Logo UAB
2022/2023

Acció Pública i Canvi Social

Codi: 102536 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2502443 Psicologia OT 4 2

Professor/a de contacte

Nom:
Mireia Faucha Hernández
Correu electrònic:
mireia.faucha@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
No
Grup íntegre en espanyol:
No

Equip docent

Juan Manuel Muñoz Justicia
Martín Mora Martínez

Prerequisits

Aquesta assignatura no té prerequisits.

Objectius

  1. Discriminar entre els principals models teòrics en l’estudi dels processos col·lectius i de l’acció col·lectiva
  2. Analitzar processos psicosocials on els moviments socials actuen com a agents de canvi de l’ordre social.
  3. Assenyalar els principals efectes de les institucions socials en l’ordenament social.

Competències

  • Analitzar les demandes i les necessitats de persones, grups o organitzacions en diferents contextos.
  • Analitzar textos científics escrits en llengua anglesa.
  • Distingir i relacionar els principis psicosocials del funcionament dels grups i de les organitzacions.
  • Mantenir una actitud favorable envers l'actualització permanent a través de l'avaluació crítica de la documentació científica, valorant-ne la procedència, situant-la en un marc epistemològic i identificant-ne i contrastant-ne les aportacions en relació amb el coneixement disciplinari disponible.
  • Reconèixer la dimensió social de l'ésser humà, considerant els factors històrics i socioculturals que intervenen en la configuració psicològica humana.
  • Utilitzar les diferents tecnologies de la informació i de la comunicació amb finalitats diverses.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar les demandes dels moviments socials des d'una perspectiva governamental.
  2. Analitzar textos científics escrits en llengua anglesa.
  3. Aplicar conceptes bàsics de l'acció col·lectiva als moviments socials contemporanis.
  4. Contrastar les necessitats socials amb les respostes institucionals a aquestes necessitats.
  5. Discriminar dimensions rellevants en l'anàlisi concreta d'una acció col·lectiva.
  6. Esquematitzar les principals orientacions en l'anàlisi dels fenòmens col·lectius.
  7. Identificar les demandes de moviments col·lectius.
  8. Identificar quins conceptes teòrics tenen més poder explicatiu per a fenòmens socials específics.
  9. Mantenir una actitud favorable envers l'actualització permanent a través de l'avaluació crítica de la documentació científica, valorant-ne la procedència, situant-la en un marc epistemològic i identificant-ne i contrastant-ne les aportacions en relació amb el coneixement disciplinari disponible.
  10. Relacionar conceptes psicosocials actuals amb fenòmens socials contemporanis.
  11. Utilitzar les diferents tecnologies de la informació i de la comunicació amb finalitats diverses.

Continguts

1.- PSICOLOGIA SOCIAL I PERSPECTIVES DE L’ACCIÓ COL·LECTIVA

  • Teories clàsiques
  • Conductes colectives i identitat social
  • Àmbits d'aplicació: Disturbis, rumors, pànic...

2.- MOVIMENTS SOCIALS: ACCIÓ COL.LECTIVA I CANVI SOCIAL

  • Concepcions/definicions de moviment social i tipus
  • Teories Organitzacionals i Polítiques: Teoria de la Mobilització de Recursos i Teoria del Procés Polític:  Organització, Sector i Indústria de Moviment Social – Estructura d’Oportunitat Política.
  • Teoria dels Nous Moviments Socials: L’enfocament constructivista d’Alberto Melucci: Novetat dels nous moviments socials - Pols i Dimensions analítiques dels moviments socials - Relació entre els moviments socials i l’ordre social.
  • Estudi de cas del “Moviment per a la igualtat i diversitat de gènere”

3.- INSTITUCIONS SOCIALS, CONTINUÏTAT DE L’ORDRE SOCIAL

  • Definicions/concepcions de Institució Social i tipus
  • El psiquiàtric. La crítica de Erving Goffman a les Institucions Totals
  • La presó. La crítica de Michel Foucault a la Institució com a dispositiu disciplinari

Metodologia

Sessions teòriques en gran grup on el docent desenvolupa elements teòrics de l’assignatura a partir de lectures prèvies.

Exposicions de lectures per part de l'alumnat

Les  sessions pràctiques es fan a través d'equips de treball que trien un tema d'activisme i el desenvolupen durant el curs. L'estratègia inclou la utilització de mitjans i plataformes virtuals i l'evidència final és la presentació pública del projecte mitjançant un audiovisual i un informe escrit.

Debats virtuals dinamitzats pels docents de discussió de temàtiques diverses.

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Anàlisi de casos pràctics 12 0,48 1, 3, 4, 5, 6, 7
Classes Teòriques 24 0,96 6, 8, 10
Tipus: Supervisades      
Debats virtuals 7 0,28 11
Tutories 15 0,6 11
Tipus: Autònomes      
Cerca de documentació 9 0,36
Elaboració de treballs en grup 15 0,6 9
Elaboració de treballs individuals 6 0,24 2, 9, 11
Estudi 30 1,2
Lectura de texts 30 1,2 2

Avaluació

Elements d’avaluació

 

Evidència d’aprenentatge 1: Informe grupal del cas pràctic.

Aquesta evidència suposa un 30% de la nota total de l'assignatura.

Data: segon període avaluatiu

 

Evidència d’aprenentatge 2a: Prova escrita individual sobre 1a part dels continguts teòrics.

Aquesta evidència suposa un 35% de la nota total de l'assignatura.

Data: primer període avaluatiu

 

Evidència d’aprenentatge 2b: Prova escrita individual sobre 2a part dels continguts teòrics.

Aquesta evidència suposa un 35% de la nota total de l'assignatura.

Data: segon període avaluatiu

 

L'estudiant que lliuri evidències d'aprenentatge amb un pes igual o superior a 40% no podrà constar com a "no avaluable"

Definició d'assignatura superada: haver obtingut un total d'almenys 5 punts en l'avaluació continuada.

Recuperació final: pot optar l'alumnat que al llarg de l'avaluació continuada hagi realitzat evidències amb un pes igual o major a 2/3 de la qualificació total i hagi obtingut una nota inferior a 5 punts i major o igual a 3.5 punts. El criteri d'assignatura superada serà el mateix que per l'avaluació continuada, substituint només les notes de la/es evidència/es recuperada/es. La nota màxima no podrà ser superior a 5, exceptuant les i els estudiants que no s'hagin pogut presentar per motius justificats (l'equip docent avaluarà aquests casos). La prova de recuperació inclourà les evidències 2a i 2b. 

També podran presentar-se a recuperació els qui per motius justificatsno hagin pogut presentar-se a l'avaluació de les evidències 2a i/o 2b.

No es preveu que l’alumnat de 2ª o posterior matrícula s'avalui mitjançant una única prova de síntesi no recuperable.

Pautes d'avaluació de la facultat: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
EV1. Informe grupal cas pràctic 30 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 11
EV2a: Prova escrita teoria 35 1 0,04 5, 6, 8, 10
EV2b: Prova escrita teoria 35 1 0,04 5, 6, 8, 10

Bibliografia

Casquette,J. (1998). Política, cultura y movimientos sociales. Bilbao: Bakeatz.

Douglas, Mary (1996). ¿Cómo piensan las instituciones? Madrid: Alianza.
 
Foucault, Michel (2012). Vigilar y castigar: nacimiento de la prisión. Madrid: Biblioteca Nueva.
 
Gaceran, Montserrat (2009). Deseo y Libertad una Investigacion Sobre los Presupuestos de la Accion Colectiva - en Fnac.es. Madrid: Traficantes de Sueños. Recuperado a partir de http://www.traficantes.net/libros/deseo-y-libertad
 
Hess, Charlotte, & Ostrom, Elinor (Eds.). (2016). Los bienes comunes del conocimiento. Traficantes de Sueños.
 
Javaloy, Federico, Rodríguez, Álvaro.; & Espelt, Esteve (2013). Comportamiento colectivo y movimientos sociales : un enfoque psicosocial. Madrid: Prentice Hall.
 
Laraña Rodríguez-Cabello, Enrique (1999). La construcción de los movimientos sociales. Madrid: Alianza Editorial.
 
Monferrer, Jordi M.(2003). La construcción de la protesta en el movimiento gay español: la Ley de Peligrosidad Social (1970) como factor precipitante de la acción colectiva. Reis. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, (102), 171-204.
 

Programari

-