Tecnologies de la Informació i la Comunicació
Codi: 103841 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2501928 Comunicació Audiovisual | FB | 2 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Josep Àngel Guimera Orts
- Correu electrònic:
- josepangel.guimera@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Equip docent
- Joan Vila Triadú
- Ludovico Longhi
Prerequisits
Per cursar aquesta assignatura es requereix una bona comprensió lectora de l'anglès. Es donen per assimilats els continguts de les assignatures del grau prèviament cursades.
Objectius
Aquesta assignatura s'integra dins la matèria "Comunicació", que inclou també les assignatures d'Història de la comunicació, Llenguatges comunicatius escrits i audiovisuals, Estructura de la comunicació i Teories de la comunicació.
Per tant, l'assignatura s'encabeix en el grup d'assignatures bàsiques relacionades amb la comunicació, totes elles de 6 crèdits.
L'objectiu és donar les claus bàsiques d'interpretació de les tecnologies i del seu paper en la societat. És una introducció profunda i alhora teòrica, per tal de donar les bases de reflexió un cop impartida l'assignatura de caire més pràctic de Fonaments Tecnològics de l'Audiovisual de primer curs. L'assignatura de Tecnologies de la Informació i la Comunicació n'és la continuació natural.
L'objectiu d'aquesta assignatura, tal com es defineix en els plans d'estudi, és l'estudi de les tecnologies associades al desenvolupament de la societat de la informació i el coneixement, considerant especialment el seu impacte en la innovació i en la creació d'entorns socio-culturals. Es tracta de reflexionar sobre el paper de les tecnologies en la societat, els ciutadans i la indústria audiovisual.
En concret, els objectius de l'assignatura són:
- Conèixer i identificar els principals discursos teòrics sobre tecnologia.
- Conèixer els principals conceptes lligats a la tecnologia audiovisual.
- Conèixer, identificar i analitzar els avantatges i inconvenients de cada tecnologia relacionades amb la transmissió i recepció audiovisual.
- Reflexionar críticament sobre el discurs tecnològic i l'aplicació de les tecnologies de la informació i de la comunicació audiovisual.
Competències
- Aplicar el pensament científic amb rigor.
- Buscar, seleccionar i jerarquitzar qualsevol tipus de font i document útil per a l'elaboració de productes comunicatius.
- Diferenciar les principals teories de la disciplina, els seus camps i les elaboracions conceptuals, així com el seu valor per a la pràctica professional.
- Dominar les tecnologies i els llenguatges propis de la comunicació audiovisual, i les associades a la construcció del discurs.
- Gestionar el temps de manera adequada.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar el pensament científic amb rigor.
- Aplicar els principis i les tècniques de la construcció del discurs.
- Buscar, seleccionar i jerarquitzar qualsevol tipus de font i document útil per a l'elaboració de productes comunicatius.
- Gestionar el temps de manera adequada.
- Identificar els fonaments bàsics de la tecnologia audiovisual.
- Identificar els fonaments estructurals del sistema audiovisual.
- Identificar els principis fonamentals dels llenguatges audiovisuals.
Continguts
1. Introducció conceptual a les TIC
Què entenem per Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Dades / Informació / Coneixement.
2. El discurs tecnològic
Aproximació als principals corrents que han estudiat la tecnologia des de diversos punts de vista, amb especial atenció al discurs determinista i el constructivista.
3. Cicle vital de les tecnologies
Anàlisi del cicle vital de les tecnologies per tal d'entendre millor la seva evolució i possible desaparició. Idea de l'obsolescència planificada.
4. Difusió de la Innovació
Aproximació a la innovació i la seva difusió, amb especial atenció a la proposta d'Everett M. Rogers.
5. Gestió de l'espectre electromagnètic
La importància de l'espectre radioelèctric com a plataforma de difusió de continguts en comunicació. La "batalla" entre radiodifusors i empreses de serveis multimèdia.
6. El discurs tecnològic de la Societat de la Informació
Dels possibles discursos referits a la Societat de la Informació, quina part es basa en la tecnologia i la seva importància per tal que aquesta societat evolucioni.
7. Sistemes de transmissió
Principals formes de distribució d'àudio i vídeo, no tant des d'una òptica tècnica com dels seus avantatges i inconvenients.
Metodologia
L'adquisició de coneixements i competències per part dels alumnes es farà a través de diversos procediments metodològics que inclouen classes teòriques, lectures, seminaris i tutories, a més dels materials textuals i audiovisuals de suport disponibles a través del Campus Virtual.
A les classes teòriques s'impartirà el temari de l'assignatura. S'emprarà material de suport com lectures i continguts audiovisuals, i s'estimularà la participació i el debat amb i entre els estudiants.
Es faran seminaris sobre temes específics del temari en grups reduïts a partir de lectures prèvies i l'anàlisi de casos.
Es durà un treball en grup que relaciona la teoria amb casos específics de la realitat tecnològica dels mitjans. El treball serà tutoritzat.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura.
En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 34,5 | 1,38 | |
| Seminaris | 18 | 0,72 | |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories | 7,5 | 0,3 | |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi personal, lectura de textos i preparació de treballs | 82,5 | 3,3 |
Avaluació
El sistema d’avaluació està integrat per tres parts diferenciades, cadascuna de les quals s’ha d’aprovar amb un 5 com a mínim per a superar l’assignatura:
- Treball (50%)
- Examen teòric (30%)
- Seminaris (20%)
El treball és una activitat realitzada en grup que serà tutoritzat amb sessions programades. Els alumnes hauran d’evidenciar capacitat de llegir críticament el discurs tecnològic contemporani, relacionant la teoria de l’assignatura amb casos específics. A principis de curs, es penjarà el protocol que especifica amb tot detall com s’ha de procedir.
L’examen teòric inclourà el que s’ha vist i fet a les sessions teòriques de classe, als seminaris i les lectures obligatòries que s’hauran de fer al llarg del curs.
La intervenció als seminaris s’articularà a partir de les pautes que es facilitaran i penjaran al Campus Virtual. Cada seminari té un protocol i unes lectures específiques que es coneixen per avançat. S’hauran de preparar prèviament i es treballaran en exercicis i/o presentacions en grup i/o individuals. Les faltes d'assistència als seminaris, les dates dels quals es faran públiques a l'inici del curs, seran qualificades amb un 0.
Sobre el període i condicions de la recuperació
L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l'examen i del treball o d'ambdues parts sempre i quan hagi estat avaluat del conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total del'assignatura.
Per poder-se presentar a la recuperació del treball i/o de l'examen, s’haurà hagut d’obtenir una nota mitjana de l'assignatura de 3,5.
Les activitats que queden excloses del procés de recuperació són els seminaris.
Sobre el plagi
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Exàmens | 30% | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
| Seminaris | 20% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
| Treball | 50% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
Bibliografia
Lectura obligatòria
- Fernández-Quijada, David. 2011. Medi@TIC. Anàlisi de casos de tecnologia i mitjans. Barcelona: Editorial UOC.
Lectures recomanades
- Anderson, Philip i Tushman, Michael (1990) “Technological Discontinuities and Dominant Designs: A Cyclical Model of Technological Change”, Administrative Science Quarterly, 35(4): 604-633.
- Balbi, Gabriele i Paolo Maggauda (2018). A history of digital media. Londres: Routledge.
- Bijker, Wiebe E., Hughes, Thomas P. i Pinch, Trevor J. (eds.) (1989) The Social construction of technological systems: new directions in the sociology and history of technology. Cambridge (EUA): MIT Press.
- Bonet, Montse (2016). El imperio del aire: espectro radioeléctrico y radiodifusión. Barcelona: Editoirial UOC.
- Buckland, Michael Keeble (2017). Information and Society.Cambridge: MIT Press.
- Carey, John i Martin C.J. Elton (2010) When Media are New: Understanding the Dynamics of New Media Adoption and Use. Ann Arbor: University of Michigan Press.
- Christensen, Clayton M. (2016). The innovator’s dilemma: when new technologies cause great firms to fail, Boston, Massachusetts: Harvard Business Review Press.
- Diamond, Jared (2006). Armas, gérmenes y acero: breve historia de la humanidad en los últimos trece mil años, [Barcelona]: Debate.
- Henderson, Rebecca M. i Clark, Kim B. (1990) “Architectural Innovation: The Reconfiguration of Existing Product Technologies and the Failure of Established Firms”, Administrative Science Quarterly, 35(1): 9-30.
- Lee, Kai Fu (2018) AI Superpowers : China, Silicon Valley, and the New World Order. Boston: Houghton MifflinHarcourt.
- Lax, Stephen (2009) Media and Communication Technologies. A Critical Introduction, Basingstoke: Palgrave Macmillan.
- Lehman-Wilzig, Sam i Cohen-Avigdor, Nava. (2004) “The natural life cycle of new media evolution: Inter-media struggle for survival in the internet age”, New Media & Society, 6(6): 707-730.
- Lievrouw, Leah A. i Livingstone, Sonia. (eds.) (2002) Handbook of new media: social shaping and consequences of ICTs.London: Sage.
- McLuhan, Marshall (1996) Comprender los medios de comunicación. Las extensiones del ser humano. Barcelona: Paidós (original de 1964).
- Morozov, Evgeny, (2014). To save everything, click her : the folly of technological solutionism, New York : PublicAffairs
- Mueller, Milton (2017). Will the Internet fragment? : sovereignty, globalization and cyberspace. Cambridge, Polity Press.
- Niqui, Cinto. (2014) Los primeros 20 años de contenidos audiovisuales en internet. (E-PUB, llibre electrònic). Barcelona: Editorial UOC.
- Niqui,Cinto. (2011) Fonaments i usos de tecnologia audiovisual digital (E-PUB, llibre electrònic). Barcelona: Editorial UOC.
- Quintanilla, Miguel Ángel et al (2020). Tecnologias entrañables. Madrid: Catarata.
- Raynaud, Dominique (2018). ¿Qué es la tecnologia? Pamplona: Laeoti.
- Rogers, Everett M. (2003) Diffusion of Innovations, 5a ed. New York: Free Press.
- Schmidt, Eric & Cohen, Jared (2014). El Futuro digital, Madrid: Anaya Multimedia.
- Scolari, Carlos (2008). Hipermediaciones. Elementos para una Teoría de la Comunicación Digital Interactiva, Barcelona: Gedisa.
- Wu, Tim (2011). The Master switch: the rise and fall of information empires, New York, N.Y. : Vintage Books.
Programari
Cap.