Gestió d'institucions socioeducatives
Codi: 101675 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500260 Educació social | OB | 3 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Diego Castro Ceacero
- Correu electrònic:
- diego.castro@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Prerequisits
Les organitzacions d’Educació no formal representen tot un seguit de formes, funcions i finalitats molt diverses que requereixen un estudi específic dins l’àmbit de la Organització d’Institucions Educatives. Aquest àmbit ha esdevingut els darrers anys un veritable sector emergent que ha representat noves formes de professionalització. Tanmateix això ha significat un augment de les línies de recerca, l’ampliació a nous sectors i perfils laborals i, un canvi en determinades formes d’intervenció socioeducativa.
L’assignatura de Gestió d’Institucions Socioeducatives té un caràcter eminentment professionalitzador, per això s’orienta des d’una perspectiva pràctica i aplicada que implicarà a l’alumnat en un procés de gestió socioeducativa d'un programa amb activitats reals. L'aprenentatge en un cas vivencial articula la proposta formativa d'aquesta assignatura.
Parteix dels supòsits teòrics i competencials adquirits en assignatures precedents, especialment: Contextos educatius (primer curs) i L'organització i els grups (segon curs) del Grau d’Educació Social. Per la qual cosa es recomana el domini dels continguts treballats en aquestes assignatures vinculades a l'Àrea de comneixement d'Organitzció Educativa.
Cal considerar que l'enfoc de l'assignatura va molt lligat al desenvolupament del Practicum, per la qual cosa algunes activitats, la metodologia i els continguts es veuran relacionats amb la Guia del Practicum 1.
Finalment, dir que l'orientació de l'assignatura és radicalment diferent al d'altres matèries del Grau, el desenvolupament de les sessions és responsabilitat de l'alumnat amb la seva motivació, treball, dedicació, respecte i dedicació.
Objectius
Amb aquesta assignatura s’adquireixen un seguit de coneixements i habilitats vinculades a l’àmbit de la gestió institucional, més específicament, l’alumnat en cursar l’assignatura podrà:
- Relacionar els conceptes i processos específics de la Gestió d’institucions amb la Organització d’Institucions.
- Identificar les variables que intervenen en la gestió de centres i la seva sistematicitat i globalitat.
- Comprendre les dinàmiques organitzatives i els processos organitzatius que es desenvolupen en els centres.
- Aplicar diferents estratègies d’intervenció en els processos de gestió institucional.
- Millorar els processos organitzacionals.
- Aprendre a gestionar conflictes i disfuncions
Competències
- Comprendre i implicar-se en les realitats institucionals per integrar-se i desenvolupar-se professionalment.
- Dissenyar de manera articulada plans, programes, projectes, activitats i tasques en diversos contextos socioeducatius.
- Gestionar institucions d'educació social.
- Participar i implicar-se en els actes, reunions i aconteixements de la institució a la qual es pertany.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar tècniques i recursos per als diferents nivells de la planificació.
- Aportar a l'activitat acadèmica reflexions i idees dels processos socioculturals de l'entorn immediat.
- Aportar idees i alternatives viables i plausibles a situacions institucionals conflictives o crítiques.
- Conèixer els elements de la cultura en relació al model de participació.
- Demostrar domini en els processos de planificació institucional.
- Difondre i promocionar els serveis i iniciatives institucionals per diferents canals i mitjans.
- Dominar les teories, eines i recursos específics de la gestió de centre.
- Establir models sistemàtics entre les diferents funcions organitzatives: planificació, delegació, gestió de recursos sistemàtics entre les diferents funcions organitzatives: planificació, delegació, gestió de recursos, coordinació,control i millora.
- Executar actuacions específiques del gestor institucional a través del procés: anàlisi, actuació i millora.
- Formular pertinentment els apartats de la planificació de centres educatius.
- Identificar les sinèrgies entre els processos organitzatius i de gestió institucional.
- Reflexionar i analitzar els fenomens de l'entorn institucional per comprendre les claus que participen en ells i intervenir per millorar-los.
Continguts
- ORGANITZACIÓ I GESTIÓ D'INSTITUCIONS SOCIOEDUCATIVES: FUNCIONS ORGANITZATIVES
- LA PLANIFICACIÓ: DE L'ESTRATÈGIA A L'OPERATIVITZACIÓ DE L'ACCIÓ
- DISTRIBUCIÓ DE FUNCIONS I TASQUES
- LA COORDINACIÓ
- L'EXECUCIÓ I CONTROL DE L'ACTUACIÓ
- AVALUACIÓ I MILLORA INSTITUCIONAL
Metodologia
La proposta d'aquesta assignatura es fonamenta en l'aprenentatge actiu, competencial i vivencial el que condiciona les activitats formatives que es proposen:
1) Classes magistrals participatives
Per introduir aspectes teòrics, reflexionar sobre les eines i instruments per a la gestió de centres, serveis i programes i, sobretot, analitzar casos, reflexionar, debatre i transferir aprenentatges.
2) Lectura, reflexió i debat d'un manual sobre gestió d'institucions educatives
Implica la lectura, compresió i treball sobre un manual de referència.
3) Desenvolupament d'unes Jornades Formatives
Activitat obligatòria que implica desplaçament fora del Campus, pernoctació i que es fonamenta en els principis de l'aprenentatge competencial i vivencial. Les Jornades son un espai formatiu inigualable per poder aplicar, transferir i comprovar l'adquisició de les competències associades a l'assignatura. Les persones que per causes degudament justificades i acreditades no puguin assistir a una part de les Jornades hauran de fer un treball específic sobre la seva fase de desenvolupament del mateix nombre d'hores a les que s'ha acreditat l'absència. Aquesta activitat podria tenir un cost addicional.
La metodologia dissenyada obliga a una assistència regular, diària i responsable a les sessions de gran grup i seminaris; per tant, l'assistència esdevé obligatòra al 80% de la presencialitat.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| APLICACIONS | 30 | 1,2 | 1, 3, 4, 5, 6 |
| PRESENTACIÓ CONTINGUT TEÒRIC | 15 | 0,6 | 4, 7, 12 |
| Tipus: Supervisades | |||
| SUPERVISIÓ DE TASQUES GRUPALS I TUTORIES | 30 | 1,2 | 1, 2, 5, 6, 12 |
| Tipus: Autònomes | |||
| INFORME | 75 | 3 | 1, 5, 7, 8, 12 |
Avaluació
L'avaluació de l'assignatura serà continuada i coherent amb el model d'aprenentatge actiu i vivencial. Per a la qualificacio final es consideraran tres tipus d'evidències:
a) Examen (25%). Prova individual sobre el manual de referència que es programarà durant el mes de novembre.
b) Diari (25%). Lliurament individual d'un instrument de recollida de dades, reflexions i vivències que es programarà al desembre.
b) Informe (50%). Treball grupal de les Jornades Formatives que es programarà pel mes de gener.
Altres indicacions:
- Per a calcular la nota final en cadascuna de les 3 evidències cal haver obtingut una nota mínima de quatre (4) punts en cadascuna d'elles.
- Si es detecta plagi en les evidències d'avaluació la qualificació serà de 'suspès' (URKUND de més del 60%).
- Les evidències d'avaluació seran revisades i retornades en un periode aproximat de 15 dies, sempre que no interfereixin factors de força major.
- Les evidències d'avaluació podràn ser recuperades en una sola ocasió al llarg del curs.
- S'aplica la qualificació de 'No Presentat' quan no es presenta alguna de les 3 evidències d'avaluació.
- L'alumnat matriculat en segona (o més) convocatòria pot sol·licitar una avaluació de síntesi.
- L'assistència a les sessions presencials serà obligtòria en un 80%.
- La nateurales de les activitats desenvolupades a les Jornades Formatives obliga a considerar en l'avaluació de l'Informe, aspectes de naturalesa actitudinal; així, per aprovar aquesta evidència cal com a requisit mostrar una actitud compatible amb la professió educativa.
- Per qualsevol altre referència a l'avaluació ens remetrem a les prescripcions dels "Criteris i pautesgenerals d'avaluació de la Facultat de Ciències de l'Educació".
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| DIARI DE CAMP | 25 | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
| INFORME DE LES JORNADES | 50 | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
| PROVA ESCRITA MANUAL | 25 | 0 | 0 | 7, 11 |
Bibliografia
BÂSICA
a) Fantova, Fernando (2006). Manual para la gestión de la intervención social. Editorial CCS, Madrid
b) Gairín, J. & Castro, D. (2021). El Contexto Organizativo como espacio de intervención. Síntesis, Madrid
COMPLEMENTÀRIA
Andreu, R. y Rosanas, J.M. (2011). Manifiesto para un management mejor. Una visión racional y humanista. IESE-Universidad de Navarra, Barcelona.
Aragón-Correa, J. A; Rubio, E. y Casado, A. (2004). Gobierno y gestión de las entidades del tercer sector. Fundación ONCE, Madrid.
Barbosa, E.F. y Moura, D. (2013). Proyectos educativos y sociales. Planificación, gestión, seguimiento y evaluación. Narcea, Madrid.
Cámara, L., Berzosa, B; y Émerson, C. (2005). Planificación Estratégica. Guía para entidades sin ánimo de lucro que prestan servicios de inserción socio laboral. CIDEAL, Madrid.
Cantón, I. & Pino, M. (2014) Organización de centros educativos en la sociedad del conocimiento. Alianza Editorial, Madrid.
Cubedo, M. (2007). El régimen económico de las sociedades cooperativas: situación actual y apuntes para una reforma. Revista de economía pública, social y cooperativa, 58, 161-187.
De Asís, A., Gross, D., Lillo, E. & Caro, A. (2000). Manual de ayuda para la gestión de entidades no lucrativas. Fundación Luis Vives, Madrid.
De la Torre, I. (2010). Identidad institucional de las organizaciones del tercer sector. Revista Internacional de Organizaciones, 5, 7-29.
Fernández, T. & Ponce de León, L. (2016). Planificación y actuación estratégica de proyectos sociales. Pirámide, Madrid.
Koontz, H. y Weihrich, H. (2004). Administración. Una perspectiva global. 12ª Edición. McGraw Hill Interamericana, México DF.
López, F. (2005). La Educación Social Especializada con personas en situación de conflicto social. Revista de Educación, 336, 57-73.
Luján, M. E. (2010). La administración de la educación no formal aplicada a las organizaciones sociales: Aproximaciones teórico-practicas. Revista Educación, 34 (1), 101-118.
Miller, E. W. (2018). Nonprofit strategic management revisited. Canadian journal of nonprofit and social economy research, 9(2), 22-32.
Miron, G., Gulosino, C., Shank, C., Elgeberi, N., Davidson, C., Hernandez De Alvarez, F., & Urschel, J. (2021). Profiles of For-Profit and Non-profit Education Management Organizations. Commercialism in Education Research Unit. National Education Policy Centre: Colorado.
Naranjo, N. R. (2020). Environmental issues and social work education. The British Journal of Social Work, 50(2), 447-463.
Palomo, Mª. T. (2013). Liderazgo y motivación de equipos de trabajo. ESIC Editorial, Madrid.
Pastor, Mª. I. (2001). Orígenes y evolución del concepto de educación no formal. Revista Española de Pedagogía, 59 (220), 525-544.
Pérez-Serrano, G. (2010). Intervención sociocomunitaria. Editorial UNED. Madrid.
Rey, F. y Urgoiti, A. (2005). Manual de gestió del cicle del projecte en l’acció humanitària. Obra Social ‘La Caixa’, Barcelona.
Robbins, P. y Coulter, M. (2010) Administración. 10ª Edición. Pearson, México.
Rodríguez, D. (2002). Gestión organizacional. Ediciones de la Universidad católica de Chile, Santiago.
Shemyatikhina, L., Shipitsyna, K., & Usheva, M. (2020). Marketing management of a nonprofit organization. Ekonomicko-manazerske spektrum, 14(1), 19-29.
Zerilli, A. (1985). Fundamentos de organización y dirección general. Editorial Deusto, Bilbao.
Programari
No cal