Logo UAB
2022/2023

Anàlisi antropològica del món contemporani

Codi: 101249 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500256 Antropologia Social i Cultural OB 3 2
2504235 Ciència, Tecnologia i Humanitats OT 4 2

Professor/a de contacte

Nom:
Maria Bruna Alvarez Mora
Correu electrònic:
mariabruna.alvarez@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
espanyol (spa)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
No
Grup íntegre en espanyol:

Equip docent

Anna Molas Closas
Chandra Kala Clemente Martinez

Equip docent extern a la UAB

Per determinar

Prerequisits

Aquesta assignatura no contempla prerequisits.

Objectius

Aquesta assignatura mostra com l’antropologia analitza els fenòmens socials contemporanis, emfatitzant les construccions socioculturals i la seva plasticitat, emmarcant-los contextual i temporalment en el món global.

Els objectius de l’assignatura Anàlisis Antropològic del Món Contemporani són presentar els debats actuals de l’antropologia centrats en el context contemporani d’un món global. Es pretén una aproximació crítica als fenòmens socioculturals i reflexiva vers la pròpia disciplina.

Competències

    Antropologia Social i Cultural
  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Aprehendre la diversitat cultural a través de l'etnografia i avaluar críticament els materials etnogràfics com a coneixement de contextos locals i com a proposta de models teòrics.
  • Demostrar que es coneixen i es comprenen els debats epistemològics i metodològics en antropologia i les principals tècniques de recerca.
  • Fer servir les eines digitals i interpretar fonts documentals específiques de manera crítica.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Utilitzar el corpus etnogràfic i teòric de la disciplina amb capacitat d'anàlisi crítica i de síntesi.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar teòricament exemples etnogràfics de diversitat cultural en els àmbits de l'educació, el gènere i els sistemes d'inclusió-exclusió.
  2. Analitzar un fet d'actualitat des de la perspectiva antropològica.
  3. Aplicar el coneixement de la variabilitat cultural i de la gènesi d’'aquesta per evitar les projeccions etnocèntriques.
  4. Aplicar els conceptes bàsics de l'antropologia social i cultural a la comprensió de les relacions entre diferents societats i cultures.
  5. Aprehendre la diversitat cultural a través de l'etnografia i avaluar críticament els materials etnogràfics com a coneixement de contextos locals.
  6. Avaluar críticament els models teòrics explícits i implícits als materials etnogràfics.
  7. Conèixer i avaluar els debats metodològics de l'antropologia social i cultural.
  8. Conèixer i comprendre els processos diversos de relació intercultural.
  9. Diferenciar entre els conceptes teòrics de l'antropologia i els conceptes indígenes.
  10. Establir la connexió històrica entre el coneixement etnogràfic i el desenvolupament teòric.
  11. Fer un ús ètic de la informació, sobretot quan té caràcter personal.
  12. Identificar la variabilitat sociocultural a través de textos etnogràfics i fonts audiovisuals.
  13. Identificar la variabilitat transcultural dels sistemes econòmics, de parentiu, polítics, simbòlics i cognitius, educatius i de gènere, i la teoria antropològica que hi fa referència.
  14. Identificar les principals desigualtats i discriminacions per raó de sexe/gènere presents a la societat.
  15. Interpretar els esdeveniments del món actual a partir de la diversitat física, econòmica, social i cultural.
  16. Interpretar la diversitat cultural a través de l'etnografia.
  17. Resumir les característiques d'un text escrit en funció dels propòsits comunicatius.
  18. Sintetitzar els coneixements adquirits sobre l'origen i les transformacions experimentades pels diversos camps d'estudi de la disciplina.
  19. Utilitzar el corpus etnogràfic en la crítica cultural.
  20. Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.

Continguts

 

  1. L’antropologia com a ciència avui: contemporaneïtat, postmodernitat, dimensions culturals de la globalització i civilització.
  2. Circulació, béns i fronteres
  3. Estigmes, diferències, desigualtats, identitats.
  4. Memòria, orígens i estats
  5. Bioeconomies: medicina, substàncies i fàrmacs en el context neoliberal.
  6. Indústries (re)productives: nous mercats emergents

 

Metodologia

-       Totes les activitats de formació estan programades i els exercicis d'avaluació tenen una data límit de lliurament que s'haurà de complir estrictament, segons el calendari proposat en aquesta guia.

-       El treball per part dels estudiants consisteix fonamentalment en la recerca i anàlisi d'informació, la realització de les lectures previstes, la realització i lliurament (lliurament via Moodle) dels treballs i comentaris corresponents i la participació en els debats guiats.

-       Les lectures també formen part del temari avaluat a través de l'examen.

-       Els diferents exercicis seran retornats corregits amb comentaris i orientacions per a la seva reformulació, si es considerés necessari, i de cara al següent exercici.

-       L'estudiant ha de tenir en compte que el Moodle és l'espai a través del qual es notifiquen informacions fonamentals de l'assignatura. Per tant, és responsabilitat seva estar atent/a a les notícies i informacions que s’hi vagin penjant.

-       La comunicació es realitzarà a través del Moodle. En casos d'urgència, es suggereix recórrer a la comunicació a través de email.

Sobre las tutories:

-       S’informarà a principi de curs del despatx i els horaris de tutories. Es suggereix realitzar al menys una tutoria individual durant el primer mes de l'assignatura.

Sobre els treballs escrits:

 Aspectes formalsi format:

-       Tots els treballs han de lliurar-se a través de Moodle

-       Identificats amb NIU

-       En format Word

-       Paginats

-       Indicant el nombre total de paraules

-       En català, castellà o anglès

-       Sense errors ortogràfics i/o gramaticals

-       Amb cites, notes, referències i bibliografia en format APA

-       Consultar les instruccions especifiques de cada treball

 Criteris de correcció:

-       Qualitat de la presentació, format, redacció i referències bibliogràfiques en APA

-       Comprensió, amplitud i profunditat de l'anàlisi de la bibliografia, presentacions i visionats treballats i la seva relació amb els conceptes de l'assignatura

-       Presentació d'un text articulat a través d'una argumentació coherent i fonamentada acadèmicament.

-       Vinculació de les presentacions, bibliografies i/o visionats amb exemples etnogràfics provinents de la premsa, la pròpia experiència o l'observació etnogràfica

Escala de qualificació:

-       A l’inici del curs es proporcionaran les rúbriques d’avaluació a través del Moodle.

-       En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals 21 0,84 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 15, 16, 17, 18, 19
Debats grup classe 25 1 2, 3, 4, 5, 6, 8, 13, 15, 19
Visionat i discussió d'audiovisuals 10 0,4 2, 3, 7, 8, 9, 12, 15
Tipus: Supervisades      
Treballs individuals o en equip 20 0,8 2, 3, 4, 6, 8, 9, 10, 12, 13, 15, 17, 18, 19
Tutories preparació treball escrit 5 0,2 2, 3, 4, 6, 8, 9, 10, 12, 15, 17, 19
Tipus: Autònomes      
Estudi personal 25 1 1, 2, 3, 4, 6, 10, 12, 17, 19
Lectura i comentari de textos 40 1,6 2, 4, 6, 10, 15, 17

Avaluació

Activitat 1 (10%): Tests de les lectures obligatòries + referències bibliogràfiques en APA

Les classes dedicades a les lectures obligatòries començaran amb un test virtual sobre cada lectura. Serà imprescindible haver-se llegit la lectura amb antelació per poder respondre el test.

El test es realitzarà online amb el dispositiu que l’estudiant tingui a la seva disposició, o a casa amb antelació, segons el consens pres amb les estudiants, els dies: 20 de febrer, 2 de març, 9 de març, 20 de març, 13 d'abril, 20 d'abril, 24 d'abril, 27 de maig i 11 de maig. 

Activitat 2: Comentari (30%)

Lliurament d’un comentari de 500 paraules relacionant 3 dels 8 textos de lectura obligatòria amb una nota de premsa de lliure elecció que es lliurarà el 30 de març.

Les instruccions de l’activitat i la rúbrica d’avaluació es penjarà al Moodle a principi de curs.

Activitat 3: Presentació Oral (30%)

Realització i presentació oral en grups d’un màxim de 4 persones d’un treball d’anàlisi de 10 hores d’observació etnogràfica o material audiovisual escollit i un mínim de dues lectures –una obligatòria i una altra complementària, d’una llista que es proporcionarà a principi de curs.

L’activitat constarà de les següents parts:

-       Constitució del grup a través del Moodle. Cal tenir en compte que cada opció de lectures només podrà ser escollida per un grup. 27 de febrer. 

-       Presentació del guió de la presentació (5%de la nota): 13 de març

-       Power point de la presentació oral. 30 de maig.

-       Els dies 1, 5 i 8 de juny farem les presentacions orals, que en cap cas podran excedir els 10 minuts.

Examen (30%): 12 de juny

Test escrit individual a classe sobre el contingut de les sessions, incloent les lectures obligatòries, les ponències i els visionats relacionats. L’examen constarà de dos parts:

-       Una part tipus test sobre les lectures obligatòries (25%)

-       El comentari d’una nota de premsa relacionant-la amb les lectures obligatòries i el contingut de l’assignatura (75%)

Normativa d’avaluació

-       Per considerar superada l'assignatura es necessitarà obtenir una nota mínima de 5,0 com a nota mitjana resultant de les notes obtingudes en cada una de les activitats, considerant el percentatge de cada una d'elles en la nota final. És obligatori realitzar TOTES les activitats d’avaluació per superar l’assignatura. Serà, per tant, NO AVALUABLE aquell/a estudiant que no realitzat alguna de les activitats d’avaluació. Si l’estudiant és avaluable però no aprova una de les activitats la pot recuperar en període de revaluació.  

-       Un cop superada l'assignatura, aquesta no podrà ser objecte d'una nova avaluació.

-       Els que per assistència a reunions dels òrgans col·legiats de representació universitària o altres motius previstos en les seves respectives normatives no poguessin concórrer a alguna de les activitats d'avaluació programades, tenen dret a que se'ls programi un dia i hora diferents per a la seva realització.

-       Els que participin en les diferents activitats d'avaluació i ho necessitin, rebran una justificació documental d'aquesta participació.

-       En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà de 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

-       El procés disciplinari que es deriva de la còpia o plagi, tant en el cas dels treballs com en el cas dels exàmens, implica un 0 (zero) a l'activitat, pèrdua del dret a re-avaluació i es suspendrà tota l'assignatura. Recordar que es considera "còpia" un treball que reprodueix tot o una part el treball d'un/a altre/a company/a. "Plagi" és presentar tot o part d'un text d'un/a autor/a com a propi, sense citar les fonts, sigui en paper o en format digital. Veure documentació de la UAB sobre “plagi” en: http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html.

-       El plaç de lliurament de les activitats està clarament detallat en aquesta guia docent. Qualsevol activitat no lliurada en el termini establert es considerarà com a no lliurada.

-       En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà a l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.

Sobre la reavaluació

Podran re-avaluar l’assignatura els que:

-       Es podrà recuperar l’assignatura quan la nota obtinguda de les 4 (quatre) activitats d’avaluació sigui inferior a 5.

-       La re-avaluació constarà d’una única proba i es realitzarà el dia, hora i lloc establerts per la Facultat

-       La nota obtinguda en la re-avaluació constituirà la nota final de l’assignatura.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Comentario 30% 1 0,04 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20
Examen 30% 1 0,04 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20
Presentació oral 30% 1 0,04 1, 2, 4, 5, 7, 9, 12, 19, 20
Tests de les lectures obligatòries 10% 1 0,04 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 18, 20

Bibliografia

Bibliografia general:

Bošković, A. & Eriksen, Thomas Hy (2008). Other People's Anthropologies. In Other People's Anthropologies: Ethnographic Practice on the Margins (pp. 1-19). New York: Berghahn Books.

Connell, R.W. (1995). The Social Organization of Masculinity. En Masculinities (67-88). Berkeley: University of California Press. [Versión castellana: Connell, R.W. [1995] (1997). La organización social de la masculinidad. En Valdés, T. & Olavarría, J. (Eds.). Masculinidades. Poder y crisis (p. 31-49). Santiago de Chile: Isis Internacional / FLACSO Chile. Acceso online]

Graeber, D. (2002). The Anthropology of Globalization (with Notes on Neomedievalism,and the End of Chinese Model of the Nation-State). American Anthropologist, 104(4): 1222-1227

Engelke, M. (2019). How to Think Like an Anthropologist (pp. 219-248). Princeton, New Jersey: Princeton University Press.

Ginsburg, F., & Rapp, R. (1991). The politics of reproduction. Annual Review of Anthropology, 20: 311–343.

Bibliografía Obligatoria (por temas):

Tema 1: La antropología como ciencia hoy: contemporaneidad, postmodernidad, dimensiones culturales de la globalización y civilización.

Appadurai, Arjun. (1996). Here and now. Modernity at Large. Cultural Dimensions of Globalization (1-27). Minneapolis: Public World. (Versión en castellano: Appadurai Arjun [1996] 2001. Aquí y ahora. En La modernidad desbordada. Dimensiones Culturales de la Globalización (pp. 17-40).  Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica). 

Tema 2: Circulación, bienes y fronteras

Hilda, Ana & Gaggiotti, Hugo. (2019). Mujeres en línea Liderazgo femenino en una planta de ensamblaje de Ciudad Juárez. Theomai, 40: 96-112.

Hochschild, Arlie (2003). The Commodity Frontier. In The commercialization of Intimate Life: Notes from Home and Work (pp. 30-44). California: California University Press. (Versión en castellano. Hochschild Arlie. [2003] 2008. La frontera de la mercancía. En La mercantilización de la vida íntima: apuntes de la casa y el trabajo (pp. 49-70). Madrid: Katz editores).

Tema 3: Estigmas, Diferencias, Desigualdades, Identidades

Gupta, Akhil & Ferguson, James (2002). Beyond "Culture": Space, Identity, and the Politics of Difference, In Inda, J. X. & Rosaldo, R. (Eds.), The Anthropology of Globalization: A reader (pp. 65-85). Cornwell: Blackwell Publishing.

Tema 4: Memoria, Orígenes, Estado(s)

Boyd, Carolyn P (2008). The Politics of History and Memory in Democratic Spain. The ANNALS of the American Academy of Political and Social Science, 617(1): 133-148.

Jelin, Elizabeth (2011). Subjetivitad y esfera pública. El género y los sentidos de familia en las memorias de la represión. Política y Sociedad, 48(3): 555-569.

Tema 5: Bioeconomías: medicina, substancias y fármacos en el contexto neoliberal.

Singer, Merill (2008). The nature of Licit and Illicit drug capitalism. In Drugging the Poor: Legal and Illegal Drugs and Social Inequality (pp. 25-59). Waveland Press: Long Grove

Brush, Stephen B. (1993). Indigenous knowledge of biological resources and intellectual property rights: the role of anthropology. American Anthropologist, 95(3): 653-671

Tema 6: Industrias (re)productivas: nuevos mercados emergentes

Cooper, Melinda & Waldby, Catherine (2014). A Clinical Labour Theory of Value.  In Clinical Labor: Tissue Donors and Research Subjects in the Global Bioeconomy (pp. 2-17). Durham: Duke University Press.

Bibliografia per escollir de l'Activitat 3 (observació etnogràfica): 

Alvarez, Bruna, Malgosa, Estel & Marre, Diana (2022). Ethnography on sensitive topics: children’s sexuality education in Spain. En Pandeli, J., Gaggiotti, H. Y Sutherland, N. (Eds.). Organizational Ethnography: An Experiential and Practical Guide (pp. 126-140). London: Routledge. https://doi.org/10.4324/9781003021582-11  

Christensen, Pia Haudrup (2004). Children’s participation in ethnographic research: Issues of power and representation. Children and Society, 18:165–176.

Deomampo, Daisy (2016). Transnational Reproduction: Race, Kinship, and Surrogacy in Rural India. New York: New York University Press.

De Zordo, Silvia & Marchesi, Milena (2014) [2012]. Irrational Reproduction: New Intersections of Politics, Gender, Race, and Class, across the North-South divide. Anthropology & Medicine, 19(2): 137-151.

Goffman, Erving (1963). Estigma e identidad social. En Estigma. La identidad deteriorada (pp. 11-55). Buenos Aires: Amorrortu

Kars-Unluoglu, Selen, Guneri-Cangarli, Burcu & Gaggiotti, Hugo (2022). Narrative practicing of the meaning of work: The gender we think and talk. In Eastern Perspectives on Women’s Roles and Advancement in Business (1-27). IGI Global. https://doi.org/10.4018/978-1-7998-8742-3

Morgan, Lynn & Roberts, Elizabeth (2012). Reproductive governance in Latin America. Anthropology & Medicine, 19(2): 241-254.

Palmberger, Monika (2016). Introduction: Researching Memory and Generation. In How Generations Remember. Conflicting Histories and Shared Memories in Post-War Bosnia and Herzegovina (1-40). London: Palgrave Macmillan.

Koselleck, Reinhart (1993). «Espacio de experiencia» y «horizontes de expectativa», dos categorías históricas. En Futuro pasado: para una semántica de los tiempos históricos (pp. 333-358). Paidós

Pratt, Mary Louise [1992] (2008). Introduction: Criticism in the contact zone. In Imperial Eyes. Travel Writing and Transculturation (pp. 1-12). New York: Routledge.

Quintero, Gilbert & Nichter, Mark (2022). Revisiting Generation Rx: Emerging Trends in Pharmaceutical Enhancement, Lifestyle Regulation, Self-medication, and Recreational Drug Use. In Singer, M., Erickson, P. & Abadía-Barrero, C. (Eds.), A Companion to Medical Anthropology (pp. 295-314). Oxford: Blackwell 

Wynn, L.L. (2016). “‘Viagra Soup’: Consumer Fantasies and Masculinity in Portrayals of Erectile Dysfunction Drugs in Cairo, Egypt.” In Wynn, L.L. & Foster, A. (Eds.), Abortion Pills, Test Tube Babies, and Sex Toys: Exploring Reproductive and Sexual Technologies in the Middle East and North Africa (pp. 159-171). Nashville: Vanderbilt University Press.

Prayag, Girish, Murab, Paolo, Hall, Michael & Fontaine, Julien. (2015). Drug or spirituality seekers? Consuming ayahuasca. Annals of Tourism Research, 52(C), 175-177.

Petryna, Adriana (2005). Ethical variability: drug development and globalizing clinical trials. American Ethnologist, 32(2), 183-197.

Scheper-Hughes Nancy (2002). The Global Traffic in Human Organs. In Inda, J. X. & Rosaldo, R. (eds). The Anthropology of Globalization. A reader (pp. 270-308). London: Blackwell.

Tohidi, Nayereh (2008). Feminismo islámico: negociando el patriarcado y la modernidad en Irán. En Suárez, L. & Hernández, R. A. (Eds.) Descolonizando el feminismo. Teorías y prácticas desde los márgenes. (p. 235 - 277). Madrid: Cátedra. Acceso online

Le Gall, Josaine & Rachédi, Lilyane (2019). The emotional costs of being unable to attend the funeral of a relative in one’s country of origin. In Saramo Samira, Koskinen-Koivisto Eerika and Snellman Hanna (eds.). Transnational death (pp. 65-81). Helsinki: Studia Fennica.

Bibliografia complementaria: 

Brodkin, K. (2006). Toward a Unified Theory of Class, Race, and Gender. In Lewin E. (ed.). Feminist Anthropology. A Reader. (p. 129-146). Oxford: Blackwell.

Candau, J. [1996] (2006). Antropología de la memoria. Buenos Aires: Ediciones Nueva Visión.

Clemente Martínez, C.K. (2022). Volver a los Orígenes. Una etnografía de la adopción transnacional. Barcelona: Bellaterra Edicions.

Carsten, J. (Ed.) (2007). Ghosts of Memory. Essays on Remembrance and Relatedness. London: Blackwell Publishing.

Constable, N. (2009). The Commodification of Intimacy: Marriage, Sex, and Reproductive Labor, Annual Review of Anthropology 38: 49-64

Fabian, J. (2007). Memory against Culture: Arguments and Reminders. Durham: Duke University Press.

Geest, S. V. D., Whyte, S. R., & Hardon, A. (1996). The anthropology of pharmaceuticals: a biographical approach. Annual review of anthropology, 25(1), 153-178.

Grunwell, John N (1998) Ayahuasca  Tourism in South America.  Maps Vol viii, 3 59-62

Halbwachs, M. (2004 [1968]). La memoria colectiva. Zaragoza: Prensas Universitarias de Zaragoza.

Hall, S. [1996] (2003). Introducción: ¿quién necesita identidad?. En Hall, S. y Du Gay, P. (Eds.), Cuestiones de identidad cultural (pp. 13-39). Buenos Aires, Madrid: Amorrortu.

Hardon, A., & Sanabria, E. (2017). Fluid Drugs: Revisiting the Anthropology of Pharmaceuticals. Annual Review of Anthropology, 46, 117-132.

Hirsch, M. (1997).Family Frames: Photography, Narrative, and Postmemory. Harvard University Press.

Lambek, M. & Antze, P. (1996). Introduction: forecasting memory. En P. Antze & M. Lambek (Eds.), Tense past: cultural essays in trauma and memory (pp. xi-xxxviii). London: Routledge.

Krause E. & De Zordo, S. (2012). Introduction. Ethnography and biopolitics: tracing 'rationalities' of reproduction across the north-south divide. Anthropology & Medicine 19(2): 137-151.

Marre, D. (2009). Los silencios de la adopción en España. Revista de Antropología Social 19: 97-126.

Mishtal, J. (2014). Reproductive Governance in the New Europe. Competing Visions of Morality, Sovereignty and Supranational Policy. Anthropological Journal of European Culture 23(1):59-76.

Mookherjee, N. (2006). ‘Remembering to Forget’: Public Secrecy and Memory of Sexual Violence in the Bangladesh War of 1971. The Journal of the Royal Anthropological Institute, 12(2), 433-450.

Moore, L. J. (2002). Extracting Men from Semen. Masculinity in Scientific Representations of Sperm, Social Text 73(20): 4, 91-119.

Pool, R., & Geissler, W. (2005). Medical anthropology. McGraw-Hill Education (UK), chapter 8, Substances of Power, pages 88-99

Smietana, M., et al. (2018). "Making and breaking families – reading queer reproductions, stratified reproduction and reproductive justice together." Reproductive Biomedicine & Society Online Symposium: Making families: 1-19.

Spyrou, S. (2011). The limits of children's voices: From authenticity to critical, reflexive representation. Childhood, 18(2), 151-165. <http://doi/10.1177/0907568210387834>

Stewart, P. & Strathern, A.(2003). Landscape, Memory and History. Anthropological Perspective. Pluto Press.

Visionats recomanats

Barbadillo, P.& Ayuso, C. (2006). Mariposas del Mekong

Besses, M. (2019). “Temps d’espera”. TV3.

Chadha, G. (2002). Bend It Like Beckham (Quiero ser como Beckham)

Charles, L. (2009). Brüno

Kauffman, R. & Briski, Z. (2004). Born Into Brothels: Calcutta's Red Light Kids (Los niños del barrio rojo)

Marshall, R. (2005). Memoirs of a Geisha (Memorias de una Geisha)

Sauper, H. (2004). Darwin’s nightmare (La pesadilla de Darwin)

Scott, R. (1982). Blade Runner

Varda Agnès (2000). Les glaneurs et la glaneuse (Los espigadores, la espigadora)

Al Jazeera (2011). Subcontratados: ensayos clínicos en el extranjero. Al Jazeera English report.

Armengou, M. & Belis, R. (2002). Els nens perduts del franquismeParte 1Parte 2, TV3, programa 30 minuts (20 y 27 de enero de 2002).

Armengou, M. & Belis, R. (2012). Torneu-me el fill!. TV3.

Armengou, M. & Belis, R. (2015). Els internatsde la por. TV3.

Armengou, M. & Belis, R. (2016). Jo també vull sexe!TV360 min. (documentary)

Baird, J. and Lahl, J. (2013). Eggsploitation. Pleasant Hill, CA: The Center for Bioethics and Culture.

Barbé, A. (2018). En femme. España, 103 min. (documentary)

Barris, K. (2014-…). Black-ish. USA: ABC Studios / Cinema Gypsy Productions / Principato-Young Entertainment, 4 temporadas, 96 episodios de 20 min.

Bollaín, I. (1999). Flores de otro mundo. España: La Iguana Films / Alta Films S.A, 100min.

Centeno, A. & De la Morena, R. (2015). Yes, we fuck! España, 60 min. (documentary)

Fogelman, D. (2016-…). This is Us. USA: Rhode Island Ave. Productions, Zaftig Films, 20th Century Fox Television, 2 temporadas, 36 episodios de 60 min.

Gaggiotti, M. (2020). Maquiladora. Maquiladora - Documentary (2020) 

Jenkins, T. (2019), Vida privada. Netflix. 123 minuts.

Kiarostami, A. (2002). Ten. Irán-USA-Francia: Abbas Kiarostami Productions / Key Lime Productions / MK2 Productions / Zeitgeist Films, 91 min.

Kohan, J. (2013-…). Orange is the new black. USA: Netflix / Lionsgate Television, 6 temporadas, 78 episodios de 60 min.

Manchevski, Milcho (1994). Before the Rain. Gran Bretaña-Francia-Macedonia.

Moonard, Pierre (2017). El negoci de la sang. ARTE, SRG and Pointprod. 40 minuts

Morano, R., Barker, M., Dennis, K., Sigismondi, F. Skogland, K. (2017-…). El cuento de la criada. USA: Hulu / MGM, 2 temporadas, 20 episodios de 60 min.

Nahman, M. Atomised Mothers. A short film about isolation, 'austerity', and the politics of parenthood. Bristol: University of the West of England (UWE), Bristol SPUR grant, 21 min.

Perdomo, A. (2013). Nacidos vivos. Buenos Aires: Grupo de Boedo Films / INCAA, 78 min.

Perdomo, A. (2016). Cada 30 horas. Buenos Aires: INCAA, 73 min.

Price, A. (2010-2013). Borgen. Dinamarca: DK Fiktion, 3 temporadas, 30 episodios de 58 min.

Segura, A. & Sanmartí, A. (2020). “El mirall Andorrà”. TV3.

Stefaniak, J. & O'Loughlin S. This is my body[Este es mi cuerpo].

Turiera-Puigbò, T. & Ileri Llordella, E. (2021).“Encara hi ha algú al bosc”. TV3.

Valcárcel, A. La agenda pendiente. 20 min.

Yorkey, B. (2017). Por trece razones. USA: Netflix, 1 temporada, 13 episodios de 60 min.

Zbanic, Jasmila (2005). Grbavica. [El secreto de Esma]. Alemania-Austria-Bosnia Herzegovina-Croacia.

Programari

Els proporcionats per la UAB.