Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2502443 Psicologia | OT | 4 | 2 |
No hi ha prerequisits.
Intervenció en Psicologia de la Salut és una assignatura optativa del Bloc A de la "Menció en Intervenció Psicològica per al Benestar i la Qualitat de Vida". S'imparteix 2n semestre de 4a curs per professores del Departament de Psicologia Clínica i de Salut especialistes en salut pública. L'assignatura aporta eines metodològiques i habilitats tècniques aplicades per a la promoció de la salut, des de perspectives de la psicologia positiva, models salutogènics i de determinants socials de la salut. A més desenvolupa àmpliament la prevenció en conductes addictives. Inclou tres blocs temàtics:
a) Bases conceptuals i metodològiques, amb èmfasis en el desenvolupament de les fortaleses humanes des de la psicologia positiva, l'aprofundiment en el concepte de benestar en contraposició a qualitat de vida, les estratègies de prevenció i promoció de la salut mental més rellevants i el disseny i avaluació de programa com a metodologia bàsica en la prevenció i promoció de la salut.
b) Habilitats per a la vida i desenvolupament de competències molt útils en prevenció i promoció de la salut com: l'entrevista motivacional, la intel·ligència emocional, l'autoestima i el Mindfulness.
c) Aplicacions de la prevenció en les conductes addictives, amb èmfasis en consum de drogues en adolescents, consum d'alcohol i addicció a noves tecnologies.
En finalitzar l’assignatura, l'estudiant serà capaç de:
BASES CONCEPTUALS i METODOLÒGIQUES
Tema 1. Psicologia positiva, qualitat de vida i benestar psicològic.
Tema 2. Prevenció i promoció en salut mental.
Tema 3. Disseny i planificació de programes de salut.
Tema 4. Avaluació de programes de salut
HABILITATS PER A LA VIDA
Tema 5: Entrevista motivacional
Tema 6. Intel·ligència emocional
Tema 7: Autoestima
Tema 8: Consciència plena (Mindfulness)
APLICACIONS EN CONDUCTES ADDICTIVES
Tema 9. Prevenció del consum de drogues
Tema 10. Intervenció precoç en els problemes relacionats amb l'alcohol
Tema 11. Addicció a noves tecnologies
La metodologia de treball combinarà tècniques didàctiques tradicionals amb metodologies més actives:
Dirigides:
Supervisades:
Autònomes:
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classe magistral | 24 | 0,96 | 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 19, 20 |
Seminaris d'anàlisis i debat | 12 | 0,48 | 1, 2, 3, 4, 8, 9, 13, 14, 16, 20, 21, 22, 23 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 12 | 0,48 | 3, 21 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi | 46 | 1,84 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 19, 20, 23 |
Lectura de textos | 20 | 0,8 | 6, 7, 10, 11, 23 |
Realització treballs | 32 | 1,28 | 1, 3, 8, 11, 13, 14, 16, 22, 23 |
A més d'aquestes indicacions pots consultar les pautes d'avaluació de la Facultat.
Les evidències d’aprenentatge
Evidència |
Descripció |
Autoria |
Pes (%) |
Format |
Via de presentació |
Temporització |
Ev1a |
Prova tipus test |
individual |
20% |
escrit |
presencial |
1er període avaluatiu |
Ev1b |
Prova tipus test |
individual |
20% |
escrit |
presencial |
2º Període avaluatiu |
Ev2 |
Defensa oral d'un article |
grup de 2 |
20% |
oral i escrit |
Presencial i Moodle |
Triar tema i setmana del total programat |
Ev3 |
Avaluació contínua |
individual |
10% |
escrit |
Presencial |
Cada setmana |
Ev4a |
Exposició-Pòster- treball grup |
grup de 3 |
10% |
Oral i escrit |
Presencial/ Moodle |
Setmanes 13 o 14 |
Ev4b |
Informe-Treball grup |
grup de 3 |
20% |
escrit |
Moodle |
Setmanes 13 o 14 |
La NOTA FINAL és la suma ponderada de totes les evidències: [(Ev1a*0,2)+ (Ev1b*0,2)+(Ev2*0,2)+(Ev3*0,1+ (Ev4a*0,1)+(Ev4b*0,2)]
Definició d’assignatura superada en l’avaluació continuada: implica la presentació mínima de 3 evidencies, sent obligatòria la presentació de la Ev1a i Ev1b, i nota final igual o superior a 5 sobre 10. En cas de no assolir aquests requisits, la nota màxima a consignar a l’expedient acadèmic serà de 4.5 punts. No es poden establir sistemes per millorar la qualificació final a l'avaluació continua.
Descripció del sistema de recuperació final:
Definició d'estudiant no-avaluable: estudiant que ha lliurat evidències amb un pes inferior al 40%.
No es preveu que l'estudiantat de 2amatrícula o posterior s'avaluï mitjançant una única prova de síntesi no recuperable.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Ev1a | 20% | 2 | 0,08 | 4, 5, 6, 7, 9, 11, 13, 16, 19, 20, 23 |
Ev1b | 20% | 2 | 0,08 | 4, 5, 6, 7, 9, 10, 13, 16, 19, 20, 23 |
Ev2 | 20% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 21, 22 |
Ev3 | 10% | 0 | 0 | 1, 4, 5, 10, 13, 20 |
Ev4a | 10% | 0 | 0 | 2, 6, 8, 14, 21, 22 |
Ev4b | 20% | 0 | 0 | 2, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 12, 13, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 23 |
Arcaya, L.A. y Subramanian, V.S. (2015). Desigualdades en salud: definiciones, conceptos y teorías. Revista Panamericana de Salud Publica 38(4), 261-271.
Anguera, M.T.,Chacón, S. y Blanco, A (2008). Evaluación de programas sociales y sanitarios. Madrid: Síntesis.
Borrell C, Díez E, Morrison J, Camprubí L. (2012). Las desigualdades en salud a nivel urbano y las medidas efectivas para reducirlas. Barcelona: Proyectos Medea e IneqCities.
Bizquerra, R. (coord.) (2012).Cómo educar las emociones? La inteligencia emocional en la infancia y adolescencia. Cuadernos Faro, Observatorio de la salud de la infancia y adolescencia. Hospital de Sant Joan de Deu.
Echeburúa, E., labrador, F.J. y Becoña, E. (2009). Adicción a las nuevas tecnologías en adolescentes y jóvenes. Madrid: Pirámide.
Forshaw, M. & Sheffield D. (2013). Health Psychology in Action. Oxford: Wiley-Blackwell.
Marks, D.F., Murray, M., Evans, B. y Vida Estacio, E. (2018) Health Psychology. Theory, Research and Practice. London: Sage. (5ª edition).
Miller, W. R., & Rollnick, S. (2009). Ten things that motivational interviewing is not. Behavioural and cognitive psychotherapy, 37(2), 129–140. https://doi.org/10.1017/S1352465809005128
Morgado, I.(2010). Emociones e inteligencia social. Barcelona: Ariel.
Monográfico (2018). The Journal of Positive Psychology. Dedicated to furthering research and promoting good practice.
Simón, V. (2015). Mindfulness: una perspectiva psicobiológica An. R. Acad. Med. Comunitat Valenciana, 16. Disponible on-line. https://www.uv.es/ramcv/2015/6_01_052_Vicente_Simon_txt.pdf
Vazquez,C. y Hervás, G. (Coords.) (2009). La ciencia del bienestar. Fundamentos de psicología positiva. Madrid: Alianza Editorial
No és necessari