Logo UAB
2022/2023

Hist˛ria de GrŔcia

Codi: 104210 CrŔdits: 6
Titulaciˇ Tipus Curs Semestre
2503702 CiŔncies de l'Antiguitat OB 2 1

Professor/a de contacte

Nom:
Borja Antela Bernardez
Correu electr˛nic:
borja.antela@uab.cat

Utilitzaciˇ d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritÓria:
catalÓ (cat)
Grup Ýntegre en anglŔs:
No
Grup Ýntegre en catalÓ:
Grup Ýntegre en espanyol:
No

Prerequisits

No es requereix pas cap coneixement previ de la història de Grècia antiga. Es recomana, però, un cert coneixement de l'Antiguitat.

Objectius

L'assignatura  es  centrarà  en  l'anàlisi  dels  processos  polítics, socials  i culturals de  l’antiguitat  grega, fent especial èmfasi en l’època clàssica i hel·lenística. A més d’oferir eines de coneixement geogràfic, institucional i cultural sobre l’Antiga Grècia, un objectiu primari d’aquesta assignatura és introduir els  diferents  debats  historiogràfics  al  voltant  de  les  principals  fites  històriques  de  la  civilització grega. A  nivell  metodològic,  al  final  del  curs, l’alumnat  hauria de  ser  capaç  d'analitzar,  processar  i interpretar  qualsevol  mena  de  material  addicional,  tant  font  primària  com  secundària,  demostrant una primera assimilació dels principis bàsics de la metodologia de la recerca històrica

CompetŔncies

  • Aplicar els principals mŔtodes, tŔcniques i instruments per a l'anÓlisi hist˛rica.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una Órea d'estudi que parteix de la base de l'educaciˇ secundÓria general, i se sol trobar a un nivell que, si bÚ es basa en llibres de text avanšats, inclou tambÚ alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessÓries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

Resultats d'aprenentatge

  1. Explicar els debats historiogrÓfics principals referents a l'antiguitat.
  2. Identificar els mŔtodes propis de la hist˛ria i la seva relaciˇ amb l'anÓlisi de fets concrets
  3. Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.

Continguts

L'assignatura presenta un doble vessant (teòrica i pràctica) amb intenció de proporcionar els continguts i competències necessàries a l'estudiant per a un coneixement adequat de la història de la Grècia antiga i la seva problemàtica historiogràfica. Bàsicament, els continguts es divideixen en 6 blocs.

1 Introducció i Grècia protohistòrica.

- Què és Grècia, que és ser grec? Introducció històrica a la idea de civilització grega.
- El món minoic i micènic.
- L'Època Fosca i la societat homèrica. La formació de la polis i la colonització arcaica.

2 Grècia arcaica.

- Món colonial i hoplitisme.
- La tirania arcaica, un fenomen polític genuïnament grec.
- Cap a l'època clàssica: els models polítics d'Esparta i Atenes.

3 Grècia clàssica.

- Les guerres contra els perses. La historiografia i Heròdot en context.
- L'imperialisme atenès. La Guerra de l'Peloponès i les aportacions de Tucídides.
- De l'imperialisme espartà a l'hegemonia de Tebas (el federalisme grec, s. IV aC)

4 Hel·lenisme.

-El ascens de Macedònia: les reformes polítiques i militars de Filip II de Macedònia
- Alexandre el Gran: conquesta i la idea d'imperi universal.


5 El hereus d'Alexandre: la Mediterrània oriental i el món hel·lenístic.
- Les transformacions socials i el desenvolupament de la cultura fins a la conquesta de Roma.
- Els regnes hel·lenístics.
- Grècia romana.


6 La societat grega
- L'aristocràcia grega: el món de l'Oikos.
- Les desigualtats socials: rics, pobres i esclaus.
- La situació de les dones en la societat grega.

 

Metodologia

El curs pretén introduir els estudiants en el problema de l’anàlisi crítica de fonts primàries i secundàries de la història de Grècia, per aquest motiu es considera vital assistir a lliçons teòriques i participar en activitats guiades. Així mateix, els continguts explicats a classe s’han de madurar a nivell de persona mitjançant una lectura posterior i un bon ús de les tutories.

Tenint en compte la situació actual de Covid-19, el format de seguiment de l’assignatura pot variar, i a les possibles classes presencials afegirem, si cal, fórmules de seguiment en línia mitjançant l’elaboració de comentaris, debats. , sessions de debat i presentacions en línia o presencials.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulaciˇ, per a la complementaciˇ per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluaciˇ de l'actuaciˇ del professorat i d'avaluaciˇ de l'assignatura/m˛dul.

Activitats formatives

TÝtol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Sessions te˛riques 50 2 1, 2
Tipus: Supervisades      
Debat historiogrÓfic 30 1,2 1, 3
Tipus: Aut˛nomes      
Disseny activitat pedag˛gica 20 0,8 3
Lectura crÝtica fonts primÓries i secundÓries 34 1,36 1
Patrimoni i divulgaciˇ 10 0,4 1, 3

Avaluaciˇ

L’avaluació consistirà en una sèrie de proves, que poden ser presencials o virtuals:

- Debat Patrimoni i divulgació. Els estudiants han de participar (amb un mínim de entrades) en un debat sobre els continguts a la divulgació i la gestió del patrimoni (des dels aspectes econòmic, cultural, històric, identitari, social, turístic, etc...): 10% de la nota final)

- Cercar i comentar fonts primàries. A partir d’un tema proposat, els estudiants, mitjançant un format de bloc, han de publicar un mínim de textos extrets de l’evidència primària, sobre la història de l’antiga Grècia, amb l’obligació de presentar més comentaris als extractes publicats per la resta de membres de la classe ( 30% de la nota final).

- Treball historiogràfic i debat. A partir d’un autor proposat i d’una sèrie de lectures, els estudiants han de participar en un debat virtual, presentant primer un treball monogràfic en grup, de caràcter crític on comentin els problemes interpretatius del tema proposat (30% de la nota final).

- Presentació d'una investigació temàtica. Està previst dur a terme investigacions primerenques sobre un tema de la cultura i la història de l’antiga Grècia, i incloure la metodologia bàsica de la investigació acadèmica en història antiga (bibliografia, citació, notes) - (30% de la grau final).

 

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.

Activitats d'avaluaciˇ

TÝtol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Cerca i comentari de fonts primÓries 30% 1 0,04 2
Debat historiogrÓfic 30% 2 0,08 1
Debat patrimoni i divulgaciˇ 10% 1 0,04 2
Presentaciˇ d'una recerca temÓtica 30% 2 0,08 2, 3

Bibliografia

Antela Bernárdez, Borja 2009: Pèricles no hi és, Barcelona: Editorial UOC.

—2018: Hellenismus. Ensayo de historiografía, Zaragoza: Libros Pórtico.

Finley, Moses I. 1977: Uso y abuso de la historia, Barcelona: Crítica.

Fornis, César 2016: Esparta. La historia, el cosmos y la leyenda de los antiguos espartanos, Sevilla: Editorial Universidad de Sevilla.

Gómez Espelosín, Francisco Javier 2001: Historia de Grecia antigua, Madrid: Akal.

Jaeger, Werner 2017 (1938): Demóstenes, México: Fondo de Cultura Económica.

Martínez Lacy, Ricardo 2012 (2004): Historiadores e historiografía de la antigüeda clásica, México: Fondo de Cultura Económica.

Moreno Leoni, Álvaro 2017: Entre Roma y el Mundo griego. Memoria, autorrepresentación y didàctica del poder en las Historias de Polibio, Córdoba: Editorial Brujas.

Plácido, Domingo 1997: La sociedad ateniense. La evolución social en Atenas durante la guerra del Peloponeso, Barcelona: Crítica

—2012: La crisis de la ciudad clásica y el nacimiento del mundo helenístico, Buenos Aires: Miño y Dávila.

Sancho Rocher, Laura 2012: Democracia e imperialismo marítimo: Atenas, siglos V-IV a.C. Fuentes y cuestiones historiográficas, Madrid: Liceus.

Sinclair, Robert Keith 1999: Democracia y participación en Atenas, Madrid: Alianza.

Valdés Guía, Miriam 2012: La formación de Atenas: gestación, nacimiento y desarrollo de una polis (1200/1100-600 a.C.), Zarazoga: Libros Pórtico.

Zaragoza, Joana; Fortea, Gemma (ed.) 2012: Gynaikes, mulieres. Mirades sobre la dona a Grècia i a Roma, Tarragona: Arola Editors.

Programari

Es farà servir sobre tot el programari moodle de l'aula del campus virtual.