Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2502443 Psicologia | FB | 1 | 1 |
Fonaments de Psicobiologia I és una assignatura de formació bàsica i obligatòria del Grau de Psicologia de la UAB.
L’assignatura pretén proporcionar els coneixements necessaris de fisiologia de la neurona i de neuroquímica per, posteriorment i en successives assignatures de l'àrea de Psicobiologia, poder estudiar les relacions entre els diferents processos conductuals i el seu substrat biològic. Ens proposem que en finalitzar l’assignatura els/les estudiants puguin entendre i utilitzar correctament la terminologia pròpia de l’assignatura i demostrar coneixement de:
1. Les característiques principals de les neurones i les cèl.lules glials.
2. Les característiques de l’impuls nerviós i la seva conducció.
3. Les característiques de la transmissió sinàptica i les substàncies transmissores.
Tema 1. Les Cèl·lules del Sistema Nerviós.
Tema 2. Excitabilitat i Conductivitat Neuronal.
Tema 3. Transmissió Sinàptica.
Tema 4. Substàncies Transmissores.
Activitat dirigida:
Els continguts de l’assignatura es treballaran en sessions de tot el grup de matrícula i en sessions amb grups més reduïts:
- Grup sencer (1/1): amb tot el grup de matrícula es faran sessions setmanals, virtuals i/o presencials, on s’explicaran i treballaran els continguts de l’assignatura.
- Grup partits: sessions presencials amb grups reduïts (1/2 o 1/4 del grup de matrícula) per treballar a través de diferents activitats, com la resolució de problemes o la realització d'exercicis pràctics, els principals continguts de l’assignatura.
Activitat supervisada:
- Sessions de resolució de dubtes amb el/la professor/a de forma individual i/o en grups petits.
Activitat autònoma:
- Recerca de documentació i preparació del material bàsic i complementari de l’assignatura (materials d’estudi disponibles a través del campus virtual, manuals de l’assignatura, monografies i articles).
- Exercicis d’autoavaluació.
- Preparació d’una part del temari corresponent als neurotransmissors.
- Estudi de conceptes bàsics de l’assignatura (realització de guions, mapes conceptuals, síntesis, etc.).
Nota: La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries. L’equip docent detallarà a través de l’aula moodle oel mitjà de comunicació habitual el format presencial o virtual/on-line de les diferents activitats dirigides i d’avaluació, tenint en compte les indicacions de la facultat en funció del que permeti la situació sanitària.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Sessions de pràctiques d'aula, 1/2 del grup | 16 | 0,64 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
Sessions de pràctiques de laboratori, 1/4 del grup | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
Sessions en grup sencer | 31,5 | 1,26 | 1, 2, 3, 4, 5 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories de seguiment individualitzat i/o en grup petit | 11 | 0,44 | 1, 2, 3, 4, 5 |
Tipus: Autònomes | |||
Cerca de documentació en revistes, llibres i internet | 10,5 | 0,42 | 1, 2, 3, 4, 5, 7 |
Estudi | 53,5 | 2,14 | 1, 2, 3, 4, 5 |
Exercicis autoavaluació | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 5 |
Lectura de texts, monografies i articles | 10 | 0,4 | 5 |
Preparació de part de temari corresponent al tema de Neurotransmissors | 9 | 0,36 | 3, 5 |
L’avaluació de l’assignatura és contínua i es durà a terme mitjançant la realització de 3 evidències d'aprenentatge escrites i individuals. La nota final s’obtindrà a partir de la mitjana ponderada de les activitats d’avaluació realitzades:
- Evidència d'aprenentatge 1 (Ev1)
- Evidència d’aprenentatge 2 (Ev2)
- Evidència d'aprenentatge 3 (Ev3)
L'assignatura es considera superada a partir d'una nota final de 5 punts sobre 10.
Recuperació:
- Per tal que l’alumnat pugui optar a la recuperació́, cal que:
- Prova de recuperació:
“No avaluable”:
- L’alumnat que hagi lliurat evidències d’aprenentatge amb un pes igual o superior a 4 punts (40%) no podrà constar en actes com a “no avaluable”.
No es preveu que l’estudiant de 2ª o posterior matrícula s'avalui mitjançant una única prova de síntesi no recuperable.
A continuació trobareu l'enllaç a les pautes d'avaluació de la facultat: Pautes d’avaluació de les titulacions de la Facultat de Psicologia
Seguint les recomanacions de la facultat, l'estudiant que ho requereixi podrà sol·licitar durant els exàmens l'assistència d'algun professor per demanar-li dubtes de traducció. En cas que l'estudiant tingui dificultats per entendre els enunciats d'examen escrits en català a causa de motius com ara està fent una estada a la UAB a través d'un programa d'intercanvi o portar menys d'un any residint a Catalunya, pot demanar que l'examen sigui traduït al castellà sempre que s'adreci formalment per escrit al coordinador de l'equip docent i ho faci com a màxim la setmana 4 del curs.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Evidència aprenentatge 1 | 30% | 1 | 0,04 | 1, 2, 4 |
Evidència aprenentatge 2 | 20% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 7 |
Evidència aprenentatge 3 | 50% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
Bibliografia bàsica
Mark F. Bear, Barry W. Connors, Michael A. Paradiso (2016) Neurociencia:Explorando el cerebro, 4a edición. Barcelona: Wolters Kluwer.
Neil R. Carlson (2018). Fisiología de la conducta, 12 a edición. Madrid: Pearson Educación. (Tema 1, Tema 2, Tema 3 i Tema 4. Capítulo 2. Estructura y funciones de las células del sistema nervioso). (Accés online a través biblioteca UAB)
Neil R. Carlson (2017). Physiology of behavior, 12 ed. Pearson (Accés online a través biblioteca UAB)
Juan Antonio García-Porrero Pérez, Juan Mario Hurlé González (2015). Neuroanatomía Humana. Madrid: Editorial Médica Panamericana. (Tema 1: Capítulo 1: componentes celulares y organización funcional del tejido nervioso).
Eric J. Nestler, Steven E. Hyman, David M. Holtzman, Robert C. Malenka (2017). Neurofarmacología molecular. Fundamentos de neurociencia clínica, 3e. Madrid: McGraw-Hill/Interamericana de España. (Tema 3 i Tema 4. Parte I: Fundamentos de Neurofarmacología, Parte II: Sustratos Neurales de la acción farmacológica).
Dale Purves,George J. Augustine, David Fitzpatrick, William C. Hall, Anthony-Samuel LaMantia, James O. McNamara, S. Mark Williams, 5 a edición (2015). Neurociencia. Madrid: Medica Panamericana. (Capítulo Tema 1: 1 Estudio del sistema nervioso. Tema 2, Tema 3 i Tema 4: Unidad I. Señalización neural).
Dale Purves,George J. Augustine, David Fitzpatrick, William C. Hall, Anthony-Samuel LaMantia, James O. McNamara, S. Mark Williams, 6 a edición (2015). Neuroscience. New York: Oxford University Press
Diego Redolar Ripoll (2018) Psicobiología. Madrid: Panamericana. (Tema 2: Capítulo 7: Potencialde reposo y potencial de acción).
Bibliografia complementària
Águeda del Abril, Ángel A. Caminero, Emilio Ambrosio, Carmen García, Mª Rosario de Blas, Juan M. de Pablo (2009) Fundamentos de Psicobiología. Madrid. Sanz y Torres.
Duane E. Haines, Gregiry A. Mihailoff (2019). Principios de neurociencia: aplicaciones básicas y clínicas. Elsevier (Accés online a través de la biblioteca UAB)
James W Kalat (2004) Psicología Biológica. Madrid: Thomson Paraninfo.
Bryan Kolb, Ian Whishaw (2002) Cerebro y Conducta. Una Introducción. Madrid: McGraw-Hill/Interamericana.
John P.J. Pinel (2007) Biopsicología. Madrid: Pearson Educación.
Mark R. Rosenzweig, S. Marc Breedlove, Neil V. Watson, N.V. (2005) Psicobiología. Una introducción a la Neurociencia Conductual, Cognitiva y Clínica. Barcelona: Ariel
Stephen M. Stahl (2014) Psicofarmacología esencial de Stahl: bases neurocientíficas y aplicaciones prácticas. Madrid: Aula médica, Formación en Salud. (Tema 4).
SimNeuron (disponible a les aules AI31 a AI35)