Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2502443 Psicologia | OB | 3 | 2 |
Aquesta assignatura no té prerrequisits.
Aquesta assignatura té com objectiu introduir l’estudiant a l’estudi del pensament i del llenguatge des d’una perspectiva cognitiva. S’analitzaran les característiques de les tasques cognitives de classificació i estructuració de la informació, del raonament, de la presa de decisions i de la resolució de problemes, també es proporcionaran recursos per a la millora del pensament i s’identificaran mètodes d’intervenció. D’altra banda, s’explicaran els processos cognitius que estan implicats en l’ús del llenguatge en les seves diferents vessants (comprensió, producció) així com en les seves diferents funcions (comunicació i representació) i es presentaran les diverses perspectives teòriques sobre l’origen (filogenètic i ontogenètic) del llenguatge, així com alguns trastorns del llenguatge rellevants en la discussió sobre aquests marcs teòrics.
Bloc temàtic Llenguatge:
Tema 1. Com entenem el llenguatge des de la Psicologia Cognitiva
Tema 2. Processament del llenguatge
Tema 3. Aproximacions teòriques a la psicolingüística
Bloc temàtic Pensament:
Tema 0. Aspectes Fonamentals
Tema 1. Judici i presa de decisions
Tema 2. Processos Inductius
Tema 3. Raonament Deductiu
En aquesta assignatura proposem diferents activitats basades en metodologies d’aprenentatge actiu centrades en l’estudiant. D’aquesta forma es perfila un plantejament “híbrid” en el que combinem tècniques didàctiques tradicionals amb altres recursos encaminats a fomentar l’aprenentatge significatiu i cooperatiu.
Nota: La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries. L’equip docent detallarà a través de l’aula moodle o el mitjà de comunicació habitual el format presencial o virtual/on-line de les diferents activitats dirigides i d’avaluació, tenint en compte les indicacions de la facultat en funció del que permeti la situació sanitària.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
D1. Classes teòrico-pràctiques (Grup 1/1) | 36 | 1,44 | 1, 2, 5, 7, 8, 9, 11, 12 |
D2. Pràctiques en grup petit (1/4) i en grup mig (1/2) | 20 | 0,8 | 1, 2, 5, 6, 7, 12, 13, 16, 17, 18 |
Tipus: Supervisades | |||
S1. Exercicis autoavaluatius | 20 | 0,8 | 1, 5, 7, 8, 12 |
S2. Tutories | 10 | 0,4 | 1, 2, 5, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 16, 17 |
Tipus: Autònomes | |||
A1. Lectura, estudi i autoaprenentatge | 115 | 4,6 | 1, 2, 5, 7, 8, 9, 11, 12 |
A2. Recerca d'informació | 10 | 0,4 | 1 |
A3. Elaboració de documents | 10 | 0,4 | 13 |
L'avaluació d'aquesta assignatura es realitza de forma continuada. L'avaluació té una clara funció formativa.
Les competències d’aquesta assignatura seran avaluades mitjançant: informes individuals, de grup, i proves escrites.
Les evidències d’aprenentatge que haurà de lliurar l‘estudiant faran referència als continguts i competències treballats en les classes teòrico-pràctiques, i a les competències treballades a pràctiques.
El sistema d’avaluació s’organitza en 4 evidències, cada una de les quals tindrà assignat un pes específic en la qualificació final:
Evidència 1: Informe de pràctiques de pensament (15%) (4 sessions de les que 3 són avaluatives). Els informes són individuals o en grup depenent de la pràctica.
Evidència 2: Prova escrita de pensament (35%) (1er periode avaluatiu)
Evidència 3: Informe de pràctiques llenguatge (15%) (4 sessions avaluatives). Els informes són individuals.
Evidència 4: Prova escrita de llenguatge (35%) (2on periode avaluatiu)
Assignatura superada:
L’assignatura està superada quan l’estudiant obté una nota igual o superior a 5 i té superades almenys dues de les quatre evidències d'aprenentatge programades.
En cas de no assolir aquests requisits (no haver superat com a mínim dues de les quatre evidències) la nota màxima que es pot obtenir és de 4 punts.
Recuperació:
L'estudiant podrà optar a recuperació si (a) al llarg de l'avaluació continuada ha realitzat evidències amb un pes igual o superior a dos terceres parts de la qualificació total de l'assignatura, i (b) al final del procés d'avaluació continuada té una nota igual o superiora 3,5 punts i menor de 5 punts.
L'equip docent de l'assignatura decidirà, en funció de les evidències no superades de cada estudiant, quina o quines li cal recuperar.
La recuperació consistirà en una prova (o diverses proves en cas de recuperació de diverses evidències) per demostrar que es tenen els continguts mínims que calen per aprovar l'assignatura. La qualificació obtinguda a la prova de recuperació substituirà a la de la prova escrita recuperada. La nota final de l’assignatura es recalcularà a partir d’aquesta/es nota/es.
La nota màxima que es pot obtenir en l'assignatura, en cas de superar la recuperació, serà Aprovat (5).
Assignatura 'no avaluable': Un/a estudiant que hagi lliurat evidències d’aprenentatge amb un pes igual o superior a 4 punts (40%) no podrà constar en actes com a “no avaluable”.
Alumnes de segona matricula: Aquesta assignatura no preveu cap prova de síntesi per als alumnes de segona matricula, o més.
Enllaç a les pautes d'avaluació de la facultat: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
EV1. Informes de pràctiques del bloc temàtic de pensament | 15% | 0 | 0 | 1, 3, 4, 5, 6, 13, 17, 18 |
EV2. Prova escrita del bloc temàtic de pensament | 35% | 2 | 0,08 | 1, 2, 5, 8, 10, 14, 15, 19 |
EV3. Informes de pràctiques del bloc temàtic de llenguatge | 15% | 0 | 0 | 2, 3, 7, 12, 16, 18, 19 |
EV4. Prova escrita del bloc temàtic de llenguatge | 35% | 2 | 0,08 | 7, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 16, 19 |
Bibliografia fonamental:
Manktelow, K. (2012). Thinking and reasoning: An introduction to the psychology of reason, judgement and decision making. Psychology Press.
Soler, O. (coord.) (2006). Psicologia del Llenguatge. Barcelona: EdiUOC.
Bibliografia complementària:
Belinchón, M., Igoa, J.M. y Rivière, A. (1996). Psicología del lenguaje: Investigación y Teoría. Madrid: Trotta.
Berko, J. y Bernstein, N. (1999). Psicolingüística. Madrid: McGraw-Hill.
Bruning, R.H., Schraw, G.J., Norby, M.N. y Ronning, R.R. (2005). Psicología cognitiva y de la instrucción. Madrid: Prentice Hall.
Carreiras, M. (1997). Descubriendo y procesando el lenguaje. Madrid: Trotta.
Carretero, M. y Asensio, M. (coords.) (2004). Psicología del pensamiento. Madrid: Alianza Editorial.
Carroll, D. W. (2006) Psicología del lenguaje. Madrid: Thomson-Paraninfo (Trad. de l’original: Psychology of Language).
Cortès-Colomé, M. (2016). Psicología de la comunicación lingüística. Madrid: Síntesis.
Costa, A. (2017). El cerebro bilingüe. La neurociencia del lenguaje. Barcelona: Debate.
Cuetos, F., González, J., y de Vega, M. (2015). Psicología del lenguaje. Madrid: Editorial Médica Panamericana.
DeBono, E. (1997). Aprende a pensar por ti mismo. Barcelona: Paidós.
Espino Morales, O.G. (2004). Pensamiento y razonamiento. Madrid: Pirámide.
Fernández, J., Pintanel, M., Chamarro, A. (2008, 2a ed.) Manual de Psicologia del pensament. Bellaterra, Barcelona: Servei de Publicacions, Universitat Autònoma de Barcelona.
Gabucio, F. (coord.) (2005). Psicología del pensamiento. Barcelona: Ediuoc.
Garnham, A. i Oakhill, J. (1996). Manual de Psicología del Pensamiento. Barcelona: Paidós.
Harley, T.A. (2013). Psicología del lenguaje. McGraw-Hill (Trad. i Ed. revisada de l’original: Psychology of Language).
Harley, T. (2014). The psychology of language. From data to theory. Psychology Press.
Hillix, W.A. i Rumbaugh, D. (2003). Animal bodies,human minds. Ape, dolphin, and Parrot language skills. Dordrecht: Kluwer.
Kahneman, D. (2012). Pensar rápido, pensar despacio. Barcelona: Debate.
Mariscal, S. i Gallo, M. P. (2014). Adquisición del lenguaje. Madrid: Síntesis.
Mayer, R.E. (1986). Pensamiento, resolución de problemas y cognición. Barcelona: Paidós.
Pinker, S.(1995). El instinto del lenguaje. Cómo crea el lenguaje la mente. Madrid: Alianza (Psicología Minor)
Pozo, J.I. (1989). Teorías cognitivas del Aprendizaje. Madrid: Morata.
Puente, A. (2003). Cognición y aprendizaje: fundamentos psicológicos. Madrid: Pirámide.
Saiz, C. (2002). Pensamiento crítico: Conceptos básicos y actividades prácticas. Madrid: Pirámide.
Serra, M. (2013). Comunicación y Lenguaje. La nueva neuropsicología cognitiva, I. Barcelona: Universitat de Barcelona.
Serra, M., Serrat, E., Solé, M. R., Bel, A. y Aparici, M. (2000). La adquisición del lenguaje. Barcelona: Ariel.
Tubau, E. (Coord.) (2005). Intuïció, raonament i control de l’acció. Barcelona: Publicacions i edicions. Universitat de Barcelona.
Vega, M. (1984). Introducción a la Psicología cognitiva. Madrid: Alianza.
Vega, M. de y Cuetos, F. (coord.) (1999). Psicolingüística del Español. Madrid: Trotta.
Les sessions virtuals es realitzaran mitjançant el programa Teams