ha estat coordinada amb els altres títols de la Facultat, seguint el "Protocol de l'assignatura Treball final de grau", aprovat per la COA el dia 15 de febrer de 2017.

L'objectiu de l'assignatura és l'elaboració i la presentació  pública d'un treball acadèmic que permeti avaluar de forma global i sintètica el nivell d'assoliment de les competències específiques i transversals del grau. El contingut d'aquest treball podrà ser una síntesi bibliogràfica o una recerca aplicada.

A mode d'orientació, el TFG tindrà una extensió d'entre 4.000 i 9.000 paraules (de 15 a 25 pàgines), bibliografia i annexos a banda. L'interlineat serà d'1,5 i el cos de la lletra del treball, Times New Roman (12 punts). Es recomana que els criteris de redacció siguin els establerts per a la revista Faventia. L'estudiant pot proposar formats innovadors per exposar el treball, però hauran de ser prèviament aprovats per la Comissió de Docència.

Competències

  • Comprendre i interpretar l'evolució de les societats antigues de la Mediterrània -des de la civilització egípcia fins el desmembrament de l'Imperi romà d'Occident- a partir de l'anàlisi de les realitats política, històrica, social, econòmica i lingüística.
  • Elaborar projectes sobre aspectes del món antic amb visió holística.
  • Expressar-se oralment i per escrit en el llenguatge específic de la història, de l'arqueologia i de la filologia, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Interpretar textos escrits en llatí i en grec per conèixer la història i les civilitzacions clàssiques.
  • Interrelacionar coneixements lingüístics, històrics i arqueològics del món antic amb coneixements d'altres àmbits de les humanitats, principalment de la literatura, de la filosofia i de l'art antics.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Reconèixer l'impacte d'alguns aspectes rellevants del món antic en la cultura i la societat contemporània.
  • Utilitzar amb precisió les tècniques de recopilació, organització, i ús de la informació i documentació relatives a l'Antiguitat.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar dades lingüístiques, històriques i arqueològiques incorporant, si convé, les aportacions d'altres disciplines relacionades amb les ciències de l'antiguitat.
  2. Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
  3. Contextualitzar fenòmens de tipus polític, social, econòmic o lingüístic en el marc de les civilitzacions de la Mediterrània antiga.
  4. Contrastar la informació procedent de les fonts escrites amb les dades arqueològiques en relació amb processos o fets històrics.
  5. Elaborar un discurs organitzat i correcte, oralment i per escrit, en la llengua corresponent.
  6. Explicar el context de les obres literàries, els personatges i els temes i tòpics que s'han transmès a la tradició posterior.
  7. Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i científics
  8. Extreure informació dels textos grecs i llatins sobre aspectes de realia especialment relacionats amb el seu context històric i cultural.
  9. Fer comentaris sobre un determinat aspecte del món mediterrani antic amb un enfocament global, que inclogui la totalitat de les dades disponibles en el marc de les ciències de l'antiguitat.
  10. Formular en l'espai màxim de mig full les conclusions més rellevants de la feina feta.
  11. Identificar i valorar les aportacions de les civilitzacions de la Mediterrània antiga en la conformació de la cultura occidental.
  12. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  13. Identificar les principals aportacions de les civilitzacions de la regió mediterrània en la conformació del món antic, i la seva evolució.
  14. Integrar a un treball de síntesi coneixements i fonts diverses sobre un tema o argument de l'antiguitat clàssica.
  15. Plantejar una hipòtesi de partida i comprovar-ne la validesa al final.
  16. Utilitzar el vocabulari tècnic específic i d'interpretació de la disciplina.
  17. Utilitzar recursos digitals com bases de dades, repositoris de textos o diccionaris, necessaris per manejar i interpretar textos antics.

Continguts

La matèria té com a objectiu la realització d'un treball de recerca relatiu a qualsevol de les matèries del grau o a la interrelació entre elles. El contingut del treball podrà ser una síntesi bibliogràfica o una investigació aplicada.

El treball consisteix en:

– l'elaboració i presentació d'un tema que permeti una avaluació global i sintètica de les competències específiques i transversals associades al títol del grau.

– una recerca bibliogràfica: selecció i anàlisi crítica de la literatura específica sobre el tema escollit.

– un plantejament del marc teòric.

– la defensa oral del treball davant d'un tribunal de professors del grau d'una àrea o àrees relacionades amb la seva temàtica.

El Treball de Fi de Grau ha de ser original i inèdit. Qualsevol plagi total o parcial en el contingut serà penalitzat automàticament amb un suspens. Al Campus Virtual de l'assignatura, el coordinador distribuirà un document de compromís contra el plagi, que l'estudiant haurà de lliurar signat juntament amb el TFG.

La Comissió de Docència, prèvia consulta a les àrees de la titulació, farà una proposta de temes per l'elaboració del treball de fi de grau. L'estudiant pot proposar un tema alternatiu, sempre que compti amb el vist-i-plau del seu tutor i del Coordinador de l'assignatura.

El tema del TFG podrà estar relacionat amb qualsevol de les assignatures estudiades al grau, vinculades a les àrees d'Arqueologia, Filologia Grega, Filologia Llatina, Història Antiga i Lingüística Indoeuropea, i amb el marc general del món grecoromà, Egipte i el Pròxim Orient Antic.

Metodologia

En aquesta assignatura no hi ha activitats docents a l'aula. La metodologia docent es basa en les activitats formatives detallades en el requadre.

El TFG s'ha de dur a terme de manera individual. L'estudiant pot proposar formats innovadors per exposar el treball, però hauran de ser prèviament aprovats per la Comissió de Docència.

Procediment per a la tria del tema i assignació del tutor/a: el Coordinador dels TFG publicarà al Campus Virtual de l'assignatura una Butlleta per a la tria del tutor del TFG, que caldrà lliurar emplenada segons el calendari establert (vegi's l'apartat "Calendari de treball" en aquesta Guia Docent). Per mitjà d'aquesta Butlleta, l'estudiant indicarà la seva preferència per tres professors diferents (en ordre de prelació), i no pas per temes concrets. La Butlleta serà considerada pel Coodinador dels TFGs a l'hora d'assignar definitivament el tutor, sempre dintre dels terminis indicats al Calendari.

[Els estudiants de Graus Combinats amb Estudis Clàssics / Ciències de l'Antiguitat tindran accés igualment a les condicions de la Butlleta al Campus Virtual de la seva pròpia assignatura, però serà el Coordinador dels Graus Combinats qui assigni les tutoritzacions]

Els estudiants que facin una estada fora de la UAB en el marc dels programes d'intercanvi universitari durant el quart curs poden:

a) fer el TFG a distància, excepte la presentació oral, que ha de ser sempre presencial.

b) fer un TFG equivalent a la seva universitat de destinació sempre que aquesta ofereixi un TFG equivalent en número de crèdits ECTS; en aquest cas, seria convalidable com qualsevol altra assignatura.

En acabar el procés de presentació del TFG, els estudiants que hagin obtingut una nota mínima de 9 punts podran voluntàriament publicar els seus TFGs al dipòsit DDD dela UAB, enviant una còpia del treball en PDF i els documents oportuns degudament emplenats (que seran facilitats al Campus virtual de l'assignatura). Aquest tràmit s'haurà de gestionar mitjançant el coordinador dels TFGs.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat empleni les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Tutories en grup i sessions informatives 4 0,16 2, 7, 10, 15
Tipus: Supervisades      
Tutories i correccions d'esborranys. Recerca, lectura, estudi, presentació de l'esquema, lliuraments parcials 15 0,6 1, 3, 4, 6, 8, 9, 13, 14
Tipus: Autònomes      
Elaboració de la proposta i del treball de fi de grau en els terminis establerts (síntesi i redacció) 130 5,2 1, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 16, 17

Avaluació

El sistema d'avaluació serà regulat a través d'unes fitxes amb rúbriques que el Coordinador dels TFG farà públiques al Campus Virtual de l'assignatura (vegi's també l'apartat següent, sobre el Calendari de treball). Es tracta d'obtenir tres evidències que ponderin l'avaluació en la proporció següent: seguiment sobre la redacció del TFG (20% de la nota), lliurament escrit del TFG (40% de la nota) i defensa oral (40% de la nota).

En cas que les proves no es puguin fer presencialment s'adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a les tutories es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions a través de Teams, Zoom, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.

En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació de l'assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà de 0.

Calendari de treball

Defensa durant el 2n Semestre

  • Juliol de 2022: matrícula.
  • Del 3 al 21 d’octubre de 2022: l’estudiant fa la tria de tutors i temes.
  • Del 24 d’octubre al 17 de novembre de 2022: els coordinadors faran les assignacions.
  • 18 de novembre de 2022: es fan públiques les assignacions.
  • 10 de març de 2023: lliurament de la 1ª rúbrica (5%) i de l'acta de tutoria.
  • 12 de maig de 2023: lliurament de la 2ª rúbrica (15%).
  • 12 de juny de 2023: lliurament del TFG.
  • Del 26 de juny a l'1 de juliol de 2023: defenses orals.

Defensa durant el 1r Semestre (extraordinari)

  • 12 de setembre de 2022: data límit per sol·licitar  fer el TFG al 1r semestre.
  • Del 13 al 19 de setembre de 2022: assignació de temes i tutors.
  • 21 d'octubre de 2022: lliurament de la 1ª rúbrica (5%) i del'acta de tutoria.
  • 16 de desembre de 2022: lliurament de la 2ª rúbrica (15%).
  • 23 de gener de 2023: lliurament del TFG.
  • Del 13 al 17 de febrer de 2023: defenses orals.

El treball s'ha de presentar obligatòriament el mes de juny. No hi ha convocatòria de setembre. Els estudiants podran solicitar al coordinador una convocatòria per al primer semestre, que serà possible celebrar amb l'aprovació prèvia del coordinador de la titulació i el tutor del treball. El tutor i l'estudiant establiran un calendari de seguiment, amb un mínim de tutories presencials o virtuals.

Si l'estudiant desitja que el seu TFG sigui publicat al Dipòsit Digital de Documents (DDD) de la UAB, sempre que el TFG compleixi els requisits de qualitat per ser publicat (ha d'haver obtingut una nota mínima de 9), un cop passat el dia de la defensa del TFG l'estudiant haurà de lliurar l'autorització per a la publicació del TFG degudament emplenada i signada, juntament amb el full de les Metadades i una còpia en PDF del treball. Tots els documents necessaris per a la publicació al DDD estaran disponibles al Campus virtual de l'assignatura.

Els TFGs no tenen reavaluació.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Defensa oral del treball escrit 40 1 0,04 2, 5, 7, 10, 12, 15, 16, 17
Elaboracio del treball escrit 40 0 0 1, 3, 4, 6, 8, 9, 11, 13, 14
Seguiment del treball 20 0 0 2, 7, 10, 15

Bibliografia

Aquesta bibliografia està orientada a aspectes formals de redacció i a preparar la presentació; la bibliografia sobre el contingut del TFG serà responsabilitat del tutor.

Alberich, J. - Ros, M. [1993]. La transcripció dels noms propis grecs i llatins. Biblioteca Universitària. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Briz, A. (Coord.) [2008]. Saber hablar. Madrid: Aguilar.

Cassany, D. [2002]. La cuina de l'escriptura. Barcelona: Empúries.

Cassany, D. [2007]. Esmolar l'eina. Guia de redacció per a professionals. Barcelona: Empúries, 2007.

Castell, M. (coord.) [2007]. Escribir y comunicarse en contextos científicos y académicos. Conocimientos y estrategias. Barcelona: Graó.

Coromina, E.–Casacuberta, X.–Quintana, D. [2000]. El treball de recerca: procés d'elaboració, memòria escrita, exposició oral i recursos. Vic: Eumo.

Eco, U. [2001]. Cómo se hace una tesis. Técnicas y procedimientos de estudio, investigación y escritura. Barcelona: Gedisa 1990.

Estella, M. [1995]. Les referències i les citacions bibliogràfiques, les notes i els índexs. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, Gabinet de Llengua Catalana, 1995.

Fernández Galiano, M. (1969). La transcripción de los nombres propios griegos. Madrid: SEEC. 

Mestres, J. M. (et al.) [1995], Manual d'estil. La redacció i l'edició de textos, Barcelona, Eumo-UB / UPF / Associació de Mestres Rosa Sensat.

Pociña, A. [1977]. "Sobre la transcripción de los nombres propios latinos". Estudios Clásicos 21 (1977) 307-329.

Pujol, J.M. (et al.) [1995]. Ortotipografia. Manual de l'autor, l'autoeditor i el dissenyador gràfic. Barcelona: Columna.

Rigo, A.; Genescà, G. [2000]. Tesis i treballs. Aspectes formals. Vic: Eumo.

Sanmartín Arce, R. [2003]. Observar, escuchar, comparar, escribir. La práctica de la investigación cualitativa. Barcelona: Ariel.

Programari

PDF, Power Point