Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2501801 Estudis de Català i Espanyol | OT | 3 | 1 |
2501801 Estudis de Català i Espanyol | OT | 4 | 1 |
2501902 Estudis d'Anglès i Català | OT | 3 | 1 |
2501902 Estudis d'Anglès i Català | OT | 4 | 1 |
2501907 Estudis d'Anglès i de Clàssiques | OT | 3 | 1 |
2501907 Estudis d'Anglès i de Clàssiques | OT | 4 | 1 |
2501910 Estudis d'Anglès i Espanyol | OT | 3 | 1 |
2501910 Estudis d'Anglès i Espanyol | OT | 4 | 1 |
2501913 Estudis d'Anglès i Francès | OT | 3 | 1 |
2501913 Estudis d'Anglès i Francès | OT | 4 | 1 |
No s'escau
Poder resoldre amb un mínim d'eines orientatives la lectura i/o visió personal de les obres tractades i tenir capacitat per afrontar nous camins relacionats amb la matèria, de manera contextualitzada i d'acord amb la imatge panoràmica plantejada pel curs. És a dir:
- Conèixer les línies mestres de la història del cinema italià i les seves relacions amb la literatura.
- Identificar tant els autors literaris abordats i la seva ubicació en el cànon de la literatura italiana, com les principals figures del cinema italià.
- Distingir els trets més rellevants del llenguatge cinematogràfic de les pel.lícules comentades durant el curs.
- Analitzar i valorar les estratègies d'adaptació de les obres comentades durant el curs
- Analitzar un exemple, comparar les versions i elaborar un comentari raonat d'un fragment d'una adaptació determinada
El curs vol oferir una mirada de conjunt pel que fa a una dimensió fascinant de la història de la cultura (el cinema italià) des de la perspectiva de la seva interacció amb la literatura.
Prenent com a punt focal la reflexió al voltant de la tipologia de les relacions entre els llenguatges del cine i la literatura, i de l'anàlisi al respecte d'alguns exemples italians, s'intentarà oferir un marc de referència genèric pel que fa a la matèria.
A partir del naixement del cinema italià, s'oferirà una panoràmica dels gèneres, els autors, els aspectes socials i històrics, tot buscant les vinculacions expressives i metodològiques entre les representacions fílmiques i els textos literaris.
Visió de fragments (o la seva totalitat) d'obres cinematogràfiques italianes i lectura de fragments (o la seva totalitat) d'obres literàries. Anàlisi de les implicacions estètiques, ideològiques i de gènere.
PROGRAMA
1. Visió de conjunt. Història de la literatura i el cine italians. La literatura i el cinema.
1.1 Il Conformista. Totalitarisme, identitat, gènere?
2. Els clàssics italians a la pantalla. Dante.
2.1 El Decameron, cultura i pandèmia.
3. Els grans noms del cinema italià.
3.1 Il Gattopardo. Elegia artística i crítica històrica. El mite del Sud.
4. Més enllà dels "pares i mestres": el cine italià a les darreres dècades.
Pel que fa als estudiants Erasmus italians, veure les instruccions a l’apartat “Avaluació”.
L'assignatura de Cinema i literatura italians és de caire teòrico-pràctic.
En termes generals, es dirigirà l'aprenentatge mitjançant el següent conjunt de tècniques i accions:
- Classe magistral amb suport TIC i discussió col•lectiva
- Lectura comprensiva de textos
- Realització d'exercicis individuals i en grup, tant escrits como orals
- Realització d'activitats autònomes: exercicis en entorn Moodle, preparació de les proves, lectures, redaccions,recerca d'informacions a Internet…
- Intercanvis a classe (professor-estudiant, estudiant-estudiant)
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques i pràctiques | 25 | 1 | 7, 8, 9 |
Lectura i comentari dels textos | 25 | 1 | 1, 6, 9, 10, 11 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi dels textos, materials i bibliografia | 30 | 1,2 | 9 |
Lectura i comentari dels textos | 15 | 0,6 | 1, 6, 9, 10, 11 |
L'avaluació és contínua (100 %) en base als següents apartats:
- Seguiment i participació a classe 20%
- Ressenyes i treballs escrits (3) 60%
- Provade síntesi 20%
-Per tenir dret a l'avaluació (o en el seu cas la recuperació), l'alumnat ha d'haver estat avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total.
-Només tenen dret a la recuperació (total o parcial, segons calgui) els/les alumnes que, havent suspès, tinguin almenys una nota mitjana final de 3,5.
-L’estudiant rebrà la qualificació de No avaluable en el cas que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
-La participació i les tasques relacionades amb l'activitat docent a classe queden excloses de la recuperació.
-Si es dona la circumstància, la participació podrà tenir en compte l'assistència a activitats culturals que puguin eventualment ser proposades pel professor.
-La recuperació consistirà en una prova de síntesi de la part recuperable.
-En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat(Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
-Serà necessari aprovar cada una de les parts recuperables per poder tenir dret a la mitjana global.
-La responsabilitat del seguiment de les activitats formatives i d’avaluació recau exclusivament en l’estudiant.
- Els estudiants Erasmus italians hauran de consultar les condicions d’avaluació al professor de l’assignatura la primera setmana del curs. Els estudiants rebran una llista de lectures complementàries (redaccions crítiques i textos) i el professor indicarà el treball a realitzar.
-En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinarique s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
-En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis através de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'Estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Participació a les activitats proposades durant el curs, en grup o individualment. | 20 | 20 | 0,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12 |
Prova de síntesi | 20 | 5 | 0,2 | 1, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
Ressenyes, treballs escrits i presentacions relatives a les adaptacions estudiades. 1 | 20 | 10 | 0,4 | 1, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
Ressenyes, treballs escrits i presentacions relatives a les adaptacions estudiades. 2 | 20 | 10 | 0,4 | 1, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
Ressenyes, treballs escrits i presentacions relatives a les adaptacions estudiades. 3 | 20 | 10 | 0,4 | 1, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
Obres de primera referència:
David Bordwell, Kristin Thompson, Film Art. An introduction, Mc Graw Hill, New York 1997.
David Thomson, Instrucciones para ver una película, Pasado & presente, Barcelona 2015.
James Wood, How Fiction Works, Vintage Random House, London 2009.
Phillip Novak, Interpretation and Film Studies: Movie Made Meanings, Cham, Springer International Publishing, 2020.
Annalisa Mirizio, Los Antimodernos del cine : una retaguardia de la vanguardia, Madrid, Pigmalión Edypro, 2014.
Carlos Losilla, La invención de la modernidad o cómo acabar de una vez por todas con la historia del cine, Cátedra, Madrid 2012
José María Caparrós Lera, Guía del espectador de cine, Alianza, Madrid 2007.
Introducció a la història del cine italià:
Gian Piero Brunetta, Cent’anni di cinema italiano (2 voll.), Laterza, Bari 2000
Literatura i Cine Italians:
Carlo Tagliabue, Cinema e letteratura italiana, Guerra, Perugia 1990;
Vito Attolini, Dal romanzo al set. Cinema italiano dalle origini ad oggi,Edizioni Dedalo, Bari, 1988
Antonella Braida, Luisa Calè (ed.), Dante on view. The reception of Dante in the visual and performing arts, Aldershot, Ashgate, 2007, pp. 177-192
Irmgard Scharold (ed.), Dante intermedial. Die "Divina Commedia" in Literatur und Medien, Würzburg, Königshausen & Neumann, 2022
Stefano Lazzarin, Jérôme Dutel (ed.), Dante pop. La "Divina Commedia" nella letteratura e nella cultura popolare contemporanea, Manziana (Roma), Vecchiarelli, 2018
Paolo Speranza, Dante e il cinema. I film ispirati allavita e alle opere dell'autore della «Divina Commedia», Roma, Gremesse, 2021.
Francesco Tigani Sava, Dante Alighieri scrive il cinema. Una lettura "cinematica" della "Divina Commedia", Catanzaro, Edizioni Max, 2007
Estudis sobre cinema i literatura:
Giacomo Manzoli, Cinema e Letteratura, “Le bussole” Carocci, Roma, 2003
Carmen Peña Ardid, Literatura y cine, Catedra, Madrid 1992;
Gian Piero Brunetta, “Letteratura e cinema”, Zanichelli, Bologna, 1976
Francisco Gutiérrez Carbajo, Literatura y cine. Madrid, UNED (Educación Permanente), 1993.
Antonio Costa, Immagine di un'immagine. Cinema e letteratura, UTET, Milano 1993;
Adaptació:
A. Fumagalli, Ivestiti nuovi del narratore. L’adattamento da letteratura a cinema, Il Castoro, Mi, 2004
José Luis Sánchez Noriega, De la literatura al cine. Teoría y análisi de la adaptación, Paidós, Barcelona, 2000;.
Juan M. Company, El trazo de la letra en la imagen. Texto literario y texto fílmico, Cátedra.Signo e Imagen,Madrid 1987;
Umberto Eco, I Limiti dell'interpretazione, Bompiani, Milano 1980;
Teories:
Seymour Chatman, Historia y discurso. La estructura narrativa en la novela y el cine [1978],Taurus, Madrid, 1990
Enric Sullà, Teoría de la novela. Antología de textos del siglo XX, Crítica, Barcelona,1996
Pier Paolo Pasolini, Empirismo eretico[1972], Garzanti, Milano
Anàlisi del text fílmic:
Francis Vanoye, Anne Goliot-Leté, Principios de análisis cinematográfico, Abada, Madrid 2008
Ramón Carmona, Cómo se comenta un texto fílmico, Cátedra,Madrid 1993;
Francesco Casetti – Federico Di Chio, “Como analizar un film”, Traducción de Carlos Losilla, Ed. Paidos Iberica, Barcelona, 1994 (F. Casetti – F. Di Chio, “Analisi del film”, Bompiani, Milano,2003)
M. Martín, El lenguaje del cine, Barcelona, Gedisa, 2008.
Roberto C. Provenzano, Il linguaggio del cinema. Significazione e retorica, Lupetti, Milano, 1999
Alexis Racionero, El llenguatge cinematogràfic, Barcelona, UOC, 2008
No hi ha indicacions particulars al respecte, a part les habituals aplicacions d'ofimàtica, correu electrònic, navegador (actualitzat), MS Teams per a eventuals sessions online, etc.