Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2501933 Periodisme | OT | 3 | 2 |
2501933 Periodisme | OT | 4 | 2 |
No hi ha requisits específics, tot i que l'alumnat que triï aquesta assignatura ha d'estar interessat per les desigualtats per raò de sexe/gènere i les possibilitats de canvi social. L'assignatura adopta una perspectiva teòrica des del materialisme històric, el feminisme i els estudis de gènere entès com a una construcció social. Aquesta matèria no s'aborda des de la perspectiva de la Teoria Queer.
Els objectius d'aquesta assignatura són:
Obrir un espai de reflexió general sobre el dimorfisme biològic i cultural (sistema sexe/gènere) i les implicacions que per a les persones té aquesta dicotomia sexual. Els processos de socialització i les diferents instàncies que participen en el mateix i que ens transformaran en subjectes dotats d'un gènere determinat: família, escola, esglesia, institucions culturals, polítiques i socials, i mitjans de comunicació.
L'objectiu específic és reflexionar sobre la importancia que els mitjans de comunicació tenen a l’hora de produir, reproduir i perpetuar (o canviar) els rols de gènere. Els mitjans són importants instruments de socialització, creadors i reproductors de l’imaginari col·lectiu, però també de les bases cognitives de la societat. Reflexionar sobre la importància cabdal que adquireixen els continguts que es vehiculen i sobre la repercussió que tenen en l'adquisició de les identitats humanes.
En aquesta assignatura es reflexionarà sobre com els mitjans de comunicació s'han convertit en el gran fòrum estratègic on es discuteixen les qüestions i problemes socials més importants, i sobre la trascendència i importància que adquirexen per a conformar els rols de gènere, entès el gènere como una construcció social. Aquesta assignatura s'aborda des de la perspectiva del materialisme històric i el feminisme i analitza els continguts de la prensa diaria en paper i digitals, els informatius radiofònics i televisius, els programes d'entreteniment de ràdio i de televisió, la publicitat, les sèries de televisió, els videoclips, el cinema i internet i les xarxes socials com a nova eina d'acció social.
PROGRAMA DE LA ASSIGNATURA:
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura.
CONTENIDO:
Tema 1. El sistema sexe/gènere i la importància dels mitjans en la creació, reproducció i conformació de les identitats i rols de gènere: el procés de socialització mitjançant la família, l'escola, les institucions socials, polítiques i culturals. La producció del coneixement des d'una perspectiva androcèntrica. Arquetipus, mites i estereotips
Tema 2. Els mitjans de comunicació com a nou fòrum estratègic de producció de sentit. La importància dels mitjans en la reproducció dels rols de gènere. La situació de la llibertat d'expressió al món.
Tema 3. Producció informativa i transmissió de estereotips de gènere. Els agents productors de la informació i la cultura professional periodística. Mecanismes que operen en la reproducció d’estereotips de gènere. Context internacional i Nacional. Els estudis més rellevants nacionals i internacionals. El sostre de vidre i el terra enganxós.
Tema 4. Representaciói gènere: Tractament assimèic d’homes i dones en la informació i en altres productes comunicatius. El cas específic de l'esport femení. Els canvis introduits en els darrers anys.
Tema 5. La violència contra les dones. Diferents tipus de violències. La violència de gènere. El tractament de la violència en els mitjans de comunicació. Com abordar les violències sexuals en els mitjans de comunicació. El marc legal internacional, espanyol i català. Violencia contra altres col·lectius vulnerables.
Tema 6. Què és la perspectiva de gènere i com s’aplica a la informació. Diferents formes d’abordar-la. Proposta per a eliminar el tractament estereotipat en la informació i en els programes d’entreteniment.
Tema 7. La publicitat: discurs eufòric. Models masculins i femenins recurrents en la publicitat. Recorregut històric pels models proposats des dels inicis d'aquesta activitat. La publicitat exterior. Impacte del discurs publicitari en la societat. L'ús del cos en la publicitat i l'art. La llei de Publicitat. Femvertising i les noves masculinitats en la publicitat.
Tema 8. Les sèries de televisió, l'arribada de les noves sèries de qualitat i els canvis en els hàbits de consum de productes audiovisuals. Els nous rols de gènere. Diferències en la representació dels gèneres en els programes televisius i en altres formats audiovisuals: videoclips i webseries, etc
Tema 9. El cinema i la transmissió de rols de gènere masculins i femenins. Figures i motius recurrents en els discursos cinematogràfics. La violència contra les dones en la narrativa audiovisual.
Tema 10. Usos creatius i alternatius dels mitjans de comunicació. Recursos i possibilitats al nostre abast. Tendències de futur en la comunicació, la informació i en la publicitat.
La metodologia del curs serà la següent:
a) Durant la sessió de teoria s'explicarà un tema amb l'ajut d'algun recurs audiovisual (PowerPoint, videos, imatges, etc.) i que servirà de base per a dur a terme la pràctica que s'exposarà en la sessió següent.
b) En la classe posterior a la part teòrica caldrà analitzar i comentar la tasca previament encarregada en la classe anterior. Durant aquesta hora i segons les possibilitats temporals, l'alumnat exposarà el resultat de la tasca encarregada, ja sigui mitjançant un comentari escrit u oral, segons la naturalesa de la pràctica. Les pràctiques s'han de comentar a classe i no es poden lliurar dies o setmanes després de realitzada la pràctica a classe. S'han de tenir com a mínim el 80% de les pràctiques fetes per poder ser avaluat per curs.
La professora pot proposar algun altre tipus de pràctica individual o col·lectiva, segons les necessitats del programa, ja siguin lecturas obligatòries, recensions de llibres, etc.
Qualsevol altre sistema de seguir el curs caldrà consultar-lo amb la professora i només es permetrà si hi ha raons justificades.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Seguiment i exposició en les classes pràctiques dels textos i treballs proposats en la sessió teòrica. | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 7, 10, 11, 13 |
Tipus: Supervisades | |||
Elaboració textos argumentatius sobre els diferents aspectes abordats en el programa. | 50 | 2 | 2, 3, 5, 7, 11, 12, 13, 14, 16, 22 |
Tipus: Autònomes | |||
Elaboració de textos analítics sobre els diferents aspectes abordats en el programa. | 70 | 2,8 | 2, 6, 8, 9, 11, 16, 18, 19, 20 |
1. AVALUACIÓ
L'Avaluació serà continuada i constarà dels següents tipus d'activitats: (La evaluació es podrà veure's alterada en funció de les instruccions que les autoritats acadèmiques determinin)
a) Elaboració de textos analítics sobre els temes abordats en el temari (35% de la nota final). Es calcula que es podran fer de 4 a 6 llarg del cuadrimestre.
b) Elaboració individual de textos argumentatius sobre els diversos aspectes abordats en el temari (35% de la nota final). Es calcula que es podran fer de 2 a 4 textos argumentatius durant el quatrimestre.
c) Exposició oral dels textos analítics durant les sessions pràctiques (30% de la nota final). Caldrà haver exposat oralment al menys el 50% de les pràctiques realitzades.
L'assistència i la participació a classe també serà considerada a l'avaluació final (Cal assistir almenys al 75% de les sessions).
Calendari de les activitats d'avaluació:
Les pràctiques s'han de lliurar i s'han d'exposar durant les dues setmanes següents i consecutives d'haver estat encarregades. No es poden lliurar dies o setmanes després d'haver estat realitzades.
Per poder aprovar l'assignatura caldrà treure un minim de 5 en les activitats a, b i c.
2. PROCÉS DE RECUPERACIÓ:
L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l’assignatura si ha estat avaluat del conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura.
Si ha obtingut menys de 3,5 punts i no ha pogut seguir l'avaluació continuada, a més d'elaborar les pràctiques no fetes haurà de fer un examen final sobre elspunts establerts en el programa.
3. SEGONA MATRÍCULA:
En cas de segona matrícula, l’alumnat podrà fer una única prova de síntesi que consistirà en un examen escrit sobre els punts continguts en el programa més una anàlisi d'un text per a la la part pràctica.
La qualificació de l’assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi.
4. PLAGI
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Elaboració (individual o en grup) de diferents textos analítics sobre els diferents aspectes abordats a les classes teòriques | 35 | 0 | 0 | 5, 6, 8, 9, 16, 18, 20, 21 |
Elaboració individual de diferents textos argumentatius sobre els temes abordats en el temari. | 35 | 0 | 0 | 1, 2, 4, 7, 10, 11, 12, 13, 16, 22 |
Exposició oral (individual o en grup) en el seminari pràctic dels treballs encarregats en les sessions teòriques | 30 | 0 | 0 | 3, 12, 14, 15, 17, 18, 19 |
A) BIBLIOGRAFÍA BÁSICA
BERNAL-TRIVIÑO, Ana, Hacia una comunicación feminista. Como informar e informarse sobre violencia machista, Barcelona, UOC (2019) (libro en línea)
BERNARDEZ, Asunción, Mujeres en Medio(s). Propuesta para analizar la comunicación masiva con perspectiva de género, Madrid, Fundamentos, (2015)
BYUNG-CHUL, Han, Infocracia, Taurus, (2022)
CAC/ICD, Gènere i mitjans de comunicació. Eines per visibilitzar les aportacions de les dones, CAC, ICD, Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona (2011).
CASTEJÓN, Maria, Rebeldes y peligrosas en el cine. Vaqueras, guerreras,vengadoras, femme fatales y madres, Lengua de Trapo, (2020)
DJERF-PIERRE, Mónica and EDSTRÖM, Maria, Comparing Gender and Media Equality Across de Globe, Nordicom, Suecia (2020)
DOMINGUEZ, Yolanda, Maldito estereotipo, Penguin Random House, Barcelona (2021)
EUROPEAN COMISSION, “Breaking gender stereotypes in the media” Advisory Committee on Equal Opportunities for Women and Men, (2010).
GALLEGO, Juana y SILVEIRINHA, M.Joao, "Género y Comunicación: avances y retrocesos en una península ibérica en crisis", en Tradiciones de Investigación en Diálogo, Estudios de Comunicación en America Latina y Europa, Media XXI (2020)
GALLEGO AYALA, Juana, "Las mujeres ya no son lo que eran. Nuevos modelos femeninos y masculinos en la narrativa audiovisual", (pp.358-378 ) en Cuestiones de género. De la igualdad y la diferencia, Monográfico sobre La Agencia femenina en las narrativas audiovisuales, núm. 16 (2021) disponible en http://revpubli.unileon.es/ojs/index.php/cuestionesdegenero/article/view/6915
GALLEGO AYALA, Juana, "Retos académicos y profesionales para una comunicación con perspectiva de género", en Comunicación y Género, Madrid, Ameco (2018)
GALLEGO, Juana, De reinas a ciudadanas. Medios de comunicación, ¿motor o rémora parala igualdad? Barcelona, Aresta (2013) y UOC (2014). (Libro en línea)
GALLEGO, Juana (directora): La prensa por dentro. Producción informativa y transmisión de estereotipos de género, Barcelona, Los Libros de la Frontera (2002)
GAMEZ, M. José y MASEDA, Rebeca, Gender Violence in Spanish Culture. From Vulnerability to Accountability, Peter Lang, New York. (2018)
IJF, Getting the Balance. Gender Equality in Journalism, International Journalists Federation, Brussels (2009)
IWMF, Global Report on Status of Women in the News Media, International Women MediaFoundation, Washington, (2010) www.iwmf.o
NUÑEZ, TRINIDAD, El papel de las mujeres en la publicidad, Santillana, Madrid (2019)
ROSS, Karen, y PADOVANI, Claudia, Gender Equality and the Media. A Challenge for Europe, Routledge, New York, (2017)
SANCHEZ-GUTIERREZ, Bianca y LIBERIA, Irene. Aquelarre. La emancipación de las mujeres en la cultura de masas., Advook, Sevilla,(2020)
STOCK, KATHLEEN, Material Girls. Por qué la realidad es importante para el feminismo, Shackleton Books, (2022)
UNESCO, Indicadores de género para medios de comunicación, París, (2014)
VV.AA. Sexo,mujeres y series de televisión, Continta me tienes, Madrid, (2015)
VV.AA. El sexo en disputa. Madrid, CEPC (2021)
VELEZ, Anabel, Mujeres en las series. (eBook y papel). (2019)
WACC, Who makes the News, www.whomakesthenews.org 1995, 2005,2010,2015, 2020
B) BIBLIOGRAFÍA COMPLEMENTARIA:
BUTLER, Judith, El género en disputa.El feminismo y la dubversión de la identidad. Barcelona, Paidós (2007)
BUTLER, Judith, Deshacer el género, Paidós (2006)
FAUSTO-STERLING, Anne, Cuerpos sexuados. Melusina, (2020)
GALLEGO, Juana "De prostituta a trabajadora sexual: legitimación de la prostitución a través del relato cinematográfico", en Revista Atlánticas, número 3, 1 (2018).
GALLEGO, Juana: Putas de película. Cien años de prostitución en el cine, Barcelona,Luces de Gálibo (2012)
GALLEGO, Juana: "Cine y prostitución: Una lectura del sexo de pago en la ficción cinematográfica". Quaderns del CAC, número 35, diciembre, pp- 63-71, (2010) (versió en català i anglès)
http://www.cac.cat/web/recerca/quaderns/hemeroteca/detall.jsp?NDg%3D&MQ%3D%3D&Jyc%3D&MzY%3D
LLEDÓ, Eulàlia, Cambio lingüístico y prensa. Barcelona:Laertes, (2013).
GILL, Rosalind Gender and the Media, Polity Press, Cambridge (2007)
RIPPON, Gina, El Género y nuestros cerebros, Galaxia Gutenberg, Barcelona, (2020)
No és necessari un programari especial en aquesta assignatura. Es fará servir el Microsoft Office, Word, Power Point, i altres de naturalesa similar.