Introducció a la sociologia
Codi: 101275 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500256 Antropologia Social i Cultural | FB | 1 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- María Esther Fernández Mostaza
- Correu electrònic:
- mariaesther.fernandez@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- espanyol (spa)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- No
- Grup íntegre en espanyol:
- Sí
Prerequisits
No existeixen prerequisits específics per cursar aquesta assignatura
Objectius
L'objectiu fonamental de l'assignatura és oferir recursos discursius (teòrics i metodològics) que us permetin iniciar-vos en la imaginació sociològica, ajudant-vos a analitzar i comprendre com ha anat variant l'estructuració de les interdependències humanes (des de la modernitat fins als nostres dies) i quins han estat els efectes d'aquestes variacions. En aquesta anàlisi i en aquesta comprensió pararem una atenció molt especial a les diferents modalitats de governabilitat, control i resistència social, i a les formes de "socialitat", "individualització" i "subjectivitat" que elles comporten.
No es pretén abordar totes les implicacions que té aquesta disciplina, sinó oferir les bases de la perspectiva sociològica per tal de poder analitzar els aspectes bàsics de l’estructura social i les desigualtats. Després d’una breu introducció a la perspectiva sociològica, marca de la disciplina, el programa se centra en primer lloc en el procés de socialització i les implicacions que té en la relació dialèctica individu-societat. En segon lloc, s’aborda els aspectes clau per a la comprensió de l’estructura social, vinculant-hi la qüestió del poder i del control social. En tercer lloc, s’explica com els processos vinculats a la construcció social de la identitat estan immersos en estructures socials, de poder i de control. Finalment, s’exploren les grans qüestions actuals sobre l’estructura de desigualtats en el món global: el canvi en l’estructura de classes i la creació de noves formes d’identitat, considerant les de gènere com aquelles més suggerents de ser compreses en el present.
Competències
- Fer treballs escrits o presentacions orals efectius i adaptats al registre adequat en diferents llengües.
- Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d’'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar un fet d'actualitat relacionant-lo amb els seus antecedents històrics.
- Analitzar una situació i identificar-ne els punts de millora.
- Descriure el marc estructural de la vida en societat.
- Descriure els fenòmens socials de manera teòricament rellevant, tenint en compte la complexitat dels factors implicats, de les seves causes i dels seus efectes.
- Elaborar un treball individual en el qual s'expliciti el pla de treball i la temporalització de les activitats.
- Exposar els components que incideixen en la inserció d'un individu a la societat: la família, l'educació, els mitjans de comunicació, la cultura, la religió i la ideologia.
- Expressar les idees amb un vocabulari específic adequat a la disciplina.
- Identificar les idees principals d'un text sobre la matèria i fer-ne un esquema.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Identificar situacions que necessiten un canvi o millora.
- Interpretar els esdeveniments del món actual a partir de la diversitat física, econòmica, social i cultural.
Continguts
1. El caràcter social de la naturalesa humana: cultura i societat
1.1. L'animalitat humana: la cultura com a constel·lació de topoi
1.2. Cultura, arquitectura cognitiva i estructura de la sensibilitat
1.3. La condició humana:
a. L'articulació de les relacions socials fonamentals
b. L'amor a la vida i la por de la mort
1.4. La imaginació sociològica
2. De la Modernitat a la Globalització: disciplina, biopoder, gestió de riscos i privatització de la vida
2.1. Més enllà de la repressió: La formació dindividus individualitzats
2.2. Més enllà de l'ocultació: La sociologia del coneixement de l'ocult
3. Socialitat, individualització i subjectivitat a la societat global
3.1. La compressió espai temporal i la construcció duna nova geografia social
3.2. La globalització com a gestació de poder ingràvid, extraterritorial i flotant
Metodologia
La docència s’articula a partir de dos tipus de sessions a l’aula: Classes magistrals a càrrec del docent i els seminaris, on es realitzen exercicis pràctics i les lectures per part de l’alumnat.
Les classes magistrals s’orienten a la presentació per part del professor dels conceptes i arguments centrals de la matèria en els diferents continguts del programa. Totes les classes promouran la participació activa de l’alumnat a partir de preguntes per al debat.
Els seminaris són espais de treball sobre els continguts de l'assignatura a partir de lectures i exercicis pràctics que ha de fer l'alumnat.
Així, les activitats formatives seran de diferents tipus:
- Assistència a classe i participació en els debats
- Lectures obligatòries
- Treballs individuals i en grup
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classe Magistral | 45 | 1,8 | 3, 4, 6, 11 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Presentacions en seminaris | 6 | 0,24 | 6 |
| Treballs en grup | 24 | 0,96 | 1, 4, 6, 11 |
| Tipus: Autònomes | |||
| lectures | 67 | 2,68 | 1, 5, 8 |
Avaluació
L'avaluació serà per donar comptes (i donar-se compte) del que s'ha après amb els materials treballats durant el curs, és a dir, les lectures anunciades en aquest programa i els audiovisuals.
La meva proposta és que, en la modalitat d'avaluació continuada cada estudiant es comprometi a assistir amb assiduïtat a les sessions -tant les dedicades a crèdits teòrics com pràctics- i a tenir una certa "presència" en elles. Des d'aquí, el treball per a l'avaluació consistirà en exercitar la intel·ligència per a elaborar un breu assaig (entre 2 i 4 folis en "paper imprès") per als tres blocs del programa; jo fixaria i anunciaria el tema de reflexió i la data de lliurament (amb un termini mínim d'una setmana per a l'elaboració del treball); perquè el treball compatibilitzi de cara a l'avaluació final el tema, els terminis i el format de lliurament han de respectar escrupolosament.
Tingueu en compte que cada assaig se us demanarà que reflexioneu sobre les lectures fetes fins al moment, és a dir, que heu complementar cada assaig amb les lectures precedents.
El primer lliurament: un 25% de la nota final
El segon un 25%
I el tercer un 30%
Recordeu que cada assaig no pot superar les 4 pàgines excepte el darrer que pot ser de fins a 6 pàgines.
El 20% restant és en funció de la contribució de cadascú al grup classe mitjançant estratègies de Pensament Visual.
En cas que la mitjana de l'avaluació continuada no arribés a la nota de 5, es considerarà que l'alumne/a ha suspès l'avaluació.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
Per participar a larecuperació l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total.
IMPORTANT
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació (com el plagi o similars), es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| 1.- Primer Assaig | 25% | 1 | 0,04 | 1, 3, 4, 6 |
| 2.- Segon Assaig | 25% | 1 | 0,04 | 1, 3, 4, 5, 6, 8, 11 |
| Assaig final | 30% | 3 | 0,12 | 1, 3, 4, 6, 11 |
| Presència i contribució de cadascú al grup classe. | 10% | 0 | 0 | 4, 5, 6, 8, 11 |
| Pràctica en pensament visual | 10% | 3 | 0,12 | 2, 7, 9, 10 |
Bibliografia
BIBLIOGRAFIA BÀSICA
Bauman, Z. (2006). Modernidad y Holocausto (3ª. Ed.). Madrid. Sequitur. (seleccions).
Berger, P. (1986). Invitació a la sociologia: una perspectiva humanística. Barcelona. Herder.
Bourdieu, P i Wacquant L. J. (1994). Per a una sociologia reflexiva. (seleccions)
Cardús, S. (1999) . La mirada del sociòleg: què és, què fa, què diu la sociologia. Barcelona. Proa.
Dennis, Kingsley L. (2022), Asalto a la realidad, Barcelona, Blume.
Gracia, Carla (2022), Amb ulls de dona, Barcelona, Univers.
Marx, K i Engels, F. (1997) Manifiesto comunista. Madrid. Akal. (seleccions)
Porte A et al. (2006). La asimilación segmentada sobre el terreno: la nueva segunda generación al inicio de la vida adulta. Migraciones. (19):7-58 (selecció)
Putnam R. (1995). Bowling Alone: America’s declining social capital. Journal of Democracy. 65-78 (seleccions)
Putnam, R. (2003). El declive del capital social: un estudio internacional sobre las sociedades y el sentido comunitario. Barcelona. Galaxia Gutenberg.(seleccions)
Ritzer, G. (1996). La 'McDonalización' de la Sociedad: un anàlisis de la racionalización en la vida cotidiana. Barcelona. Ariel. (seleccions)
Roy, O. (2010). La santa ignorancia: el tiempo de la religión sin cultura. Barcelona. Ediciones Península. (seleccions)
Bajo Santos, N. (2007). Conceptos y teorías sobre la inmigración. Anuario jurídico y económico (40) 817-840.
Stolcke, V. i Wolfson, L. (2000). La 'naturaleza' de la nacionalidad. Desarrollo Económico, 40 (157), 23-24.
Weber, M. (1994). L’ética protestant i l’espirit del capitalisme. Barcelona. Edicions 62. (seleccions)
Bibliografia complementària
Durant les sessions de classe s'oferirà bibliografia de lectura "no obligatòria" en funció de les qüestions més específiques per les quals manifesteu curiositat i / o ganes de saber.
Per al bloc 1:
“Sociología crítica. Teoría y práctica de la libertad” a la revista Archipiélago, nº 53 (Nov. 2002) Aquí es recullen una entrevista amb G. Deleuze, una conversa amb Cl. Grignon, un relat autobiogràfic d'I Sotelo i dos textos (de R. Castel i F. Álvarez Uría) que, en conjunt, permeten al lector atent fer-se una idea d'algunes de les tensions que travessen la reflexió i la investigació sociològica contemporània.
Arendt, H. (1958): La condición humana, Barcelona, Paidós, 1993.
Bauman, Z.(1999): La cultura como praxis, Barcelona, Paidós, 2002.
Bourdieu, P. (1984): Cuestiones de Sociología, Madrid, Istmo, 2000
Bourdieu, P y Wacquant, L (1992): Una invitación a la sociología reflexiva, Buenos Aires, siglo xxi, 2005.
Campillo, A.(1985): Adiós al progreso. Una meditación sobre la Historia, Barcelona, Anagrama, 1995.
Castoriadis, C. (1996): El ascenso de la insignificancia, Madrid, Cátedra, 1998.
Elías, N. (1970): Sociología fundamental. Barcelona, Gedisa, 1995.
Elías, N. (1987): La sociedad de los individuos, Barcelona, Península, 1990
Sennett, R. (2006): La cultura del nuevo capitalismo, Barcelona, Anagrama, 2006.
Per al bloc 2:
Anders, G. (2002): La obsolescencia del hombre (Vol.I) Sobre el alma en la época de la segunda revolución industrial. Valencia, Pre-textos, 2011
Anders, G. (2002): La obsolescencia del hombre (Vol. II) Sobre la destrucción de la vida en la época de la tercera revolución industrial.Valencia, Pre-textos, 2011.
Bauman, Z. (1989): Modernidad y Holocausto. Madrid, Sequitur.
Colectivo Situaciones (2003): Argentina. Apuntes para el nuevo protagonismo social. Barcelona, Virus. 2003
De Giorgi, A. (2000): Tolerancia cero. Estrategias y prácticas de la sociedad de control, Barcelona, Virus, 2005.
Foucault, M: Microfísica del poder, Madrid, La piqueta, 1991.
Ibañez, T. (2005) Contra la dominación. Variaciones sobre la salvaje exigencia de libertad que brota del relativismo y de las consonancias entre Castoriadis, Foucault, Rorty y Serres. Barcelona, Gedisa (sólo la Parte II).
López Petit, S. (2009): La movilización global. Breve tratado para atacar la realidad. Madrid. Traficantes de sueños. Mapas, 2009
Morey, M.: Escritos sobre Foucault, Madrid, Sexto Piso, 2014.
Sassen, S. (2007): Una sociología de la globalización. Buenos Aires, Katz Editores, 2007.
Per al bloc 3.
Anders, G.: 2002, op. Cit., vol. I y II.
Baudrillard, J. (1997): Pantalla total, Barcelona, Anagrama, 2000.
Byung-Chul Han (2012): La sociedad de la transparencia, Barcelona, Herder, 2013.
Foucault, M.: Hermeneutica del sujeto, Madrid, La Piqueta, 1994
Lipovetsky, G. (1983): La era del vacío. Ensayos sobre el individualismo contemporáneo. Barcelona, Anagrama, 1986.
Sánchez Ferlosio, R (1993): Vendrán más años malos y nos harán más ciegos. Barcelona, Destino, 1993.
Sennett, R. (1998): La corrosión del carácter. Las consecuencias personales del trabajo en el nuevo capitalismo, Barcelona, Anagrama, 2006 (9ªed).
Sennett, R. (2003): El respeto. Sobre la dignidad del hombre en un mundo de desigualdad. Barcelona, Anagrama, 2003.
Tiqqun (2012): Primeros materiales para una teoría de la jovencita y “Hombres-máquina: modo de empleo”. Madrid, Acuarela, 2012
Programari
No cal emprar cap programari específic. Tot i això es recomana un coneixement bàsic d'un gestor de bases de dades bibliogràfiques com per exemple Mendeley.