Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500797 Educació Infantil | OB | 3 | 2 |
És recomanable que l'estudiant hagi cursat l’assignatura Didàctica del Coneixement del medi Social i Natural I.
Contextualització: Es tracta d’una assignatura obligatòria de tercer curs centrada en una didàctica específica compartida per dues àrees de coneixement: les ciències socials i experimentals.
La Didàctica del Coneixement del Medi Natural i Social en Ed.Infantil II suposa una assignatura que dóna continuïtat i completa el procés d’aprenentatge de l’assignatura Didàctica del Coneixement del Medi Natural i Social I que es recomana que l’alumnat hagi realitzat el semestre anterior. La nova assignatura proposa desenvolupar les competències professionals relacionades amb l’aplicació a l’aula dels coneixements adquirits a l’assignatura anterior i la capacitat de justificar adequadament la seva pràctica. Es centra en el coneixement, l’anàlisi i el disseny de situacions educatives per l’ensenyament i aprenentatge de l’àrea de descoberta de l’entorn natural i social a l’educació infantil.
Objectius formatius:
1. Models d’intervencions educatives de l’àrea de descoberta de l’entorn.
1.1 Models didàctics de l’ensenyament i aprenentatge de l’àrea de descoberta de l’entorn. Concepció constructivista.
1.2 Enfocament sociocultural de l’ensenyament i l’aprenentatge de les ciències experimentals i socials, concepcions dels mestre i estils docents.
1.3 Anàlisi d’estudis de cas reals presentats pels propis professionals.
2. Formes d’organitzar el treball de l’àrea de descoberta de l’entorn al parvulari: racons, projectes, materials i tallers.
2.1 L’organització del treball de l’àrea de descoberta de l’entorn a l’aula d’infantil. El paper d’aquesta àrea com uns dels eixos de significació.
2.2 El dia a dia a l’aula: Activitats quotidianes, rutines, rituals i festes. L’àrea de descoberta de l’entorn en situacions interdisciplinàries i globalitzadores.
2.3 Exemples de projectes interdisciplinars o globalitzadors.
3. Disseny d’unitats didàctiques amb contingut de l’àrea de descoberta de l’entorn. Síntesi de les dues assignatures.
3.1 Emmarcament, situació d’aprenentatge i temporització.
3.2 Currículum: selecció i seqüenciació de continguts, objectius i capacitats.
3.3 Activitats, materials, agrupació infants, paper i consignes del mestre.
3.4 Sistema d’avaluació.
Es proposa una forma de fer que permeti a l’alumnat experimentar, en el seu propi procés formatiu, que l’aprenentatge és un acte social i personal al mateix temps, que posa en funcionament i de manera simultània aspectes racionals i emocionals. Es procurarà mantenir una dinàmica interactiva i un clima distès que afavoreixi la participació i el compromís personal en el propi aprenentatge i en el dels companys i de les companyes de grup. El paper del docent ha de ser el de facilitador del procés d’ensenyament i aprenentatge dels alumnes.
El professorat haurà de destinar aproximadament uns 15 minuts d’alguna classe a permetre que els seus estudiants puguin respondre les enquestes d’avaluació de l’actuació docent i d’avaluació de l’assignatura o mòdul.
En aquesta assignatura, de continuïtat amb la de Coneixement del medi social i natural I, es farà èmfasi especial al disseny i a l’aplicació d’unitats didàctiques i situacions d’aprenentatge a l’aula d’infantil, analitzades de manera crítica i argumentativa.
Es realitzarà una sortida de camp, tant de medi natural com de medi social, serà a un museu o centre de ciències o altres institucions en l'horari establert per la institució (matí o tarda). La visita és de caire obligatori i podrà tenir un cost fins a 10 euros.
Activitat |
Hores |
Metodologia |
Resultats Aprenentatge |
Dirigida (Gran Grup) |
25% |
Exposions per part del docent interelacionades amb estratègies inductives per facilitar el diàleg i la construcció del coneixement compartit: - Observació, interpretació i aprofitament didàctic d’experiències, gmaterials i altres recursos. - Anàlisi i comunicació oral d’experiències: històries personals viscudes com alumnes d’infantil i/o primària i experiències adquirida en el període de pràctiques a l’aula, per tal d’observar-ne la seva lògica i aplicació a l’aula d’infantil. - Anàlisi de diferents models de seqüències didàctiques, situacions d’aprenentatge i projectes aplicats a les aules d’infantil. - Reconeixement i valoració des d’una perpsectiva globalitzadora i integradora de les situacions d’e/a analitzades. |
G4.1. G4.2 EI.2.1. EI. 10.1. EI.20.1 DDIC.9.2. |
Activitats supervisades (Seminaris ) |
10% |
- Anàlisi de materials curriculars i experiències d’implementació a l’aula. - Debats i converses argumentades sobre les qüestions pedagògiques plantejades, sobre situacions d’aula viscudes, experiències i textos llegits. - Elaboració de treballs fets col·laborativament, amb possibilitat de presentacions orals. - Els seminaris contemplen la possibilitat de conèixer propostes didàctiques, institucions i/o recursos de l'àrea del Medi Natural i Social.
|
EI.2.2. EI. 10.1 EI.20.2 DDIC.9.2. DDIC.8.1. DDIC. 7.1. |
Activitat autònoma |
60% |
- Elaboració individual de reflexions escrites. - Lectura, comprensió, anàlisi al voltant de textos proposats. - Recerca d’informació i recursos didàctics. |
DDIC.9.1. DDIC.8.1. DDIC.7.1. |
Avaluaciócontinuada |
5% |
- Assistència i participació a classe. - Realització de coavaluacions. |
G4.1. G4.2. |
L'alumnat haurà de garantir mínim un 80% d'assistència en les sessions de seminaris grupals per garantir l'adquisició del seu procés d'ensenyament-aprenentatge.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Anàlisi de diferents models de seqüències didàctiques, situacions d'aprenentatge i projectes aplicats a les aules d'infantil. | 12 | 0,48 | 1 |
Elaboració de treballs fets col·laborativament | 8 | 0,32 | 3, 8 |
Exposions per part del docent interelacionades amb estratègies inductives per facilitar el diàleg i la construcció del coneixement compartit. | 8 | 0,32 | 8 |
Reconeixement i valoració des d'una perpsectiva globalitzadora i integradora de les situacions d'e/a analitzades. | 8 | 0,32 | 1 |
Tipus: Supervisades | |||
Anàlisi de materials curriculars i experiències d'implementació a l'aula | 6 | 0,24 | 4, 8 |
Debats i converses argumentades | 4 | 0,16 | 1 |
Tipus: Autònomes | |||
Elaboració individual de treball de reflexió | 15 | 0,6 | 1, 3 |
Lectura, comprensió i anàlisi al voltant de textos proposats | 15 | 0,6 | 8 |
Recerca d'informació i recursos didàctics | 12 | 0,48 | 1 |
L'avaluació de l'assignatura es realitzarà al llarg del semestre acadèmic mitjançant diversitat d'activitats que combinen el treball individual i el col•lectiu, i l'avaluació continuada amb la final.
Per aprovar aquesta assignatura, cal que l'estudiant mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent. En totes les activitats (individuals i en grup) es tindrà en compte, doncs, la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada)o suspesa si el professor considera que no compleix aquests requisits
Al llarg de l’assignatura, cal mostrar una actitud compatible amb la professió educativa com a requisit per aprovar l’assignatura. Algunes competències poden ser: escolta activa, respecte, participació, cooperació, empatia, amabilitat, puntualitat, no jutjar, argumentar, ús del mòbil adequat, etc. Aquesta actitud serà avaluada al llarg del desenvolupament del treball en grup i pot condicionar la nota d'aquest.
L’assistència a classe és obligatòria:les/els estudiants han d’assistir a un mínim d’un 80% de les classes pràctiques (seminaris), en cas contrari es considerarà no presentat. Els justificants que es presenten en cas d’absència serveixen únicament per explicar aquesta absència, en cap cas són un eximent de la presencialitat.
Per poder superar l’assignatura serà superar amb un 5 cadascuna de les activitats d’avaluació, perquè es faci la mitjana de la nota de les activitats i s’obtingui la qualificació final de l’assignatura. En cas de suspens de l'assignatura, per tal de poder optar al procés de recuperació, s'haurà de tenir un 3,5 de qualificació mínima en l'activitat suspesa. El procés de recuperació constarà d'una prova individual i/o col·lectiva, segons el cas, que permeti avaluar que l'alumnat ha assolit els objectius i competències que es planteja l'assignatura. El suspens d'una de les activitats pot comportar el suspès de tota l'assignatura. Si s'opta a la recuperació d'una de les activitats, la nota final a la que s'opta és un 5. Les qualificacions de cada una de les proves d’avaluació es faran públiques al campus virtual en el període de 3 setmanes, després del seu lliurament. L’estudiant que vulgui revisar la nota haurà de fer-ho en la data comunicada pel professorat d'aquesta assignatura, havent demanat hora de consulta per correu electrònic.
Seguint la normativa de la Facultat de Ciències de l'Educació en relació a criteris i pauta general d'avaluació ( Acord Comissió Ordenació Acadèmica, 4 juny 2014). La còpia o plagi, tant en el cas de treballs com en el cas dels exàmens, pot representar suspendre l’assignatura. Es considerarà que un treball, activitat o examen està “copiat” quan reprodueix tot o una part del treball d'un/a altre/a company/a. Es considerarà que un treball o activitat està “plagiat” quan es presenta com a propi una part d’un text d'un autor/a sense citar les fonts, independentment que les fontsoriginàries siguin en paper o en format digital.
Les característiques i concreció del lliurament de totes les activitats s'explicarà a l'inici de l'assignatura.
Les dates de lliurament les activitats d'avaluació:
Avaluació individual: Avaluació reflexiva individual del recurs didàctic; s'entregarà al voltant de 10 dies després de l'entrega del treball en grup. (Primera quinzena de juny, aproximadament.)
Avaluació individual: Seguiment i participació en el treball en grup a partir de l'aplicació dels continguts de la didàctica del medi. (Avaluació continuada al llarg de l'assignatura.)
Avaluació en grup: Disseny de dos recursos didàctics - Espai didàctic de Medi Natural i Capsa d'Aprenentatge de Medi Social.- (Entrega en els 15 dies posteriors al 2n. intensiu de Practicum III.)
Reavaluació: Recuperació de l'avaluació individual de l'assignatura. (Realització 15 dies posteriors a la realització de l'avaluació individual)
* La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Grupal. Disseny de dos recursos didàctics per a l'EI que incorporin els principis de la didàctica del Medi Natural, Social i Cultural. (En grup) | 45% | 4,5 | 0,18 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
Individual.Avaluació reflexiva i presentació (oral/escrita) del disseny d'un recurs didàctic sobre el medi natural i social (Individual) | 40% | 5,5 | 0,22 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
Seguiment, valoració de la participació i implicació en el treball en grup. | 15% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
Bibliografía elaborada amb perspectiva de gènere amb predomini d’autores.
Altimir, D. (2011). Conversa amb Maria Teresa Feu: La intel·ligència dels nens i nenes es troba a la punta dels dits. Infància,179, 40-42.
Antón, M.; Moll, B. (2001). Educación Infantil. Orientaciones y recursos (0-6 años). Madrid: CISS-Praxis.
Bach, E.; Darder, P. (2002). Sedueix-te per seduir. Viure i educar les emocions. Barcelona: Edicions 62.
Bonil,J.&Calafell,G.(2006). Los retos actuales de la Educación Científica. Praxis, Octubre 2006, p.25/1--‐25/16.
Cabanellas, I.; Eslava, C. L. (coord.) (2005). Territorios de la infancia. Diálogos entre arquitectura y pedagogia. Barcelona: Graó.
Calaf, R.; Gutiérrez, S. & Suárez, M.A. (2016) Desvelar competencias vinculadas con el conocimiento escolas de las CCSS mediante la evaluación educativa del museo. Enseñanza de las ciencias: 15, 89-98.
Cañal de León, P. (2007). L’alafabetització científica a la infància. Guix d’infantil, 33, 5-9.
Cols, C. (2011). L’entorn, font de coneixements. Infància, 180, 14-20.
Cuenca, J. M.; Estepa, J. (2005). La caja genealógica: fuentes y tiempo en Educación Infantil. Una propuesta para trabajar con maestros en formación inicial. Quaderns Digitals, 37, http://www.quadernsdigitals.net/datos_web/hemeroteca/r_1/nr_609/a_8416/8416.htm [consulta 30-5-2011].
Díaz, M.Carmen (2007): Mi escuela sabe a naranja. Barcelona: Graó.
Espinet, M. (2001). Unidad de programación el bosque. Dins:M. Antón i B. Moll (coords.). Educación infantil. Orientaciones y recursos. (pp. 1-58). Barcelona: Ciss-Praxis.
Feliu, M y Jiménez,L (Coords.) (2015) Ciencias sociales y educación infantil .Cuando despertó el mundo estaba allí. Barcelona: Graó.
Gimeno, J. (2000). La educación obligatoria: su sentido educativo y social. Madrid: Ed.Morata.
Lacasa, N.; Pasqual, C.; Tarin, R. M. (1999). La història de la vida de les plantes amb flor. Barcelona: Associació de Mestres de Rosa Sensat.
López, N. & Melcón, P. (2010) Quan suquem una galeta a la llet... Guix, 369, p.35-41.
Manen, M. van (2003). El tono en la enseñanza. Barcelona: Ed.Paidós.
Martí, J. (2010). La construcció del coneixement científic dels tres als dotze anys. Què en sabem?. Guix, 369, p.21-26.
Mèlich, J. C.; Palou, J.; Poch, C.; Fons, M. (2000). La veu de l’altre: reflexions i experiències per educar en valors ètics. Bellaterra: ICE-UAB.
Palou, S. (2004). Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infancia. Propuestas educativas. Barcelona: Ed. Graó.
Parcerisa,A. & et al (2015) Recursos y estrategias para estudiar ciencias sociales. Barcelona:Graó.
Pedreira, M. (2006). Dialogar con la realidad. Dins: M. Antón i B. Moll (coords.). Educación Infantil. Orientaciones y Recursos. (pp. 23-69) Barcelona: Ciss-Praxis.
Pérez, E.; Baeza, M. C.; Miralles, P. (2008). El rincón de los tiempos. Un palacio en el aula de educación infanti. Dins: Revista Iberoamericana de Educación. núm.48/1 pàg. 1-10. EDITA: Organización de Estados Iberoamericanos para la Educación, la Ciencia y la Cultura (OEI)
Torruella, M.F. & et al (2015) Ciencias sociales y educación infantil (3-6): cuando despertó, el mundo estaba allí. Barcelona: Graó.
Webs d'interès
Association Internationale Pikler (LÓCZY) http://www.aipl.org/
Centre de Documentació i Experimentació en Ciències i Tecnologia (Dept. d’Eensenyament): www.xtec.es/cdec
Comunitat catalana de Webquest: http://www.webquestcat.org/
Diraya. Talleres de Expresión y Educación Creadora http://www.dirayaexpresion.es/
El safareig: educació infantil i natura (AAMM Rosa Sensat): www.elsafareig.org/
Senderi-Educació en Valors: http://www.senderi.org
Xtec-Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya: http://www.xtec.es
Zona Clic: http://clic.xtec.net/ca/
Revistes d’educació infantil:
Aula d’infantil. Revista de l’editorial Graó.
Guix d’Infantil. Revista de l’editorial Graó.
Infància. Revista de l’Associació de Mestres Rosa Sensat
Infància-Europa. Revista de l’Associació de Mestres Rosa Sensat
Viure en família. Revista (per a pares i mares) de l’editorial Graó
No es requereix de cap programari concret.