Continguts
Part I. Prolegòmens i precedents
- Activitat econòmica. Pensament econòmic: com es va conformant. Evolució del concepte de Ciència Econòmica: Economia pairal, Economia política i Economia. Grans escoles del pensament econòmic. El mètode a la Ciència Econòmica.
- Les primeres escoles del pensament econòmic. Pre-científiques: els filòsofs grecs, els escolàstics, l'escola de Salamanca, el mercantilisme. Primers passos cap al cientificisme: la fisiocràcia —Quesnay, Turgot—, els pre-clàssics —Petty, Law, Cantillon.
Part II. L'Escola clàssica
Els autors
- Adam Smith: The Theory of Moral Sentiments i The Wealth of Nations. Thomas R. Malthus: Essay on Population.
- David Ricardo: Principles of Political Economy and Taxation. J. Stuart Mill: Principles of Political Economy. Karl Marx: Das Kapital.
Ressenya de temes rellevants
- Teoria quantitativa del diner. Els precedents: l'Escola de Salamanca, John Law i la bombolla financera de 1720. Smith i Marx sobre l'origen i els usos del diner: història dels sistemes monetaris nacionals i dels pagaments internacionals.
- Teoria del valor (I). Valor en ús i valor en canvi. Mesura del valor en canvi. Sistemes d'intercanvi. Preu i mesura del valor en canvi. Preus nominals i preus reals. La base del valor real: la mercaderia patró segons Smith i Ricardo. Conseqüències de computar els valors reals: la mercaderia patró composta de Sraffa i el cabàs de la compra.
- Teoria del valor (II). Regulació del valor en canvi. El curt termini: el preu de mercat de Smith i la llei de Say. El preu de mercat de Mill. El llarg termini: el preu natural. Preus de producció i valor-treball incorporat a Ricardo i a Marx.
- Teoria de la Hisenda pública. Ingressos i despeses de l'Estat. Origen i naturalesa dels ingressos i despeses públiques. Desequilibris entre ells. Smith sobre el dèficit i el deute públics. Impostos progressius i regressius.
- Teoria de l’intercanvi: teoria pura del comerç internacional. Els guanys del comerç: avantatge absolut de Smith vs. avantatge relatiu de Ricardo. El cost d'oportunitat. Arguments proteccionistes. La balança de pagaments.
- Sistemes econòmics. Les teories de Smith i de Marx sobre l'evolució dels sistemes: el materialisme històric. Principals trets del capitalisme segons Marx: origen, evolució i perspectives finals del capitalisme. Origen de la plusvàlua. Lleis de l'acumulació capitalista.
Part III. L'Escola neoclàssica
Els autors
- Principals trets de l'Escola Neoclàssica. William Stanley Jevons: The Theory of Political Economy. Francis Ysidro Edgeworth: Mathematical Psychics.
- Léon Walras: Élements d'Économie Politique Pure. Alfred Marshall: Principles of Economics. Carl Menger i els austríacs. Estats Units: John Bates Clark. La segona i la tercera generació: Arthur C. Pigou, Vilfredo Pareto & John R. Hicks.
Ressenya de temes rellevants
- Teoria de la utilitat i de l’intercanvi (I). El valor en ús: el valor moral de Daniel Bernoulli. Smith criticat per De Quincey. La utilitat de Bentham i l'utilitarisme de John S.Mill. Utilitat cardinal i preferències. Aproximacions de Ramsey i Von Neumann a la utilitat sota risc.
- Teoria de la utilitat i de l’intercanvi (II). L'intercanvi. Teoria de la palanca de Jevons. L'intercanvi bilateral d'Edgeworth: la teoria del regateig i l'arbitratge institucional. El cor d'una economia d'intercanvi. Models d'equilibri general de Walras.
- Producció i consum. L'anàlisi de Marshall de la producció i del consum: isoquantes, corbes de costos, funcions d'oferta i de demanda. Equilibri i estabilitat. Elasticitats. Tipus de mercaderies. Efectes ingrés i substitució. Béns Giffen.
- Teories dels mercats i de la distribució. L'anàlisi de Marshall dels mercats. Els excedents del consumidor i del productor. L'excedent agregat en els mercats competitiu i monopolístic. Mercats de factors de producció. Teoria de la distribució neoclàssica. El mercat laboral i l'atur involuntari. El mercat de fons prestables. L'empresari de Walras i els beneficis.
- Teoria del benestar (I). Les tres etapes de l'Economia del Benestar. a) Welfare Economics de Pigou. El benestar i la distribució de la riquesa. El millor tipus de mercat. Els resultats privats i socials: les economies i diseconomies externes. Les condicions d'optimalitat per al benestar social de Bergson.
- Teoria del benestar (II). b) La Nova Economia del Benestar. Comparacions en termes del criteri de Pareto. Els principis de compensació de Kaldor i Scitovsky. c) L'Economia Axiomàtica del Benestar: el teorema d'impossibilitat d'Arrow. La teoria de l'elecció social. La crítica de Dobb a l'Economia del Benestar.
Part IV. Dissidents de l’Escola neoclàssica
Els autors
- Primers radicals: John A. Hobson, Rosa Luxemburg i la teoria de l'imperialisme capitalista. Els defensors britànics de l'Estat del benestar. Institucionalisme americà: Veblen, Commons i el paper de l'Estat.
- John Maynard Keynes: The General Theory of Employment, Interest and Money. Joseph A. Schumpeter: desenvolupament i Business Cycles. Ressenya de temes rellevants
- Teoria de l’ocupació, l’interès i el diner (I). Variables i relacions macroeconòmiques. Variables expectades i realitzades. La causa de l'atur involuntari. Les funcions de consum agregat i d'inversió agregada. El multiplicador de la inversió.
- Teoria de l’ocupació, l’interès i el diner (II). Com determina Keynes la taxa d'interès. Demanda de liquiditat i oferta monetària. El mecanisme de la reformulació de les expectatives. Intervencions del Govern: polítiques fiscal i monetària. La inflació de demanda i la inflació de costos. La transmissió distorsionada de la General Theory: el model IS-LM.
Part V. Corrents recents en l’anàlisi econòmica
- La matematització de l'Economia. Corrents a la Macroeconomia: a) neo-ricardians i post-keynesians (Piero Sraffa, Joan Robinson, Roy Harrod); b) els keynesians "bords" i la "Síntesi Neoclàssica" a través del model IS-LM (Paul A. Samuelson, James Tobin); c) monetaristes (Milton Friedman); d) radicals americans (Paul M. Sweezy & Paul Baran); e) la "Nova Escola Clàssica" (Robert E. Lucas); f) neo-keynesians (Jean-Pascal Benassy, Joaquim Silvestre).
Metodologia
La docència serà presencial o semipresencial depenent del nombre d’ estudiants matriculats per grup i de la capacitat de les aules al 50% d’aforament.
Classes magistrals i tutories de suport. El professor recomana molt especialment als estudiants el contacte des de les primeres classes a través de les tutories i el seu compromís —abans de la tercera setmana— sobre si opten per l'avaluació continuada. En aquest cas s'exigeix la presència continuada de l'alumne.
La metodologia docent proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Avaluació continuada
La nota de curs és la mitjana ponderada de tres notes parcials. La primera nota s’obté amb un treball curt —màxim 6 cares de paper— acordat amb el professor de la llista de 17 temes transcrita més endavant (ponderació: 25%). La segona nota s’obté d’un examen parcial escrit sobre els temes 1 a 10 del programa (ponderació: 25%). Es convocarà a l'entorn de la primera setmana de novembre. La tercera nota s'obté d'un examen final escrit sobre 4 temes triats d'entre els 17 de la llista, més 1 tema addicional fora de llista (ponderació: 50%).
Revaluació
Per a aquells estudiants que en l'avaluació hagin obtingut una nota que sigui igual o superior a 3.5 i inferior a 5 hi haurà una revaluació. En el moment de publicar les qualificacions finals s'anunciarà la modalitat de la mateixa. Aquesta revaluació estarà programada en el calendari d'exàmens de la Facultat. L'estudiant que es presenti i la superi aprovarà l'assignatura amb una nota de 5. En cas contrari mantindrà la mateixa nota.
Els No Avaluables
L'estudiant que no tingui cap nota parcial es considerarà "No Avaluable". Els alumnes que realitzin algun component de l'avaluació no poden optar a un "No Avaluable".
Llista de temes
- Mesura del valor en canvi: preus nominals i preus reals. Smith, Ricardo i Sraffa sobre la mercaderia patró.
- Regulació del valor en canvi a curt termini (Smith, De Quincey, JS Mill, Marshall) i a llarg termini (Smith, Ricardo, Marx).
- El valor en ús sota certesa (Bentham, JS Mill, Jevons, Edgeworth, Pareto i Hicks & Allen) i el valor en ús sota risc (D Bernoulli, Ramsey i Von Neumann & Morgenstern).
- Les teories de l'intercanvi bilateral (Turgot, Ricardo, Jevons i Edgeworth). El pas de l'intercanvi bilateral als mercats (Jevons, Marshall, Edgeworth).
- L'origen i els usos del diner (Smith, Marx) i la teoria quantitativa del diner des de l'Escola de Salamanca fins a Friedman. La teoria de Keynes sobre els actius líquids.
- Teories sobre l'origen de la plusvàlua basades en la producció (fisiòcrates, Marx) i basades en l'intercanvi (Turgot, Dupuit, Marshall).
- Teories sobre la distribució: la teoria clàssica (Smith, Ricardo, Marx). La teoria neoclàssica de la productivitat marginal dels factors (Marshall, JB Clark). La teoria neoclàssica del regateig (Edgeworth). Separació entre les lleis de producció i les lleis de la distribució (Mill).
- La Hisenda Pública, el dèficit i el deute públic a Smith, Ricardo, Malthus i Keynes.
- L'Economia del Benestar a Pigou, Bergson, Samuelson i Arrow. Crítiques. Benestar i desigualtats (Piketty).
- L'evolució del capitalisme: Marx, Veblen i Schumpeter sobre característiques del capitalisme. Marx, Hobson i Rosa Luxemburg sobre l’acumulació primitiva, l’acumulació capitalista i l’imperialisme.
- Quina és la causa dels cicles econòmics? Malthus, Marx, Aftalion, Keynes, Schumpeter. Cicles, creixement i estat estacionari (Ricardo, Harrod i Domar, Solow, Romer).
- Existeix l’equilibri econòmic? Concepte d’equilibri a clàssics, neoclàssics i austríacs. Equilibri macroeconòmic a Hicks i Keynes.
- Origen i paper de la llei de Say. Atacs de Malthus i Keynes. És certa la llei de Say?
- Els salaris, l'atur involuntari i la taxa d'interès als neoclàssics i a Keynes.
- Famílies de temes, d’escoles de pensament econòmic i de grans economistes després de Keynes.
- Economia, estadística, probabilitat i inferència estadística. El cas dels nombres índex (Edgeworth). Teoria econòmica i quantificació economètrica (Cowles). El cas del multiplicador (Blanchard).
- Recepció dels grans corrents de pensament econòmic a Catalunya entre els anys 1700 i 2000. Economistes locals destacats.
Calendari d’activitats d’avaluació
Les dates de les diferents proves d'avaluació (exàmens parcials, exercicis en aula, entrega de treballs, ...) s'anunciaran amb suficient antelació durant el semestre.
La data de l'examen final de l'assignatura està programada en el calendari d'exàmens de la Facultat.
"La programació de les proves d’avaluació no es podrà modificar, tret que hi hagi un motiu excepcional i degudament justificat pel qual no es pugui realitzar un acte d’avaluació. En aquest cas, les persones responsables de les titulacions, prèvia consulta al professorat i a l’estudiant afectat, proposaran una nova programació dins del període lectiu corresponent." Apartat 1 de l'Article 115. Calendari de les activitats d’avaluació (Normativa Acadèmica UAB)
Els estudiants i les estudiantes de la Facultat d'Economia i Empresa que d'acord amb el paràgraf anterior necessitin canviar una data d'avaluació han de presentar la petició omplint el document Sol·licitud reprogramació prova https://eformularis.uab.cat/group/deganat_feie/nou-reprogramacio-de-proves
Procediment de revisió de les qualificacions
Coincidint amb l'examen final s'anunciarà el dia i el mitjà en que es publicaran les qualificacions finals. De la mateixa manera s'informarà del procediment, lloc, data i hora de la revisió d'exàmens d'acord amb la normativa de la Universitat.
Procés de Recuperació
“Per participar al procés de recuperació l'alumnat ha d'haver estat prèviamentavaluat en un conjunt d'activitats querepresenti un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul.”Apartat 3 de l'Article 112 ter. La recuperació (Normativa Acadèmica UAB). Els estudiants i les estudiants han haver obtingut una qualificació mitjana de l’assignatura entre 3,5 i 4,9.
La data d’aquesta prova estarà programada en el calendari d'exàmens de la Facultat. L'estudiant que es presenti i la superi aprovarà l'assignatura amb una nota de 5. En cas contrari mantindrà la mateixa nota.
Irregularitats en actes d’avaluació
Sense perjudici d'altres mesures disciplinàries que s'estimin oportunes, i d'acord amb la normativa acadèmica vigent, "en cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduira una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0". Apartat 10 de l'Article 116. Resultats de l'avaluació. (Normativa Acadèmica UAB)
L'avaluació proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.