Antropologia i Filosofia de l'Educació
Codi: 103520 Crèdits: 9| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500260 Educació social | FB | 2 | A |
| 2500261 Pedagogia | FB | 2 | A |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Joan-Carles Melich Sangra
- Correu electrònic:
- joancarles.melich@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Equip docent
- Marta Bertrán Tarrés
- Roser Girós Calpe
Prerequisits
No hi ha prerequists.
Objectius
L'assignatura "Antropologia i Filosofia de l'Educació" recull els àmbits d'antropologia i filosofia de l'educació necessaris en la formació de pedagogs i educadors socials. Es tracta, en primer lloc, de pensar diferents temes bàsics de pedagogia des d'una mirada filosòfica i antropològica i, en un segon moment, d'introduir-se en els principals autors i textos contemporanis que han reflexionat i fet recerca en educació. Finalment l'assignatura també té per objectiu analitzar críticament la societat actual des de diverses perspectives filosòfiques i el coneixement antropològic, així com també una perspectiva de gènere.
Competències
- Educació social
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Adoptar una actitud i un comportament ètic i actuar d'acord als principis deontològics de la professió.
- Contextualitzar l'acció socioeducativa en funció dels diferents paradigmes teòrics que han elaborat les ciències de l'educació i en funció del context socio-històric dels individus, grups i institucions.
- Conèixer i aplicar processos de recollida de la informació, anàlisi, tractament i valoració d'aquesta, per a la millora de la pròpia pràctica professional i la fonamentació de l'acció professional.
- Dominar els coneixements teòrics i aplicats de les diferents Ciències de l'Educació que li permetin desenvolupar la capacitat d'anàlisi i observació de la realitat social i educativa.
- Mantenir una actitud de respecte al medi (natural, social i cultural) per fomentar valors, comportaments i pràctiques que atenguin a la igualtat de gènere, equitat i respecte als drets humans.
- Utilitzar informació i coneixement de les diferents fonts i contextos (informes, articles, etc.) propis de les ciències socials.
- Pedagogia
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Adoptar una actitud i un comportament ètic i actuar d'acord als principis deontològics de la professió.
- Analitzar i comprendre els referents teòrics, històrics, culturals, polítics, ambientals i legals que conformen situacions i propostes educatives i formatives.
- Comprendre els processos que es donen en les accions educatives i formatives i la seva incidència en la formació integral.
- Identificar plantejaments i problemes educatius, indagar sobre ells: obtenir, registrar, tractar i interpretar informació rellevant per emetre judicis argumentats que permetin millorar la pràctica educativa i formativa.
- Mantenir una actitud de respecte al medi (natural, social i cultural) per fomentar valors, comportaments i pràctiques que atenguin a la igualtat de gènere, equitat i respecte als drets humans.
Resultats d'aprenentatge
- Adoptar una actitud i un comportament ètic en relació a les fonts de coneixement i obtenció de dades primàries.
- Analitzar la realitat educativa actual aplicant els conceptes filosòfics i antropològics adequadament.
- Aproximació a la realitat educativa a través de l'aplicació de tècniques d'obtenció de dades primàries en accions educatives, descriure'ls etnogràficament i analitzar-los críticament.
- Aproximació als contextos educatius a través de fonts de teories filosòfiques i antropològiques.
- Conèixer les principals teories filosòfiques i antropològiques i els seus conceptes associats més importants.
- Discernir les particularitats educatives d'entorns i subjectes segons diferents variables (cicle vital, sexe, grup social).
- Identificar les principals desigualtats i discriminacions per raó de sexe/gènere presents a la societat.
- Mantenir una actitud reflexiva i crítica sobre els límits de l'actuació professional.
- Mostrar coneixement de les diversitats socioculturals i les possibilitats d'aproximació antropològica.
- Realitzar propostes filosòfico-pedagògiques per a la millora de l'acció educativa.
- Saber defensar o refutar l'adscripció o ús de paradigmes filosòfics i antropològics en funció d'interessos propis i objectes d'interès educatius.
- Tenir una actitud i utilitzar un llenguatge respectuosos amb totes les diversitats.
- Valorar com els estereotips i els rols de gènere incideixen en l'exercici professional.
Continguts
ANTROPOLOGIA DE L'EDUCACIÓ
1. La transmissió cultural a les societats complexes
1.1 Antropologia i cultura
1.2 Enculturació i cicle vital
1.3 Transmissió cultural i educació
1.4 Mirades sobre l'alteritat
2. Aculturació i desigualtats educatives
2.1 Educació, migracions i minories
2.2 Gènere i identitat en institucions educatives
2.3 Cultura d'iguals i educació
3. Etnografia i educació
3.1 La investigació etnogràfica
3.2 Etnografia per a la millora educativa
3.3 Textos etnogràfics
FILOSOFIA DE L'EDUCACIÓ
1. La filosofia de la sospita: Marx, Nietzsche i Freud
2. Educació i memòria
3. Pedagogia de la mort
4. La formació de la identitat: Simone de Beauvoir i Hannah Arendt
5. Ètica i educació: Michel Foucault i Judith Butler
Metodologia
El protagonista en el procés d'ensenyament aprenentatge és l'estudiant i és sota aquesta premissa que s'ha planificat la metodologia de l'assignatura.
El professorat destinarà uns 15 minuts aproximadament d'alguna classe a permetre que els seus estudiants puguin respondre a les enquestes d'avaluació de l'actuació docent i d'avaluació d'aquesta assignatura.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Presencial en gran grup | 45 | 1,8 | 2, 3, 4, 5, 7, 10, 13 |
| Seminaris | 23 | 0,92 | |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tasques supervisades | 45 | 1,8 | 2, 6, 9, 11 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Treball autònom (lectures, treballs) | 112 | 4,48 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12 |
Avaluació
La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Per poder superar l'assignatura cal treure com a mínim un 5 sobre 10 en cadascuna de les dues proves escrites (Antropologia i Filosofia). Hi haurà una recuperació per a les proves escrites, però no del treball de les lectures. La nota de la recuperació no podrà ser superior a 5. El professorat farà pública les qualificacions al Moodle en un període no superior a les tres setmanes. La còpia o plagi d'un examen o treball es considera un 0 en l'activitat.
Per aprovar aquesta assignatura, cal que l'estudiant mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent.
DATES AVALUACIÓ:
GRUP 1: Prova escrita Antropologia: 15/12/22; Prova escrita Filosofia: 18/05/2023. Recuperació prova escrita (d'Antropologia i Filosofia): 15/062023
GRUP 2: Prova escrita Antropologia: 16/12/22; Prova escrita Filosofia: 26/05/2023. Recuperació prova escrita (d'Antropologia i Filosofia): 16/06/2023
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Comentari de text d'Antropologia (Individual/Prova escrita) | 25% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12 |
| Examen de Filosofia (Individual. Examen escrit) | 50% | 0 | 0 | 1, 4, 5, 7, 8, 11, 12, 13 |
| Treball individual | 10 % | 0 | 0 | 1, 2, 5, 6, 8, 9, 12 |
| Treball sobre les lectures | 15% | 0 | 0 | 1, 3, 9, 11 |
Bibliografia
Alcalde, José Eugenio Abajo, i Silvia Carrasco Pons. "La situación escolar del alumnado de minorías étnicas: el modelo explicativo ecológico-cultural de John Ogbu." RECERCA. Revista de Pensament y Anàlisi 11 (2011): 71-92.
Baier, Annette. Moral prejudices. Essays on Ethics. Harvard University Press: Cambridge. 1993.<spanclass="EOP BCX8 SCXW17972467" data-ccp-props="{"134233117":true,"134233118":true,"201341983":0,"335559740":240}">
Beauvoir, Simone. El segundo sexo. Madrid: Cátedra, 2017.
Braidotti, Rosi. Por una política afirmativa. Itinerarios éticos. Barcelona: Gedisa, 2018.
Brah, Avtar (2011) Diferencia, diversidad, diferenciación. A Brah (2011) Cartografías de la diáspora: identidades en cuestión (183-208). Madrid: Traficantes de sueños.
Butler, Judith. Deshacer el género. Barcelona: Paidós, 2006.
Cangià, Flavia. ‘Children of Kinegawa’and the transformation of the ‘buraku identity’in Japan. Childhood, 2012, 19.3: 360-374.
Cortés, I; Caro, P.; End, M. (2021) Antigitanismo. Trece miradas. Traficante de sueños, Madrid.
Dockett, Sue; MASON, Terry; PERRY, Bob. Successful transition to school for Australian Aboriginal children. Childhood Education, 2006, 82.3: 139-144.
Farheen, Fatima (2019): “Skittles”. Dins Skhula, N. i Suleyman, C.The Good Immigrant, 2019, p.276-286.
Foucault, Michel. El orden del discurso. Barcelona: Tusquets, 2019.
Foucault, Michel. La voluntad de saber. Madrid: Siglo XXI, 2019.<spanclass="EOP BCX8 SCXW17972467" data-ccp-props="{"134233117":true,"134233118":true,"201341983":0,"335559740":240}">
Freud, Sigmund. El malestar en la cultura. Madrid: Alianza, 2010.
Heidegger, Martin. Ser y tiempo. Madrid: Trotta, 2005.
Helller, Agnès. El món, el nostre món. Barcelona: Arcàdia, 2020.
Hustvedt, Siri. La mujer que mira a los hombres que miran a las mujeres. Barcelona: Seix Barral, 2017.
Jordan, Ellen. "Los niños peleones y sus fantasías lúdicas: La construcción de la masculinidad en la temprana edad escolar." Géneros prófugos: feminismo y educación. Universidad Nacional Autónoma de México, 1999.
Joyce, James. Dublineses. Los muertos. Madrid: Alianza, 2011.
Lévinas, Emmanuel. Ética e infinito. Madrid: Trotta, 2015.
Lei, (2003): Unnecessary thoughness, those “loud black girls”, and those “quiet asian boys” Anthrophology and Education, 2003, 34:2, 158-181
Lewis, A (2001): There Is No “Race” in the Schoolyard: Color-Blind Ideology in an (Almost) All-White School. American Educational Research Journal Winter 2001, 38:4, pp. 781–811
Llevadot, Laura. Mi herida existía antes que yo. Feminismo y crítica de la diferencia sexual. Barcelona: Tusquets, 2022.
Mead, Margaret. Adolescencia y cultura en Samoa. Barcelona: Paidós, 1990.
Mèlich, Joan-Carles. La sabiduríade lo incierto. Lectura y condición humana. Barcelona: Tusquets, 2019.
Mèlich, Joan-Carles. La fragilidad del mundo. Ensayo sobre un tiempo precario. Barcelona: Tusquets, 2021.
<spanclass="NormalTextRun SpellingErrorV2 BCX8SCXW17972467" data-ccp-parastyle="Normal (Web)">Mèlich, Joan-Carles. La fragilidad del mundo. Barcelona: Tusquets, 2021.
Mirza, H (2009) Race, gender and educational desire: why Black women succeed and fail, Gender and Education, 21:6, 789-790, DOI: 10.1080/09540250903345121
Neil Hao, R (2014): Performing fortune cookie. An autoehtnographic Performance on diasporic hybridity en, Boylorn, r y Orbe, M Critical Autoethnography. Intersedting cultural identities in everyday life. Routledge. 96-109
Narciso, L i Carrasco. Mariama on the move. Capital migratorio y segundas generaciones en la emigración juvenil española. Migraciones. Publicación del Instituto Universitario de Estudios sobre Migraciones, 2017, 43: 147-174.
Nietzsche, Friedrich. Así habló Zaratustra. Madrid: Alianza, 2011.
Nietzsche, Friedrich. La genealogía de la moral. Madrid: Alianza, 2011.
Pagès, Anna. Cenar con Diotima. Filosofía y feminidad. Barcelona: Herder, 2018.
Pedone, Claudia. Una mirada des de las familias migrantes ecuatorianas y el papel de la educación en Cataluña (Pp35-72). 2004. Barcelona: Fundació Bofill.
Ponferrada, Maribel (2008) “Climas escolares, malestares y relaciones entre iguales en las escuelas catalanas de secundaria”. Revista d’Estudis de la Violència, 4: 0-21.
Porizio, Laura. Pensar el cos i practicar el cos. Construir una identitat pròpia a partir del cos i de les experiències vitals. Revista d'etnologia de Catalunya, 2010, 36: 68-81.
Proust, Marcel. Por el camino de Swann. En busca del tiempo perdido 1. Madrid: Alianza, 2011.
Read, Barbara; FRANCIS, Becky Francis i Christine SKELTON (2011): Gender, popularity and notions of in/authenticity amongst 12‐year‐old to 13‐year‐old school girls, British Journal of Sociology of Education, 32:2, 169-18
Reay, Diane (2001): 'Spice Girls', 'Nice Girls', 'Girlies', and 'Tomboys': Gender discourses, girls' cultures and femininities in the primary classroom, Gender and Education, 13:2, 153-166
Rockwell, Elsie. La relación entre etnografía y teoría en la investigación educativa. México: Dirección de Investigación en Educación (die), CINVESTAV,1980.
Safranski, R. Ser único. Un desafío existencial. Barcelona: Tusquets, 2022.
Segato, Rita Laura. (2011) Racismo, discriminación y acciones afirmativas: herramientas conceptuales. Observatório da Jurisdição Constitucional, 2011, 1.1.
Velasco, Hononio, F. Javier García, i ÁngelDíaz de Rada. Lecturas de antropología para educadores. El ámbito de la Antropología de la Educación y de la etnografía escolar. Madrid: Trotta, 1993.
Wieviorka, Michel. Diferencias culturales, racismo y democracia. Políticas de identidades y diferencias sociales en tiempos de globalización, FACES–UCV, Caracas, 2003.
Whiting, Beatrice B. Six cultures: studies of child rearing. Nueva York: Wiley & Sons, 1963.
Willis, Paul. Aprendiendo a trabajar. Cómo los chicos de la clase obrera consiguen trabajos de la clase obrera. Madrid: Akal 1977.
Woods, Peter. Género, cultura y etnia en la escuela. Informes etnográficos.Barcelona: Paidós, 1995.
Woolard, Kathryn A. Identidades de clase y género en los proyectos lingüísticos nacionales: alguna evidencia desde Cataluña. Revista de Antropología Social, 1997, 6: 193-213.
Woolf, Virgina. La senyora Dalloway. Barcelona: La Magrana, 2013.
Yosso, T (2005) Whose culture has capital? A critical race theory discussion of community cultural wealth, Race Ethnicity and Education, 8:1, 69-91, DOI: 10.1080/1361332052000341006
Zambrano, María. Filosofía y poesía. Madrid: Fondo de Cultura Económica, 2020.
Programari
Mahara