Textos i Contextos Epigràfics
Codi: 104221 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2503702 Ciències de l'Antiguitat | OB | 3 | 2 |
| 2504394 Estudis d'Anglès i de Clàssiques | OT | 3 | 2 |
| 2504394 Estudis d'Anglès i de Clàssiques | OT | 4 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Joan Carbonell Manils
- Correu electrònic:
- joan.carbonell@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Equip docent
- Alessandro Ravotto
Prerequisits
No hi ha prerequisits per a la realització d'aquesta assignatura, però és recomanable haver cursat amb aprofitament les assignatures de llengües clàssiques i arqueologia de primer i segon curs.
Objectius
En acabar el curs l'estudiant haurà de ser capaç de:
- Interpretar el contingut d’una inscripció grega i/o llatina.
- Explicar les característiques formals i de contingut d’un text epigràfic.
- Usar la terminologia específica de la disciplina epigràfica en l’anàlisi i el comentari de les inscripcions.
- Manejar els corpora i les bases de dades epigràfiques.
- Integrar la informació historicoarqueològica i filològica en el comentari d’un epígraf.
Competències
- Ciències de l'Antiguitat
- Expressar-se oralment i per escrit en el llenguatge específic de la història, de l'arqueologia i de la filologia, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Extreure i interpretar dades de textos escrits en una llengua antiga sobre els diferents suports, aplicant coneixements de ciències auxiliars de la història (epigrafia, numismàtica, codicologia, paleografia, etc.).
- Identificar i interpretar restes materials antigues per relacionar-les amb fets socials, polítics i econòmics de les societats mediterrànies de l'Antiguitat.
- Interpretar textos escrits en llatí i en grec per conèixer la història i les civilitzacions clàssiques.
- Interrelacionar coneixements lingüístics, històrics i arqueològics del món antic amb coneixements d'altres àmbits de les humanitats, principalment de la literatura, de la filosofia i de l'art antics.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Estudis d'Anglès i de Clàssiques
- Interpretar textos escrits en llatí i grec per conèixer la història i les civilitzacions clàssiques.
- Interrelacionar coneixements lingüístics i històrics del món antic amb coneixements d’altres àmbits de les humanitats, principalment de la literatura i de l’arqueologia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Reconèixer els períodes, les tradicions, les tendències, les obres i els autors més significatius de les literatures en llengües grega, llatina i anglesa en el seu context historicosocial.
- Utilitzar les eines digitals i les fonts documentals específiques per a la captació i l'organització d'informació.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar dades lingüístiques, històriques i arqueològiques incorporant, si convé, les aportacions d'altres disciplines relacionades amb les ciències de l'antiguitat.
- Contrastar la informació procedent de les fonts escrites amb les dades arqueològiques en relació amb processos o fets històrics de l'Antiguitat clàssica.
- Conèixer i explicar les diferències formals i de contingut entre un text epigràfic i un text literari, i el seu diferent valor documental.
- Descriure els diferents suports per als textos epigràfics i conèixer-ne l'ús i el valor diferents.
- Elaborar un discurs organitzat i correcte, oralment i per escrit, en la llengua corresponent.
- Emprar adequadament la terminologia específica de la disciplina epigràfica en la lectura, la interpretació i el comentari d’una inscripció.
- Emprar bases de dades sobre fonts textuals, tant literàries com epigràfiques.
- Extreure informació dels textos grecs i llatins sobre aspectes de realia especialment relacionats amb el seu context històric i cultural.
- Fer comentaris sobre un determinat aspecte del món mediterrani antic amb un enfocament global, que inclogui la totalitat de les dades disponibles al marc de les ciències de l’antiguitat.
- Fer comentaris sobre un determinat aspecte del món mediterrani antic amb un enfocament global, que inclogui la totalitat de les dades disponibles en el marc de les ciències de l'antiguitat.
- Identificar en els textos llatins les característiques d'un determinat gènere literari.
- Integrar la informació arqueològica i filològica referida a un epígraf.
- Localitzar informació veraç i significativa per a la lectura i interpretació de textos literaris o epigràfics.
- Utilitzar adequadament la terminologia específica de la disciplina epigràfica en la lectura, interpretació i comentari d'una inscripció.
Continguts
1.1. L’Epigrafia. Definició. L’epigrafia, història, filologia i arqueologia.
1.2. Eines per a l’estudi de l’epigrafia: corpora, bases de dades i repertoris prosopogràfics.
2. Les més antigues inscripcions conegudes i la problemàtica del context arqueològic.
3. El suport epigràfic: matèria, forma i funció. L’epigrafia pública i l’epigrafia privada. L’epigrafia monumental. Mil·liaris, inscripcions jurídiques i instrumenta inscripta domestica et publica: diplomata militaria, amphorae, laterculi, fistulae aquariae.
4. L’elaboració del monument epigràfic. Extracció del material: pedreres, eines i artesans. L’officina epigraphica: artesans i tècniques (minuta, paginació, camp epigràfic, gravat).
5. El text epigràfic. Sistemes d’escriptura. Alfabets i escriptura epigràfica grega. Alfabet i escriptura epigràfica llatina. Fórmules i abreviatures. La seva evolució gràfica fins al s. II dC. Qüestions de fonètica històrica a les inscripcions d’època republicana.
6.1.Fórmules onomàstiques masculines i femenines. Evolució històrica. Ciutadans i estrangers. Esclaus i lliberts.
6.2. Context arqueològic de les inscripcions funeràries: les necròpolis.
6.3. Les inscripcions funeràries.
7.1. Context arqueològic de les inscripcions votives: templa i santuaris.
7.2. Les inscripcions votives. El panteó greco-romà.
8.1. Context arqueològic de les inscripcions honoràries: agora, forum, monumenta.
8.2. El cursus honorum senatorial, eqüestre i local. Onomàstica i titulatura imperial.
8.3. Les inscripcions honoràries.
9. Les inscripcions d’obra pública.
10. Inscripcions gregues i romanes a Catalunya.
11. La tradició de l'epigrafia clàssica al Renaixement.
Metodologia
La metodologia docent d'aquesta assignatura consistirà en alternar les explicacions teòriques de cadascun dels temes enumerats en el quadre anterior amb la realització d'un seguit d'exercicis pràctics que ajudin els estudiants a familiaritzar-se amb la lectura i la interpretació dels textos epigràfics.
Continguts teòrics. S’impartiran en format de classes magistrals, destinades a oferir els coneixements (lingüístics, històrics, arqueològics, etc.) necessaris per tal de poder llegir i contextualitzar una inscripció. En aquestes sessions es farà èmfasi en relacionar el text epigràfic pròpiament dit amb les seves particularitats lingüístiques i paleogràfiques, el seu suport, el seu context arqueològic, etc.
Continguts pràctics. S’impartiran inserits en les classes magistrals i il·lustraran els continguts teòrics mitjançant la lectura i el comentari d'inscripcions.
Treball personal. L'estudiant haurà de realitzar un treball continuat al llarg del curs, tant a classe com de manera autònoma, a partir d’un dossier d'inscripcions, que es lliurarà a principi de curs. L'estudiant s'haurà de responsabilitzar de dur diàriament el treball proposat per a la traducció i el comentari.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Explicacio de continguts teorics | 33 | 1,32 | 2, 3, 4, 6, 13, 14 |
| Pràctica de lectura, anàlisi i comentari d'inscripcions | 15 | 0,6 | 2, 3, 14 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Lectura, interpretaci? i comentari d'inscripcions | 15 | 0,6 | 1, 4, 7, 8, 14 |
| Seguiment treballs personals | 10 | 0,4 | 2, 5, 12, 14 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Comentari d'inscripcions | 15 | 0,6 | 1, 4, 5, 8, 10, 12, 14 |
| Estudi del contingut teòric | 30 | 1,2 | 2, 12, 13 |
| Lectures complementàries | 10 | 0,4 | 13 |
| Maneig de les eines per a l'estudi de l'epigrafia | 5 | 0,2 | 7, 13, 14 |
Avaluació
I. Exercicis i proves d'avaluació
L'avaluació de l'estudiant es farà a partir de:
- Participació a classe (10%)
- Prova parcial [Blocs 2-6.1] (20%)
- Comentari personal d’una inscripció (15%)
- Treball sobre aspectes de context (15%)
- Prova final de síntesi (40%)
II. Condicions per a ser avaluat
No avaluables.
Els estudiants i les estudiants que figurin a l'acta final, dels quals el professorat no tingui dues o més evidències de les suara descrites, seran qualificats com a "no avaluables".
Avaluables.
Si el professorat té dues o més evidències singulars de l'estudiant (exercicis, proves), aquest serà qualificat en l'escala de suspens fins a excel·lent (MH), d'acord amb els percentatges esmentats en l'apartat corresponent.
Per estar en condicions de superar l'assignatura (aprovat-MH), l'estudiant, com a mínim, haurà de:
- Haver obtingut una qualificació ≥ 4 en l’exercici final de síntesi.
- Haver realitzat 2 dels tres treballs proposats en el punts 2, 3 i 4.
En cas que la suma de la ponderació de les qualificacions fos 5, però no s'acomplís algun dels requisits suara esmentats, l'estudiant serà qualificat amb un 4,5 (suspès).
III. Condicions de la recuperació
Per poder-se presentar a la recuperació l’estudiant:
- Haurà de tenir com a mínim un 3,5 de nota mitjana de curs.
- Haurà d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalguiaun mínim de 2/3 parts de la qualificació total.
En la prova de recuperació l’estudiant només es podrà examinar de la part corresponent a l'exercici final (40%).
IV. Procediment de revisió de les qualificacions
L'estudiant té el dret de revisar tots els exercicis periòdics, els exàmens parcials i finals i els treballs, a classe i/o en les hores de tutoria de l'assignatura.
Per a la revisió de la qualificació final provisional i la de la prova de recuperació es fixarà un dia que serà anunciat en l'acta.
L’estudiant té l'obligació de consultar l'acta de qualificació de l'assignatura abans del seu tancament per assegurar que no hi ha hagut cap error en el traspàs de notes per part del professor.
Plagi i còpia
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| An?lisi i comentari d?una inscripci? | 15% | 7 | 0,28 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14 |
| Participaci? activa a classe | 10% | 0 | 0 | 3, 5, 8, 9, 10, 14 |
| Prova final de s?ntesi | 40% | 1,5 | 0,06 | 1, 3, 4, 5, 8, 12, 14 |
| Prova parcial | 20% | 1,5 | 0,06 | 1, 4, 5, 8, 12, 14 |
| Treball sobre aspectes de context | 15% | 7 | 0,28 | 1, 2, 3, 8, 9, 10 |
Bibliografia
Contextualització arqueològica en general:
ALCOCK, Susan E.; OSBORNE, Robin (ed.) (2012). Classical archaeology, Malden.
BODEL, John P. (ed.) (2001). Epigraphic evidence: ancient history from inscriptions. London.
BODEL, John; DIMITROVA, Nora (ed.) (2014). Ancient Documents and Their Contexts: First North American Congress of Greek and Latin Epigraphy (2011), Leiden / Boston.
ECK, Werner (1996). Tra epigrafia, prosopografia e archeologia: scritti scelti, rielaborati ed aggiornati. Vetera, 10. Roma.
Al llarg del curs es proporcionaran referències a publicacions puntuals – o a parts de publicacions més extenses - relatives al aspectes tractats.
Repertoris i publicacions periòdiques
Bulletin de Correspondance Hellenique = BCH.
Bulletin Epigraphique = Bull. Ep.
Carmina epigrafica graeca = CEG.
Carmina latina epigraphica = CLE
Corpus Inscriptionum latinarum= CIL
Corpus Instriptionum Graecarum= CIG
Inscriptiones graecae= IG
Inscriptions Romaines de Catalogne=IRC
Supplementum Epigraphicum Graecum = SEG.
Zeitschrift fur Papyrologie und Epigraphik (ZPE).
Manuals o guies d’epigrafia grega i llatina
BÉRARD, FRANÇOIS; FEISSEL, DENIS; PETITMENGIN, PIERRE; ROUSSET, DENIS; SÈVE, MICHEL (2000). Guide de l'épigraphiste, Paris.
RÉMY, BERNARD; KAYSER, FRANÇOIS (1999). Initiation à l'épigraphie grecque et latine. Paris.
Sobre epigrafia grega
CORTÉS COPETE, JUAN MANUEL (ed.) (1999). Epigrafía griega. Madrid.
GUARDUCCI, MARGHERITA (1987). L'epigrafia greca dalle origine al Tardo Impero. Roma.
MCLEAN, BRADLEY H. (2002). An Introduction to Greek Epigraphy of the Hellenistic and Roman Periods from Alexander the Great down to the Reign of Constantine (323 B.C.-A.D. 337). Michigan.
BERTRAND, JEAN-MARIE (1992). Inscriptions historiques grecques, traduites et commentées. Paris. [No incorpora el text grec, però les traduccions i els comentaris poden ser d'utilitat.]
MEIGGS, RUSSELL; LEWIS, DAVID M. (1971). A Selection of Greek Historical Inscriptions to the End of the Fifth Century B.C. Oxford (rv. 1989) = ML.
HOZ, MARÍA PAZ de (2014). Inscripciones griegas de España y Portugal. Madrid. = IGEP.
RODRÍGUEZ SOMOLINOS, HELENA (1998). "Inscriptiones Graecae antiquissimae Iberiae" (IGAI). In: JULIO MANGAS; DOMINGO PLÁCIDO (eds.). Testimonia Hispaniae Antiquae II/A, Madrid.
Sobre epigrafia llatina
ANDREU, JAVIER (coord.) (2009). Fundamentos de epigrafía latina, Madrid.
BRUUN, CHRISTER; EDMONDSON, JONATHAN (eds.) (2014). The Oxford Handbook of Roman Epigraphy, Oxford-New York.
BUONOPANE, ALFREDO (20091,20212). Manuale di epigrafia latina, Roma.
CALABI, IDA (19914). Epigrafia latina, Milano.
COOLEY, ALISON E. (2012). The Cambridge Manual of Latin Epigraphy, Cambridge.
CORBIER, PAUL (20063). L’épigraphie Latine, Paris.
Programari
Aquesta assignatura no requerix de programari específic.