Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2501915 Ciències Ambientals | OB | 2 | 2 |
Es recomana haver cursat l’assignatura Usos Humans del Sistema Terra de 1er curs.
Contextualització
L’assignatura Economia Ambiental i dels Recursos Naturals (EARN) pertany a la matèria “Economia per a les ciències ambientals” del Grau en Ciències Ambientals impartit per la Facultat de Ciències. Aquesta matèria concentra totes les assignatures d’economia, que són impartides per professors de la Facultat d’Economia i Empresa.
EARN contribueix de manera essencial al procés de formació i aprenentatge de 2on Curs perquè introdueix conceptes i eines de l’economia que es demostren bàsics per a entendre millor la relació entre els sistemes humans i els naturals. En particular, aprofundeix en l’anàlisi biofísica del procés econòmic, en quin ús fem els humans dels diferents recursos i serveis que ens ofereix el sistema Terra.
A més a més, concorre a la formació professional dels estudiants donat que fomenta l’aprenentatge en una sèrie de competències generals (entre les quals destaquen la capacitat de raonar de manera crítica i la de millorar les estratègies de treball autònom), transversals (per exemple, saber seleccionar i generar la informació necessària per entendre les dinàmiques econòmiques del present i la seva relació amb el medi ambient i l’ús de recursos naturals) i específiques (distingir els aspectes biofísics de l’activitat humana i identificar i analitzar els impactes ambientals de l’activitat econòmica) que seran de gran utilitat pels futurs professionals en l’anàlisi, conservació i la gestió del medi ambient i dels recursos naturals.
Objectius formatius
L’objectiu de l’assignatura és doble, per una banda entendre els conceptes bàsics de l’economia que ens han de permetre, per altra, entendre els sistemes humans com a sistemes oberts a l’entrada d’energia i materials, i a la sortida de residus. És a dir, s’estudia el funcionament biofísic de les economies, el que es coneix com “metabolisme social” i el paper que tenen els recursos naturals en el manteniment del sistema econòmic.
Al final del curs l’estudiant tindrà una idea més clara de:
i) Els conceptes bàsics de l’economia i el seu ús en ciències ambientals;
ii) La literatura bàsica dels mètodes i conceptes presentats;
iii) La relació entre el procés econòmic del sistemes humans i el sistema terra, així com els diferents enfocaments utilitzats per a l’anàlisi d’aquesta interacció
PRIMERA PART
1. El sistema econòmic i el medi ambient. Economia i economia ecològica: aspectes conceptuals i metodològics.
Lectura Bàsica:
2. Mercats i preus: oferta i demanda.
Lectura Bàsica:
3. Producció i costos.
Lectura Bàsica:
4. Estructures de mercat: mercats competitius i mercats no competitius.
Lectura Bàsica:
5. Fonaments de la intervenció del sector públic.
Lectura Bàsica:
6. Macroeconomia el sistema econòmic des d'una perspectiva agregada.
Lectura Bàsica:
7. Comptabilitat macroeconòmica i comptes ambientals.
Lectura Bàsica:
SEGONA PART
1. Instruments de política econòmica ambiental
a. externalitats
b. Nivell òptim de contaminació
c. Internalització d'externalitats
d. Pigou i la tributació verda
e. Coase i el mercat de drets d'emissió
f. Pagament per serveis ambientals
Lectura Bàsica: Martínez Alier i Roca Pàg. 131-230.
Lectures complementàries: Martínez i Kosoy 2007; Puig i Freire 2007; Romero 1997: 29-50.
2. Valoració monetària i ambient
a. Valor ecològic i valor econòmic
b. Famílies de mètodes de valoració econòmica
c. Valor econòmic total
d. Taxa de descompte
Lectura Bàsica: Martínez Alier i Roca Pàg. 231-328.
Lectures complementàries: Agüero et al. 2005; Romero 1997: 51-76.
3. Anàlisi cost - benefici
a. Democràcia econòmica i política
b. Teorema d'impossibilitat d'Arrow
c. Criteri de compensació de Kaldor-Hicks
d. Relació entre eficiència i equitat
e. Risc, incertesa i irreversibilitat
Lectura Bàsica: Martínez Alier i Roca Pàg. 231-328.
Lectures complementàries: Munda 1996.
4. Avaluació multi-criteri
a. Fonaments metodològics (racionalitat substantiva i procedimental, complexitat i ciència post-normal).
b. Estructuració d'un problema multi-criteri (alternatives i criteris, ponderació dels criteris).
c. Principals enfocaments de multi-criteri discret (Enfocament de la utilitat, MAUT; Mètodes de superació; NAIADE).
d. exemples
Lectura Bàsica: Munda 2004.
Lectures complementàries: Falconí i Burbano 2004.
5. Propietat i accés als recursos naturals
a. Tipologia de drets de propietat i la seva relació amb la gestió de recursos naturals
b. Governança dels comuns: teoria i exemples. La tragèdia dels comuns d'Hardin
c. Processos d'accés i exclusió als recursos naturals
d. Exemples: els comuns globals (mar i atmosfera), biopirateria, land-grabbing
Lectura bàsica: Martínez Alier i Roca Pàg. 431-434.
Lectures complementàries: Aguilera 1992; GRAIN 2014.
6. Anàlisi dels recursos no renovables
a. Base de recursos i reserves
b. La corba d'Hubbert
c. La regla d'Hotelling: sender òptim d'extracció de recursos
d. Backstop technologies
e. La regla d'El Serafy
f. EROI o taxa de retorn energètic sobre la inversió en energia
g. Energia nuclear, residus, temps i descompte
Lectura Bàsica: Martínez Alier i Roca Pàg. 110-118, 382-417.
Lectures complementàries: Romero 1997: 77-102; Espinoza et al., 2019.
7. Anàlisi dels recursos renovables
a. Rendiment sostenible. Models biològics vs econòmics
b. Economia forestal: torn forestal tècnic; la regla de Faustmann; serveis ambientals de bosc
c. Economia de la pesca: model biològic i model econòmic
Lectura Bàsica: Martínez Alier i Roca Pàg. 418-458.
Lectures complementàries: Romero 1997: 103-159.
1. Lliçó magistral
El professor realitzarà una conceptualització analítica i una síntesi actualitzada de cada un dels temes d’estudi mostrats a les unitats didàctiques. L’objectiu d’aquesta activitat és facilitar la transmissió de coneixements i la motivació per a l’anàlisi de la relació entre l’activitat humana i el medi ambient, que s’enfoquen per tal de potenciar un aprenentatge actiu i cooperatiu.
2. Sessions pràctiques
S’estructuren en tres tipus d’activitats:1) exercici i exemples d'escriptura científica; 2) recerca, interpretació i anàlisi de variables econòmiques i la seva relació amb el medi; i 3) presentació dels resultats del treball en grup. Amb aquestes activitats els estudiants no només consolidaran els coneixements apresos a les classes magistrals però aprendran a fer recerca individual i en grup, a analitzar la informació, sintetitzar-la i defendre-la i discutir-la.
3. Sortida de camp
Visita a alguna instal·lació d'una institució que destaqui per la seva gestió integral en l'àmbit de la producció i/o de la gestió de residus.
4. Tutories
El procés d’aprenentatge i adquisició de competències serà supervisat pel professor a través de tutories individuals i/o de grup. El professor de l’assignatura estarà a disposició dels alumnes per a resoldre els dubtes i seguir l’evolució de l’esmentat procés d’aprenentatge i adquisició de competències de l’alumnat.
5. Campus Virtual de l’assignatura
En l’ensenyament presencial el Campus Virtual és una eina útil, a fi queels estudiants tinguin un espai complementari on puguin accedir a diferents tipus de materials que el docent consideri bàsics per avançar en el procés d’aprenentatge de l’assignatura. Per accedir-hi només heu d’anar a la pàgina web de la UAB i allà hi trobareu l’enllaç (http://www.uab.es/interactiva/default.htm), o be directament a la pàgina web del campus virtual (https://cv2008.uab.cat/).
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals | 45 | 1,8 | 1, 3, 8, 9, 11, 15 |
Pràctiques d'aula 1a part: Activitats varies, exercicis, recerca de dades, debats | 9 | 0,36 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
Pràctiques d'aula 2a part: desenvolupament treball multicriteri | 9 | 0,36 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
Sortida de camp | 4 | 0,16 | 8, 9, 10, 11, 14 |
Tipus: Supervisades | |||
Pràctiques: preparació pràctiques seguint pauta del professor | 30 | 1,2 | 1, 2, 9 |
Tutories | 10 | 0,4 | |
Tipus: Autònomes | |||
Cerca d'informació | 12 | 0,48 | 2, 13, 14 |
Lectura i estudi teoria | 52 | 2,08 | 2, 13 |
Preparació pràctiques | 23 | 0,92 | 2, 12, 13, 14 |
L'avaluació de l'assignatura es basarà en l'avaluació contínua del procés d'adquisició de coneixements i competències per part de l'alumnat.
L'avaluació de la primera part és la següent:
L'avaluació de la segona part és la següent:
Per a fer mitjana de les diferents proves de l'avaluació contínua s'ha de tenir un mínim d'un 3 sobre 10 a cada prova.
Els alumnes i les alumnes que hagin suspès l'avaluació contínua amb una nota entre 3,5 i 4,9 tindran dret a un examen final teòric. Per poder presentar-se a la recuperació l'estudiant ha d'haver estat avaluada en un conjunt d'activitats amb un pes que sigui com a mínim 2/3 de la qualificació total de l'assignatura
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Assaig en grup (part 2) | 25% | 14 | 0,56 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
Examen (part 1) | 37,5% | 2 | 0,08 | 1, 2, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15 |
Examen (part 2) | 25% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
Treball en grup (part 1) | 12,5% | 13 | 0,52 | 1, 2, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
(en negreta la bàsica)
Blanco, J.M. (2008) Economía. Teoría y práctica. 5ª ed. MC Graw Hill.
Common, M., Stagl, S. (2008) Introducción a la Economía Ecológica, Ed. Reverté.
Krugman, P., Wells R., Olney, M.L. (2012) Fundamentos de economía, 3 ed. Ed. Reverté.
Martínez Alier, J., Roca, J. (2013). Economía ecológica y política ambiental, Fondo de Cultura Económica, México, 639 p. Biblioteca CC.SS. E17.80 Mar, Biblioteca Ciencias 504.03 Mar
Munda, G. (1996): “Cost-benefit analysis in integrated environmental assessment: some methodological issues”, Ecological Economics, Vol. 19: 157-168. http://dx.doi.org/10.1016/0921-8009(96)00048-1
Romero, C. (1997). Economía de los recursos ambientales y naturales, Alianza , Madrid, 214 p.
Samuelson, P., Nordhaus, W. (2005) Economía 18a. Edició, Mc. Graw Hill.
Agüero, A.A., Carral, M., Sauad, J.J., Yazlle, L.L. (2005): “Aplicación del método de valoración contingente en la evaluación del sistema de gestión de residuos sólidos domiciliarios en la ciudad de Salta, Argentina”, Revista Iberoamericana de Economía Ecológica, Vol. 2: 37-44. Versión electrónica disponibleen http://redibec.org/wp-content/uploads/2017/03/rev2_04_2005.pdf
Aguilera, F. (2008). La nueva economía del agua. Los libros de la Catarata, Madrid, 160 p. Biblioteca CC.SS. E17.60 Agu
Aguilera, F. (1992): “El fin de la tragedia de los comunes”, Ecología Política, Nro. 3: 137-145. Disponible online en http://www.ecologiapolitica.info/novaweb2/wp-content/uploads/2015/12/3.pdf
Azqueta, D. (2002). Introducción a la Economía Ambiental, McGraw Hill Profesional, Madrid, 420 p. Biblioteca CC.SS. E17.80 Azq. Biblioteca Ciencias 504.03 Azq
Carpintero, O. (2005). El metabolismo de la economía española. Recursos naturales y huella ecológica (1955 – 2000). Fundación César Manrique, Lanzarote, 636 p. Libro completo disponible en:http://www.fcmanrique.org/recursos/publicacion/elmetabolismo.pdf
Espinoza, V.S., Fontalvo, J., Martí-Herrero, J., Ramírez, P., Capellán-Pérez, I. (2019): “Future oil extraction in Ecuador using a Hubbert approach”, Energy, Vol. 182: 520-534. Disponible en http://sci-hub.tw/10.1016/j.energy.2019.06.061
Falconí, F., Burbano, R. (2004). Instrumentos económicos para la gestión ambiental: decisiones monocriteriales versus decisiones multicriteriales. Revista Iberoamericana de Economía Ecológica, Vol. 1: 11-20. Versión electrónica disponible en http://www.redibec.org/ccount/click.php?id=2
GRAIN (2014): Hambrientos de tierra: los pueblos indígenas y campesinos alimentan al mundo con menos de un cuarto de la tierra agrícola mundial. Disponible online en https://www.grain.org/es/article/entries/4956-hambrientos-de-tierra-los-pueblos-indigenas-y-campesinos-alimentan-al-mundo-con-menos-de-un-cuarto-de-la-tierra-agricola-mundial
Jacobs, M. (1997). La economía verde. Icaria Editorial, Barcelona, 431 p. Biblioteca CC.SS E17.80 Jac
Madrid, C., Velázquez, E. (2008). El metabolismo hídrico y los flujos de agua virtual. Una aplicación al sector hortofrutícola de Andalucía (España).Revista Iberoamericana de Economía Ecológica, Vol. 8: 29-47. Versión electrónica disponible en http://www.redibec.org/ccount/click.php?id=46
Martinez Alier, J., (2005). El ecologismo de los pobres. Un estudio de conflictos ecológicos y lenguajes de valoración, Icaria, Barcelona. Biblioteca CC.SS. E17.01 Mar, Biblioteca Ciencias 504.03 Mar
Martínez Tuna, M., Kosoy daroqui, N. (2007). Compensaciones monetarias y conservación de bosques. Pagos por servicios ambientales y pobreza en una comunidad rural en Honduras. Revista Iberoamericana de Economía Ecológica, Vol. 6: 40-51. Versión electrónica disponible en http://www.redibec.org/ccount/click.php?id=33
Munda,G. (2004). Métodos y procesos multicriterio para la evaluación social de las políticas públicas. Revista Iberoamericana de Economía Ecológica, Vol. 1: 31-45. Versión electrónica disponible en http://www.redibec.org/ccount/click.php?id=46
Pearce, D., Turner, K. (1995). Economía de los recursos naturales y del medio ambiente. Colegio de Economistas de Madrid Celeste, 448 p. Biblioteca CC.SS. E17.80 Pea, Biblioteca Ciencias 504.03 Pea
Puig, I., Freire, J. (2007): “Efectos de las políticas ambientales sobre la competitividad”, Revista Iberoamericana de Economía Ecológica, Vol. 6: 52-61. Versión electrónica disponible en http://redibec.org/wp-content/uploads/2017/03/rev6_04.pdf
Ramos-Martin, J. (2001): “De Kyoto a Marrakech: historia de una flexibilización anunciada”, Ecología Política 22: 45-56. Versión electrónica disponible en http://www.ecologiapolitica.info/ep/22.pdf
Ramos-Martin, J. (2004). La perspectiva biofísica de la relació home-natura: Economia Ecològica, en J. Valdivielso (Ed.), Les dimensions socials de la crisi ecològica, Edicions UIB, Palma de Mallorca, 316 p. Biblioteca CC.SS E17.01 Dim
No es necessita cap programari específic.