Logo UAB
2022/2023

Traducció A-A

Codi: 101285 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500249 Traducció i Interpretació OB 2 0

Professor/a de contacte

Nom:
Josefina Caball Guerrero
Correu electrònic:
josefa.caball@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
No
Grup íntegre en espanyol:
No

Equip docent

Maria Fradera Barceló

Prerequisits

 

 

 L'alumnat ha de poder produir textos generals en llengua catalana i castellana que siguin clars i ben estructurats, amb correcció lingüística.

Objectius

La funció d’aquesta assignatura és delimitar les peculiaritats i els recursos expressius de cada llengua i adquirir una pràctica de traducció de diferents tipus de textos (narratius, descriptius, expositius, argumentatius i instructius) amb diferents graus de complexitat estructural i de variació lingüística (mode, to, camp i estil).

 En acabar l’assignatura l'alumnat serà capaç de:

  • Demostrar que coneix les peculiaritats i els recursos expressius de cada llengua.
  • Aplicar aquests coneixements per traduir textos de diferents tipus i amb diferents graus de complexitat del català al castellà i del castellà al català aplicant les estratègies necessàries.

Competències

  • Comprendre textos escrits en llengua A per a poder traduir
  • Comprendre textos escrits en un idioma estranger per poder traduir.
  • Dominar els principis metodològics que regeixen la traducció. 
  • Produir textos escrits en llengua A per poder traduir.
  • Produir textos escrits en un idioma estranger per poder traduir.
  • Resoldre problemes de traducció de diferents camps d'especialització (textos jurídics i financers, científics i tècnics, literaris, audiovisuals, localització).
  • Resoldre problemes de traducció de textos no especialitzats.
  • Utilitzar els recursos de documentació per poder traduir.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar coneixements lèxics, morfosintàctics, textuals, retòrics i de variació lingüística: Aplicar coneixements gràfics, lèxics, morfosintàctics, textuals, retòrics i de variació lingüística.
  2. Aplicar els recursos de documentació per resoldre problemes de traducció: Aplicar els recursos de documentació per resoldre problemes de traducció de textos no especialitzats.
  3. Comprendre la intenció comunicativa i el sentit de textos escrits de diversos àmbits: Comprendre la intenció comunicativa i el sentit de textos escrits no especialitzats de diversos àmbits.
  4. Identificar el caràcter textual i dinàmic de l'equivalència traductora: Identificar el caràcter textual i dinàmic de l?equivalència traductora.
  5. Identificar els problemes de traducció propis de textos no especialitzats: Identificar els problemes de traducció propis de textos no especialitzats de diferents àmbits.
  6. Identificar la traducció com un acte de comunicació adreçat a un destinatari: Identificar la traducció com un acte de comunicació adreçat a un destinatari.
  7. Produir textos escrits adequats al context i amb correcció lingüística: Produir textos escrits no especialitzats, adequats al context i amb correcció lingüística.
  8. Produir textos escrits de diversos àmbits i amb finalitats comunicatives específiques: Produir textos escrits no especialitzats de diversos àmbits i amb finalitats comunicatives específiques.
  9. Resoldre interferències entre les llengües de treball: Resoldre interferències entre les llengües de treball.
  10. Trobar la solució traductora que convingui en cada cas: Trobar la solució traductora que convingui en cada cas.

Continguts

  • La resolució de dificultats contrastives: diferències de convencions de l’escriptura, lèxiques, morfosintàctiques i textuals.
  • La resolució de problemes de traducció de gèneres no especialitzats en llengua estàndard de diferents tipus: narratius, descriptius, expositius, argumentatius i instructius.
  • La resolució de problemes de traducció derivats del to textual (vulgar, informal, formal, solemne, etc.).
  • La resolució de problemes de traducció derivats del mode textual (escrit per a ser llegit en veu alta, escrit per a ser dit, etc.).
  • La resolució de problemes de traducció derivats de l’estil del text (clar/obscur, concís/ampul·lós, rígid i arcaic/natural, etc.).
  • La resolució de problemes bàsics de traducció derivats del camp temàtic.
  • Ús d’eines de consulta rellevants per a la traducció de textos no especialitzats.

Els continguts de l’assignatura es treballaran a classe, que serà presencia o bé per mitjà del programa de Teams o de moodle,  de manera pràctica a mesura que es vagin corregint les traduccions dels textos del dossier de curs i comentant els problemes que presentin i les possibles solucions. Alhora, es presentarà uns continguts teòrics referits a les interferències entre les dues llengües, que l’alumne haurà d’aplicar a la pràctica, seguint el temari següent:

1.- L'article definit. El neutre castellà o els perills d'una traducció mot a mot: locucions. L'article i els noms propis. L'article i l'infinitiu. L'estalvi d'articles castellà.

2.- Els noms substantius. Transformacions de gènere i de nombre en noms etimològicament emparentats. Repercussions sintàctiques i discursives.

3.-Els adjectius. Adjectius qualificatiusvariables i invariables. Femenins i plurals incorrectes.Comparatius. Possessius: divergències d’ús en ambdues llengües. Numerals i quantitatius indefinits. Alguns casos de possible confusió: mismo  i mateix, demás i demés, varios i varis...

4.- Divergències verbals entre castellà i català: en el semantisme i en l'ús sintàctic dels temps: el futur de subjuntiu castellà; l'imperfet de subjuntiu i el condicional; els temps perifràstics; l'imperfet d'indicatiu en oracions condicionals; el futur, el condicional i el present de subjuntiu en oracions de dubte o de probabilitat; els temps d'obligació; concordança del participi passat; l'infinitiu; el gerundi. L’anteposició castellana dels verbs. Diferències d'ús i de sentit entre verbs castellans i catalans: ser i estar-ésser, dar-fer, traer i llevar-portar i dur, ir i venir-anar i venir, oír i sentir-oir i sentir. Falsos  amics i interferències. Verbs transitivitzats, intransitivitzats, prono­mi­na­litzats i despronominalitzats. Perífrasis verbals.

5.- Els pronoms. Fórmules de tractament: usted-vós i vostè. El sistema dels pronoms febles en català i l'economia discursiva, enfront del sistema castellà. La traducció dels pronoms adverbials en i hi. Un cert ús castellà del reflexiu. Pronoms relatius: que i quien- que, qui i què, el cual, la cual...-el qual, la qual..., lo cual-la qual cosa; usos exclusius de el qual;el relatiu castellà cuyo.

6.- Els adverbis. Adverbis de quantitat. Adverbisde negació. Adjectius adver­bia­lit­zats. Locucions adverbials.

7.- Les preposicions. Vacil·lacions prepositives. L'ús de a/en/amb. De davant d'infi­ni­tiu. Complements regits amb a o de. Fins i fins a. Per i per a. Locucions preposicionals.

8.- Les conjuncions. I i o. Pero i però. La traducció de pues; aunque, todavía, además; nada menos... Locucions conjuntives amb que: correspondències parcials o falses.

9.- El lèxic. Registres i dominis. Les diferents especialitzacions dels ètims llatins i el sorgiment dels falsos amics.

10.- Fraseologia. Locucions i frases fetes.

Metodologia

L’assignatura de Traducció A-A s’estructura en una part teò­rica i una part pràctica. La primera comprèn una quantitat de temps i de dedicació no­tòriament inferior a la segona, si bé resulta indispensable per a desenvolupar amb correcció la pràctica traduccional. Es dedicarà una part del curs als continguts teòrics i l'altra a les pràctiques de traducció, durant les quals els possibles “models” de traducció aniran sorgint del treball de l'alumna, del comentari i la correcció de les traduccions que hauran d’haver preparat prèviament; ens valdrem, així mateix, de mo­dels ja existents, de tra­duccions de prestigi tant en un sentit com en l’altre, prenent-les —no cal dir-ho— com una solució potencial.

Observacions

1. El compliment del calendari dependrà del ritme de feina i de les necessitats del grup.

2. Els continguts d’aprenentatge —i, en conseqüència, l’avaluació— podran canviar al llarg del semestre si ho consensuen la professora i la majoria dels estudiants que assisteixen regularment a classe.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Lliçons magistrals 15 0,6 4, 5, 6
Realització d'activitats de traducció 30,5 1,22 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Resolució d'exercicis 7 0,28 1, 3, 7, 8, 9, 10
Tipus: Supervisades      
Lectura dirigida 15 0,6 1, 3
Tipus: Autònomes      
Ampliació de coneixements 5 0,2 4, 6
Cerca de documentació 10 0,4 2
Preparació d'exercicis 10 0,4 1, 3, 5, 7, 8, 9, 10
Preparació de traduccions i treballs 50 2 1, 2, 3, 5, 7, 8, 9, 10

Avaluació

 

La informació sobre l’avaluació, el tipus d’activitat d’avaluació i el seu pes sobre l’assignatura és a  títol informatiu. El professor o professora responsable de l’assignatura la concretarà en començar-ne a impartir la docència.

 

Revisió

En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre el docent i l’estudiant.

 Recuperació

Podran accedir a la recuperació els estudiants que s’hagin presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagin tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.

En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, el docent comunicarà per escrit el procediment de recuperació. El docent pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o pot agrupar diverses activitats en una de sola.

Consideració de “no avaluable”

S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’estudiant equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.

 Irregularitats en les activitats d’avaluació

En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0.

S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Exercicis de llengua i traducció (castellà-català) 20% 1,75 0,07 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Exercicis de llengua i traducció (català-castellà) 20% 1,75 0,07 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Traducció d'un text (català-castellà) 30% 2 0,08 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Traducció de text (castellà-català) 30% 2 0,08 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

Bibliografia

Diccionaris unilingües

  

1) Llengua catalana

 aa.dd. Diccionari de la llengua catalana. 4a ed. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll.

 Coromines, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial, 1980.

 Espinal i Farré, M. Teresa. Diccionari de sinònims de frases fetes. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona: Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat: València: Universitat de València, 2004.

 Franquesa, Manuel. Diccionari de sinònims. 6a ed. Barcelona: Pòrtic, 1991.

 Institut d’Estudis Catalans. Diccionari de la llengua catalana. Barcelona.

 Pey, Santiago. Diccionari de sinònims i antònims. 9a ed. Barcelona Teide, 1986.

 Raspall, Joana; Martí, Joan. Diccionari de locucions i frases fetes.  Barcelona: Edicions 62, 1984.

Xuriguera, Joan Baptista. Els verbs catalans conjugats. 4a ed. Barcelona: Claret, 1977.

 

 2) Llengua castellana

aa.dd. Diccionario de sinónimos, ideas afines y contrarios. 12a ed. Barcelona: Teide, 1986.

Casares, Julio. Diccionario ideológico de la lengua española. 2a ed., 17a reimpr. Barcelona: Gustavo Gili, 1990.

Corominas, Joan; Pascual, José A. Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico. Madrid: Gredos, 1983.

Moliner, María. Diccionario de uso del español. 19a reimpr. Madrid: Gredos, 1994.

Real Academia Española.  Diccionario de lalenguaespañola. 21a ed. Madrid: Espasa Calpe, 1992.

Seco, Manuel; Andrés, Olimpia; Ramos, Gabino. Diccionario del español actual. Madrid: Aguilar, 1999.

Varela, Fernando; Kubarta, Hugo. Diccionario fraseológico del español moderno. Madrid: Gredos, 1994.

Xuriguera, J.B. Los verbos conjugados. Barcelona: Claret, 1991.

Diccionaris bilingües

aa.dd. Diccionari castellà-català. Barcelona. Enciclopèdia Catalana:.

aa.dd. Diccionari català-castellà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana:.

aa.dd. Diccionari escolar castellà-valencià / valencià-castellà. Alzira: Bromera, 2005.

Abril Español, Joan. Diccionari de frases fetes català-castellà / castellà-català. Barcelona: Edicions 62, 1996.

Albertí, Santiago. Diccionari  castellà-català i català-castellà. 11a ed. Barcelona: Albertí editor, 1980. [Amb un “Resum gramatical” d’Enric Hernàndez-Roig.]

Ballbastre i Ferrer, Josep. Nou recull de modismes i frases fetes català-castellà / castellà-català. 3a ed. Barcelona: Pòrtic, 1982.

Miracle, Josep. Diccionari català-castellà / castellà-català. 3a ed. Barcelona: Poseidon, 1986.

Moll, Francesc de B. Diccionari català-castellà / castellà-català. 7a ed. Palma de Mallorca: Moll, 1989.

Morales, Carme; Torras, Ignasi [et al.]. Diccionari doble català-castellà i castellà-català. Barcelona: Edicions 62, 2003.

Parés i Puntas, Anna. Diccionari de refranys català-castellà / castellà-català. Barcelona: Edicions 62, 1997.

Pascual, Vicent. Diccionari Gregal valencià-castellà / castellà-valencià. València: Gregal, 1987.

Torras, Ignasi. Diccionari manual castellà-català. Barcelona: Edicions 62, 2003.

 

Bibliografia bàsica

Jordana, C.A. El català i el castellà comparats. Barcelona: Barcino, 1968.

Lacreu, Josep. Manual d'ús de l'estàndard oral. 2a ed. València: Universitat de València, 1992.

Ruaix i Vinyet, Josep. Nou Diccionari auxiliar. Barcelona: Claret, 2011.

 Ruaix i Vinyet, Josep. Observacions crítiques i pràctiques sobre el català d’avui. Moià: J. Ruaix, 1994, vol. I. [Especialment el cap. I, “Interferència del castellà”, p. 9-77.]

 

 Bibliografia complementària

Agost, Rosa; Monzó, Esther. Teoria i pràctica de la traducció general espanyol-català. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I, 2001.

Colón, Germán. El español y el catalán, juntos y en contraste. Barcelona: Ariel, 1989.

Farràs, Neus; Garcia, Carme. Morfosintaxi comparada del català i el castellà. Barcelona: Empúries, 1993.

Payrató, Lluís. La interferència lingüística. Comentaris i exemples català-castellà. Barcelona: Curial-Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1985.

Rodríguez-Vida, Susana. Catalán-castellano frente a frente. Barcelona: Inforbook’s, 1997.

Soler i Janer, Josep M. Gràcia i desgràcia de les traduccions literals. Barcelona: Claret, 1977.

Torrent, Anna M. La llenguade la publicitat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999.

 

Arimany, Miquel. Gramática práctica del catalán. 6a ed. Barcelona: Miquel Arimany, 1981.

Artells, Eduard. Llenguatge i gramàtica. Barcelona: Barcino, 1969, 2 vols.

Badia i Margarit, Antoni M. “Notes sobre el castellà parlat per catalans”. Llengua i cultura als Països Catalans. Barcelona: Edicions 62, 1980, p. 145-153.

Badia i Margarit, Antonio M. Gramática catalana. 3a reimpr. Madrid: Gredos, 1985.

Camps, Oriol. Parlem del català. Barcelona: Empúries, 1994.

Coromina, Eusebi. El 9 Nou / El 9 TV. Manual de redacció i estil. Vic: Premsa d’Osina, 2008.

Coromines, Joan. Lleures i converses d’un filòleg. Barcelona: Club editor, 1983.

Fabra, Pompeu. Converses filològiques. Barcelona: Edhasa, 1983 i 1984.

Fabra, Pompeu. Gramática de la lengua catalana. Barcelona: Aqua, 1982.

Jané, Albert. Aclariments lingüístics.  Barcelona:  Barcino, 1973, 3 vols.

Jané, Albert. El llenguatge. Problemes i aspectes d’avui. Barcelona: Edhasa, 1977-80. 4 vols.

Mestres, Josep M.; Costa, Joan; Oliva, Mireia; Fité, Ricard. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. Barcelona: Eumo, 1995.

Ortega, Rudolf. Tinc un dubte. El petit llibre del català correcte. Barcelona: La Magrana, 2008.

Sola, Joan; Rigau, Gemma [et al.]. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002.

Solà, Joan. Parlem-ne. Converses lingüístiques. Barcelona: Proa, 1998.

Televisió de catalunya. Criteris lingüístics sobre traducció i doblatge.Barcelona: Edicions 62, 1997.

 

aa.dd. Diccionario de las lenguas de España. Madrid: Ediciones Generales Anaya, 1985. [Especialment, “Apéndice”, p. 633-657.]

Alarcos Llorach, Emilio. Gramática de la lengua española. Madrid: Espasa Calpe, 1994.

Bosque, Ignacio; Demonte, Violeta (dirs.). Gramática descriptiva de la lengua española. Madrid: Espasa Calpe, 1999.

Gómez Torrego, Leonardo. Manual del español correcto. Madrid: Arco/Libros, 1989.

Martínez de Sousa, José. Dudas y errores del lenguaje. 4a ed. Madrid: Paraninfo, 1987.

 Seco, Manuel. Diccionario de dudas y dificultades de la lengua española. 9a ed. Madrid: Espasa-Calpe, 1986.

 

 Recursos en línia

 Castellano

1. Diccionario de la Real Academia Española 22a edición (2012). http://www.rae.es/rae.html

Incluye:

Diccionario panhispánico de dudas.  http://www.rae.es/recursos/diccionarios/dpd

 

2. Fundación del español urgente. http://www.fundeu.es/

Buscador de dudas

Incluye glosarios

 

3. Manual de español urgente. http://www.parlament.cat/portal/pls/portal/documentnom?p_nom=Manual_de_Espanol_Urgente_Sobre_lexico.pdf

 4. Manual de estilo El País. http://blogs.elpais.com/files/manual-de-estilo-de-el-pa%C3%ADs.pdf

 5. Manual de Estilo de RTVE. http://manualdeestilo.rtve.es/

 6. El refranario. http://www.refranario.com/

 7. CVC El refranero multilingüe. http://cvc.cervantes.es/lengua/refranero/

 8.  Enciclopedia Espasa. http://espasa.planetasaber.com/default.asp?1441477996

 

Català

 

1. Optimot (http://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html)

Cercador que beu de diverses fonts:

Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició) (http://dlc.iec.cat/)

  • És el diccionari normatiu de la llengua catalana.
  • Diccionari català-castellà i Diccionari castellà-català (4a edició) d'Enciclopèdia Catalana
    Són dos diccionaris bilingües, català-castellà i castellà-català, que inclouen lèxic general, fraseologia i noms propis.
  • Fitxes de l'Optimot
    Són fitxes que expliquen de manera didàctica i breu continguts lingüístics (d’ortografia, sintaxi, morfologia, lèxic...) i altres aspectes significatius de la llengua (fraseologia, refranys, toponímia...). L’objectiu d’aquestes fitxes és resoldre dubtes lingüístics freqüents.
  • Verbs conjugats de la Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d’Estudis Catalans (versió provisional)
    Són els models de conjugació de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (versió provisional), amb les formes generals i les principals variants dialectals, i amb el desenvolupament complet dels temps simples i els compostos.
  • Diccionaris terminològics del TERMCAT
    Són els diccionaris elaborats pel Centre de Terminologia TERMCAT que recullen lèxic especialitzat de diferents àmbits del coneixement. Les fitxes que contenen termes normalitzats presenten el distintiu “Neoloteca”. Les fitxes que contenen denominacions de l'aplicació informàtica Plats a la carta presenten el distintiu “Plats a la carta”.
  • Col·lecció “Criteris Lingüístics” de la Direcció General de Política Lingüística
    Són monografies sobre aspectes convencionals de la llengua (majúscules, abreviacions...) i sobre qüestions d’estil (criteris de redacció i de traducció, llenguatge no sexista...): Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims, Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català, Abreviacions, Majúscules i minúscules
  • Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya de la Comissió de Toponímia de Catalunya (2a edició)
    És l'obra que recull els topònims oficials de Catalunya.
  • Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord de l’Institut d’Estudis Catalans
    És l'obra que recull la forma i la pronúncia catalanes dels topònims més significatius de la Catalunya del Nord.

2. https;//www.enciclopedia.cat  d’Enciclopèdia Catalana. Aquest diccionari compta amb informació etimològica, conjugació verbal i moltes entrades de mots tècnics i específics.

3. Diccionari català-valencià-balear (http://dcvb.iecat.net/)  d’Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll. Diccionari descriptiu de la llengua catalana, que conté informació etimològica, dialectal i modismes.

4. <ahref="http://esadir.cat/">ÉsAdir, portal lingüístic de la CCMA

5. Enciclopèdia catalana. http://www.enciclopedia.cat/

6. Lèxic Obert Flexionat http://ca.oslin.org/

Diccionari de topònims i gentilicis,  Diccionari de manlleus, Diccionari de noms deverbals

 

7. Diccionari de sinònims de frases fetes

http://ddd.uab.cat/pub/llibres/2006/89642/Diccionari_sinonims_Espinal_a2006.pdf

 8. https://www.diccionari.cat Diccionari castellà-català, català castellà, de la Enciclopèdia.

Programari

Els treballs i exercicis avaluables es lliuraran per mitjà de l'opció "tasca" de Moodle o bé en paper, segons el criteri de la professora.