Didàctica de les ciències socials
Codi: 102042 Crèdits: 5| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500798 Educació Primària | OB | 3 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Gustavo Gonzalez Valencia
- Correu electrònic:
- gustavo.gonzalez@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- Sí
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Equip docent
- Juan Llusa Serra
- Maria Roser Canals Cabau
- Carles Anguera Cerarols
Prerequisits
És recomanable haver cursat i aprovat l’assignatura de segon curs: “Ensenyament i aprenentatge de coneixement del medi natural, social i cultural”.
Les assignatures Projecte Lingüístic de Centre i Plurilingüisme i Didàctica de les Ciències Socials fan un projecte conjunt. Es recomana matricular aquestes assignatures el mateix curs i grup.
Objectius
- Analitzar els principals conceptes de les ciències socials
- Analitzar i valorar els problemes que planteja l’ensenyament i aprenentatge de les Ciències Socials en l’Educació Primària.
-Analitzar i valorar críticament propostes i materials didàctics de l’àrea de Ciències Socials per a l’educació primària.
-Dissenyar una proposta de seqüència didàctica per a la intervenció a l’aula de Ciències Socials.
Competències
- Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Comprendre els principis bàsics de les ciències socials.
- Desenvolupar i avaluar continguts del currículum mitjançant recursos didàctics apropiats i promoure les competències corresponents als estudiants.
- Fomentar l'educació democràctica de la ciutadania i la pràctica del pensament social crític.
- Fomentar la lectura i el comentari crític de text dels diferents dominis científics i culturals continguts al currículum escolar.
- Integrar l'estudi històric i geogràfic des d'una orientació instructiva i cultural.
- Mantenir una actitud de respecte al medi (natural, social i cultural) per fomentar valors, comportaments i pràctiques que atenguin a la igualtat de gènere, equitat i respecte als drets humans.
- Reflexionar entorn les pràctiques d'aula per tal d'innovar i millorar la tasca docent. Adquirir hàbits i destreses per a l'aprenentatge autònom i cooperatiu i promoure'l entre els estudiants.
- Valorar la rellevància de les institucions públiques i privades per a la convivència pacífica entre els pobles.
Resultats d'aprenentatge
- Desenvolupar un enfocament competencial a partir de relacionar correctament els continguts de l'Àrea de Coneixement del Medi natural, social i cultural amb les seves aportacions a les competències corresponents, i per seleccionar críticament materials i recursos didàctics pertinents.
- Determinar exemples a l'aula per valorar el paper de les institucions públiques i privades en la promoció de la convivència pacífica entre els pobles.
- Dissenyar activitats d'ensenyament i aprenentatge sobre coneixements relacionats amb la història i la geografia i altres ciències socials des d'una perspectiva integrada.
- Realitzar propostes didàctiques amb metodologies d'ensenyament i aprenentatge participatiu per desenvolupar el pensament social i crític.
- Reconèixer els problemes socials rellevants i la seva perspectiva, és a dir, identificar interpretacions diverses i les seves finalitats, i fer prospectiva temporal a partir del passat, present i futur dels problemes i oportunitats.
- Seleccionar i analitzar casos reals per ensenyar la sostenibilitat ambiental, social i econòmica, defensar la igualtat de gènere i els drets humans.
- Utilitzar el coneixement social per crear situacions d'ensenyament i aprenentatge.
- Utilitzar models didàctics per treballar la temporalitat i construir l'espai geogràfic a l'aula per crear iniciatives didàctiques innovadores.
- Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.
Continguts
1. El coneixement geogràfic, històric i social a l’aula
1.1. Models didàctics per a la construcció de l’espai geogràfic a l’aula.
1.2. Models didàctics per treballar el temps històric a l’aula.
1.3. La perspectiva de l’ensenyament i aprenentatge a partir de la solució de problemes socials rellevants.
2. El procés d’ensenyament i aprenentatge del coneixement social
2.1. Models de seqüències didàctiques en l’ensenyament i aprenentatge de les ciències socials.
2.2. Metodologies i estratègies per a l’ensenyament i aprenentatge de les ciències socials.
2.3. Recursos, materials didàctics i ús de les TIC en l’ensenyament de les ciències socials.
Metodologia
Aquesta assignatura s'ha planificat tenint en compte que hi haurà:
- exposicions per part del professorat dels continguts i qüestions bàsiques del temari
- debats i discussions en grups reduïts per part de l'alumnat per analitzar i elaborar informes d'avaluació, estudi i/o resolució de casos
- aprenentatge cooperatiu per part de l'alumnat per aprofundir en els continguts i temàtiques treballades durant les exposicions magistrals
- una sortida a un espai natural i/o urbà i/o a equipaments culturals per treballar els recursos didàctics de les sortides del medi social i cultural.
- Les assignatures Projecte Lingüístic de Centre i Plurilingüisme i Didàctica de les Ciències Socials fan un projecte conjunt. Es recomana matricular aquestes assignatures el mateix curs i grup.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Espais de treball en grup reduïts supervisat pel professorat on mitjançant l'anàlisi i/o l'elaboració de materials curriculars, l'estudi i/o resolució de casos, activitats de camp, i altres activitats s'aprofundeix en els continguts (petit grup) | 6 | 0,24 | 1, 5, 6 |
| Exposicions del professorat dels continguts i qüestions bàsiques del temari. Es realitza amb tot el grup classe i permet l'exposició dels principals continguts a través d'una participació oberta i activa per part dels estudiants (gran grup) | 25 | 1 | 2, 5, 6 |
| Treball de camp - sortida i estudi del medi social i cultural (gran grup) | 7 | 0,28 | 3, 4, 7, 8 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Revisió, supervisió i avaluació de les tasques desenvolupades al llarg de l'assignatura (lectures, informes, estudis de cas, treball de camp, disseny de materials, exposicions...) | 25 | 1 | 1, 5, 7, 8 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Anàlisi de lectures i propostes d'innovació didàctiva, realització d'informes, disseny d'activitats, anàlisi i resolució de casos. | 62 | 2,48 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
Avaluació
- L’assistència a les classes és obligatòria: l’estudiant ha d’assistir a un mínim d’un 80% de classes, en cas contrari es considerarà “no presentat”. Els justificants que es presenten en cas d’absència serveixen únicament per explicar l’absència, en cap cas són un eximent de la presència.
- És requisit per poder obtenir una qualificació final positiva de l’assignatura aprovar les activitats 1 i 2. Si s'han superat aquestes dues activitats es farà una mitjana amb les notes de les altres activitats
- A la darrera sessió cal lliurar una carpeta d'aprenentatge amb el conjunt d'activitats d'avaluació, que prèviament s'hauran explicitat en un índex.
- El plagi total o parcial, d’una de les activitats d’avaluació i/o la còpia en un prova d’avaluació és motiu directe per suspendre l’assignatura
- Per aprovar aquesta assignatura, cal que l'alumnat mostri, en les activitats que se li proposin, una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua vehicular (català o anglès)
- Dates activitats avaluació:Informe valoratiu i justificatiu d'una unitat didàctica i les exposicions orals es realitzaran les dos ultimes setmanes del curs.
- Només es podrà fer recuperació de l'informe valoratiu i justificatiu d'una unitat didàctica. Recuperacions: 28 juny grup 21, 41 i 71, 30 juny, grup 31.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| 1. Disseny, valoració i exposició d'una unitat didàctica per l'ensenyament, l'aprenentatge i l'avaluació de les ciències socials. Activitat en grup | 35% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9 |
| 2. Elaboració d'un informe valoratiu i justificatiu d'una unitat didàctica. Activitat individual | 35% | 0 | 0 | 1, 4 |
| 3. Reflexió individual d'aprenentatges. Activitat individual. | 15% | 0 | 0 | 1, 2, 5, 6 |
| 4. La sortida de camp: disseny d'una proposta didàctica, participació i assistència. Activitat en grup | 15% | 0 | 0 | 3, 4, 7, 8 |
Bibliografia
Bibliografia obligatòria
S
Antisteban, A.; Pages, J. (2011) Didáctica del conocimiento del medio social y cultural en la educación primaria. Ciencia Sociales para comprender, pensar y actuar. Madrid: Ed. Síntesis.
Council Of Europe. (2018). Reference framework of competences for democratic culture. Volume 1. Context, concepts and model. Council of Europe. Council of Europe: Strasbourg
Bibliografia recomendada
Audigier, F. (1993). Pensar la geografia escolar. Un repte per a la didàctica. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 21: 15-33.
Audigier, F.; Tutiaux-Guillon, N. (dirs.) (2004). Regards sur l’histoire, la géographie et l’éducation civique à l’école élémentaire. París: INRP.
Bale, J. (1989). Didáctica de la geografía en la escuela primaria, Madrid: MEC/Morata.
Batllori, R. (2002). La escala de análisis: un tema central en didáctica de la Geografía. Íber, 32: 6-18.
Benejam, P. (2003). Los objetivos de las salidas. Íber 36, 7-12.
Benejam, P. (2014). Quina educació volem? Barcelona: Rosa Sensat.
Council Of Europe. (2018). Reference framework of competences for democratic culture. Volume 2. Descriptors of Competences for Democratic Culture. Council of Europe: Strasbourg
Council Of Europe. (2018). Reference framework of competences for democratic culture. Volume 3. Guidance for Implementation. Council of Europe: Strasbourg
Cooper, H. (2002). Didáctica de la historia en la educación infantil y primaria. Madrid: Morata.
Fernández, V.; Gurevich, R. (coord.) (2007): Geografía. Nuevos temas, nuevas preguntas. Un temario para su enseñanza. Buenos Aires. Biblos.
Ferras, R., clary, M., (1987). Cartes et modèles à l´école. Montpellier: GIP Reclus.
Ferro, M. (1990). Cómo se cuenta la historia a los niños en el mundo entero. México: Fondo de Cultura Económica.
Giolitto, P. (1992). Enseigner la géographie à l’école. París: Hachette Éducation.
Girardet, H. (2001). Insegnare storia. Risorse e contesti per i primi apprendimenti. Firenze: La Nuova Italia.
González, G. & gutiérrez, M (2018). Pensamiento crítico. Perspectiva Escolar. No 398. Pag. 5-7
Laurin, S. (2001). Éduquer à la pensée en géographie scolaire : cerner ce quelque chose de fondamental. Gohier, C.; Laurin, S. (dir.), Entre culture, compétence et contenu : la formation fondamentale, un espace à redéfinir. Québec, Les Éditions Logiques, 195-229.
Oller, M. (1999). Trabajar problemas sociales en el aula, una alternativa a la transversalidad. García Santamaría, T. (coord.). Un currículum de Ciencias Sociales para el siglo XXI. La Rioja: Universidad de La Rioja / Asociación Universitaria del Profesorado de Didáctica de las Ciencias Sociales, 123-129.
Ortega, D. & pagès, J. (2017). Literacidad crítica, invisibilidad social y género en la formación del profesorado de Educación Primaria. REIDICS: Revista de Investigación en Didáctica de las Ciencias Sociales, 1, 102-117.
Pagès, J.; santisteban, A. (2010). La enseñanza y el aprendizaje del tiempo histórico en la educación primaria. Caderno Cedes (Centro deEstudos Educação e Sociedade), vol. 30, 82, 281-309. Monográfico: “Educar para a compreensão do tempo”. Campinas - Brasil.
Sant, E., davies, I., pashby, K. & shultz, L. (2018) Global Citizenship Education: A Critical Introduction to Key Concepts and Debates, London: Bloomsbury
Santisteban, A.; pagès, J. (2006). La enseñanza de la historia en educación primaria. Casas, M.; Tomàs, C. (coord.). Educación primaria. Orientaciones y recursos. Madrid: Praxis. 468/129-468/160.
Souto, X. M. (1998): Didáctica de la geografía. Problemas sociales y conocimiento del medio. Barcelona: Ediciones del Serbal.
Stow, W. & haydn, T. (2000). Issues in the teaching of chronology, en Arthur, J. & Phillips, R. (ed.): Issues in History Teaching, 83-97. London: Routledge.
Subirats, M.; tomé, A. & solsona, N. (2019). Coeducar: posar la vida al centre de l'educació.Barcelona: Graó
Tann, C. S. (1990). Diseño y desarrollo de unidades didácticas en la escuela primaria. Madrid: MEC/Morata.
Thémines, J-F. (2006). Enseigner la géographie: un metier qui s’apprend. París: Hachette Éducation.
Tomé, A. & tonucci, F. (2013).Amb ulls de nena. Bracelona: Graó
Wood, L.; holden, C. (2007). Ensenyar història als més petits. Manresa: Zenobita.
Programari
-Cap