Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500798 Educació Primària | OT | 4 | 1 |
No hi ha cap prerequisit.
Optativa que forma part de la menció de Llengües de la titulació d'Educació Primària i que aprofundeix sobre l'ensenyament i l'aprenentatge de les llengües oficials. S'orienta a reflexionar sobre els reptes que presenten les pràctiques de la formació lingüística dels escolars a Catalunya i a trobar nous plantejaments didàctics per treballar a les aules, en un moment de debat educatiu i social sobre les metodologies. S'organitza amb un treball de seminari que posa en contacte constantment les pràctiques docents i els marcs teòrics que les fonamenten i expliquen.
Els objectius consisteixen a assolir coneixements i habilitats en els següents aspectes de la didàctica de la llengua:
- La selecció i la integració dels diferents tipus de continguts lingüístics i comunicatius del currículum en unitats d'ensenyament i aprenentatge inspirades en els resultats de les recerques actuals, unitats que s'acostumen a anomenar "projectes" o "seqüències didàctiques".
- La consideració del multilingüisme de la nostra societat i del currículum escolar com a fets que determinen la planificació dels aprenentatges lingüístics i les propostes d'intervenció a les aules.
- L'observació reflexiva de la realitat de l'aula en relació amb els coneixements aportats per la investigació didàctica com un element clau per a la innovació docent i la millora de l'educació a les escoles del nostre país.
1. La planificació dels ensenyaments lingüístics a l'etapa de primària.
- La consideració integrada de les diferents llengües que l'alumne ha d'aprendre.
- L'aprenentatge de les habilitats d'ús lingüístic com a contingut transversal de l'etapa. La llengua com a eina
de construcció de coneixement.
- El rol de la reflexió sobre la llengua i dels continguts declaratius en l'assoliment de les competències
comunicativo-lingüístiques
- El paper de l'alumne en l'aprenentatge lingüístic. Contextualització de les propostes d'ensenyament, sentit i
motivació. Consciència sobre el propi aprenentatge.
2. Els projectes (o les Seqüències Didàctiques) com a instruments d'ensenyament i aprenentatge de les llengües.
- La llengua com a activitat humana. Aspectes socials de la naturalesa de les llengües. Concepció dels
gèneres discursius.
- L'ús de les llengües des de la seva perspectiva de procés.
- Integració de diferents tipus de continguts d'aprenentatge en unitats amb sentit per als alumnes.
- L'avaluació de la llengua i les seves diferents funcions des d'una perspectiva d'escola inclusiva.
- Anàlisi de materials didàctics en diferents suports i de les seves potencialitats.
3. L'observació reflexiva i fonamentada de les situacions d'ensenyament i aprenentatge de
llengües
- Criteris per analitzar i valorar els fenòmens que tenen lloc a l'aula quan s'ensenya llengua. El paper de la
interacció.
- Relació dinàmica entre teoria i pràctica. Característiques del coneixement didàctic.
- Necessitat dels processos d'innovació docent per avançar en el coneixement de l'ensenyament i
l'aprenentatge de la llengua.
- El treball en equip que relaciona teoria i pràctica per avançar en el coneixement i en l'assoliment de millors
resultats.
- Visió crítica i justificada de les avaluacions externes sobre els aprenentatges lingüístics dels alumnes.
La metodologia docent de l'assignatura parteix del supòsit que el coneixement es construeix en els processos col·laboratius entre professorat i alumnat, i entre alumnes. Aquest coneixement es construeix principalment en la realització de tasques en les quals es mobilitzen els coneixements ja adquirits per a l'assimilació de nous coneixements fornits pel professorat directament, però sobretot a través de lectures i experiències compartides i reflexionades.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Sessions de gran grup | 45 | 1,8 | 1, 4 |
Tipus: Supervisades | |||
Treball de petit grup o individual guiat per la professora | 30 | 1,2 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
Tipus: Autònomes | |||
Treball inidividual i autònom de l'estudiant | 75 | 3 | 1, 4, 5, 6 |
L'avaluació té dos vessants: el seguiment del procés d'aprenentatge durant l'assignatura i l'assoliment final dels objectius i competències establerts.
Per aprovar l'assignatura cal haver assistit com a mínim al 80% de les sessions de classe, haver elaborat i presentat totes les activitats encomanades en el període fixat i superar cada un dels 3 blocs d'activitats d'avaluació.
El domini oral i escrit de les llengües catalana i castellana a nivell acadèmic, equivalent a un C2 del MECR, és un requisit imprescindible per aprovar l'assignatura.
El treball de curs en grup, així com els altres treballs més puntuals, es presentaran davant de tota la classe i es discutiran els dies establerts. L'examen ocuparà un espai del darrer dia de classe. En cas que els resultats de l'examen individual i/o del treball d'equip siguin insuficients, es podran repetir durant l'última setmana de gener.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
activitat individual a classe sobre els continguts treballats | 50% | 0 | 0 | 1, 2, 4, 5, 6, 9 |
participació i activitats a classe | 15% | 0 | 0 | 1, 4, 5, 6, 7 |
treball grupal de curs | 35% | 0 | 0 | 1, 3, 4, 5, 6, 8 |
Besora, R. (2003) Escola i creativitat. Lleida: Pagès ed.
Camps, A. (comp) (2003) Seqüències didàctiques per aprendre a escriure. Barcelona: Graó
Camps, A. i Zayas, F. (coords) (2006) Seqüències didàctiques per aprendre gramàtica. Barcelona: Graó
Camps, C. i Uribe, P. (2008) La construcción del discurso escrito en un entorno académico: una visión de la dinámica del aprendizaje de los géneros discursivos. A L. Barrio (coord.): El proceso de enseñar lenguas. Investigaciones en didáctica de la lengua. Madrid: La muralla, 27-56
Camps, A. i Fontich, X. (2019). Innovación en la enseñanza de la lengua. A S. Fabregat y E. del P. Jiménez-Pérez (eds.), Innovación docente: Investigaciones y propuestas (pp.129-41). Barcelona: Graó.
Cassany, D. (2011) En_línia. LLegir i escriure a la xarxa. Barcelona: Graó
Carbonell, J. (2014) Pedagogías del siglo XXI. Barcelona: Octaedro
DDAA (2010) Competències i didàctica de la llengua. Monografia de la revista Articles, 51. Barcelona: Graó
DDAA (2012) La lectura a les activitats d'escriptura. Monografia de la revista Articles, 56. Barcelona: Graó
DDAA (2012) Projectes de treball per ensenyar i aprendre llengua i literatura. Monografia de la revista Articles, 57. Barcelona: Graó
DDAA (2014) El sentit de l'aprenentatge avui. Monografia de la revista GUIX, 405. Barcelona: Graó
Fontich, X. (2020). Projectes per aprendre literatura: interpretació i creativitat a l’aula. Bellaterra: UAB.
Fontich, X. & Fabregat, S. (2021). Escuela e interacción social: Hablar para pensar, para aprender, para ser. A F. Pesántez-Avilés, L. Álvarez-Rodas y Á. Torres-Toukoumidis (ed.), Covida-20: una coalición educativa para enfrentar la pandemia (pp. 54-65). Quito: Pearson.
Majó Masferrer, F.; Baqueró Alòs, M. (2014) Los proyectos interdisciplinarios. Barcelona: Graó
Martín García, X. (2006) Investigar y aprender. Cómo organizar un proyecto. Barcelona: Horsori
Palou, J. i Bosch, C. (ccords) (2005) La lengua oral a l'escola. 10 experiències didàctiques. Barcelona: Graó
Palou, J.; Fons, M.; Cela, J. (coord.) (2016) Escenaris nous, aprenentatges nous.Dossier, Barcelona: Graó
Palou Sangrà, J.; Fons esteve, M. (coords.) (2016) Didáctica de la lengua y la literatura en educación primaria. Madrid: Síntesis
Perrenoud, P. (2012) Cuando la escueña pretende preparar para la vida. Barcelona: Graó
Ribas, T. (2009) L'avaluació i l'ensenyament de llengües: dos àmbits que s'aproximen. Articles, 47, 10-25
Rodríguez Gonzalo, C. (coord) (2008) La lengua escrita y los proyectos de trabajo. Propuestas para el aula. València: Perifèric edicions
Zabala i Vidiella, A. (1999) Enfocament globalitzador i pensament complex. Barcelona: Graó
El programari que s'emprarà serà bàsicament programes de tractament de dades, textos i exposicions, així com repositoris de documents.