Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500244 Estudis d'Àsia Oriental | OT | 4 | 1 |
Per a realitzar aquesta assignatura és aconsellable haver superat tots els crèdits del primer, segon i tercer curs del Grau. És necessari poder llegir en anglès textos acadèmics i especialitzats a fi i efecte de superar l'assignatura.
Aquest curs planteja l'estudi dels processos migratoris internacionals de la zona de l'Àsia Oriental, específicament els relacionats amb Xina, Japó i Corea. S'abordaran teòricament els conceptes de diàspora, transnacionalisme i el paradigma de les noves mobilitats que dominen l'actual discurs de la globalització aplicat a l’estudi de les migracions. Es reconstruirà la història de les diferents diàspores, els seus llocs d'origen i destinacions, l'evolució de les polítiques migratòries, les característiques de l’organització social, política i econòmica de les comunitats migrants, així com els seus desenvolupaments culturals. L'objectiu final de l’assignatura és oferir eines per a la reflexió crítica sobre les diàspores de l’Àsia Oriental tot apropar-nos a la seva presència entre nosaltres.
Introducció teòrica i conceptual: diàspora, transnacionalisme i el paradigma de les noves mobilitats.
- Migració i diàspora xinesa
1. La diàspora xinesa: polítiques migratòries, fases i fluxos.
2. Família, empresariat ètnic i noves formes de desenvolupament econòmic.
3. Producció i reproducció de les zones qiaoxiang: retorn, vincles transnacionals i cultura migratòria.
4. Descendents de migrants: etnicitat i identitats des d’una perspectiva intergeneracional.
- Migració i diàspora japonesa
5. La diàspora japonesa: aproximació històrica.
6. L’experiència nikkei al món: la presència a Amèrica
7. L'experiència nikkei i estrangera al Japó: societat, política, economia.
- Migració i diàspora coreana
8. La diàspora coreana des del segle XIX fins a principi del segle XX.
9. La diàspora coreana després de la guerra i les adopcions internacionals.
10. Estudis de cas: la diàspora coreana a Espanya.
L'assignatura compta amb classes teòriques i pràctiques. Com que la docència és compartida, els professors informaran convenientment de les característiques de l'avaluació el primer dia de classe. Les classes seguiran l'estructura de seminaris en les quals els temes tractats en les sessions teòriques es debatran en les sessions pràctiques. Aquest debat es pot acompanyar, així mateix, de l'exposició d'articles a classe, presentacions per part de l'alumnat, visionat i debat de documentals, etc. Es valorarà la discussió dels textos de la bibliografia i dels materials utilitzats a les classes. L'ús del campus virtual de l'assignatura és imprescindible atès que reuneix els materials per a poder seguir el curs i superar l'assignatura, així com tot tipus d'informacions necessàries per al seu desenvolupament.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques i anàlisi de textos | 50 | 2 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 10, 16, 17, 18 |
Tipus: Supervisades | |||
Presentacions | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
Tipus: Autònomes | |||
Treball escrit i estudi de continguts | 35 | 1,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 16, 17, 18 |
L'avaluació és avaluació continuada. Els estudiants han de demostrar el seu progrés realitzant activitats i exàmens. Els terminis d’aquestes activitats d’avaluació s'indiquen en el calendari el primer dia de classe. Totes les activitats tenen un termini que cal complir estrictament, segons el calendari de l’assignatura.
Altres consideracions
La informació sobre l’avaluació, el tipus d’activitat d’avaluació i el seu pes sobre l’assignatura és a títol informatiu. El professorat responsable de l’assignatura la concretarà en començar-ne a impartir la docència.
Revisió
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre el docent i l’estudiant.
Recuperació
Podran accedir a la recuperació els estudiants que s’hagin presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagin tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.
L'estudiant es presentarà exclusivament a les activitats o proves no presentades o suspeses. En cap cas es podrà recuperar nota mitjançant una provafinal equivalent al 100% de la nota.
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, el docent comunicarà per escrit el procediment de recuperació. El docent pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o pot agrupar diverses activitats en una de sola.
Consideració de “no avaluable”
S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’estudiant equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.
Irregularitats en les activitats d’avaluació
En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0.En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0.
S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat). Es considera com a "còpia" un treball que reprodueix tot o gran part del treball d'un/a altre/a company/a, i com a "plagi" el fet de presentar part o tot un text d'un autor com a propi, és a dir, sense citar-ne les fonts, sigui publicat en paper o en forma digital. En el cas de còpia entre dos estudiants, si no es pot saber qui ha copiat qui, s'aplicarà la sanció a ambdós.
Més informació: https://www.uab.cat/web/estudiar/grau/informacio-academica/avaluacio/en-que-consisteix-l-avaluacio-1345662177201.html
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Ressenya d'articles | 30% | 17,5 | 0,7 | 2, 3, 5, 6, 7, 10, 11, 12, 13, 16, 17, 18 |
Treball en grup. Presentació oral | 30% | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
Treball escrit | 40% | 17,5 | 0,7 | 2, 3, 5, 6, 7, 10, 11, 12, 13, 16, 17, 18 |
- Migració i diàspora japonesa
Adachi, N. (ed.) (2006) Japanese diasporas: unsung pasts, conflicting presents, and uncertain futures. London; New York: Routledge.
Befu, H. and Sylvie Guichard-Auguis, S. (eds.) (2001) Globalizing Japan: ethnography of the Japanese presence in Asia, Europe and America. London: Routledge.
Daniels, R. et al. (eds.) (1991) Japanese Americans, from relocation to redress. Seattle: University of Washington Press.
Douglass, M. and G. S. Roberts (2000) Japan and global migration: foreign workers and the advent of a multicultural society. London; New York: Routledge.
Goodman, R. et al. (eds.) (2003) Global Japan: the experience of Japan's new immigrant and overseas communities. New York: Routledge.
Graburn, N. H. H. et al. (eds.) (2008) Multiculturalism in the new Japan: crossing the boundaries within. New York: Berghahn Books.
Guarné, B. and P. Hansen (eds.) (2018) Escaping Japan: reflections on estrangement and exile in the twenty-first century. London & New York: Routledge.
Guarné, B. and S. Yamashita (eds.) (2015) Japan in global circulation: transnational migration and multicultural politics (Introduction) Kokuritsu Minzokugaku Hakubutsukan Kenkyu-Houkoku. Special Issue. Minpaku, National Museum of Ethnology (Japan), Vol. 40, No. 1.
Haines, D. W. et al (eds.) (2012) Wind over water: migration in an East Asian context. New York: Berghahn Books.
Masterson, D. (2004) The Japanese in Latin America.Urbana: University ofIllinois Press.
Murphy-Shigematsu, S. (2012) When half is whole: multiethnic Asian American identities.Stanford, California: StanfordUniversity Press.
Willis, B.D. and S. Murphy Shigematsu (eds.) (2008) Transcultural Japan: at the borderlands of race, gender, and identity. London; New York: Routledge.
- Migració i diaspora xinesa
Audebert, C.; Doraï, M.K., eds. (2010) Migration in a Globalised World. New Research Issues and Prospects. Amsterdam: Amsterdam University Press.
Beltrán Antolín, Joaquín, ed. (2004) La presencia china en el mundo/La presencia xinesa al món. Barcelona: UOC
Benton, G.; Gomez, A., (2014) “Belonging to the Nation: Generational Change, Identity and the Chinese Diaspora.” Ethnic and Racial Studies 37 (7) (March 28): 1157–1171.
Brah, Avtar (2011 [1997]) Cartografías de la diáspora: Identidades en cuestión. Madrid: Traficantes de Sueños.
Chu, Julie Y. 2006. “To Be ‘Emplaced’: Fuzhounese Migration and the Politics of Destination.” Identities 13 (3) (September): 395–425.
Cresswell, Tim. 2010. “Towards a Politics of Mobility.” Enviroment and Planning D: Society and Space 28: 17–32.
Künnemann, V.; Mayer, R., eds. (2011) Chinatowns in a Transnational World. Myths and Realities of an Urban Phenomenon. New York, London: Routledge.
Latham, K. and B. Wu (2013) Chinese Immigration into the EU: New Trends, Dynamics and Implications, London: Europe China Research and Advice Network, 2013.
Salazar, Noel B. 2011. “ThePower of Imagination in Transnational Mobilities.” Identities 18 (6) (December): 576–598.
- Migració i diàspora coreana
Cho, G. M (2008) Haunting the Korean Diaspora: Shame, secrecy, and the forgotten war, Minneapolis and London: University of Minnesota Press.
Kim, J. I (eds.) (2004) The Korean-Americans: past, present and future, New Jersey: Hollym International.
Hong, M and Cho, Y (2021)“Exploring Factors on Identity of Korean Diaspora: Perspectives of Millennial Generation”, Journal of Industrial Distribution & Business,12 (4): 15-26.
Hübinette, T (2005) Comforting an Orphaned Nation: Representations of International Adoption and Adopted Koreans in Korean Popular Culture, Stockholm: Department of Oriental Languages, Stockholm University.
Lee, U (2021) Hábitos y prácticas culturales de la comunidad coreana de Cataluña, Barcelona: Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona.
Min, P (2011) The Immigration of Koreans to the United States: A Review of 45 Year (1965-2009) Trends, Development and Society, Volume 40, No. 2,pp.195- 224.
______. (2010) Preserving Ethnicity through Religion in America, New York: New York University Press.
Song, M (2009) “Is Intermarriage a Good Indicator of Integration?”, Journal of Ethnic and Migration Studies, Vol. 35, No. 2, pp.331-348.
Yoon, I (2012) "Migration and the Korean Diaspora: A Comparative Description of Five Cases", Journal of Ethnic and Migration Studies, 38 (3): 413-435.
Yu, E et al (eds.) (2009) Korean American Economy and Community in the 21st century, Los Angeles: Korean American Economic Development Center (KAEDC).
No es farà ús de programari específic.