Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2501933 Periodisme | FB | 2 | 1 |
No es requereixen coneixements específics.
L'assignatura pertany a la matèria Comunicació i està qualificada com a fonamental al grau de Periodisme. Es considera que existeix una lògica progressiva entre les assignatures de formació bàsica de la matèria de Comunicació basada en una llarga experiència docent i estructurada de la manera següent:
1. Història de la Comunicació. Introdueix l'alumne en l'evolució històrica de la comunicació i el periodisme des dels primers fenòmens comunicatius fins a les experiències comunicatives actuals.
2. Estructura de la Comunicació. Presenta l'ecosistema comunicatiu, les seves dinàmiques i lògiques estructurals.
3. Teories de la Comunicació. Presenta i concreta les teories, escoles, autors i perspectives d'anàlisi de la comunicació.
Els objectius formatius generals de l'assignatura són: 1) identificar les principals teories del camp de la comunicació, les elaboracions conceptuals i els enfocaments teòrics que fonamenten el seu coneixement; i 2) afavorir la reflexió crítica sobre el paper dels mitjans de comunicació en la societat.
TEMARI:
Introducció i planificació del curs. Presentació del programa.
Comunicació interpersonal
Comunicació interpersonal no verbal.
Comunicació mediática. Inici de la recerca en mitjans de comunicació.
Comunicació mediàtica. Paradigma funcionalista.
Comunicació mediàtica. Teoria crítica.
Comunicació mediàtica. Teoria de l'agenda setting.
Comunicació mediàtica. Teoria de l'espiral del silenci.
Comunicació mediàtica. Mitjans de comunicació i construcció social de la realitat.
Comunicació mediàtica. Escola de Birmingham.
Comunicació mediàtica. Esdeveniments mediàtics.
Comunicació mediàtica. Tractament periodístic dels escàndols.
Comunicació mediàtica. Postveritat.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i activitats dels seminaris, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.
Aquesta guia docent incorpora la perspectiva de gènere en els continguts i en el tractament.
L'aprenentatge es basarà en classes teòriques, aprenentatge mitjançant la discussió, lectures, tutories, realització de treballs i proves. Es fomentarà la capacitat d'anàlisi crítica i de reflexió.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals | 32 | 1,28 | 1, 2, 3, 4, 7, 8, 9, 10, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 24, 26, 27 |
Seminari | 14 | 0,56 | 1, 2, 3, 4, 6, 8, 10, 12, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 24, 26, 27 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 19 | 0,76 | |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi personal i lectures orientades | 65 | 2,6 | 1, 2, 3, 6, 7, 8, 9, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 24, 26, 27 |
1. Avaluació de l'alumnat de primera matrícula
Tots l'alumnat de primera matrícula haurà d'acollir-se al sistema d'avaluació continuada: dues proves (tipus test) + treball individual de curs + participació al seminari
1.1. Realització de dues proves tipus test (37% cadascuna de les proves en la qualificació final), que es referiran al conjunt de les explicacions i debats duts a terme a les classes i als seminaris, i a les lectures obligatòries del curs. L'objectiu de les proves, en el marc de l'avaluació continuada, és verificar el coneixement de l'alumnat de les teories de la comunicació, la definició conceptual, els enfocaments teòrics i l'anàlisi dels processos de comunicació social.
1.2. Realització d’un treball individual de curs (16% de la qualificació) en el seminari de l'assignatura. A l'inici del curs el professorat del seminari donarà les indicacions per a la realització i avaluació del treball, juntament amb el calendari. Igualment, el professorat del seminari s’encarregarà de tutoritzar la realització del treball durant el curs i d'avaluar-lo.
1.3. Participació al seminari (10% de la nota final). Al seminari es realitzarà la discussió i debat dels articles de lectura obligatòria. Aquestes lectures estan planificades per a afavorir l’aprenentatge de l’alumnat i l'aplicació de les teories de la comunicació a l'anàlisi de la realitat i l'actualitat. Les lectures obligatòries seran, juntament amb el contingut de les classes teòriques, un dels eixos principals de les proves de l’assignatura.
Qualificació final
Cada alumne/a haurà de realitzar, com a mínim, les dues proves (tipus test) i el treball individual de curs. Per aprovar l’assignatura cal haver superat obligatòriament cadascuna de les dues proves (tipus test). Si una de les proves està suspesa no farà mitjana amb la resta de qualificacions, la nota final de l'assignatura serà la de la prova suspesa. En cas que l’alumne/a no es presenti a una de les dues proves la notafinal serà «No avaluable». En cas que l'alumne/a tingui les dues proves suspeses, la nota final será la mitjana de les dues proves suspeses.
Pel que fa al treball individual de curs, en cas que un alumne/a no el presenti, es considerarà com a «No avaluable». Atès que l'assignatura té un model d'avaluació continuada, el «No avaluable» en el treball individual de curs representarà també un «No avaluable» en l'assignatura.
La nota final, com anteriorment s'ha detallat, serà el resultat de:
-Prova 1 (tipus test): 37%
-Prova 2 (tipus test): 37%
-Treball individual de curs: 16%
-Participació als seminaris: 10%
2. Avaluació de l'alumnat a partir de segona matrícula
L'alumnat a partir de segona matrícula es pot adscriure a una (excloent l'altra) de les modalitats següents d'avaluació:
2.1. Avaluació continuada -dues proves (tipus test) + treball individual de curs + participació al seminari-. L'alumnat seguirà el mateix procediment d'avaluació explicat a l'apartat 1 i ho haurà de comunicar per correu electrònic al professorat de teoria en la data que s'indiqui el dia de la presentació del curs. Els requisits per a aprovar l'assignatura són els mateixos que els especificats a l'Apartat 1.
Qualificació final
Seguirà el mateix procediment explicat a l'apartat 1.
2.2. Prova final de síntesi (tipus test). L'alumnat a partir de segona podrà optar a l'avaluació mitjançant una única prova de síntesi, d'acord amb l'article 117.2 de la Normativa Académica de la UAB aplicable als estudiants universitaris regulats de conformitat amb el Reial Decret 1393/2007, de 29 d'octubre, modificat pel Reial Decret 861/2010 del 2 de juliol. L'alumnat que opti per aquesta modalitat pot assistir a les classes de teoria i als seminaris tenint en compte que el seu sistema d'avaluació serà la realització d'una única prova de síntesi, tipus test. És a dir, no podrà ser avaluat dins del seminari ni per realització de treballs individuals de curs ni per altres activitats.
Qualificació final
La qualificació de l'alumnat adscrit al sistema d'avaluació d'una prova final de síntesi serà la nota de la prova final.
3.Activitats de recuperació:
D'acord amb la Normativa Acadèmica de la UAB (Títol IV, sobre Avaluació, modificat per acord del Consell de Govern de 12 de juliol de 2017) es programarà la recuperació de les activitats d'avaluació. Es podran presentar l'alumnat:
3.1. Alumnat de primera matrícula o més adscrit al sistema d'avaluació contínua -dues proves (tipus test) + treball individual de curs + participació al seminari-. L'alumnat que s'hagi presentat a les proves tipus test i hagi suspès tindrà dret a la recuperació d'una o de les dues proves suspeses. No hi ha nota mínima: el requisit és haver-s'hi presentat.
El treball individual del seminari quedarà exclòs de la recuperació. L'objectiu del treball, per part de l'alumnat, és demostrar la comprensió, capacitat d'anàlisi, estructuració i sistematització dels coneixements adquirits al llarg del curs i aplicats a un cas o situació concreta. Es tracta del resultat d'una activitat continuada des de l'inici del curs que no es pot recuperar en un marge temporal reduït.
La participació als seminaris també quedarà exclosa de la possibilitat de recuperació per motius obvis.
3.2. Alumnat a partir de segona matrícula adscrit al sistema de prova final de síntesi (tipus test). L'alumnat que s'hagi presentat i hagi suspès la prova final de síntesi (tipus test) podrà recuperar l'esmentada prova final. No hi ha nota mínima: el requisit és haver-s'hi presentat.
4. Opcions per apujar la qualificació:
4.1. L'alumnat que hagi optat per l'avaluació continuada i hagi aprovat les proves (tipus test) por presentar-se a la prova de recuperació per optar a apujar la nota. Ho pot fer presentant-se a pujar la qualificació d'una prova o de totes dues. En tot cas l'alumnat haurà d'assumir-ne els resultats, tant si són positius com si són negatius. En la qualificació final es tindrà en compte la nota de la prova de recuperació. Si s'han aprovat els exàmens de recuperació la mitjana ponderada entre les activitats d'avaluació es farà tenint en compte la nota de la prova o proves de recuperació realitzades. Si una de les proves de recuperació està suspesa, la nota final de l'assignatura serà la de la prova suspesa. Si s'han suspès les dues proves, la nota final serà la mitjana de les dues notes suspeses.
4.2. L'alumnat a partir de segona matrícula que hagi optat pel sistema de prova final de síntesis i hagi aprovat també tindrà l'opció de presentar-se a l'examen de recuperació per pujar la nota. En tot cas, l'alumnat haurà d'assumir-ne els resultats, tant si són positius com negatius. La qualificació final serà la nota de la prova de recuperació.
5. Revisió ordinària de la qualificació de les activitats d'avaluació:
En cas de disconformitat amb la qualificació de les diferents activitats d'avaluació, l'alumnat tindrà dret a la revisió ordinària d'aquestes activitats. En les proves test i de síntesi, la revisió ordinària es farà amb el professorat responsable del grup corresponent de teoria. En el treball individual de curs i la participació al seminari, la revisió ordinària es farà amb el professorat del seminari corresponent. Les dates i hores de la revisió ordinària es faran públiques a través de l'espai de l'assignatura al Campus Virtual de la UAB.
6. Revisió extraordinària de la qualificació final de l'assignatura:
En cas de disconformitat amb la qualificació final de l'assignatura, l'alumnat tindrà dret a sol·licitar-ne la revisió extraordinària. Haurà de presentar, en el termini de quinze dies naturals desprès de publicada la qualificació final, una sol·licitud raonada al deganat de la Facultat de Ciències de la Comunicació i lliurar-la a la Gestió Acadèmica. La revisió es farà d'acord amb les instruccions sobre revisió extraordinària aprovades per la Junta de Facultat del dia 5 de maig de 2016, modificades el 14 de maig de 2019, i publicades al web de la Facultat:
PLAGI: En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
NOTA: La metodologia docent i l’avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Participació als seminaris | 10% | 6 | 0,24 | 1, 2, 4, 6, 8, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 26, 27 |
Prova 1 (tipus test) | 37% | 2 | 0,08 | 1, 2, 5, 6, 9, 11, 13, 14, 15, 16, 18, 20, 21, 23, 24, 25, 27 |
Prova 2 (tipus test) | 37% | 2 | 0,08 | 1, 2, 5, 6, 9, 11, 13, 14, 15, 16, 18, 20, 21, 23, 24, 25, 27 |
Treball individual de curs | 16% | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27 |
Altheide, David. 2014. Media Edge. Media Logic and Social Reality. Nueva York: Peter Lang.
Altheide, David. 2016. Media syndrome. Nueva York: Routledge. https://ebookcentral.proquest.com/lib/uab/detail.action?docID=4523459
Andrejevic, Mark.2009. Critical Media Studies 2.0: an interactive upgrade. Interaccions: Studies in Communication and Culture, 1 (1): 35-51. http://stout.hampshire.edu/~jvb07/pdfs/00andrejevic.pdf
Austin, John L. 1971. Palabras y acciones: Cómo hacer cosas con palabras. Barcelona: Paidós. [Ed. original: 1962]
Berry, David M. 2014. Critical theory and the digital. Nova York: Bloomsbury Academic.
Boynton, GR; Glen W. Richardson Jr. 2016. Agenda setting in the twenty-first century. New Media & Society, 18(9): 1916-1934. http://journals.sagepub.com.are.uab.cat/doi/full/10.1177/1461444815616226
Curran, James, Michael Gurevitch & Janet Wollacot, eds. 1981. Sociedad y comunicación de masas. Mèxic: Fondo de Cultura Económica. [Ed. original: 1947]
Curran, James, David Morley & Valerie Walkerdine, comps. 1998. Estudios culturales y comunicación. Análisis, producción y consumo cultural de las políticas de identidad y el posmodernismo.Barcelona: Paidós. [Ed. original: 1996]
Goffman, Erving. 2009. Presentación de la persona en la vida cotidiana. Buenos Aires: Editorial Amorrortu. [Ed. original: 1959]
Harson, Jayson 2018. A Critical Guide to Fake News: From Comedy to Tragedy, Pouvoirs, 164, 99-119. https://www.cairn-int.info/article-E_POUV_164_0099--a-critical-guide-to-fake-newsfrom.htm#
Jay, Martin. 1974. La imaginación dialéctica. Historia de la Escuela de Frankfurt y el Instituto de Investigación Social (1923-1950). Madrid: Taurus. [Ed. original: 1973]
Knapp, Mark L., Judith A. Hall & Terrence G. Hogan. 2014. Nonverbal Communication in Human Interaction. Wadsworth: Cengage Learning.
Lippman, Walter. 2003. La opinión pública. Madrid: Langre. [Ed. original: 1922]
McCombs, Maxwell. 2006. Estableciendo la agenda. El impacto de los medios en la opinión pública y en el conocimiento. Barcelona: Paidós. [Ed. original: 2004]
McStay, Andrew 2017. Privacy and the media. ProQuest Ebook Central https://ebookcentral.proquest.com
Moragas, Miquel. 2011. Interpretar la comunicación. Barcelona: Gedisa.
Morley, David. 1996. Televisión,audiencias y estudios culturales. Buenos Aires: Amorrortu. [Ed. original: 1992]
Muñoz López, Blanca. 2007. De las industrias culturales a los circuitos culturales. La metamorfosis de un proceso ideológico. Sociedad y Utopía. Revista de Ciencias Sociales, 29: 19-36. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2276199
Musarò, Pierluigi. 2017. Mare Nostrum: the visual politics of amilitary-humanitarian operation in the Mediterranean Sea. Media, Culture & Society, 39 (1): 11-28. http://journals.sagepub.com.are.uab.cat/doi/full/10.1177/0163443716672296
Noelle-Neumann, Elisabeth. 1995. La espiral del silencio. Opinión pública: nuestra piel social. Barcelona: Paidós. [Ed. original: 1984]
Noelle-Neumann, Elisabeth. 1993. La espiral del silencio. La opinión pública y los efectos de los medios de comunicación. Comunicación y Sociedad, Vol. VI (1-2): 9-28. http://www.unav.es/fcom/comunicacionysociedad/es/resumen.php?art_id=226
Nothias, Toussaint. 2018. How Western Journalists Actually Write About Africa. Reassessing the myth of Representations of Africa. Journalism Studies,19 (8):1138-1159. https://www.tandfonline.com/doi/full/10.1080/1461670X.2016.1262748
Rosenberry, Jack i Lauren A. Vicker. 2017. Applied Mass Communication Theory: A Guide for Media Practitioners. ProQuest Ebook Central, https://ebookcentral-proquest-com.are.uab.cat/lib/UAB/reader.action?docID=4862639 (Consulta: 15-06-2018).
Rui, Jian Raymond; Michael A. Stefanone. 2016. The Desire for Fame: An Extension of Uses and Gratifications Theory. Communication Studies, 67 (4): 399-418. https://www-tandfonline-com.are.uab.cat/doi/full/10.1080/10510974.2016.1156006
Thompson, John B. 2005. The New Visibility. Theory, Culture & Society, 22 (6): 31-51. http://journals.sagepub.com.are.uab.cat/doi/pdf/10.1177/0263276405059413
Walsh, Mihael J.; Stephanie A. Baker. 2017. The Selfie and the transformation of the public-private distinction. Information, Communication & Society, 20 (8):1185-1203. http://www.tandfonline.com.are.uab.cat/doi/full/10.1080/1369118X.2016.1220969
Watzlawick, Paul, Janet H. Beavin & Don D. Jackson. 1985. Teoría de la comunicación humana: interacciones, patologías y paradojas. Barcelona: Herder. [Ed. original: 1967]
Wenner, Lawrence & Andrew C. Billings, eds. 2017. Sport, Media and Mega-Events, ed. Abingdon, Oxon: Routledge. ProQuest Ebook Central. https://ebookcentral-proquest-com.are.uab.cat/lib/UAB/detail.action?docID=4831596
Ofimàtica