Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2501915 Ciències Ambientals | OT | 4 | 1 |
No hi ha prerequisits acadèmics.
L’assignatura vol familiaritzar els/les estudiants amb els principals actors, interessos i institucions presents a la política internacional i global del medi ambient. Això significa prestar atenció a:
1) el funcionament general del sistema internacional (la qual cosa inclou una ràpida familiarització amb la disciplina de les Relacions Internacionals);
2) els principals actors i forces polítiques de l’esfera internacional rellevants per a les qüestions mediambientals;
3) la pauta d’anàlisi que explica com es produeixen les interaccions entre aquests actors, com evoluciona l’entorn del sistema i com els actors s’adapten a l’evolució;
4) les regles, règims i normes establertes per tal de facilitar la cooperació ambiental, amb una especial consideració a la dinàmica present a les negociacions mediambientals internacionals i globals;
5) les institucions – en un sentit no necessàriament formal- internacionals que s’han creat per aplicar aquestes regles, normes i règims; i
6) alguns dels principals factors i problemes vinculats a problemàtiques mediambientals generadores de conflictes internacionals, amb particular atenció als conflictes susceptibles d’esdevenir virulents.
Al final del curs els estudiants estaran familiaritzats amb les eines analítiques bàsiques i empíriques de la política ambiental internacional. Més concretament, en primer lloc, els estudiants desenvoluparan una comprensió crítica de les àrees clau de la política ambiental internacional, en termes dels resultats de les negociacions, els objectius dels actors, els seus motius, els recursos que són capaços de mobilitzar, les aliances i els interessos. en joc. A més, el curs també ajuda els estudiants a desenvolupar la capacitat d'entendre, discutir i utilitzar alguns dels enfocaments analítics i conceptuals més rellevants per a l'estudi de la política ambiental internacional, que sovint són variacions específiques d'enfocaments més amplis de la governança global de manera més general.
Bloc 1
El bloc 1 revisa l'agenda, els actors i les conseqüències de les 4 grans conferències de l'ONU sobre el medi ambient, a saber, la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Humà (Estocolm, 1972), la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament (Rio, 1992), la Cimera Mundial sobre Desenvolupament Sostenible (Johannesburg, 2002) i la Conferència de les Nacions Unides sobre el Desenvolupament Sostenible (Rio+20, 2012), entenent que són (especialment les dues primeres) bones il·lustracions de diferents fases de la política ambiental internacional.
Bloc 2
El bloc 2 explora les causes, les conseqüències i el disseny dels règims internacionals sobre el medi ambient. Quan sorgeixen els règims per gestionar els problemes ambientals, quines funcions fan i quines conseqüències poden tenir? Quan es pot esperar que tinguin un impacte o, alternativament, que es mantinguin com a acords de lletra morta? Què en pensenles diferents escoles de pensament IR sobre això? Aquest bloc també aborda el debat sobre la necessitat de construir una Organització Ambiental Mundial. Quins països han estat a favor i en contra d'una OIG sobre medi ambient? Quins serien els motius a favor i en contra de la creació d'una Organització Mundial del Medi Ambient? Quines són les característiques clau de les diferents propostes en un WEO? Com contribuiria cadascun d'ells a millorar la governança ambiental mundial?
Bloc 3
El bloc 3 és un qui és qui de la política ambiental internacional. Prestem atenció als diferents actors, els seus recursos, els seus rols i la seva influència en la política ambiental internacional. Més concretament, ens fixem en:
-Estats. Poder, poders i poders emergents.
-Organitzacions no governamentals. Veu i accés.
-Empreses i administracions privades
-Governs subnacionals/locals, xarxes transgovernamentals
-la Unió Europea
Bloc 4
El bloc 4 presta atenció a les negociacions específiques de la política ambiental internacional. Algunes de les negociacions a les quals podem prestar atenció són les següents:
-Canvi climàtic
-Ozó
-Pluja àcida
-Biodiversitat
-Comerç internacional d'OGM
-Desertificació
-Balenes
-Sistema del Tractat Antàrtic
Vegi's el quadre.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals | 30 | 1,2 | 2, 3, 7, 8, 9 |
Problemes d'aula | 19,5 | 0,78 | 1, 3, 15 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories al despatx en grups petits (treball) | 4,5 | 0,18 | 1, 3, 8, 13, 14, 15 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi autònom | 50 | 2 | 1, 2, 3, 7, 8, 9, 10, 11, 13 |
Treball autònom per a la preparació del treball escrit | 40 | 1,6 |
L’avaluació combinarà un examen parcial no memorístic (20% de la nota), un examen final també no memorístic (40% de la nota) i un treball pràctic (40% de la nota). Aquest treball s’elaborarà en grup (màxim tres persones) i versarà sobre algun aspecte de les negociacions que tindran lloc a la Conferència de les Parts del Conveni Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. A classe es farà un seguiment detallat d’aquestes negociacions.
Si un dels exàmens, o tots dos, queda per sota del 5, es podrà recuperar en una prova de recuperació, sempre i quan l'estudiant interessat s'hagi avaluat prèviament d'activitats d'avaluació que equivalguin a un mínim del 60% de la nota final.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen final no memorístic | 40% | 3 | 0,12 | 2, 3, 6, 7, 8, 9, 10, 15 |
Examen parcial no memorístic | 20% | 3 | 0,12 | 2, 3, 6, 7, 8, 9, 10, 15 |
Treball sobre les negociacions internacionals del clima(en grups de màxim 3 persones) | 40% | 0 | 0 | 1, 4, 5, 11, 12, 13, 14 |
Cap programari en particular.