Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500244 Estudis d'Àsia Oriental | OT | 4 | 1 |
Per a realitzar aquesta assignatura és aconsellable haver superat tots els crèdits del primer, segon i tercer curs del Grau. És necessari poder llegir en anglès textos acadèmics i especialitzats a fi i efecte de superar l'assignatura.
Aquest curs planteja l'estudi de la diversitat ètnica de l’Àsia Oriental, específicament a les societats japonesa i xinesa (amb referència també a Taiwan). Inclou diferents perspectives teòriques procedents de l’estudi històric, polític, i etnològic. En el cas de la societat xinesa, les classes prendran com a concepte de referència la noció de minzu (etnicitat), central en la construcció política de la diversitat ètnica a la República Popular, així com en la categorització ètnica oficial i l’evolució de les polítiques i la legislació sobre les minories ètniques. En el cas de la societat japonesa, la noció de minzoku (etnicitat) esdevindrà clau en la comprensió històrica, política i cultural de la diversitat ètnica, principalment en el marc de la construcció moderna de l’Estat-nació japonès i el projecte d’expansió colonial com a imperi, però també en l’anàlisis dels seu antecedents històrics premoderns i les seves ramificacions en el context de l’actual societat multicultural. A ambdues parts, les classes abordaran l'anàlisi de casos d’estudi concrets. L'objectiu final de l’assignatura és oferir diverses eines per a la reflexió en torn la qüestió de la diversitat ètnica de l’Àsia Oriental.
Societat xinesa
1. Perspectiva històrica sobre la diversitat ètnica a Xina
2. La qüestió ètnica a la Xina moderna: el concepte de minzu (etnicitat) i les taxonomies ètniques
3. La representació de les minories ètniques: cinema, literatura i televisió
4. Polítiques i legislació: la segona generació de polítiques ètniques
5. Temes contemporanis:
- Estudi de cas 1
- Estudi de cas 2
Societat japonesa
6. Perspectiva històrica sobre la diversitat ètnica a Japó
- La qüestió burakumin
7. La qüestió ètnica al Japó modern: la noció de minzoku (etnicitat) i la construcció de l'Imperi Japonès
8. L'etnicitat ainu
9. L'etnicitat de les Ryūkyū
10. Temes contemporanis:
- Els coreans zainichi
- La societat multicultural (tabunka kyōsei shakai)
L'assignatura compta amb classes teòriques i pràctiques. Com que la docència és compartida, els professors informaran convenientment de les característiques de l'avaluació el primer dia de classe. Les classes seguiran l'estructura de seminaris en les quals els temes tractats en les sessions teòriques es debatran en les sessions pràctiques. Aquest debat es pot acompanyar, així mateix, de l'exposició d'articles a classe, presentacions per part de l'alumnat, visionat i debat de documentals, etc. Es valorarà la discussió dels textos de la bibliografia i dels materials utilitzats a les classes. L'ús del campus virtual de l'assignatura és imprescindible atès que reuneix els materials per a poder seguir el curs i superar l'assignatura, així com tot tipus d'informacions necessàries per al seu desenvolupament.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques i anàlisi de textos | 50 | 2 | 1, 3, 4, 5, 7, 8, 10, 12, 16, 17, 18 |
Presentacions | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
Tipus: Autònomes | |||
Treball escrit i estudi de continguts | 35 | 1,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
L'avaluació és avaluació continuada. Els estudiants han de demostrar el seu progrés realitzant activitats i exàmens. Els terminis d’aquestes activitats d’avaluació s'indiquen en el calendari el primer dia de classe. Totes les activitats tenen un termini que cal complir estrictament, segons el calendari de l’assignatura.
Altres consideracions
La informació sobre l’avaluació, el tipus d’activitat d’avaluació i el seu pes sobre l’assignatura és a títol informatiu. El professorat responsable de l’assignatura la concretarà en començar-ne a impartir la docència.
Revisió
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre el docent i l’estudiant.
Recuperació
Podran accedir a la recuperació els estudiants que s’hagin presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagin tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.
L'estudiant es presentarà exclusivament a les activitats o proves no presentades o suspeses. En cap cas es podrà recuperar nota mitjançant una provafinal equivalent al 100% de la nota.
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, el docent comunicarà per escrit el procediment de recuperació. El docent pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o pot agrupar diverses activitats en una de sola.
Consideració de “no avaluable”
S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’estudiant equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.
Irregularitats en les activitats d’avaluació
En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0.En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0.
S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat). Es considera com a "còpia" un treball que reprodueix tot o gran part del treball d'un/a altre/a company/a, i com a "plagi" el fet de presentar part o tot un text d'un autor com a propi, és a dir, sense citar-ne les fonts, sigui publicat en paper o en forma digital. En el cas de còpia entre dos estudiants, si no es pot saber qui ha copiat qui, s'aplicarà la sanció a ambdós.
Més informació: https://www.uab.cat/web/estudiar/grau/informacio-academica/avaluacio/en-que-consisteix-l-avaluacio-1345662177201.html
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Treball en grup. Presentació oral | 30% | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
Treball escrit (Japó) | 35% | 17,5 | 0,7 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 16, 17, 18 |
Treball escrit (Xina) | 35% | 17,5 | 0,7 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 16, 17, 18 |
Societat xinesa
Anonymous (2021). “You shall sing and dance: contested ‘safeguarding’ of Uyghur Intangible Cultural Heritage.” Asian Ethnicity, 22:1, 121-139.
Bulag, U.E. (2021). “Minority Nationalities as Frankenstein’s Monsters? Reshaping ‘the Chinese Nation’ and China’s Quest to Become a ‘Normal Country’”. The China Journal, 86: 46-67.
Ma Rong (2010). “The ‘Politicization’ and ‘Culturization’ of Ethnic Groups.” Chinese Sociology & Anthropology, 42:4, 31-45.
Mullaney, T. (2010) Coming to Terms with the Nation: Ethnic Classification in Modern China. Berkeley: University of California Press.
Mullaney, T.; Leibold, J.; Gros, S.; Vanden Bussche, E. (Eds.) (2012) Critical Han Studies: The History, Representation, and Identity of China's Majority. Berkeley: University of California Press.
Qi, J. (2017). “A preliminary study of the Chinese ethnic identification and ethnic taxonomy system.” Journal of the Central University for Nationalities, 4, 18–28.
Sun, Y. (2020). From Empire to Nation State: Ethnic Politics in China. Cambridge (UK): Cambridge University Press.
Wang Hui (2011). “The ‘Tibetan Question’ East and West: Orientalism, Regional Ethnic Autonomy, and the Politics of Dignity.” In Wang Hui, The Politics of Imagining Asia (pp. 136–227). Cambridge (MA): Harvard University Press.
Societat japonesa
Clammer, J. (2001) Japan and its others: globalization, difference and the critique of modernity. Melbourne: Trans Pacific Press.
Denoon D. et al., eds. (1996) Multicultural Japan: palaeolithic to postmodern. Cambridge (UK): Cambridge University Press.
Graburn, N. H. H. et al. (eds.) (2008) Multiculturalism in the new Japan: crossing the boundaries within. New York: Berghahn Books.
Guarné, Blai (ed.) (2017) Antropología de Japón: identidad, discurso y representación. Barcelona: Bellaterra.
Guarné, B. and S. Yamashita (eds.) (2015) Japan in global circulation: transnational migration and multicultural politics (Introduction) Kokuritsu Minzokugaku Hakubutsukan Kenkyu-Houkoku. Special Issue. Minpaku, National Museum of Ethnology (Japan), 40:1.
Guarné, B. and P. Hansen (eds.) (2018) Escaping Japan: reflections on estrangement and exile in the twenty-first century. London & New York: Routledge.
Lie, J. (2001) Multiethnic Japan. Cambridge (MA): Harvard University Press.
Weiner, M. (1997) Japan's minorities: the illusion of homogeneity. London; NY: Routledge.
Willis, B.D. and S. Murphy Shigematsu (eds.) (2008) Transcultural Japan: at the borderlands of race, gender, and identity. London; New York: Routledge.
No es farà ús de programari específic.