Logo UAB
2022/2023

Antropologia del parentiu

Codi: 101268 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500256 Antropologia Social i Cultural OB 2 1

Professor/a de contacte

Nom:
Anna Maria Piella Vila
Correu electrònic:
anna.piella@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Sí
Grup íntegre en espanyol:
No

Prerequisits

No s’estableixen prerequisits per cursar l’assignatura però és recomanable haver realitzat el primer curs acadèmic del Grau en Antropologia Social i Cultural o alguna assignatura d’Introducció a l’Antropologia Social i Cultural.

Objectius

CONTEXTUALITZACIÓ

Assignatura de Segon curs que aprofundeix en el desenvolupament de la teoria antropològica i l’anàlisi de la diversitat cultural en l’àmbit del parentiu i l’organització social  i que correspon a la matèria principal ‘Camps clàssics de l’Antropologia’.

Aquesta assignatura es centra en l’anàlisi de l'estudi de les relacions de parentiu des de la perspectiva antropològica així com en la presentació de les eines bàsiques, tant terminològiques, com metodològiques i teòriques per entendre el parentiu com una construcció cultural. L’estudi transcultural de la diversitat que existeix en l'àmbit del parentiu és un altre dels focus de l’assignatura, vinculant-ho amb els canvis que s'hi han produït i les organitzacions socials que les han creat.

 

OBJECTIUS FORMATIUS

- L'alumne ha de ser capaç d'entendre i analitzar la terminologia bàsica de les relacions de parentiu en qualsevol context sociocultural.

- L'alumne ha de ser capaç de reconèixer les interpretacions ideològiques que emmarquen el parentiu en la seva diversitat.

- L'alumne ha de ser capaç d'interpretar i comparar el significat de la diversitat que existeix en l'àmbit del parentiu en qualsevol tipus de societat.

Competències

  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Aprehendre la diversitat cultural a través de l'etnografia i avaluar críticament els materials etnogràfics com a coneixement de contextos locals i com a proposta de models teòrics.
  • Demostrar habilitats per treballar de manera autònoma o en equip per tal d'assolir els objectius planificats, en aquest cas en contextos multiculturals i interdisciplinaris.
  • Demostrar que es coneix i es comprèn la història de la teoria antropològica i la gènesi dels seus conceptes bàsics.
  • Fer servir les eines digitals i interpretar fonts documentals específiques de manera crítica.
  • Fer treballs escrits o presentacions orals efectius i adaptats al registre adequat en diferents llengües.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Utilitzar el corpus etnogràfic i teòric de la disciplina amb capacitat d'anàlisi crítica i de síntesi.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
  2. Analitzar les complementarietats i les incongruències de diferents informes etnogràfics de la mateixa zona.
  3. Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
  4. Analitzar teòricament exemples etnogràfics de diversitat cultural en els àmbits del parentiu, l'economia, la política i la religió.
  5. Avaluar críticament els models teòrics explícits i implícits als materials etnogràfics.
  6. Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
  7. Conèixer i comprendre la incidència de la cultura en els diversos sistemes institucionals d'acció social.
  8. Establir la connexió històrica entre el coneixement etnogràfic i el desenvolupament teòric.
  9. Expressar les idees amb un vocabulari específic adequat a la disciplina.
  10. Fer un ús ètic de la informació, sobretot quan té caràcter personal.
  11. Identificar la variabilitat sociocultural a través de textos etnogràfics i fonts audiovisuals.
  12. Identificar la variabilitat transcultural dels sistemes econòmics, de parentiu, polítics, simbòlics i cognitius, educatius i de gènere, i la teoria antropològica que hi fa referència.
  13. Identificar les principals desigualtats i discriminacions per raó de sexe/gènere presents a la societat.
  14. Interpretar la diversitat cultural a través de l'etnografia.
  15. Planificar la feina de manera efectiva individualment o en grup per a la consecució dels objectius plantejats.
  16. Resumir les característiques d'un text escrit en funció dels propòsits comunicatius.
  17. Sintetitzar els coneixements adquirits sobre l'origen i les transformacions experimentades pels diversos camps d'estudi de la disciplina.
  18. Utilitzar els conceptes bàsics de la teoria antropològica.
  19. Valorar com els estereotips i els rols de gènere incideixen en l'exercici professional.
  20. Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.
  21. Valorar la fiabilitat de les fonts, seleccionar dades rellevants i contrastar la informació.

Continguts

 

INTRODUCCIÓ. El parentiu com a construcció cultural i com a domini teòric

Tema 1- El parentiu com a construcció cultural.

Tema 2- La construcció disciplinar de l’Antropologia del Parentiu.

PRIMERA PART. Els grups de parents i la regulació de la procreació.

Tema 3 - El control de la sexualitat i la construcció cultural de la descendència.

Tema 4 – Filiació i Parentiu.

Tema 5 – Exogàmia, matrimoni i Parentiu.

SEGONA PART. Unitats familiars i xarxa de parents

Tema 6 - La unitat domèstica i familiar en les societats tradicionals.

Tema 7 - Canvis en les unitats domèstiques a Europa.

TERCERA PART.  Gènere, Economia i Organització Social en l’àmbit del Parentiu

Tema 8 –  Parentiu, gènere i activitats econòmiques.

Tema 9 – Parentiu, gènere i organització social. 

Metodologia

 

 

ACTIVITAS FORMATIVES

1 - Classes teòriques i pràctiques dirigides

 

 

2 - Lectura de textos i discussió en equip

 

3 - Anàlisis de productes audiovisuals de contingut etnogràfic

 

4 - Redacció i presentació de treballs. Treball en equip

 

 

 

5 - Estudi individual

 

6 - Avaluació

 

METODOLOGIA DOCENT

1.1 -  Classes magistrals amb suport de TIC

1.2 -   Debats en el grup classe

 

2.1 -   Lectura comprensiva i discussió de textos

 

3.1 -  Visionat i discussió de documentals etnogràfics

 

4.1 -  Recensions i assaigs bibliogràfics a partir d’una guia per a la seva realització

4.2 -  Redacció d’un treball en grup a partir d’una guia per a la seva realització Aplicació de conceptes teòrics a l’anàlisi de situacions etnogràfiques

 

5.1 - Realització de esquemes, mapes conceptuals i resums

 

6.1 - Prova escrita

 

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Exposició classe magistral 40 1,6 4, 7, 8, 12, 17, 18
Prova escrita 2 0,08 8, 17, 18
Tutories preparació treball escrit 8 0,32 4, 14, 16
Tipus: Supervisades      
Debats grup classe 10 0,4 11, 16
Treballs individuals o en equip 15 0,6 4, 5, 18
Visionat i discussió documentals 5 0,2 2
Tipus: Autònomes      
Estudi Personal 15 0,6 7, 8, 12, 14, 17
Lectures textos 15 0,6 4, 5, 8, 11, 14

Avaluació

Mòdul treballs

30% Treball final (en grup). Reflexió i proposta definició del concepte ‘família’ a partir de l’anàlisi d’una unitat domèstica familiar.

20% Fitxes de lectures dossier (entrega comentari pregunta plantejada). Activitat que es pot realitzar en grup

Mòdul Participació

10% Participació i entrega d’un breu comentari a partir de qüestions plantejades en guió respecte el material audiovisual presentat.

Mòdul proves escrites

40% Prova escrita sobre conceptes bàsics

 

Les activitats d'aprenentatge seqüenciades al llarg del curs així com el calendari d'activitats avaluables es presentaran el primer dia de classe i estaran al Campus Virtual de l'assignatura per tal que els/les estudiants hi tinguin accés.

Es considera NO AVALUABLE quan l'alumne NO presenta el treball final ni la prova escrita sobre conceptes bàsics, sense justificació, en les dates fixades (70% de l'avaluació).

Per tal de SUPERAR l'assignatura cal aprovar, com a mínim amb un 5, cadascuna de les dues següents activitats d'avaluació: examen i treball final - 70%

Procediment de REVISIÓ de les qualificacions: En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.

RECUPERACIÓ: l'alumne podrà recuperar totes les proves escrites del curs que hagi suspès. I es guardarà la nota de la resta d'exercicis aprovats. Data de re-avaluació a determinar pel deganat. 

En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diveres irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.

 

 

 

 

 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Fitxes de lectures dossier 20% 20 0,8 5, 9, 12, 14, 16, 18, 21
Participació en les discussions visionat de documentals i entrega comentari 10% 6 0,24 2, 3, 4, 5, 7, 11, 13, 19, 20
Prova escrita sobre conceptes bàsics 40% 12 0,48 1, 3, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21
Treball final (en grup). Reflexió, anàlisis i proposta definició del concepte família 30% 2 0,08 4, 5, 7, 12, 17, 18

Bibliografia

BIBLIOGRAFIA. LECTURES OBLIGATÒRIES. Dossier 'Lectures del curs' (accessible al Campus Virtual)

Tema 3- El control de la sexualitat i la construcción cultural de la descendencia

MALINOWSKI, Bronislaw (1982 [1920]). "El padre en la psicología primitiva" a Estudios de Psicología Primitiva. Buenos Aires: Ediciones Paidós.

Tema 4 - Filiació i Parentiu

SAN ROMÁN, Teresa; GONZÁLEZ Aurora; GRAU, Jordi (2003) ‘Los grupos de filiación’ a Las relaciones de parentesco. Bellaterra: Publicacions d’Antropologia Cultural, núm. 23, Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions. Pp. 75-96

Tema 5 - Exogàmia, matrimoni i Parentiu.

GOODY, Jack (2007[1969]). “Herencia, propiedad y matrimonio en África y Eurasia” a Parkin, R. y Stone, L. Antropología del parentesco y de la familia. Madrid: Editorial Universitaria. Ramón Areces. Pp. 211-224

Tema 6 - La unitatdomèstica en les societats tradicionals

LÉVI-STRAUSS, Claude (1984). “La Familia” a Lévi-Strauss, Cl.; Spiro, M. y Gough, K. Polémica sobre el origen y la universalidad de la Familia. Barcelona: Anagrama. 4ª ed.

Pp. 7-49

Tema 7 - Canvis en les unitats domèstiques a Europa.

ROIGÉ, Xavier (1996). “De la familia troncal a las nuevas familias. Continuidades y cambios en la familia catalana”, a Roigé, X. (Ed.) Familias de ayer, familias de hoy. Continuidades y cambios en Cataluña. Barcelona: Icària. Pp: 9-23.

Temes 8 -9 -  Gènere, Economia i Organització Social en l’àmbit del Parentiu

MOORE, Henrieta (1991). “Parentesco, trabajo y hogar: comprenderla labor de la mujer” a Antropología yfeminismo. Madrid: Cátedra. Pp. 59-95

 

BIBLIOGRAFIA. Lectures Complementàries

GONZÁLEZ ECHEVARRÍA, Aurora; SAN ROMÁN, Teresa; GRAU REBOLLO, Jordi (2003).      Las relaciones de parentesco. Bellaterra: Publicacions d’Antropologia Cultural. UAB. Núm. 23

ZONABEND, Françoise (1988). “Una visión Etnológica del parentesco y la familia” a Historia de la Familia. Vol. 1 Mundos Lejanos, mundos antiguos. Alianza Editorial.

 

BIBLIOGRAFIA GENERAL

AIXELÁ, Yolanda  2000, Mujeres en Marruecos. Un análisis desde el parentesco y el género. Barcelona: Edicions Bellaterra. Colección Alborán. 

BARRERA, Andrés  1990, Clase, herencia y familia en la Cataluña rural. Alianza Universidad. Ed. Alianza. Madrid.

BEATTIE, J.H.M.  1972, Otras Culturas. México: F.C.E.

BESTARD, Joan 1998, Parentesco y modernidad. Barcelona. Buenos Aires: Paidós.

BOTT, E. 1990 (1975) Familia y red social. Barcelona: Taurus.

BUCHLER, I. 1982, Estudios de Parentesco. Barcelona: Anagrama. Col. Panorama de la Antropología Cultural Contemporánea. Núm.5. 

COLLIER, J.F.; YANAGISAKO, S.J. (ed.). 1987, Gender and kinship. Essays toward a unified analysis. Stanford. California: Stanford Univesity Press.

Del VALLE, Teresa (Ed) 1993, Gendered Anthropology. Londres: Routledge

DUMONT, Louis 1975, Introducción a dos teorías de la Antropología Social. Barcelona: Anagrama.

FIRTH, Raymond (et al.) 1970, Families and their relatives. London: Routledge and KegalPaul.

FOX, Robin. 1980, Sistemas de parentesco y matrimonio.Madrid: Alianza Universidad.

GONZÁLEZ ECHEVARRÍA, A; SAN ROMÁN, T; GRAU REBOLLO, J. 2003, Las relaciones de parentesco. Bellaterra: Universidad Autónoma de Barcelona. Serie   Materiales.

GOODY, J. 1986, La evolución de la familia y del matrimonio en Europa. Barcelona: Editorial Herder.

GRAU, Jorge. 2002, La familia en la pantalla. Oviedo: Septem Ediciones

                   2006,  Procreación, género e identidad. Debates actuales sobre el parentesco y la familia en clave transcultural. Barcelona: Edicions Bellaterra.

GRAU REBOLLO, Jorge, Dan RODRÍGUEZ GARCÍA y Hugo VALENZUELA (eds.) 2011, ParentescoS: modelos culturales de reproducción, Barcelona, PPU.

HARRIS, Marvin 1987, Introducción a la Antropología general. Madrid: Alianza. Capítulos 13 "La organización de la vida doméstica" y 14 "Parentesco, residencia y filiación".

LASLETT, Peter 1972, Household and Family in Past Time. Cambridge: Cambridge University Press.

LÉVI-STRAUSS, Cl. 1972, El futuro de los estudios del parentesco. Barcelona: Anagrama.

                           1973, Las estructuras elementales del parentesco. Barcelona. Buenos Aires: Paidós. 3ª  reimpresión (1a. edición 1949).

MALINOWSKI, B. 1969, Sexe i repressió en les societats primitives. Barcelona: Edicions 62.

                        1970, Estudios de psicología primitiva. Buenos Aires, Barcelona: Ediciones Paidós.

MEAD, Margaret 1983, Sexe i Temperament en tres Societats Primitives. Barcelona: Edicions 62. Edición original de 1935.

MEILLASSOUX, Claude 1977, Mujeres, graneros y capitales.  Barcelona. Madrid: Siglo XXI. 8ª. Edición.

MURDOCK, George P. 1967, Ethnographic Atlas. Pittsburgh: University of Pittsburgh Press.

NEEDHAM, Rodney 1971, Rethinking Kinship and Marriage. Londres: Tabistock.

PARKIN, R; STONE, Linda 2006, Antropología del parentesco y de la familia. Madrid: Editorial Centro de Estudios Ramón Areces.

RADCLIFFE-BROWN, A.R.; FORDE, D. (eds.) 1982, Sistemas africanos de parentesco y matrimonio. Barcelona: Anagrama.

ROIGÉ VENTURA, X. (Coord.) 2006, Familias de ayer, familias de hoy. Continuidades y cambios en Cataluña. Barcelona: Icària.

                         1997, "¿Tanto está cambiando la familia? Transformaciones y continuidades en el parentesco". Revista de Occidente. Núm. 199. Pp. 90-111.

ROIGÉ, X.; GARCÍA, A.; MASCARELL, M. (eds.) 1994, Antropologia del Parentiu. Barcelona: Icària.

SAHLINS, Marshal 2011, "What kinship is (part one)", Journal of the Royal Anthropological Institute 17, 2-19

SEGALEN, Martine 1992, Antropología histórica de la familia. Madrid: TaurusUniversitaria. Primera parte: el   espacio del parentesco. Pp. 37-97.

SCHNEIDER, David M. 1968, American Kinship. A Cultural Account. New Jersey: Prentice-Hall

STOLCKE, Verena. 2004, “La mujer es puro cuento: la cultura del género”; Quaderns, 19: 69-95

STONE, Linda (Ed) 2001, New Directions in Anthropological Kinship. Nueva York: Rowman and Littlefield Publishers Inc.

 

Programari

Es recomana fer servir el gestor bibliogràfic Mendeley.