Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500797 Educació Infantil | FB | 2 | A |
És aconsellable:
- El coneixement funcional d’una llengua de la Unió Europea (a més de la pròpia/de les pròpies).
- La lectura d’articles educatius relacionats amb la temàtica que aborden els continguts d’aquesta assignatura i que figuren a la bibliografia bàsica recomanada.
- La cerca de documentació per conèixer i argumentar.
- Reflexionar sobre la pròpia experiència educativa.
- Tenir predisposició per al treballar en equip.
L’assignatura està orientada a analitzar la situació de qualsevol tipus d’institució educativa (centres, programes i projectes) per a la infància, en els sistemes educatius de la Unió Europea, fent especial èmfasi en els sistemes català i espanyol.
També està orientada a comprendre i identificar els processos i institucions que han promogut i promouen innovacions en qualsevol territori europeu.
Aquest enfocament sistèmic no deixarà de considerar la institució educativa com a unitat d’anàlisi i intervenció.
Alguns dels objectius formatius que destacaríem de l’assignatura són:
- Comprendre la xarxa europea que configuren els diferents sistemes d’atenció a la infància.
- Analitzar els sistemes d’atenció a la infància d’Espanya i Catalunya.
- Identificar les institucions i els programes innovadors dedicats a la Primera Infància que promouen els drets dels infants.
- Conèixer diferents tipus d’institucions d’Educació Infantil (centres, programes i projectes)
El protagonista en el procés d'ensenyament aprenentatge és l'estudiant i és sota aquesta premissa s'ha planificat la metodologia de l'assignatura tal i com es mostra a continuació.`
Les activitats formatives dins d’aquesta assignatura poden ser de tipus dirigides, supervisades i autònomes:
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Coneixement de camp | 5 | 0,2 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 11, 13, 17, 18, 19 |
Magistral en gran grup | 15 | 0,6 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 11, 13, 17, 18, 19 |
Seminaris de lectura, de temàtica i de coneixement de camp | 40 | 1,6 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 11, 13, 17, 18, 19 |
Tipus: Supervisades | |||
Autoavaluació, coavaluació, heteroavaluació | 20 | 0,8 | 1, 5, 8, 9, 11, 13, 16, 17, 19 |
Treball supervisat a l'aula i a la tutoria | 20 | 0,8 | 1, 6, 8, 9, 11, 13, 17, 19 |
Tipus: Autònomes | |||
Treball autònom individual i grupal | 100 | 4 | 1, 3, 4, 7, 8, 9, 16, 17, 18 |
Carpeta d’aprenentatge
El primer dia del curs el professorat lliurarà l'índex de la Carpeta d'Aprenentatge que inclourà cadascun dels productes i de les evidències que la composen, detallant les dates de lliurament i revisió de la mateixa.
Les activitats pràctiques estaran distribuïdes al llarg de tota l'assignatura en els diferent seminaris i, en les sessions indicades, es presentarà la carpeta amb les evidències que l'estudiant hagi de tenir realitzades segons els terminis de l'índex.
Per poder superar l'assignatura s'han de presentar totes i cadascuna de les evidències de la Carpeta d'Aprenentatge que es proposa i s'han de realitzar les activitats d'autoavaluació, d'avaluació entre iguals i d'avaluació pel professorat.
Els estudiants que ho desitgin podran realitzar tasques voluntàries que complementin la seva carpeta d'aprenentatge. Aquestes tasques i les seves evidències no poden substituir cap de les evidències descrites en l’índex de la Carpeta d’Aprenentatge.
La devolució de les activitats es farà a les presentacions públiques de la Carpeta i l'estudiant que vulgui fer revisió de manera individual, ho farà en l'horari de tutories que el professorat té establert per aquesta assignatura i que es consigna en el programa.
Per tal de superar l'assignatura cal tenir una mitjana igual o superior a 5. Per a poder fer la mitjana amb les activitats cal treure mínim un 5 en cadascuna de les activitats avaluatives obligatòries. Les qualificacions obtingudes en cadascuna de les activitats avaluatives es lliuraran a l’estudiant mitjançant publicació dels resultats al Campus Virtual en els 20 dies següents al seu lliurament. L’estudiant que vulgui revisar la nota haurà de fer-ho en els 15 dies posteriors a la seva publicació en l’horari de tutories establert.
L’alumnat que durant el curs hagi fet un seguiment adequat de l’assignatura i tot i així els quedi algun aspecte no assolit se’ls donarà l’oportunitat de poder superar la matèria, realitzant un treball autònom addicional. S’haurà d’estudiar cada cas en funció de la situació de cada estudiant. El professorat indicarà a l’alumnat els requisits per poder recuperar les parts no superades.
Els i les alumnes que repeteixen l’assignatura s’han de posar en contacte al començament del curs per concretar els requeriments per superar l’assignatura.
Observacions respecte l’avaluació
L'assistència a les classes presencials de l'assignatura és obligatòria. L'estudiant que no assisteixi al 80%, com a mínim, de les sessions dirigides i a totes les sessions d'avaluació no podrà ser avaluat amb els instruments que es descriuen i es considerarà no presentat.
Els justificants que algunes vegades es presenten en cas d'absència serveixen únicament per explicar l'absència, en cap cas són un eximent de la presencialitat. Només en els casos relacionats amb temes mèdics i judicials, i degudament documentats, el professorat responsable de l'assignatura podrà arbitrar, si és possible, activitats complementàries que compensin la presencialitat exigida.
Cal mostrar una actitud compatible amb la professió educativa com a requisit per aprovar l'assignatura. Algunes competències són: escolta activa, respecte, participació, cooperació, empatia, amabilitat, puntualitat, no jutjar, argumentar, ús del mòbil adequat, etc.
Per aprovar aquesta assignatura, cal que l'estudiant mostri, en les activitats que se li proposin, una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent.
Recordem que, en el cas de la llengua catalana, a 1r i 2n curs es demana que l'estudiant tingui una competència lingüística equivalent al Nivell 1 per a Mestres d’Educació Infantil i Primària; i que a partir del 3r curs del Grau l'estudiant haurà d'haver mostrat una competència equivalent al Nivell 2 per a Mestres d’Educació Infantil i Primària (més informació sobre aquests nivells a http://www.uab.cat/web/els-estudis/-competencia-linguistica-1345698914384.html).
Es tindran en compte el rigor informatiu i la correcció conceptual, la claredat i la coherència expositiva (oral i escrita) i l'adequació i la correcció lingüístiques. Així mateix, es considerarà la participació, implicació i actitud de l’alumnat durant el desenvolupament de les activitats i sessions d'aula. El professorat podrà suspendre o baixar la nota de l'activitat que consideri que no reuneixi uns mínims acadèmics en els aspectes esmentats.
Totes les activitats avaluables estaran sotmeses a criteris formals, entre ells ortografia, redactat i presentació. Abans d’entregar una evidència d’aprenentatge, cal comprovar que s’ha escrit correctament les citacions en el text i referències bibliogràfiques seguint la normativa APA 7 a. Ed. i d’acord a la documentació que es resumeix en fonts de la UAB:
https://ddd.uab.cat/pub/recdoc/2016/145881/citrefapa_a2016.pdf
http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_03.html
La còpia i el plagi són robatoris intel·lectuals i, per tant, constitueixen un delicte que serà sancionat amb un zero en tot el bloc on es situï el treball. En el cas de còpia entre dos alumnes, si no es pot saber qui ha copiat de qui, s’aplicarà la sanció a tots dos alumnes.
Es considerarà que un treball, activitat o examen està “copiat” quan reprodueix tot o una part significativa del treball d'un/a altre/a company/a.
Es considerarà que un treball o activitat està “plagiat” quan es presenta com a propi una part d’un text d'un autor sense citar les fonts, independentment que les fonts originàries siguin en paper o en format digital (més informació sobre plagi a http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html).
La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Les dates d’avaluació i recuperació (provisionals) són:
Grup 61: 27/10, 22/12, 13/04 i 01/06. La data de recuperació és 22 de juny.
Grup 62: 29/11, 18/04 i 20/06. La data de recuperació és 27 de juny.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Estudi d'un Servei d'Atenció a la Infància i a les Famílies a Catalunya (avaluació grupal) | 25% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 13, 16, 18, 19 |
Evidències d'activitats de seminaris, realització i lliurament de les activitats pràctiques / exercicis (avaluació grupal) | 25% | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 17, 18, 20 |
Prova de síntesi reflexiva (avaluació individual) | 30% | 0 | 0 | 1, 3, 5, 6, 10, 11, 12, 15, 19, 20 |
Pràctica individual (avaluació individual) | 20% | 0 | 0 | 1, 4, 6, 13, 14, 15, 17, 18, 19 |
Alcrudo, P.; Alonso, A.; Escobar, M.; Hoyuelos, A.; Medina, À. y Vallejo, A. (2015). La educación infantil en España. Planteamiento, situación y perspectiva de la educación de 0 a 6 años. Madrid: Escuela de Fantasía, S.L. Recuperat de https://issuu.com/platamadrid/docs/la_educacion_infantil_en_e
Angel, C. et.al. (1994). Temes d'Infància. Educar de 0 a 6 anys. Volum I i II. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.
Barbieri, N. (2019). Innovació social i educació 0-3 anys. Barcelona: IGOP (Projecte RecerCaixa “Edu 0-3”).
Blasco, J. (2016). De l’escola bressol a les politiques per a la petita infância. Barcelona: Fundació Jaume Bofill. Recuperat de https://www.fbofill.cat/sites/default/files/Dossier%20Premsa-petita%20infancia%20_210916.pdf
Casas, F. (coord.) (1998). Primera infància. Demanda social i propostes de treball en els ens locals. Barcelona: Diputació de Barcelona, Serveis Socials.
Díez Navarro, C. (1995). La oreja verde de la escuela. Trabajo por proyectos y vida cotidiana en la escuela infantil. Madrid: Ediciones de la Torre.
Díez Navarro, M. C. (1999). Un diario de clase no del todo pedagógico. Trabajo por proyectos y vida cotidiana en la escuela infantil. Madrid: Ediciones de la Torre.
Díez Navarro, M.C. (2019). Caramelos de violeta. Hacia la dulce metamorfosis de nuestras escuelas. Barcelona: Graó.
Diputació de Barcelona (2001). Serveis per a la infància: marc de referència per a polítiques educatives en l’àmbit municipal. Sèrie Estudis, núm. 7. Recuperat de https://www.diba.cat/documents/113226/11c47cfa-8a3c-49e8-91b9-1cd1b66a4df6
European Commission/EACEA/Eurydice (2019). Key Data on Early Childhood Education and Care in Europe – 2019 Edition. Eurydice Report. Luxembourg: Publications Office of the European Union. Recuperat de https://eacea.ec.europa.eu/national-policies/eurydice/topics/early-childhood-education-and-care_en
Forner, A. (coord.) (1999). L'educació dels més petits. Barcelona: Diputació de Barcelona.
Forner, À.; Acedo, C. i Recasens, J. (2001). Serveis per a la infància: Marc de referència per a polítiques educatives en l'àmbit municipal. (Estudis educació 7): Barcelona, Diputació de Barcelona.
Departament de Ensenyament. Generalitat de Catalunya (2017). Marc de la innovació pedagògica a Catalunya. Barcelona: Departament de Ensenyament. Generalitat de Catalunya.
Moyano, S. (2020). Entre el riesgo y la certeza en las prácticas de protección a la infancia. Notas para abrir una conversación. Disponible en http://revistainterrogant.org/entre-el-riesgo-y-la-certeza-en-las-practicas-de-proteccion-a-la-infancia-notas-para-abrir-una-conversacion/
OECD (2017). Education at a Glance 2017. OECD Indicators. Paris: OECD Publishing.
ONU (2006). Comité de los Derechos del Niño. Observación general N°7: Realización de los derechos del niño en la primera infancia, 20 septiembre 2006, CRC/C/GC/7/Rev.1, Recuperado de: http://www.refworld.org.es/docid/4ffd3dc02.html
ONU (2013). Comité de los Derechos del Niño. Observación general N°17 sobre el derecho del niño al descanso, el esparcimiento, el juego, las actividades recreativas, la vida cultural y las artes (artículo 31), 17 abril 2013, CRC/C/GC/17. Recuperado de: http://www.refworld.org.es/docid/51ef9bf14.html
ONU (2016). Comité de los Derechos del Niño. Observación general núm. 19 sobre la elaboración de presupuestos públicos para hacer efectivos los derechos del niño (art. 4). Recuperado de: https://tbinternet.ohchr.org/_layouts/treatybodyexternal/Download.aspx?symbolno=CRC%2fC%2fGC%2f19&Lang=es
Pérez-Testor, C. (1995). Nous models família en l'entorn urbà. Barcelona: Department de Benestar Social. Generalitat de Catalunya.
Penn, H. (1997). Què passa a les escoles bressol? Comparació de les escoles bressol a Espanya, Itàlia i Regne Unit. Temes d'Infància, núms. 28-29, Barcelona: Rosa Sensat.
Quinto Borghi, B. (2010). Educar en el 0-3. La práctica reflexiva en los nidi d'infanzia. Barcelona: Graó.
Ramis Assens, A. (2016). Famílies i mestres, Entendre'ns per educar. Vic: Eumo
Rodríguez García, A, (s.d.). Género, sexo y la construcción de la identidad. Recuperat de https://anarodriguezgarcia.com/publicaciones/1117-2/
Trotta, T. i Troya, M.S. (2018, octubre 4). La pobreza infantil en España nos lleva a desaprovechar talento. El País, secció Planeta Futuro. Recuperat de https://elpais.com/elpais/2018/10/03/planeta_futuro/1538570523_817380.html
Tejada, J. (2008). Los agentes de la innovación en los centros educativos. Profesores, directivos y asesores. Málaga: Ediciones Aljibe.
Zabalza, M. (1996). Calidad en la Educación Infantil. Madrid: Narcea.
Revistes i pàgines electròniques d'interés:
Diputació de Barcelona
Institut Infància i adolescència
Observatorio de la Infancia de la Junta de Andalucía:
https://www.observatoriodelainfancia.es/oia/esp/index.aspx
Organización para la Cooperación y Desarrollo Económicos (OCDE)
Revista Infància a Europa
https://www.rosasensat.org/revistes/infancia-europa/
Temes d'Educació- Generalitat de Catalunya:
http://web.gencat.cat/ca/temes/educacio/
Unió Europea
No es preveu utilitzar un programari específic.