Logo UAB
2022/2023

L’Eneida

Codi: 104201 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2503702 Ciències de l'Antiguitat OB 2 2
2504394 Estudis d'Anglès i de Clàssiques OB 2 2

Professor/a de contacte

Nom:
Sebastià Giralt Soler
Correu electrònic:
sebastia.giralt@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Sí
Grup íntegre en espanyol:
No

Altres indicacions sobre les llengües

L'estudiant ha de tenir la disposició de seguir les classes impartides en català i de fer servir materials escrits en aquesta llengua, però pot utilitzar en el seu treball o la seva participació el castellà o una altra llengua pròxima.

Prerequisits

S'entén que l'estudiant ja ha assimilat els continguts lingüístics de morfosintaxi avançats a les assignatures "Elements de Llengua Llatina" i "Textos Narratius Llatins" de primer curs i a "Historiografia i Oratòria Llatines" de segon. Per tant aquests continguts no seran objecte d'explicació.

Per cursar aquesta assignatura és aconsellable haver superat "Elements de Llengua Llatina" i "Textos Narratius Llatins".

Objectius

En acabar el curs l'estudiant haurà de ser capaç de:

  • Aplicar tècniques de comprensió ràpida del text llatí amb ajut del diccionari.
  • Comprendre un text llatí sense usar el diccionari.
  • Traduir un text de L'Eneida d'aproximadament 20 versos en 1.30h.
  • Respondre qüestions de gramàtica, de mètrica i d'estilística referides a un fragment de L'Eneida.
  • Respondre qüestions sobre l'estructura i l'argument de L'Eneida de Virgili.
  • Relacionar el contingut de L'Eneida de Virgili amb aspectes de la seva tradició posterior.

Competències

    Ciències de l'Antiguitat
  • Aplicar els coneixements gramaticals adquirits a l'anàlisi i comprensió dels textos grecs i llatins.
  • Comentar un text literari aplicant-hi coneixements sobre gèneres, mètrica i estilística.
  • Expressar-se oralment i per escrit en el llenguatge específic de la història, de l'arqueologia i de la filologia, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Interpretar textos escrits en llatí i en grec per conèixer la història i les civilitzacions clàssiques.
  • Interrelacionar coneixements lingüístics, històrics i arqueològics del món antic amb coneixements d'altres àmbits de les humanitats, principalment de la literatura, de la filosofia i de l'art antics.
    Estudis d'Anglès i de Clàssiques
  • Aplicar la metodologia d’anàlisi i els coneixements sobre gèneres, mètrica i estilística per comentar textos literaris i analitzar la cultura i la història dels països de parla anglesa i del món antic.
  • Demostrar coneixements gramaticals de les llengües grega i llatina i la seva aplicació a l’anàlisi i la comprensió dels textos grecs i llatins.
  • Identificar i interpretar els textos literaris de diferents llengües i analitzar-ne els trets genèrics, formals, temàtics i culturals d’acord amb conceptes i mètodes propis del comparatisme i de la teoria literària.
  • Interpretar textos escrits en llatí i grec per conèixer la història i les civilitzacions clàssiques.
  • Interrelacionar coneixements lingüístics i històrics del món antic amb coneixements d’altres àmbits de les humanitats, principalment de la literatura i de l’arqueologia.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar els components morfosintàctics d'un text llatí, identificant aquells que són propis d'un gènere literari o variant lingüística determinada.
  2. Elaborar comentaris holístics sobre un determinat aspecte del món romà a partir de la lectura dels textos llatins proposats.
  3. Elaborar un comentari estilístic d'un text llatí.
  4. Elaborar un comentari mètric d'un text llatí en vers.
  5. Elaborar un discurs organitzat i correcte, oralment i per escrit, en la llengua corresponent.
  6. Explicar el context de les obres literàries, els personatges i els temes i tòpics que s'han transmès a la tradició posterior.
  7. Fer servir tècniques ràpides de comprensió del text basades en els recursos semàntics que proporciona el coneixement del català, de l’espanyol i, si escau, d’altres llengües romàniques.
  8. Identificar en els textos llatins les característiques d'un determinat gènere literari.
  9. Reconèixer els temes i els tòpics emanats de les obres llatines objecte d’estudi a les tradicions literària i artística europees.
  10. Reconèixer els temes i tòpics que emanen de les obres llatines objecte d'estudi en les tradicions literària i artística europees.
  11. Traduir fragments de les obres llatines proposades.
  12. Utilitzar tècniques ràpides de comprensió del text basades en els recursos semàntics que proporciona el coneixement del català, de l'espanyol i, si escau, d'altres llengües romàniques.

Continguts

I. Introducció a Virgili i l'Eneida

1. La literatura de l'època d'August. Context històric, polític i social.

2. Virgili. Biografia i obra.

3. L'Eneida, una epopeia per als romans.

 

II. Antologia de passatges per traduir.

 

III. Morfosintaxi.

S'entén que l'estudiant ja ha assimilat els continguts morfosintàctics avançats a les assignatures "Elements de Llengua Llatina" i "Textos Narratius Llatins" de primer curs i a "Historiografia i Oratòria Llatines" de segon. S'insistirà només en aquelles peculiaritats pròpies de la llengua poètica, en general, i de la poesia de Virgili, en particular:

Morfosintaxi nominal.

  • Arcaïsmes morfològics
  • Flexiódels noms grecs
  • Ús de l'acusatiu per expressar la relació (acusatiu grec)
  • Ús de l'acusatiu / datiu per expressar el moviment
  • Ús del genitiu / ablatiu per expressar la qualitat
  • Les qüestions de lloc. Morfologia dels adverbis temporal/locals
  • Ús de les preposicions. Anàstrofe

Morfosintaxi verbal.

  • Nocions de temps i aspecte
  • El futur
  • El subjuntiu en frase no dependent
  • L'imperatiu
  • Lesformes nominals. Ús del supí

Sintaxi de l'oració.

  • Les oracions interrogatives
  • El període condicional
  • Les construccions anomenades de "participi dominant"

IV. Nocions sobre estilística aplicada a L'Eneida

  • Ordre dels mots: hipèrbaton i concordança.
  • Seqüències mètriques.
  • Seqüències vocàliques.
  • Figures retòriques (hipàl·lage; metonímia; sinècdoque; al·literació; anàfora; quiasme; braquilogia; el·lipsi; hipèrbaton; hipèrbole; hendíadis; lítotes; tmesis; abusio).

V. Nocions sobre la mètrica de l'hexàmetre

  • Quantitat vocàlica i quantitat sil·làbica
  • Regles bàsiques de la quantitat vocàlica i de la quantitat sil·làbica
  • Mètrica dactílica
  • Fenòmens prosòdics: sinalefa, afèresis, hiatus, sinèresi
  • Cesures: trihemímera, penthemímera, trocaica,hepthemímera, dièresi bucòlica. Ús simple i combinat (triple A, triple B)
  • Clàusules mètriques.

VI. La recepció i la tradició de l'Eneida.

 

Metodologia

Metodologia

Les classes presencials seran eminentment pràctiques. El professor dedicarà temps a:

  • Llegir, traduir i comentar la selecció de textos proposada.
  • Proporcionar als estudiants mecanismes que els permetin augmentar progressivament el volum de text traduït.
  • Llegir i comprendre textos a vista sense l'ús del diccionari.
  • Corregir els textos traduïts diàriament, individualment o en grup.
  • Comentar el contingut lingüístic, literari i sociocultural dels textos traduïts, amb èmfasi singular als aspectes relatius a la seva tradició posterior.
  • Explicar els continguts gramaticals, mètrics i estilístics en funció del text.
  • Explicar continguts de realia que ajudin a contextualitzar el text.
  • Situar i fer entendre l'Eneida en el seu context històric i literari.

L'estudiant s'haurà de responsabilitzar de dur diàriament el text proposat per a la traducció i el comentari.

L'estudiant haurà de fer servir un diccionari universitari llatí-català/castellà; no els serà permès usar un diccionari escolar.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Continguts teòrics 10 0,4 1, 3, 4, 6, 8, 9, 10
Traducció i comentari de textos 40 1,6 1, 3, 4, 6, 8, 11
Tècniques de comprensió ràpida d'un text llatí 5 0,2 7, 12
Tipus: Supervisades      
Exercicis de lectura i de morfosintaxi 10 0,4 1, 7, 12
Exercicis de mètrica i de traducció 10 0,4 4, 11
Tipus: Autònomes      
Estudi de lèxic i gramàtica 15 0,6 7, 12
Lectures obligatòries 15 0,6 6, 8
Traducció diària 45 1,8 1, 3, 4, 5, 7, 11, 12

Avaluació

I. Exercicis i proves d'avaluació

L'avaluació de l'estudiant es farà a partir de:

  1. Traducció i comentari gramatical d'un text vist a classe (20%).
  2. Control de lectura de l'Eneida de Virgili. Es durà a terme mitjançant dues proves en què l'estudiant haurà de demostrar que ha llegit amb minuciositat l'obra en traducció (10%).
  3. Primer examen de traducció d'un text de l'Eneida no treballat prèviament (10%).
  4. Segon examen de traducció d'un text de l'Eneida no treballat a classe, amb resolució de qüestions morfosintàctiques, estilístiques i mètriques (50%).
  5. Participació activa a les sessions presencials (10%).

II. Condicions per a ser avaluat

No avaluables.

L'estudiant que figuri a l'acta final i del qual no constin dues o més evidències de les abans descrites rebrà la qualificació de "no avaluable".

Avaluables.

Si el professor en té dues o més evidències singulars (exercicis, proves), l'estudiant rebrà la qualificació en l'escala de suspens fins a excel·lent (MH), d'acord amb els percentatges esmentats en l'apartat corresponent.

Per estar en condicions de superar l'assignatura (aprovat-MH), l'estudiant, pel cap baix, haurà d'haver realitzat:

  1. Les dues proves de traducció d'un text no vist de l'Eneida i haver obtingut una qualificació de 4 com a minim en el seu conjunt.
  2. La traducció i comentari d'un text vist de l'Eneida. 
  3. El control de lectura d'una part de l'Eneida.

En cas que la suma de la ponderació de les qualificacions fos 5 o més alta, però no s'acomplís algun dels tres requisits esmentats anteriorment, l'estudiant serà qualificat amb un 4,5 (suspès).

III. Condicions de la recuperació

Per participar a la recuperació l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total.

En la fase de recuperació, l'estudiant només podrà recuperar els dos exàmens de traducció no vista (60%).

IV. Calendari de les proves d'avaluació.

Les proves d'avaluació seran:

  • Control de lectura delsllibres I - VI de l'Eneida. Dl. 20-03-2023
  • Control de lectura dels llibres VII - XII de l'Eneida. Dl. 15-05-2023
  • Primera traducció d'un text de l'Eneida. Dc. 29-03-2023
  • Prova de traducció d'un text no vist de l'Eneida. Dc. 14-06-2023
  • Traducció i comentari d'un text de l'Eneida vist a classe Dl. 12-06-2023

En cas que un estudiant o una estudiant no pugui assistir a una prova parcial o a la prova final de recuperació el dia fixat, no tindrà oportunitat de repetir l'examen, si no és que el professor ho considera oportú a la vista de la documentació acreditativa del motiu de l'absència.

En la prova de recuperació, que serà programada per l'Equip de Deganat de la Facultat, l'estudiant només podrà recuperar la part corresponent a les dues proves de traducció d'un text no vist de l'Eneida (60%).

V. Procediment de revisió de les qualificacions

L'estudiant té el dret de revisar tots les activitats d'avaluació en l'hora i el lloc que el professorat anunciï a l'alumnat.

Els estudiants i les estudiants tenen l'obligació de consultar l'acta de qualificacióde l'assignatura abans del seu tancament per assegurar que no hi ha hagut cap error en el traspàs de notes per part del professor.

VI. Plagi o còpia

En cas que l’estudiant realitziqualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Control de lectura de La Eneida 10% 0 0 6, 8, 9, 10
Participació a les activitats docents i les activitats del CV 10% 0 0 1, 7, 11, 12
Traducció d'un text no vist a classe 10% 0 0 1, 5, 7, 11, 12
Traducció d'un text no vist de l'Eneida 50% 0 0 1, 4, 7, 11
Traducció i comentari d'un text vist de l'Eneida 20% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12

Bibliografia

 1. Edicions de l'Eneida.

  • Gian Biaggio Conte (ed.). Teubner, Berloni et Novi Eboraci 2009.
  • Jacques Perret (ed.), 3 vols. Les belles lettres, París 1981-1987.
  • Roger Aubrey B. Mynors (ed.). Oxford Classical Texts, Oxford 1969
  • Miquel Dolç (ed.). Fundació Bernat Metge, Barcelona, 1972 - 1975 .
  • Henri Goelzer (ed.), 2 vols., Les belles lettres, París, 1925 (196411).
  • Luis Rivero García; Miryam Librán Moreno et al. (eds.), 4 vols. CSIC (Alma Mater), Madrid, 2009-2011.

 

2. Edicions amb comentari

  •  Eneide, 6 vols. ed. Ettore Paratore, trad. Luca Canali, Mondadori Fondazione Lorenzo Valla, Milà, 2008-2013.

 

3. Manuals de sintaxi llatina.

Sintaxi descriptiva:

  • Valentí, Eduard, Sintaxi llatina, Curial, Barcelona, 1979 [revisada per P. L. Cano]
  • Ernout, Alfred - Thomas, François, Syntaxe Latine, Klincksieck, Paris, 19532.
  • Lavency, Marius, Vsus. Grammaire latine, Duculot, Paris, 1985; 19972.
  • Panhuis, Dirk, Latin Grammar, University of Michigan Press; Ann Arbor- Michigan, 2009.

Sintaxi estructural:

  • Rubio, Lisardo, Nueva sintaxis latina simplificada, Ediciones Clásicas, Madrid, 1995.

Sintaxi funcional:

  • Pinkster, Harm, Sintaxis y semàntica del latín, Gredos, Madrid, 1995.

 

4. Manuals de morfologia llatina.

  • Monteil, Pierre, Elementos de fonética y morfología del latín (trad. de Concepción Fernández), Universidad de Sevilla, Sevilla 1992.
  • Ernout, Alfred, Morphologie Historique du Latin, Klincksieck, París, 2014.

 

5. Manuals i estudis de literatura llatina.

  • Albrecht, Michael von, "Virgilio", en Id., Historia de la literatura romana: desde Andronico hasta Boecio, 2 vols., Herder, Barcelona, 1997-1999, vol. I (1997), pp. 622 - 661.
  • Bieler, Ludwig, "La época de Augusto" i "Virgilio", en Id., Historiade la literatura romana, Gredos, Madrid,1972, pp. 175 - 185; 185- 212.
  • Conte, Gian Biagio, Latin literature. A history, Baltimore, Johs Hopkins University Press, 1999 / Letteratura latina, Milà, Mondadori, 2002. Capítol 25: Virgili.
  • Deryck Williams, Robert, "La Eneida", en Kenney, Edward J. - Clausen, Wendell Vernon, Historia de la literatura clásica. Literatura latina, Gredos, Madrid, 1989, pp. 372 - 410.
  • Fernández Corte, José C., "La Eneida", en Codoñer, Carmen (ed.), Historia de la literatura latina, Càtedra, Madrid, 1997, pp. 177-190.
  • Holzberg, Niklas, Virgilio, Mulino, Bolonya, 2006.
  • Lana, Italo -Maltese, Enrico V., Storia della civiltà letteraria greca e latina (3 vols.). Vol. II. Dall'ellenismo all'età di Traiano, UTET, Torí 1998, pp. 675 - 689.

 

6. Context històric

  • Pierre Grimal, El segle d’August,  Edicions de 1984, Barcelona, 1999.

 

7. Manuals de mètrica llatina.

  • Ceccarelli,Lucio, Prosodia y métrica del latín clásico, (trad. de Rocío Carande). Universidad de Sevilla,Sevilla 1999.
  • Nougaret, Louis, Traité de métrique latine. Kliencsieck, Paris 1976.

 

8. Diccionaris bilingües.

  • Seva, Antoni (dir.), Diccionari llatí-català, Enciclopèdia Catalana, Barcelona.
  • Gaffiot, Felix, Dictionnaire illustré latin-français, Hachette, París.
  • Glare, P. G.W., Oxford Latin Dictionary, Clarendon Press, Oxford.
  • Blánquez, A., Diccionario latino-español. Gredos, Madrid.

 

9. Diccionaris i vocabularis en línia.

  • Charlton T. Lewis, Charles Short, A Latin Dictionary (Perseus) < http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3atext%3a1999.04.0059 >.
  • Félix Gaffiot, F., Dictionnaire latin-français < http://gerardgreco.free.fr/spip.php?article43&lang=fr > i <http://www.tabularium.be/gaffiot >.
  • Logeion < https://logeion.uchicago.edu/lexidium >.

 

10. Diccionaris específics.

  • Ernout, Alfred; Meillet, Antoine, Dictionnaire étymologique dela langue latine, París 1967.
  • Quicherat, Louis, Thesaurus Poeticus Linguae Latinae, Hildesheim 19672.
  • Vaan, Michiel de, Etymological Dictionary of Latin and the Other Italic Languages, Brill, Leiden, 2008.

 

11. Tradició

  • Comparetti, Domenico, Virgilio nel Medioevo, La Nuova Italia Editrice, Florència, 1981 (=19432).
  • García Jurado, Francisco, Borges, autor de La Eneida, Biblioteca ELR Ediciones, Madrid 2006.
  • Hardy, Philip, The Epic Successors of Virgil, Cambridge University Press, Cambridge 1993.
  • Lectures mediévales de Virgile, École Française de Rome, Roma, 1985.
  • Ziolowski, Theodore, Virgil and the Moderns, Princeton University Press, Princeton (N. J.), 1993.
  • Ziolowski, Jan M.; Putnam, Michael C.J. (eds.), The Virgilian Tradition, Yale University Press. New Haven & London, 2008.

12. Traduccions de l'Eneida.

Al català:

  • Traducció de Joan Bellés, Empúries. Barcelona 2002.
  • Traducció poètica de Miquel Dolç, Alpha. Barcelona 1958.
  • Traducció de Miquel Dolç, 4 vols. Fundació Bernat Metge. Barcelona, 1972-78.

 

Al castellà:

  • Traducción, estudio preliminar, bibliografía y notas de Dulce Estefanía Álvarez, PPU. Barcelona, 1988.
  • Traducción de José Carlos Fernández Corte, Cátedra, Madrid, 2008.
  • Traducción de Javier de Echave-Sustaeta, Gredos, Madrid, 2019.

Programari

No hi ha programari específic per a aquesta assigntaura